Dilluns, 15 Juliol 2019 10:12

Festa, música i cultura a la Comarca

Aldaia, Albal I Massamagrell, estan de celebració, el mes de juliol plena la comarca de llum color i música per tot arreu. No és podeu perdre l’agenda festiva d’aquestes localitats amb activitats per a totes les edats. Per altra banda, destacar els festivals de rock a Torrent i Aldaia amb les actuacions de ‘Los Mojinos’, ‘Los de Marras’, ‘Mago de Oz’, ‘Huecco’ i ‘La Fuga’, al Cinturó Jove Fest d’Aldaia 2019.

 

Bonaire també ens sorpren amb activitats per a tota la família amb la programació Family Plan, màgia, música, i esports en el seu cartell d’oci. I en cultura, l’entrevista a Santiago Segura, sobre l’obra ‘El sentido del humor: dos tontos y yo’ junt a José Mota i Florentino Fernández. Destacar també el XI Festival de Música de Cambra de Godella, Paiporta acull una jornada de difusió d’experiències amb el programa Erasmus+ i Martirio, Chano Domínguez, Delvon Lamarr i Mayra Andrade seran els protagonistes d’una nova edició del Jazz Panorama. Sobre política, a Mislata Bielsa pren possesió com a diputat provincial. I com no els articles dels nostres col·laboradors, Ginés Vera, Rafa Escrig, Grup Veterinari, Zona Pyme i Martinez Abad.

Publicat en Editorial-VAL

L’àrea de Cultura de la Diputació de València, el Museu de Prehistòria de València i els ajuntaments d’Olocau, Moixent, Tavernes de la Valldigna, Llíria, Caudete de las Fuentes, Montcada, Camporrobles, Gàtova, Ademuz, Aras de los Olmos, Sagunt i Villar del Arzobispo ofereixen aquest estiu nombroses activitats per a difondre el patrimoni arqueològic iber valencià. El programa d’activitats inclou tant visites guiades com tallers didàctics, rutes de senderisme i tasts vinícoles i gastronòmics que permetran, tant a veïnes i veïns com a persones visitants, apropar-se a una part fonamental del patrimoni històric i cultural de les comarques de València.

 

Visita el jaciment de Puntal dels Llops, a Olocau

El jaciment de Puntal dels Llops, ubicat al municipi d’Olocau, en la comarca del Camp de Túria, es podrà visitar gratuïtament amb guia durant els mesos de juliol i agost des de les 9.30 hores fins a les 13.30 hores. El Puntal dels Llops va ser una fortalesa clau per a la defensa i la vigilància del territori edetà, ocupat durant els segles V i II a.C i de la qual destaca la seua muralla, la torre de guaita i un conjunt d’habitacions obertes a un carrer central que recorre longitudinalment l’assentament.

 

Informació i reserves al 672 794 404 o Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

Descobreix la llar del guerrer de Moixent

El jaciment de la Bastida de les Alcusses, situat a Moixent, a la comarca de la Costera, ofereix visites guiades gratuïtes de dimecres a diumenge, de 10:30 a 14:00 hores, des del 15 de juny fins al 15 de setembre. En els mateixos mesos, també es podrà visitar el jaciment de manera lliure, de dimarts a diumenge, de 10:00 a 14:00 hores i de 18:00 a 19:30 hores. Aquest assentament iber destaca pel seu sistema defensiu conformat per una muralla, diverses torres adossades i quatre portes d’accés.

 

Informació i reserves al 687 836 717 o 687 836 545 o al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

 

Visites nocturnes a la Cova del Bolomor

La Cova del Bolomor, jaciment situat a Tavernes de la Valldigna, a la comarca de la Safor, es podrà visitar també amb guia els dies 6 i 13 de juliol i el dia 3 d’agost a les 19 hores. A més, els visitants que així ho desitgen podran gaudir d’una visita guiada nocturna el dia 20 de juliol i el dia 10 d’agost. Bolomor és un jaciment paleolític únic al món, en el qual s’han recuperat al llarg d’anys de treball més de cinquanta mil peces lítiques treballades i prop de mig milió d’ossos, que constitueixen una de les màximes col·leccions fòssils del Plistocè mitjà a Espanya.

 

Informació i reserves al 645 977 022 o al 962 885 264 o al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

 

Descobreix el Tossal de Sant Miquel i el Castellet de Bernabé

El Tossal de Sant Miquel i el Castellet de Bernabé, ambdós situats a la localitat de Llíria, a la comarca de Camp de Túria, podran visitar-se aquest estiu tant de manera lliure com guiada. Les persones visitants que s’apropen fins a Llíria descobriran que el Tossal de Sant Miquel era una gran ciutat habitada entre els segles V i II abans de l’era actual, identificada amb l’antiga Edeta. El Castellet de Bernabé, per la seua banda, es un caseriu murallat destinat a l’explotació agrària i ramadera, ocupat entre els segles V i III a.C.

Informació i reserves en Tourist-Info Llíria, al telèfon 962 791 522 o al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

 

Arqueoastronomi i vetlades al vespre a Kelin

Les visites guiades gratuïtes organitzades al jaciment de Kelin, a Caudete de las Fuentes, a la comarca de Requena-Utiel, es realitzaran, durant els mesos de juliol i agost, de dijous a diumenge de 9:30 hores fins a les 14:00 hores i de 18:00 hores a 21:00 hores. A més, el 19 de juliol es podrà gaudir d’una jornada d’arqueoastronomia i l’1 i el 16 d’agost d’una vetlada al vespre al jaciment. L’antiga ciutat ibèrica de Kelin va viure el seu màxim esplendor entorn els segles IV-III a.C. i arribà a convertir-se en la capital d’un ampli territori iber.

 

Informació i reserves al 962 319 002 o a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

 

Coneix el Tòs Pelat, a Montcada

El jaciment ibèric de Tòs Pelat de Montcada, a la comarca de l’Horta Nord, ofereix visites guiades gratuïtes els dies 29 de juny i 27 de juliol, que eixiran des de l’Ermita de Santa Bàrbara a les 10:00 hores. Aquest jaciment compta amb una gran muralla excavada i un sector de grans habitatges, i conserva també part d’un carrer. La seua posició entre les grans ciutats d’Edeta i Arse la va convertir en un important punt comercial entre ambdue

 

Informació i reserves al 961 301 752 o a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

 

Gastronomia, senderisme i arqueologia al Molón de Camporrobles

El Molón de Camporrobles, a la comarca de Requena-Utiel, ofererirà visites guiades gratuïtes els dissabtes i festius, de 9:00 a 13:00 hores i de 16:00 a 20:00 hores, i els diumenges de 9:00 a 13:00 hores, al llarg dels mesos de juliol i agost. A banda, durant la Setmana Cultural, del 22 al 26 de juliol, i la festa de Ntra. Sra. De la Asunción, del 12 al 18 d’agost, s’oferirà als visitants l’activitat ‘Paisaje con gusto’, que consisteix en una visita al jaciment i un tast de vins DO Utiel-Requena, per 5 euros, o un tast de vins DO Utiel-Requena i una degustació de la gastronomia local, per 11 euros. Des del Centre d’Interpretació del Molón també s’ofereix l’activitat de senderisme interpretatiu ‘Ibers al Natural’, que tindrà lloc els dissabtes a les 9:00 hores. Del Molón de Camporrobles es pot destacar el complex sistema defensiu i algunes estances obertes a un espai central on hi ha una gran cisterna.

 

Informació i reserves al 637 593 568 o al 962 181 006, així com al correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

 

Una oportunitat per a conèixer el Torrejón de Gàtova

L’assentament ibèric del Torrejón de Gàtova, a la comarca de Camp de Túria, ofereix visites guiades gratuïtes de dilluns a divendres i, prèvia reserva, també durant el cap de setmana. El jaciment consta d’una gran torre rectangular utilitzada entre els segles IV i II a.C.

Informació i reserves al 964 126 001 o al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

 

La Celadilla, del Túria als ibers

El jaciment de La Celadilla de Ademuz, a la comarca del Rincón de Ademuz, organitza visites senderistes guiades, baix el títol ‘La Celadilla, del Turia a los íberos”, que es realitzen els dilluns, divendres i dissabtes, encara que també es poden sol·licitar visites en altres horaris. La Celadilla és un assentament iber que va ser una xicoteta aldea destruïda en un incendi al voltant de l’any 350 a.C.

 

Informació i reserves al 978 782 267 o al 673 505 131 o al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

 

Més activitats a Aras de los Olmos, Sagunt i Villar del Arzobispo

Els municipi d’Aras de los Olmos i de Sagunt, a les comarques de Los Serranos i Camp de Morvedre, respectivament, ofereixen itineraris senderistes senyalitzats que permeten a les persones visitants conèixer el seu patrimoni iber al mateix temps que gaudeixen d’una agradable ruta natural. Per la seua banda, La Seña de Villar del Arzobispo es pot visitar de manera lliure, sense necessitat de reserva prèvia.

 

Més informació a les pàgines web de l’Ajuntament d’Aras de los Olmos, l’Ajuntament de Villar del Arzobispo i el blog de Sagunto Turismo.

 

 

Informa Nou Horta. Valencia  

Publicat en València

El cantautor valencià Juanjo Pérez publicarà un recopilatori amb el qual celebrar els 20 anys de 'Conte de fades', escrita en 1999. Comptarà amb els seus millors temes des de 'En acústic' (2011) fins a 'Corredors de fons' (2016). A més inclourà 'Anònim' una demo inèdita de 2009 i una versió a piano i veu de 'Conte de fades' gravada aquest mateix any. Com a novetat, la versió digital tindrà 12 temes i la física 20. L'art gràfic estarà a càrrec de Mike Pérez (www.mikeperez.es). Disponible en les principals plataformes digitals (Spotify, iTunes, Google Play, Amazon Music, Deezer...)

 

Informa Nou Horta. Cultura y Ocio

Publicat en Cultura i oci

Un any més, l'anglès serà protagonista de l'estiu a Burjassot. Des de l'Institut Municipal de Cultura i Joventut s'ha llançat l'Aula d'Estiu que ofereix la possibilitat de cursar dues modalitats d'anglès que preparen per als exàmens oficials First Certificate i Preliminary English Test.

 

En el primer dels casos, el curs de preparació per a l'examen oficial First Certificate (FCE), es desenvoluparà del 26 de juny al 24 de juliol, els dilluns, dimecres i divendres de 10 a 11.30 hores. El preu del curs és de 50€ i és indispensable haver cursat el curs FCE en el IMCJB en 2018/19 o bé tenir un nivell intermedi alt. Es poden apuntar a partir dels 14 anys i el nombre de places és de 15.

 

En el cas del curs per a la preparació per a l'examen oficial Preliminary English Test (PET), les dates del qual de realització són del 26 de juny al 22 de juliol, s'impartirà els dilluns, dimecres i divendres de 12 a 13.30 hores i el preu és també de 50€. També està pensat per a persones a partir de 14 anys, les places són 15 i és indispensable haver cursat el curs PET en el IMCJB en 2018/19 o bé tenir un nivell intermedi de l'idioma.

 

Les matrícules poden formalitzar-se a través de la seu electrònica del IMCJB, allotjada en la web municipal, www.burjassot.org o bé de manera presencial sol·licitant cita prèvia en el Servei d'Informació de la Casa de Cultura.  

 

 

Informa Nou Horta. Burjassot

Publicat en Burjassot-VAL

L'artista Lolita Flores, guardonada amb la Medalla d'Or al Mèrit en Les Belles arts, protagonitza Fedra l'1 de juny en el TAC Catarroja. En aquesta obra, els espectadors podran ser testimonis de la tragèdia d'Eurípides versionada pel dramaturg Paco Bezerra i dirigida per Luis Luque.

 

Al llarg de l'espectacle no solament podrem delectar-nos amb l'actuació de Lolita Flores sinó també amb la d'un elenc d'actors del qual formen part Juan Fernández, Críspulo Cabezas, Michel Tejerina i Tina Sáinz. En aquesta ocasió, Lolita Flores ens ha concedit una entrevista en la qual ens parlarà sobre el seu talent, la seua vida professional i el seu paper en Fedra.  

 

Què t'ha aportat la teua família a nivell artístic?

M'ho ha aportat tot, és a dir, art, musicalitat, professionalitat, disciplina… Un poc de tot.

 

Qui t'ha ensenyat a cantar i actuar?

Això no s'ensenya. Això no es pot aprendre. El talent no es compra. No es pot comprar en un supermercat, és a dir, o el tens o no el tens. El que sí que pots fer és perfeccionar-ho a base d'estudi i aprenentatge, però si no tens talent no et serveix de res.

 

Amb quin de les teues facetes professionals et sents més realitzada a nivell personal i professional?

Amb totes perquè totes són diferents, ja siga fer de jurat en Tu carta me suena com actuar en una obra de teatre o presentar un programa m'agrada… Diguem que cadascuna d'eixes facetes té el seu aquell. 

 

I amb quin dels teus projectes et sents més satisfeta?

Amb tots, la veritat. No em puc queixar de cap. Tots han sigut diferents. Per tant, tots tenen el seu lloc en el meu cor.

 

I quin triaries si pogueres quedar-te amb un?

És que no podria quedar-me amb un. Són tots fills meus [riu].

 

I ara per què t'estàs centrant en el teatre?

Perquè m'agrada i són els guions els que m'arriben. Gràcies a Déu em va bé. És alguna cosa que estic fent perquè l'univers me l'ha posat en el meu camí. Porte temps en el teatre i un altre dels meus projectes és Tu cara me suena.

 

Creus que per a ser bona actriu preval el talent, la vocació, la tècnica o una barreja de tot?

Home, jo crec que has de tenir talent i després sentir les coses que dius, és a dir, ficar-te en la pell del teu personatge. Jo no sóc artista tècnica. Sóc artista de sentiment. 

 

En què consisteix ser ‘artista de sentiment’?

Em fique en el personatge llegint, aprenent i sentint el text, és a dir, creient-me de debò que sóc la dona que interprete.

 

L'1 de juny vindràs a Catarroja a interpretar Fedra. Podries explicar-nos un poc sobre l'obra que protagonitzes?

És una tragèdia grega que va escriure Eurípides fa molts anys i amb ella Paco Bezerra ha fet un text meravellós. Hi ha una posada en escena molt minimalista, però amb uns audiovisuals estupends. Ens han dirigit molt bé. La veritat és que a la gent li agrada. Estem omplint teatres amb aquesta història d'amor i desamor. És la història d'una dona que s'enamora del seu fillastre.

 

I què opines d'eixe tipus d'amor? 

Cadascun que faça el que vulga. Jo no estic per a jutjar a Fedra. Jo estic per a ficar-me en la seua pell i dir el text que ha escrit Paco Bezerra.

 

I què t'inspira per a ficar-te en la pell del teu personatge?

Jo no m'inspire. El que faig és ficar-me dins d'aqueixa dona, no del text. El text ja et va ficant dins del personatge, però el personatge es queda en l'escenari. Quan acabe torne a ser jo.

 

Quin toc personal li dones a eixa història?

Jo li done la meua raça i el meu esperit a Fedra.

 

Com és la personalitat d'eixa Fedra?

És una dona que es posa el món per barret i que crida als quatre vents que està enamorada sense saber les conseqüències i sense haver-les pensat. A més, a ella li és igual les conseqüències que li arriben. 

 

Què els diries als lectors de Nou Horta perquè vagen a veure Fedra?

Que per favor no es perden aquesta obra perquè és cultura. És alguna cosa que es va escriure fa 2.500 anys i encara està molt vigent. És una història meravellosa i cal anar a veure-la.

Publicat en Entrevistes

Aquest divendres, 31 de maig a les 19 hores, la diversió està assegurada per a tota la família a l’Auditori de la Casa de Cultura en el qual aterrarà l’espectacle “Memphis Rock&Circ”, de la mà de la companyia “La Finestra nou circ”. Un espectacle gratuït i obert a tota la ciutadania en el qual el circ, la música, les acrobàcies i molt més es donaran cita per a divertir a tots els presents.

 

“Memphis Rock&*Circ” és un espectacle amb música en directe, molt potent, ple d’acció, amb una història que encadena els números circenses a la perfecció, amb números de circ tradicionals i uns altres molt innovadors.

 

Es tracta d’un espectacle que proposarà al públic assistent un viatge al Memphis, un mític i original bar de rock dels anys 50, on un cambrer i músic carismàtic rep cada nit a un peculiar grup d’amics: sis personatges molt diferents que descobreixen que junts són capaços de formar el seu propi grup musical i que es relacionen i es diverteixen mitjançant la música, el ball i les seues habilitats circenses.

 

Música en directe, malabars, acrobàcies, exercicis aeris i humor en una frenètica i divertida història de trobades i desacords a ritme de Rock&Roll. 

 

 

Informa Nou Horta. Burjassot 

Publicat en Burjassot-VAL

El pròxim 31 de maig, a les 20.00 hores, sonaran en el Auditori Vicent Torrent dues obres mestres de l'apogeu simfònic del segle XIX a Centreeuropa: les Danses eslaves del compositor Antonín Dvorák i la 4a Simfonia de Johannes Brahms.

 

La Janácek Philharmonic Ostrava de la República Txeca serà l'encarregada d'interpretar aquests temes sota la batuta de Sergio Alapont. Aquest director d'orquestra, nascut a Benicàssim i radicat a Florència, té 17 anys d'experiència. Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Àustria, els Estats Units, Mèxic, Israel i la Xina són sol un xicotet exemple del gran nombre de països en els quals el mestre ha dirigit. A més, ha sigut director assistent en produccions operístiques a escala internacional i, en 2016, la revista italiana GBOPERA li va atorgar el premi al millor director. Estàs preparat/da per a acompanyar-nos al llarg d'aquesta entrevista? Música, mestre!

 

D'on ve la teua passió per la música?

El meu pare era professor de conservatori i el meu germà i jo mai valoràrem cap opció que no fóra la de ser músics. Quan escoltava música a casa sentia coses molt especials. Per tant, estudiar música i dedicar-me a això era alguna cosa que es va donar per obvi des que era molt xicotet.

 

Tenies algun objectiu marcat quan vas començar?

L'objectiu era gaudir fent música i fer música amb altres músics. La disciplina de la direcció d'orquestra requereix una vida d'aprenentatge. Si un es marca l'exigència de continuar donant el millor d'un mateix per a la interpretació de cada obra musical, podem adonar-nos que sempre és millorable. En aquesta professió és inevitable deixar d'estar submergit en el món de la música, ja que requereix una dedicació diària. 

 

Amb quines dificultats t'has trobat a l'hora de consolidar la teua carrera com a director d'orquestra internacional?

Les dificultats són principalment les del màxim esforç. Per exemple, si et sorgeix l'oportunitat d'entrar a un teatre importantíssim i tens un determinat temps per a preparar una simfonia, hi ha dies en què pràcticament no dorms res. Fer el millor treball possible en poc temps requereix un esforç sobrehumà. En els primers anys de carrera has de picar moltes portes i veure que la gran majoria dels teus companys de professió no aconsegueix o no ha aconseguit al llarg dels anys obrir-se camí. Això et pot minar l'energia i l'ànim per a seguir endavant. 

 

Per què creus que ho has aconseguit?

Jo crec que he tingut la sort de trobar a les persones adequades i d'aconseguir les oportunitats que he buscat. El màxim esforç és alguna cosa que he practicat i practique des de l'inici fins ara després de 17 anys de carrera. El que perdura en aquesta disciplina és únicament i exclusivament perquè té talent. El que no val no resisteix, d'això estic convençut.

 

El Ministeri de Cultura de la República Txeca finança el projecte que porteu a Torrent. Això també ajuda molt, veritat?

Sí, és lloable que el Ministeri de Cultura de la República Txeca patrocine a les seues orquestres per a mostrar la cultura txeca i la música d'altres països. Això facilita moltíssim l'enorme cost que implica transportar d'un país a un altre una orquestra simfònica en bones condicions. El suport institucional i econòmic és fonamental. La cultura és un dret que no es pot intentar rendibilitzar. Sort que a Europa la sensibilitat de les institucions públiques és màxima! 

 

Com us organitzeu per a dur a terme una comunicació efectiva?

Generalment a les orquestres de Centreeuropa se sol treballar en anglés. A Ostrava ens comuniquem en anglés i una mica en alemany perquè ells tenen una colònia alemanya important. No obstant això, en el món operístic ens solem comunicar en italià amb els cantants. Òbviament pot sonar exigent perquè, sens dubte, hi ha una tradició i una realitat més intensa al cor d'Europa. Però no canvia molt, en el meu cas, tinc la sort de poder parlar diversos idiomes i no he tingut mai cap dificultat per a poder transmetre una idea musical ni per a entendre el suggeriment d'un col·lega. Em sap greu recórrer a un tòpic, però la música és un llenguatge universal.

 

I quin és el paper de la gesticulació?

La gesticulació és una de les coses fonamentals de la comunicació. Per a això, cal tenir una tècnica que siga capaç de reproduir la informació de la més detallada sensació. Tenir una tècnica extraordinària permet plasmar instantàniament totes aquestes coses. Tot el que jo transmet, des del més mínim gest, té una finalitat musical. La fenomenologia és important en la tècnica. El que jo gesticule crea un bon fenomen. No busque cap estratègia comercial.

 

Què opines de la teua tècnica?

La meua tècnica està molt per damunt de la mitjana. El que més admire del meu art, des de sempre, és el domini de la tècnica i la capacitat creativa de la tècnica i del gest. Per això, observe, he estudiat i continue estudiant l'efecte que produeix la meua tècnica en el so i en la capacitat creativa dels músics que tinc davant.

 

Com es viu la funció des del podi?

Curiosament el podi no és el millor lloc per a escoltar el so. El millor lloc per a escoltar el resultat se sol trobar a la zona central de la platea d'un auditori d'un teatre a la italiana en forma de ferradura a una altura intermèdia. Els directors d'orquestra desenvolupem un instint per a crear el millor so que després arribarà a l'oient. El director s'ha d'adaptar a les circumstàncies acústiques de cada sala. 

 

 I quines emocions t'arriben des del podi?

Aquesta música està dissenyada perquè l'emoció arribe al públic. Òbviament ens arriba l'emoció i es viuen moments irrepetibles i indescriptibles al podi, no solament en concerts sinó, sobretot, quan estic buscant en repetides ocasions una idea, una exigència d'un passatge d'una determinada sintonia i, de sobte, aconseguisc trobar la mostra musical que estava buscant. És llavors quan l'emoció i l'esgarrifança et recorren la pell per dins.

Publicat en Entrevistes

El pròxim 24 de maig a les 20.30 hores actuarà al Auditori Vicent Torrent l'actor José Sacristán.

 

El nostre entrevistat va nàixer en 1937 al municipi madrileny de Chinchón on va descobrir la seua fascinació pel món del cinema. Els seus més de 60 anys de carrera artística parlen per si sols. L'hem vist actuar en nombroses pel·lícules, obres teatrals i sèries de televisió i, ha rebut prestigiosos premis i nominacions a festivals nacionals i internacionals. Els seus 81 anys d'edat no han suposat cap impediment per a mantenir viva la seua vocació fins al dia de hui. És més, conserva una memòria prodigiosa que li permet retenir els 90 minuts de monòleg de Señora de Rojo sobre el fondo gris de la novel·la del val·lisoletà Miguel Delibes. Aquesta adaptació teatral és el primer monòleg al qual s'enfronta l'actor i en ell s'abordaran temes amb una forta dosi de dramatisme com el duel, la malaltia i la mort d'un ser estimat. Voleu saber més? Comencem l'entrevista!:

 

Com es va despertar la teua passió per l'actuació?

Per a contestar a això hem de remuntar-nos a la “prehistòria”, és a dir, a quan era una criatura de 6 anys. La meua passió per l'actuació va tenir lloc quan vaig veure la primera pel·lícula al cinema del meu poble. Volia ser el gàngster, l'indi, el pirata, el mosqueter… Fins a molt després no vaig saber el que era ser actor. 

 

I com vas aconseguir ficar cap com a actor professional?

Vaig començar simultanejant el meu treball de mecànic a un taller amb grups d'aficionats. En 1960 vaig començar de meritori a la companyia titular del teatre Infanta Isabel de Madrid gràcies a José Luís Alonso. 

 

Per què creus que et van contractar?

No tinc ni puta idea! Supose que perquè ho faria bé. Alguna cosa veurien en mi perquè em contractaren. Després d'això van venir més coses.

 

Què t'ompli d'aquest ofici?

Per a mi el fonamental d'aquest ofici és el que té de joc: el fer creure a l'altre que sóc el que no sóc i que s'emocione, riga, plore… Si pots triar i, ho ha escrit Shakespeare, Txékhov o Miguel Delibes, millor que millor, per descomptat.

 

Com va sorgir la idea i per què vas decidir embarcar-te en Señora de Rojo sobre fons gris?

La novel·la es va publicar quan jo estava interpretant Las guerras de nuestros antepasados de Miguel Delibes. Em va semblar un text meravellós i em va captivar. Però Miguel mai va voler donar els drets ni per al cinema ni per al teatre. Fins que dos anys abans de morir, a un seminari a Valladolid va autoritzar que jo fera una lectura dramatitzada d'un parell de passatges. A partir d'eixe moment em vaig quedar amb les ganes i entre el meu amic Pepe Sámano i jo hem muntat l'embull. 

 

Què va ser el que et va atrapar de la història?

Miguel de Delibes és un dels grans novel·listes de la literatura espanyola. En aquest cas concret em va atrapar el particular del cas, és a dir, la qual cosa va suposar la malaltia i mort de la seua dona i com ell ho conta. És una cosa impressionant. De fet, ho venim comprovant perquè des de la presentació de Señora de rojo no hi ha cap lloc on no hàgem provocat l'interés de la gent. 

 

Què significa per a tu interpretar Señora de Rojo sobre fons gris?

Significa fer-me càrrec d'un text i personatge collonuts, i contar la història d'un amic que es deia Miguel Delibes. 

 

Conéixer a l'autor de l'obra ha d'haver-te ajudat a interpretar el teu paper…

Delibes es va protegir en la novel·la amb un personatge de ficció. Ell no es va posar a ell ni a la seua dona. És a dir, els personatges reals es diuen d'una altra manera. És un personatge de ficció, però sé que és Miguel, amb la qual cosa l'exercici és molt interessant perquè hi ha un personatge concret, però jo sé que estic fent de Miguel Delibes. És un joc veritablement apassionant.

 

Podries revelar-nos el teu mètode d'actuació?

No tinc cap mètode. Una mica de broma dic “meitat Stanislavski meitat la Niña de los Peines” perquè l'aproximació al personatge la faig amb principis stanislavskians i l'execució procure que siga com cantava la Niña de los Peines. 

 

Quin ha sigut el major repte d'aquest monòleg?

El repte fonamental és haver de tallar perquè ha de durar hora i mitja més o menys. Per a un text com aquest és una amputació. La dificultat està a triar i administrar per a hora i mitja un text tan ric com aquest. Les paraules que ordena Delibes no les ordena ningú com ell i cal dir-les l'una després de l'altra exactament igual. 

 

Al llarg de l'obra s'aborden temes especialment dolorosos. Ha sigut difícil per a tu posar-te en la pell del personatge?

No és difícil quan el material dramàtic és d'aquesta riquesa. La dificultat està en altres detalls purament mecànics. Són més les facilitats que les dificultats.

 

Quina recepció està tenint el teu monòleg per part del públic?

Al final tothom es posa en peus i em crida “bravo” i “gràcies per haver nascut”. És a dir, estic molt content del que es manifesta quan acabe. Encara que alguns tussen durant la funció.

Publicat en Entrevistes

Alaquàs ha celebrat de l’1 al 12 de maig la Festa del Porrat en honor a Sant Francesc de Paula, patró del municipi. Enguany es commemora el 500 aniversari de la seua canonització.

 

L’agenda d’activitats previstes per a l’ocasió arrancava el passat dimecres 1 de maig amb el tradicional trasllat del sant en un acte organitzat per l’Orde Mínima Seglar. A continuació va tindre lloc la tradicional ofrena al Beat Gaspar Bono amb la col·laboració de l’associació El Clau i la clavariessa major de les festes del Beat. Ja de vesprada es celebrava la processó.

 

La part lúdica de la festa es va iniciar el divendres 10 de maig, al Parc del Roser, amb la inauguració de la Fira del Porrat a càrrec de l’Alcaldessa d’Alaquàs, Elvira García Campos, junts als  regidors i regidores, l’Orde Mínima Seglar i la Penya el Foc 2000. La cita va comptar a més amb l’acompanyament musical del tabal i la dolçaina.

 

La inauguració va donar pas a una completa programació que ha recuperat la tradició i la cultura valenciana amb activitats per als més menuts, jocs tradicionals, globotà, cucanyes, pinta cares, sopars populars i les actuacions musicals del Grup de Dansa Alham i el Grup l’Olivar. No va faltar a més, el diumenge, la tradicional benedicció i repartiment  de les calderes d’arròs amb  fesols i naps. La cita va comptar amb una important afluència de públic que va voler tastar aquest plat típic de la gastronomia de l’horta. Enguany s’han repartir 4000 racions.

 

La festa va finalitzar de vesprada després de la tradicional missa i el novenari al que va seguir el trasllat de la imatge de Sant Francesc de Paula a la seua capella, situada al Passatge Amadeu Aguilar. A les 23 hores es va realitzar la Clausura Oficial del Porrat 2019.

 

 

Informa Nou Horta. Alaquàs

Publicat en Alaquàs-VAL

Aquesta vegada ens endinsem en el món de la música tradicional i popular valenciana amb Carles Dénia (cantant, guitarrista, compositor, arranjador i productor gandià). El nostre entrevistat és tot un referent de la música tradicional valenciana, ja que ha rebut guardons i nominacions pel seu treball discogràfic i, com a bon rodamons, participa en un gran ventall de projectes amb els quals recorre escenaris a escala internacional. L’any passat va guanyar el Premi Carles Santos de la Música Valenciana en la categoria de millor disc de fusió, mestissatge i urbana amb el disc ‘Cant espiritual’. Entre la seua versatilitat d’estils, destaquen el cant d’estil, el flamenc i el jazz, encara que reconeix que té cançons pròpies amb un estil molt difícil de classificar.

 

A més, Dénia s’ha aliat amb el dinàmic i premiat quintet de vent-metall ‘Spanish Brass’ per a dur a terme un projecte amb l’objectiu de gaudir junts i transmetre les emocions inherents a la bellesa de la música. Demà, a les 20.00 hores, l’Auditori de Torrent serà escenari del fruit del seu treball conjunt amb un projecte anomenat ‘Mira si hem corregut terres...’, que forma part de la programació del Festival Brassurround – Torrent. El mes que ve Dénia i ‘Spanish Brass’ gravaran el disc del projecte, que llançaran durant el mes d’octubre. La gira d’aquest espectacle continuarà el 12 de juliol a La Pobla de Vallbona i el 13 d’octubre a Vila-real. 

 

ENTREVISTA A CARLES DÉNIA:

 

Com et definiries com a artista? 

Jo diria que sóc músic. És la paraula que a mi m’agrada utilitzar per a definir-me una miqueta en general.

 

I com ha sigut la teua trajectòria musical? 

He tingut una vida molt centrada en molts aspectes de la música com ara el cant i la composició, perquè m’agrada molt compondre, escriure, arranjar... Com a cantant m’agraden moltíssims estils de música tradicional i popular. Sóc guitarrista i m’he dedicat a la guitarra durant molt de temps. He tingut una vida musical molt intensa. 

 

'Spanish Brass' i tu veniu a l’Auditori de Torrent amb ‘Mira si hem corregut terres...’. Què ens espera? 

Podreu escoltar una tria de cançons tradicionals i populars de distintes èpoques i de distints àmbits de la música tradicional, a més d’algunes composicions pròpies que jo emmarcaria dins de la música d’autor. També estan presents els arranjaments de Ramon Cardo. Els ‘Spanish Brass’ són increïbles amb els instruments de metall i interpreten els arranjaments de manera magistral.  A més, jo aporte el meu cant i la guitarra quan cal... És una conjunció d’elements i una música molt difícil de catalogar. És un espectacle molt variat i molt ben treballat musicalment. 

 

Per què heu triat una frase de la ‘Malaguenya de Barxeta’ com a títol del vostre espectacle? 

Perquè és un cant emblemàtic de la música popular valenciana. A més, és una peça de música tradicional que era absolutament desconeguda i ara s’ha fet una mena d’himne. 

 

Estaven entre els objectius la difusió i promoció de la cultura valenciana i del valencià? 

Jo no faig música per a fer promoció de res. Jo utilitze la meua llengua de manera natural sense cap voluntat política de cap mena. En la mesura que jo puga col·laborar en la promoció i difusió de la meua llengua, jo estic molt content... No obstant això, difondre la meua llengua no és el meu objectiu existencial. El que vull és utilitzar la meua llengua de manera natural.

 

És rendible cantar en una llengua minoritària? 

Cante música tradicional ibèrica en valencià i en castellà. Ara estic fent un projecte a Holanda i també vaig molt a Itàlia. És cert que amb una llengua minoritària tens una audiència menor, però la competència també és menor. Per tant, és relatiu. Jo participe amb persones d’altres països i d’altres estils musicals. Això em genera un volum de faena que em permet cantar en la meua llengua sense preocupar-me de si això és rendible o no. 

 

També cantes en valencià a altres països? 

Sí, he presentat ‘Tan alta com va la lluna’ i ‘El paradís de les paraules’ a l’estranger. També és cert que és més complicat a l’estranger, precisament perquè el valencià és una cosa més desconeguda i menys assequible per a molta gent. Però, sempre que he tingut l’oportunitat, ho he fet. Sempre intente internacionalitzar els meus projectes en valencià.

 

Com creus que serà el futur de la música en valencià? 

Jo crec que l’ús del valencià tendirà a normalitzar-se. De fet, ja està prou normalitzat i hi ha una col·lecció de discos prou nombrosa. Crec que aquest procés de normalització continuarà, encara que és una cosa molt difícil de preveure realment.

Publicat en Entrevistes
Pàgina 1 de 19