Alaquàs ha celebrat de l’1 al 12 de maig la Festa del Porrat en honor a Sant Francesc de Paula, patró del municipi. Enguany es commemora el 500 aniversari de la seua canonització.

 

L’agenda d’activitats previstes per a l’ocasió arrancava el passat dimecres 1 de maig amb el tradicional trasllat del sant en un acte organitzat per l’Orde Mínima Seglar. A continuació va tindre lloc la tradicional ofrena al Beat Gaspar Bono amb la col·laboració de l’associació El Clau i la clavariessa major de les festes del Beat. Ja de vesprada es celebrava la processó.

 

La part lúdica de la festa es va iniciar el divendres 10 de maig, al Parc del Roser, amb la inauguració de la Fira del Porrat a càrrec de l’Alcaldessa d’Alaquàs, Elvira García Campos, junts als  regidors i regidores, l’Orde Mínima Seglar i la Penya el Foc 2000. La cita va comptar a més amb l’acompanyament musical del tabal i la dolçaina.

 

La inauguració va donar pas a una completa programació que ha recuperat la tradició i la cultura valenciana amb activitats per als més menuts, jocs tradicionals, globotà, cucanyes, pinta cares, sopars populars i les actuacions musicals del Grup de Dansa Alham i el Grup l’Olivar. No va faltar a més, el diumenge, la tradicional benedicció i repartiment  de les calderes d’arròs amb  fesols i naps. La cita va comptar amb una important afluència de públic que va voler tastar aquest plat típic de la gastronomia de l’horta. Enguany s’han repartir 4000 racions.

 

La festa va finalitzar de vesprada després de la tradicional missa i el novenari al que va seguir el trasllat de la imatge de Sant Francesc de Paula a la seua capella, situada al Passatge Amadeu Aguilar. A les 23 hores es va realitzar la Clausura Oficial del Porrat 2019.

 

 

Informa Nou Horta. Alaquàs

Publicat en Alaquàs-VAL

Aquesta vegada ens endinsem en el món de la música tradicional i popular valenciana amb Carles Dénia (cantant, guitarrista, compositor, arranjador i productor gandià). El nostre entrevistat és tot un referent de la música tradicional valenciana, ja que ha rebut guardons i nominacions pel seu treball discogràfic i, com a bon rodamons, participa en un gran ventall de projectes amb els quals recorre escenaris a escala internacional. L’any passat va guanyar el Premi Carles Santos de la Música Valenciana en la categoria de millor disc de fusió, mestissatge i urbana amb el disc ‘Cant espiritual’. Entre la seua versatilitat d’estils, destaquen el cant d’estil, el flamenc i el jazz, encara que reconeix que té cançons pròpies amb un estil molt difícil de classificar.

 

A més, Dénia s’ha aliat amb el dinàmic i premiat quintet de vent-metall ‘Spanish Brass’ per a dur a terme un projecte amb l’objectiu de gaudir junts i transmetre les emocions inherents a la bellesa de la música. Demà, a les 20.00 hores, l’Auditori de Torrent serà escenari del fruit del seu treball conjunt amb un projecte anomenat ‘Mira si hem corregut terres...’, que forma part de la programació del Festival Brassurround – Torrent. El mes que ve Dénia i ‘Spanish Brass’ gravaran el disc del projecte, que llançaran durant el mes d’octubre. La gira d’aquest espectacle continuarà el 12 de juliol a La Pobla de Vallbona i el 13 d’octubre a Vila-real. 

 

ENTREVISTA A CARLES DÉNIA:

 

Com et definiries com a artista? 

Jo diria que sóc músic. És la paraula que a mi m’agrada utilitzar per a definir-me una miqueta en general.

 

I com ha sigut la teua trajectòria musical? 

He tingut una vida molt centrada en molts aspectes de la música com ara el cant i la composició, perquè m’agrada molt compondre, escriure, arranjar... Com a cantant m’agraden moltíssims estils de música tradicional i popular. Sóc guitarrista i m’he dedicat a la guitarra durant molt de temps. He tingut una vida musical molt intensa. 

 

'Spanish Brass' i tu veniu a l’Auditori de Torrent amb ‘Mira si hem corregut terres...’. Què ens espera? 

Podreu escoltar una tria de cançons tradicionals i populars de distintes èpoques i de distints àmbits de la música tradicional, a més d’algunes composicions pròpies que jo emmarcaria dins de la música d’autor. També estan presents els arranjaments de Ramon Cardo. Els ‘Spanish Brass’ són increïbles amb els instruments de metall i interpreten els arranjaments de manera magistral.  A més, jo aporte el meu cant i la guitarra quan cal... És una conjunció d’elements i una música molt difícil de catalogar. És un espectacle molt variat i molt ben treballat musicalment. 

 

Per què heu triat una frase de la ‘Malaguenya de Barxeta’ com a títol del vostre espectacle? 

Perquè és un cant emblemàtic de la música popular valenciana. A més, és una peça de música tradicional que era absolutament desconeguda i ara s’ha fet una mena d’himne. 

 

Estaven entre els objectius la difusió i promoció de la cultura valenciana i del valencià? 

Jo no faig música per a fer promoció de res. Jo utilitze la meua llengua de manera natural sense cap voluntat política de cap mena. En la mesura que jo puga col·laborar en la promoció i difusió de la meua llengua, jo estic molt content... No obstant això, difondre la meua llengua no és el meu objectiu existencial. El que vull és utilitzar la meua llengua de manera natural.

 

És rendible cantar en una llengua minoritària? 

Cante música tradicional ibèrica en valencià i en castellà. Ara estic fent un projecte a Holanda i també vaig molt a Itàlia. És cert que amb una llengua minoritària tens una audiència menor, però la competència també és menor. Per tant, és relatiu. Jo participe amb persones d’altres països i d’altres estils musicals. Això em genera un volum de faena que em permet cantar en la meua llengua sense preocupar-me de si això és rendible o no. 

 

També cantes en valencià a altres països? 

Sí, he presentat ‘Tan alta com va la lluna’ i ‘El paradís de les paraules’ a l’estranger. També és cert que és més complicat a l’estranger, precisament perquè el valencià és una cosa més desconeguda i menys assequible per a molta gent. Però, sempre que he tingut l’oportunitat, ho he fet. Sempre intente internacionalitzar els meus projectes en valencià.

 

Com creus que serà el futur de la música en valencià? 

Jo crec que l’ús del valencià tendirà a normalitzar-se. De fet, ja està prou normalitzat i hi ha una col·lecció de discos prou nombrosa. Crec que aquest procés de normalització continuarà, encara que és una cosa molt difícil de preveure realment.

Publicat en Entrevistes

El treball del Gabinet Psicopedagògic Municipal de Burjassot, dirigit des de la regidoria d’Educació per Olga Camps, no desisteix de la seua obstinació de donar resposta a les necessitats i demandes de les famílies del municipi. Amb aquest objectiu, vol presentar a les AMPAS dels centres de Burjassot dos nous projectes: el Servei de promoció de Cultura de Pau i Prevenció de la Violència Escolar (SECUP), que ja s’està desenvolupant en els centres escolars, i el Programa d’Orientació Familiar Municipal (PROFAM).

 

Totes dues iniciatives es presentaran dimarts que ve 2 d’abril, a les 15 hores, en el Centre Socioeducatiu Díaz Pintado.

 

El Gabinet Psicopedagògic Municipal, dins del seu Pla d’Actuació, ha realitzat el Programa d’Assessorament i Orientació a Famílies de Burjassot amb la finalitat d’ajudar-les en l’educació dels seus fills i filles. Per a conéixer de primera mà les necessitats de les famílies, i així poder ajudar-les en tot el possible, es realitzarà la presentació d’aquest programa a les AMPAS; programa que pretén realitzar una intervenció psicològica familiar i psicosocial, dirigida a famílies amb fills i filles de 0 a 16 anys, amb l’aplicació d’una metodologia dinàmica i participativa.

 

D’altra banda, i dins del marc “Burjassot Ciutat Educadora”, es presentarà també el SECUP, que promou accions encaminades a potenciar la convivència, la cultura de pau, la no violència i la prevenció de la violència escolar. Aquest servei ja s’està desenvolupant amb l’alumnat dels centres educatius de Burjassot al qual es mostren accions de prevenció davant conductes violentes que es puguen trobar.

 

 

Informa Nou Horta. Paterna

Publicat en Burjassot-VAL

L’agenda d’activitats del cap de setmana de Torrent dona el tret d’eixida amb la inauguració de l’exposició fotogràfica de la Setmana Santa de Torrent, una iniciativa emmarcada dins del programa de celebracions que la Junta Central de Germandats està realitzant amb motiu del 75 aniversari de la Setmana Santa torrentina.

 

La cita, que reunirà els i les representants de cada germanor, així com a diferents Reines de la Encontre que ha tingut la ciutat al llarg dels anys, mostra un resum d’imatges que relaten la història d’esta festivitat tan arrelada en la localitat. L’exposició obrirà les seues portes el divendres a les 20 h i romandrà oberta fins al 31 de març.

 

 

Esport

En l’àmbit esportiu destaca la carrera escolar Caixa Rural de Torrent, un esdeveniment on participen els xiquets i xiquetes dels diferents col·legis torrentins per a passar un matí divertit al mateix temps que practiquen esport. El diumenge a les 10 h a la plaça Bisbe Benlloch. Les inscripcions poden realitzar-se en el següent enllaç: http://bit.ly/2oh4rvv

 

 

Homenatge

El diumenge al matí tindrà lloc un homenatge al Pare Gerardo, una persona que va dedicar la seua vida a ajudar els altres i que va ser impulsor de les Llars Sant Martí de Porres i Santa Rosa de Lima. A les 11.30 h en el barri Sant Gregori.

 

 

Festes falleres

L’Associació de Veïns La Marxadella celebra este cap de setmana la seua particular festa fallera amb un programa d’activitats on la diversió és la protagonista. Als 10.30 h es realitzarà un esmorzar, que continuarà amb un dinar i una ofrena. El punt final de les celebracions el posarà un castell de focs artificials i la cremà de la falla. A les 23 h.

 

D’altra banda, l’Associació de Veïns del Barri dels Caragols també se suma a les festes falleres i, per este motiu, ha preparat una agenda festera que donarà inici amb un concurs de paelles, a les 13 h. A la vesprada tindrà lloc una xocolatà, i finalment la cremà de la falla. A les 20.30 h. 

 

 

Informa Nou Horta. Torrent

Publicat en Torrent-VAL

Quin balanç fa d’aquests dos anys com a presidentade la Junta Local Fallera de Torrent?

El balanç és positiu, perquè pense que les coses van eixint a poquet a poquet com se les plantejàvem amb iniciatives i propostes que s’han ficat damunt de la taula i que les falles hi han acceptat i que s’han pogut dur a terme,

Han sigut dos anys intensos, que s’ha treballat molt, amb molta gent i treball darrere que no es veu i que gràcies a ells finalment el resultat és positiu.

 

Quines novetats o canvis podem veure aquest any?

Com ja s’ha avançat tornem a fer l’ofrena en un dia, i açò es va platejar perquè era una demanda per part de les falles i es va aprovar perquè entenem que és un acte important que mereix l’atenció de tot el món faller i no com abans que es feia separat en dos dies i la mitad de comissions estava en l’ofrena i l’altra mitat en unes altres activitats.

I per altra banda destacar com a novetat l’entrega de premis que es trasllada del dia 16 al dia 17 de març en un acte a part al matí a les 11.30 en la Plaça Unió Musical.

I més a més aquest any es farà un acte en honor a Sant Josep el dia 18 amb dansades i finalitzant amb un castell a la Nit del Foc.

 

Quina evolució creu que hi ha a la Junta Local Fallera de Torrent, des que vas ser fallera major?

L’evolució, pense que és al món de les falles en general, les falles han canviat molt en alguns aspectes per a millor i en altres no tan bons. A nivell de junta pense que els canvis han vingut donats per la situació social i de la vida en  general, lògicament anem a un món més modern amb més dinamisme i la forma de treballar és diferent, però pense que en cada espai de temps s’han fet les coses com en eixe moment es requeria.

 

Creus que és important rescatar antigues tradicions d’inici?

Les falles a més de festa per damunt de tot són tradició i cultura i n’hi ha coses que no es poden perdre o que es poden recuperar i que mai deguem perdre, la tradició i la cultura sempre deuen perdurar  i més  a més hem de transmetre  ho als menuts i que  siguen coneixedors d’aquests costums.

 

Es pot millorar en alguns aspectes de la festa?

Jo pense que en aquesta vida, tot es pot millorar i és millorable, el que cal tindre és la capacitat i el voler de millorar. El que deuen fer els fallers és superar-se any darrere d’any en tots els sentits.

 

Com veu el nivell faller torrenti als concursos i la participació fallera aquests últims anys enrere?

A veure n’hi ha de tot, alguns concursos tenen prou afluència de comissions i en altres concursos que cal treballar-los més, de vegades no es pot comptar amb la gent necessària o de vegades no volen, és una decisió respectable, cada comissió deu enfocar la seua falla com millor considera, però pense que no deguem oblidar-se que les falles són tradició i cultura i això és el que es deu potenciar des de cada comissió de Torrent. Però pense que a poc a poc ho van treballant més, perquè per exemple aquest any el teatre ha tingut molt bona acceptació en general, moltes falles que no participaven ho estan fent, inclòs al teatre infantil. I per altra banda la cavalcada infantil, és una cavalcada molt treballada i amb molt de nivell, jo pense que les falles estan agafant consciència que cal treballar-se els concursos perquè el nivell de les nostres falles es mantinga.

 

I per a aquestes falles que consell donaries, per poder gaudir-les?

Doncs sobretot que tots tinga’m coneixement que la festa és per a divertir-se, perquè  convivim en xiquets i cal donar exemple, amb el tema de les nits de casal, pólvora, i als actes, que tots tinga’m una organització i si tots fiquem de la nostra part, tot es desenvolupa molt millor, i podem poder gaudir de la festa més tranquil·lament.

Publicat en Entrevistes

Ja estem a no res de la setmana fallera, i des de la nostra redacció hem treballat, per muntar un especial faller on és vega reflectit tota la tasca dels fallers durant tot l’any, esperem que vos agrade, ja que ho han fet en tot el carinyo del món, sentim si pot haver cap error.

 

A aquest especial podreu trobar:

 

Actualitat fallera, resum de les activitats falleres i els premis. Entrevistes als presidents de les falles que fan aniversari i la falla Sant Valerià que ha dedicat el seu llibret a la història dels mercats. Entrevista a l’alcalde Jesús Ros i al regidor de festes José Antonio Castillejo. Comissions falleres de Torrent. Entrevista a la presidenta de Junta Local fallera Ana Royo.

 

Per altra banda, no és podeu perdre l’entrevista a la regidora de Polítiques dIigualtat, amb motiu de la celebració de la setmana de la dona, i com no els nostres col·laboradors, Martinez Abad, Zona Pyme, Grup Veterinari, i un nou relat de Enrique Cardesín.

 

Esperem que vos agrade i que passeu bones falles!

Publicat en Editorial-VAL

El diputat de Cultura, Xavier Rius el ‘Reconeixement de la Cultura 2019’ al Museu de la Rajoleria de Paiporta (MURPA) a proposta del Museu Valencià d’Etnologia, depenent de l’àrea de Cultura. L’acte va comptar amb la presència del director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, així com d’alguns dels treballadors i treballadores de les diferents àrees del museu. Durant el lliurament del guardó, dissenyat per l’escultor valencià Artur Heras, els veïns i veïnes de Paiporta van poder gaudir de l’actuació musical del grup Borriana Big Band.

 

El mateix Museu de la Rajoleria va acollir aquesta gala, en la qual l’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, va ser l’encarregada d’arreplegar el premi i mostrar el seu agraïment a l’àrea de Cultura i al Museu Valencià d’Etnologia per reconéixer el treball de la corporació municipal i els tècnics i les tècniques amb el Museu de la Rajoleria. En paraules de Martín, “els museus etnològics han passat, amb aquesta nova administració, a convertir-se en entitats dinàmiques i actives que vertebren la cultura d’aquest país, que expliquen la història dels pobles, les seues arrels i els trets identificatius de cada lloc”.

 

Per la seua banda, el diputat de Cultura, Xavier Rius, va afirmar que “s’estan fent moltes coses i molt interessants des de l’Ajuntament de Paiporta, la seua àrea de Cultura i el Museu de la Rajoleria i, per això, hem volgut reconéixer i posar en valor tot aquest treball”.

 

 

Un bon exemple de museu local dinamitzador social i cultural

El Museu de la Rajoleria de Paiporta és membre de l’ETNOXARXA, un projecte de cooperació i col·laboració dels museus etnològics de la província de València, liderat pel Museu Valencià d’Etnologia, que abasta activitats de cooperació econòmica, formació i assessorament.

 

Instal·lat a l'antiga fàbrica de rajoles i teules de Bauset, el Museu de la Rajoleria de Paiporta, que acaba de fer 18 anys, s'ha transformat en un important referent cultural.

 

A més de ser un exemple de recuperació i posada en valor d'un edifici significatiu del passat industrial de la localitat, el museu ha desenvolupat una intensa tasca de recuperació i difusió del patrimoni etnològic a través múltiples activitats, més enllà del fet expositiu.

 

A més, ha portat a terme una política constant de foment de la participació d'associacions i col·lectius locals en la vida del museu, fent que paiportins i paiportines el senten com una institució propera i pròpia. En definitiva el Museu de la Rajoleria és un exemple de com un museu local, amb la professionalitat del seu personal i el suport de les institucions, es pot transformar en dinamitzador social i cultural de la seua comunitat. 

 

 

Informa Nou Horta. Paiporta

Publicat en Paiporta-VAL

El diputat de Cultura, Xavier Rius, va lliurar el ‘Reconeixement de la Cultura 2019’ al Museu de la Rajoleria de Paiporta (MURPA), a proposta del Museu Valencià d’Etnologia, depenent de l’àrea de Cultura. L’acte va comptar amb la presència del director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, així com d’alguns dels treballadors i treballadores de les diferents àrees del museu. Durant el lliurament del guardó, dissenyat per l’escultor valencià Artur Heras, els veïns i veïnes de Paiporta van poder gaudir de l’actuació musical del grup Borriana Big Band. 

 

El mateix Museu de la Rajoleria va acollir aquesta gala, en la qual l’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, va ser l’encarregada d’arreplegar el premi i mostrar el seu agraïment a l’àrea de Cultura i al Museu Valencià d’Etnologia per reconéixer el treball de la corporació municipal i els tècnics i les tècniques amb el Museu de la Rajoleria. En paraules de Martín, “els museus etnològics han passat, amb aquesta nova administració, a convertir-se en entitats dinàmiques i actives que vertebren la cultura d’aquest país, que expliquen la història dels pobles, les seues arrels i els trets identificatius de cada lloc”.

 

Per la seua banda, el diputat de Cultura, Xavier Rius, va afirmar que “s’estan fent moltes coses i molt interessants des de l’Ajuntament de Paiporta, la seua àrea de Cultura i el Museu de la Rajoleria i, per això, hem volgut reconéixer i posar en valor tot aquest treball”.

 

 

Un bon exemple de museu local dinamitzador social i cultural

El Museu de la Rajoleria de Paiporta és membre de l’ETNOXARXA, un projecte de cooperació i col·laboració dels museus etnològics de la província de València, liderat pel Museu Valencià d’Etnologia, que abasta activitats de cooperació econòmica, formació i assessorament.

 

Instal·lat a l'antiga fàbrica de rajoles i teules de Bauset, el Museu de la Rajoleria de Paiporta, que acaba de fer 18 anys, s'ha transformat en un important referent cultural. A més de ser un exemple de recuperació i posada en valor d'un edifici significatiu del passat industrial de la localitat, el museu ha desenvolupat una intensa tasca de recuperació i difusió del patrimoni etnològic a través múltiples activitats, més enllà del fet expositiu. Però, a més, ha portat a terme una política constant de foment de la participació d'associacions i col·lectius locals en la vida del museu, fent que paiportins i paiportines el senten com una institució propera i pròpia. En definitiva el Museu de la Rajoleria és un exemple de com un museu local, amb la professionalitat del seu personal i el suport de les institucions, es pot transformar en dinamitzador social i cultural de la seua comunitat.

 

 

Castelló de la Ribera i Titaigües, els pròxims guardonats

Els ajuntaments de Castelló de la Ribera i Titaigües rebran els seus ‘Reconeixements de la Cultura 2019’ en els pròxims dies. A proposta del SARC, l’àrea de Cultura vol premiar el compromís de l’Ajuntament de Castelló de la Ribera amb les activitats del seu catàleg, així com la participació del mateix en les diverses convocatòries i subvencions d’aquest servei. L’acte tindrà lloc el pròxim divendres 8 de febrer, a les 19.00 hores, a l’Ajuntament i a l’Auditori Rex, i comptarà amb l’actuació de la Cercavila de Gegants i Cabuts, així com del grup Ingràvid Sax Quartet. A més del diputat de Cultura, Xavier Rius, assistiran la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort.

 

Per la seua banda, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat ha decidit premiar la col·laboració de l’Ajuntament de Titaigües en la creació del projecte museístic ‘La Casa de las Luces’ com a Centre de Difusió Cultural associat al MuVIM i centrat en la figura del titaigüenc Simón de Rojas Clemente. La gala de lliurament es durà a terme el pròxim dissabte 9 de febrer, a les 12.00 hores, al Teatre Municipal de Titaigües i comptarà amb la presència del diputat de Cultura i el director del MuVIM, Rafael Company, així com amb l’actuació de la Borriana Big Band.

 

 

Informa Nou Horta. Paiporta

Publicat en Paiporta-VAL

La història de Sant Valentí és tan enigmàtica que guarda secrets que la majoria dels nostres contemporanis desconeixen. Segons indica la bibliografia històrica que hi ha al respecte, tot es remunta al segle III, en què Sant Valentí ajudava als cristians perseguits de l’època a unir-se en matrimoni. 

 

No va ser fins al segle V que l’Església Catòlica va instaurar la celebració del dia de Sant Valentí. No obstant això, aquesta festa no feia cap al·lusió amorosa fins al segle XIV, segle en el qual va aparéixer el primer text literari sobre el tema amb referències romàntiques: ‘Parlament of Foules’, del poeta londinenenc Geoffrey Chaucer. 

 

Mig segle després va sorgir la primera carta d’amor del Dia dels Enamorats. Aquesta carta la va escriure el duc Carles d’Orleans a la seua estimada Benne d’Armagnac. I va ser de llavors ençà que els enamorats varen començar a intercanviar-se cartetes d’amor i, finalment, aquesta tradició es va poder transmetre per tot arreu del món. 

 

Per altra banda, cal mencionar que el dia de Sant Valentí és molt més que aquest conjunt de dades sobre el màrtir que hem esmentat anteriorment.

 

Per aquesta raó, Nou Horta vol afegir més informació i fer un recorregut, en aquest article, per les curiositats que considerem més interessants, intrigrants i altament encisadores. 

 

Hi ha diferències entre països i cultures

Per exemple, mentre que a països com ara Espanya, Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia celebrem Sant Valentí el 14 de febrer, al Brasil té lloc l’11 de juny i a Bolívia ho celebren el 21 de setembre. A més, el calendari dels enamorats també varia força a l’Orient Mitjà, ja que els israelians commemoren aquest dia el 30 de juliol i a Egipte celebren aquesta data tan assenyalada el 4 de novembre.

 

I què dir, dels dues vegades romàntics? Els uruguaians celebren, per una banda el Dia dels Enamorats i d’altra, Sant Valentí.

 

Més curiositats sobre el Dia dels Enamorats:

 

Mitologia grega 

La mitologia grega també ha sigut protagonista d’amors i desamors. Pel que fa a això, cal assenyalar l’enveja que va sentir la deessa Afrodita per una bella criada mortal anomenada Psique. Segons la llegenda, Afrodita li va demanar a Eros que fera que Psique s’enamorara de l’home més lleig de la faç de la terra i aquesta no va poder fer res per remeiar-ho. 

 

 

La ciutat de Romeu i Julieta

Aquesta vegada, l’afortunat en amors és el país transalpí, i més concretament la ciutat de Verona. I és que aquesta ciutat italiana va ser el lloc on Romeu i Julieta varen viure el seu tràgic romanç de la història del dramaturg britànic William Shakespeare. 

 

 

El simbolisme romàntic de les Tórtores 

I com no! Les entranyes dels Dia de les enamorats també tenen a veure amb el el món de l’ornitologia. Cal destacar que aquestos ocells que apareixen tantes voltes lligats amb el Dia de Sant Valentí representen conceptes sumament importants per a las relacions interpersonals, i més concretament, amoroses, com ara la unió, la pau, l’harmonia, l’amistat i, en definitiva, l’amor entre dues persones. 

 

Per acabar, cal destacar que Sant Valentí és hui dia una data en què els enamorats s’intercanvien regals com a mostra d’afecte. Ara és el teu torn per reflexionar sobre la història i simbologia de Sant Valentí al teu entorn i decidir si voleu o no celebrar aquesta festivitat.

Publicat en Cultura i oci

Què regalar per Sant Valentí quan l’economia no està del teu costat?

 

La crisi i la desocupació han assotat fortament les nostres butxaques i en arribar Sant Valentí no sabem què regalar amb els pocs diners que ens queden a cap de mes. 

 

En  el periòdic Nou Horta som molt romàntics i romàntiques i bé estigues o no enamorat/da, volem oferir els nostres lectors i lectores alguns consells perquè independentment del seu poder adquisitiu puguen enamorar al xic o xica que tant els agrada i que, a més, es puguen enamorar d’aquesta persona que tant els importa.

 

L’amor no té preu

El primer que has de saber és que els diners no donen la felicitat. Així que no tens l’obligació de regalar coses materials, ja que a vegades, les coses materials no signifiquen res i, en definitiva, no arriben al cor. A més, és important destacar que el valor de les coses està en les accions que ixen de dins de les persones i que donen una bolcada a les nostres vides. 

 

Un xicotet detall

No obstant això, encara que no sigues una persona materialista, a tots ens agrada que tinguen algun xicotet detall amb nosaltres per a arrancar-nos un somriure o per a recordar els nostres amors. A més, és summament gratificant saber que tenim un obsequi de la persona amb la qual hem rigut i plorat i ha estat sempre amb nosaltres.

 

Aquesta és la nostra proposta de  regals de Sant Valentí amb baix pressupost: 

 

Una declaració d’amor a través de les xarxes socials

Les xarxes socials multipliquen les possibilitats de comunicar-nos amb altres persones i hui dia podem declarar el nostre amor a través de vídeos propis amb el mòbil i retransmetre-ho en directe a través de YouTube, Facebook o Instagram.

 

Un àlbum de fotos ple de bons moments

Els nostres mòbils permeten captar i emmagatzemar una quantitat ingent d’imatges, per la qual cosa si no han passat molts anys des que vau començar la vostra relació, és possible que conserves fotos de l’inici de la relació fins ara i, d’aquesta forma, avivar la flama de l’amor a través de recordar el perquè del vostre foc. 

 

Veure una pel·lícula romàntica

Si ets cinèfil/a pots veure una pel·lícula romàntica en una plataforma ‘streaming’. No obstant això, els menys casolans poden optar per anar al cinema junts i després sopar o bé a casa o bé a un lloc on sapigau que es menja bé a bon preu. 

 

Una escapada a un lloc especial

Els més aventurers poden escapar-se per a organitzar un pícnic a un lloc rellevant per a tots dos com ara el lloc on us vau conéixer, on solíeu tindre les primeres cites o a on es puga contemplar un bonic paisatge que tingueu al vostre abast.

Passe el que passe, cal recordar que el millor que pots regalar aquest Sant Valentí és el teu cor i la teua passió perquè cada 14 de febrer la teua parella estiga més enamorada que al vostre primer Sant Valentí.

Publicat en Cultura i oci
Pàgina 1 de 19