Els mesos de maig i juny de 2017, Compromís per Alaquàs va realitzar en seu plenària una sèrie de preguntes a l’equip de govern que quedaren sense resposta. Les preguntes estaven relacionades amb una moció presentada per la coalició el 2013 sobre l’arxiu municipal, amb la mobilitat metropolitana, amb l’ordenança de preus públics i amb subvencions de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. El Consell de Transparència, després d’un procés de consulta a les parts i la posterior deliberació, dóna la raó a Compromís en totes aquelles qüestions relacionades a l’accés a la informació i denega aquelles de caràcter polític. Més d’un any i mig després, algunes preguntes encara estaven pendents de resposta, i gràcies a la resolució del Consell de Transparència, el mes de desembre de 2018 han estat respostes.

 

Per a Consol Barberà, aquesta resolució dóna la raó als grups municipals que reclamem més transparència a l’Ajuntament. Esperem que amb aquest nou toc d’atenció, que hem de recordar que no és el primer, l’Ajuntament fique solució al problema. No podem permetre que l’equip de govern de l’Ajuntament amague informació a la ciutadania. Des de Compromís continuarem treballant per evitar aquestes situacions que vulneren els drets de tota la població.

 

Informa Nou Horta. Alaquàs. Compromís per Alaquàs. 

Publicat en Alaquàs-VAL

Al Plenari del mes de novembre, Compromís per Alaquàs va presentar una moció per tal que es redactara un pla per lluitar contra la pobresa energètica al poble.

Fins ara, l’Ajuntament té assignat uns diners per tal de pagar les factures de llum d’aquelles famílies que tenen dificultats, per evitar que cap família passe fred. Per a Compromís aquest pla va un poc més enllà, i no sols vol que continuen pagant-se els rebuts, sinó ajudar a les famílies a millorar les condicions amb un estudi de les condicions de les cases (revisar que les finestres no estiguen trencades, que les estufes siguen de baix consum...). La moció va estar aprovada i per tant Alaquàs comptarà amb un pla integral per lluitar contra la pobresa energètica.

 

Informa Nou Horta. Compromís per Alaquàs.

Publicat en Alaquàs-VAL

Des de dilluns, una pancarta al nostre Ajuntament reclama una línia de Metro per a Alaquàs i Aldaia. Es tracta d’una reivindicació ben recent, que fins i tot els partits de l’oposició de la legislatura passada renunciaren a emprar com a arma política contra la Conselleria de Transport del PP. A curt i mitjà termini era (i és) un projecte inviable, tant a nivell econòmic, a nivell d’impacte ambiental com de gestió dels pocs espais disponibles. Comencem per fer realitat la millora dels serveis de tren i autobús, i potser no siga necessària una línia de metro, anem pas a pas. S’han de fer estudis que corroboren la viabilitat i la necessitat de les estructures.

Existia una reivindicació veïnal i associativa que demanava la millora de la línia de bus, que va trobar un suport unànim en tots els partits d’Alaquàs, i que encara hui es manté. Alaquàs està pèssimament comunicada amb la ciutat de València i amb els pobles que l’envolten, donat que l’actual servei d’autobús i tren és deficitari. Açò succeeix perquè el tren és competència estatal i les millores en el servei depenen del Govern Central. Per altra banda, el servei de bus ha estat abandonat des de fa molt de temps per la Conselleria. És relativament fàcil millorar el transport en autobús: major freqüència, baixada del preu dels bitllets, abonaments de diferents modalitats... parlem d’una demanda factible a curt i mitjà termini.

La creació d’una línia de metro nova, en canvi, són paraules majors. En el terreny econòmic, perquè l’Agència Metropolitana del Transport de València va rebre 0€ d’inversió front als 126 milions de Madrid i els 108 milions de Barcelona. I en el terreny de la planificació urbana, perquè requeriria d’uns espais per a l’estació i les vies que ara mateix no té.

Alaquàs té aprovat des de 2015 la redacció d’un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que l’equip de govern del PSOE no ha executat encara. El PMUS és una eina que tracta d’ajustar el model de ciutat actual a la mobilitat, orientant-lo cap a opcions més sostenibles i eficients. Tal volta aplicant aquesta proposta de Compromís coneixeríem les vertaderes necessitats de la població en qüestió de mobilitat. Per tant, per poder fer una bona planificació i no començar la casa pel sostre, hem de tindre eines tècniques per poder prendre decisions amb trellat i segons les necessitats reals de la població.

A Compromís per Alaquàs la pancarta de l'Ajuntament ens ompli de dubtes. No sabem com podria articular-se un projecte com eixe, almenys en el curt i en el mitjà termini. No sabem per què del balcó de l’Ajuntament no n’hi ha penjada una pancarta demanant la millora de les línies de bus i del tren d’Aldaia. Ignorem per què el PSOE d’Alaquàs alimenta expectatives difícils d’acomplir, en comptes de fer pedagogia com s’ha fet fins ara. I en últim lloc, no entenem com pot haverse penjat eixa pancarta en nom de l’Ajuntament, sense haver-ho consultat amb les forces polítiques que en formen part, ni menys encara haver-ho votat en un Ple.

Un nou cas, pel que es veu, en que el PSOE en minoria, que presumeix de dialogar i que diu estar ofegat per l’oposició, torna a la política de fets consumats: primer fer i després, si de cas, donar explicacions.

Estem totalment d’acord amb les reivindicacions de la ciutadania del nostre poble i de la nostra comarca, encara que potser no coincidim en quina ha de ser la prioritat (tren, bus, metro). El més fonamental és que reclamar una millora de les comunicacions en el transport públic. No podem continuar amb un servei deficitari i obsolet, menyspreant el dret de la ciutadania a un transport públic de qualitat.

 

Informa Nou Horta. Compromís per Alaquàs

Publicat en Alaquàs-VAL

Són moltes les reflexions que hem realitzat per votar finalment en contra de la proposta de pressupost que ha presentat el PSOE d’Alaquàs.

En primer lloc comprovem que la capacitat negociadora de l’equip de govern és nul·la. A les reunions de pressupost,el representant del’equip de governnoveniaamb propostes, simplement “escoltava” aquelles que proposàvem l’oposició i si els pareixia bé les afegia, sense seure a pactar sobre cadascuna d’elles. Amb tantes forces d’esquerres com formem part de l’Ajuntament, com pot ser que no puguen arribar a un acord? Senzill: no hi ha voluntat per part del PSOE de negociar. Continuen pensant que poden governar com abans, quan tenien les grans majories absolutes. Penseu que estem tan equivocades la resta de forces de l’oposició i només té raó el govern? Amb qui està pactant el PSOE? Amb Ciudadanos. Això significa fer polítiques progressistes?

Construir un argument a base de mentires és mentir a la població, i no per més repetir una frase es converteix en realitat. Potser tampoc nosaltres tenim la veritat absoluta però, no vos fa pensar que alguna cosa passa quan totes les forces d’esquerres excepte el PSOE pensem igual?

 

Ja no parlem sols de política econòmica, parlem de la política en general. Un equip de govern no pot tancar-se a la resta, ha d’estar disposat a negociar.

En segon lloc les nostres demandes no han estat incloses. Al juny de 2017 presentàrem un decàleg amb les mesures mínimes que havia de contemplar el pressupost per tal que Compromís no votara en contra. Continuem esperant que l’equip de govern ens convide a una reunió per negociar cara a cara i debatre les nostres propostes. Per la nostra banda, ja hem expressat les nostres condicions, però també és cert que estem a la seua disposició per negociar-les. Pensem que no demanem coses molt estranyes. No demanem grans projectes milionaris, però sí la creació d’elements per reduir la despesa, o augmentar la participació ciutadana. Són tan estranyes aquestes propostes?

S’ha dit per activa i per passiva, que l’equip de govern no pot arribar a tot. Ens agradaria explicar a la població que les persones del PSOE no acceptaren fins a quatre persones que el Plenari aprovà que podien estar alliberades per a treballar per a l’equip de govern. La vertadera raó ésquè el salari queva aprovarel Ple (tres vegades el salari mínim interprofessional), segons la seua opinió, és molt baixet i cap persona del PSOE està disposada a acceptar aquestes condicions. La nostra proposta reduïa els salaris respecte d’altres legislatures, però plantejava alhora uns salaris dignes i augmentava la participació. Ser membre d’una Corporació comporta implícitament un servei públic, i per tant, no un acte lucratiu. Evidentment una persona que dedica el seu temps a treballar pel poble, té el dret de percebre una remuneració. Per a nosaltres, la proposta que realitzàrem era justa i més encara amb la situació econòmica de l’Ajuntament.

També diu el PSOE que va proposar a altres forces de la Corporació formar govern conjuntament. Sentim recordar a l’equip de govern que a Compromís no se’ns va convocar per negociar res.

Durant aquesta legislatura es podien haver aprovat fins a tres pressuposts en total. El primer que es va negociar va ser el de 2016, i no s’arribà a un consens i per tant no es va aprovar. L’any 2017 l’equip de govern no va presentar cap proposta de pressupost al Ple, per tant no es va votar. I enguany ha estat una altra oportunitat d’aprovar un pressupost. En els últims deu anys, els pressuposts s’han prorrogat moltes voltes (8 de 10), fins i tot quan el PSOE tenia majoria absoluta, i aquest fet no es valorava de manera negativa per l’anterior equip de govern. Però ara és diferent. Ara que l’oposició pot tombar un pressupost, canvien de criteri i valoren com una catàstrofe absoluta tindre un pressupost prorrogat. Evidentment a Compromís també ens agradaria tindre un pressupost aprovat fruit de la negociació i que proposara polítiques reals per tal de reduir el gran deute que tenim i alhora treballar per la gent del nostre poble.

Volem acabar dient que un pressupost no sols són números, és també una forma de treballar i pensem que l’equip de govern no està disposat a fer un treball creïble. Per exemple, quina presa hi havia per fer un Plenari extraordinari al març per aprovar un pressupost quan totes les forces de l’oposició li estavem dient que volíem seguirtreballant? Pensem que hi ha dues raons. La primera és que el tècnic municipal que porta la Intervenció es jubila abans de falles, i volien que tancara ell el pressupost. La segona és que al PSOE realment no li importava que es votara en contra, així ja tenen una altra arma per llançar a l’oposició i poden continuar presentant-se com a víctimes davant del poble.

Totes eixes raons ens porten a una actuació reflexionada de responsabilitat política: no avalar amb el nostre vot un pressupost que no aborda de forma seriosa la necessitat de reduir la despesa i incrementar els ingressos, que no incorpora les nostres aportacions per millorar la situació econòmica i de participació i que encara no ha cobert compromisos que el Plenari aprovà en anys anteriors.

Publicat en Opinión política