Dimarts, 16 Juliol 2019 11:16

El Compliance Tributari

Quan es parla de compliance es pensa, fonamentalment, en l'àmbit penal. No obstant això, el sistema de responsabilitats que incorpora la Llei General Tributària, deixa clares les obligacions tributàries, pels òrgans que tenen atribuïda legalment la funció d'aplicar el sistema tributari. Protegir el crèdit tributari possibilita una doble via d'actuació: la via judicial penal i la via estrictament administratiu-tributària.

 

Des de finals de 2018 el Ministeri competent, va resoldre sotmetre a informació pública, entre altres projectes, la Norma UNEIX 19602 de Sistemes de gestió de compliance tributari.

 

Publicada al febrer la Norma UNEIX 19602 de Sistemes de gestió de compliance tributari persegueix:

· Difondre la cultura de la prevenció i el compliment en les empreses.

· Establir mesures de vigilància i control per a prevenir riscos tributaris i minimitzar la seua possible comissió.

· Donar una major garantia de seguretat i confiança davant l'Administració tributària, òrgans de govern, accionistes i inversors.

 

Amb la Norma, les empreses deuen:

· Oferir pautes per a implantar un sistema de compliment que minimitze els seus riscos tributaris.

· Implantar controls sobre processos en matèria tributària o fins i tot sobre altres entitats.

· Facilitar la creació de mecanismes de detecció i correcció, així com rutines d'aprenentatge per a evitar-los en el futur.

· Protegir als informants i establir canals de comunicació perquè els incompliments o sospites es puguen denunciar.

 

 

Transparència, reputació i bon govern empresarial

És cert que les normes contingudes en la Llei de Societats de Capital relacionades amb el govern corporatiu fiscal són d'obligat compliment per a empreses cotitzades, però cada vegada es va estrenyent el cercle que obliga les empreses a ser més transparent, i no solament en temes fiscals.

 

Seria fonamental que la certificació puga tenir caràcter probatori de l'absència de voluntat defraudadora per part de l'entitat.

 

Així mateix, el Consell d'Administració i l'Alta Direcció de les empreses adquireixen un paper protagonista en aquest context en convertir-se en responsables del compliment i observació del sistema. Entre les seues funcions, cal destacar el lideratge del sistema i la difusió d'una cultura de compliance en el si de l'organització.

 

En definitiva, i per molts motius, és inqüestionable que el compliance tributari ha vingut per a quedar-se.

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Publicat en Economia
Divendres, 14 Juny 2019 13:41

L'Impost sobre el Patrimoni

Vulguem o no, ací segueix, almenys en la nostra Comunitat. I pel que sembla es va acabar la “butla”, l'Administració Autonòmica ja s'ha proposat no deixar perdre uns substancials ingressos per aquesta via per a quadrar els seus comptes.

 

Quants obligats a complir amb aquesta obligació impositiva que, per desconeixement o per “falta de temps” han deixat de procedir amb això?. Durant molts anys i els quatre últims en risc.

 

Constitueix “el patrimoni net d'una persona física el conjunt de béns i drets de contingut econòmic que siga titular, amb deducció de les càrregues i gravàmens que disminuïsquen el seu valor, així com els deutes i obligacions personals de les quals haja de respondre”. Doncs bé, si de la diferència (amb alguna excepció, com el valor de l'habitatge habitual fins a 300.000 €) resulta un import superior a 600.000 €, ja estàs subjecte, obligat a ingressar segons la seua escala pròpia. Amb el valor dels teus immobles, més els diners estalviats, menys els préstecs, per exemple, no és tan difícil donar amb la xifra. Tampoc tan fàcil, però a quants els dóna i no ho saben o ho saben i no se senten al·ludits?.

 

Per a empresaris societaris o autònoms, un respir, el valor de les seues empreses pot estar exempt. Quan l'exercici de l'activitat siga habitual, personal, directa, la principal font de renda, en cas de persones físiques; també poden no sumar, el valor de les participacions de societats, on el participe i la seua família reunisquen els requisits que estableix la llei. Però no sempre és així, només per distracció o mal assessorament. ULL!! Una societat que d'uns beneficis anuals de 30.000 € atorga al 100% de les seues participacions un valor fiscal de 150.000 €. Un local comercial o nau, on exerceix l'activitat la societat, tenen valor propi i no exempt. El valor de rescat d'una assegurança de vida, les joies, vehicles, objectes d'art o antiguitats, també sumen.

 

L'escala de gravamen va del 0,25% al 3,12%, amb això es redueix l'esglai per als qui arriben justos, però el que s'ha dit, la suma de molts fa un import per a les arques autonòmiques que s'ha decidit no menysprear. Per descomptat hi ha sancions, sobre poc, poc, però es poden evitar.

 

I si lliguem aquest impost al de successions, també vigent, i ens centrem en concret en el valor de les empreses, quant de l'heretat no quedara exempt reunint els requisits de fons, però no de forma? Quantes passaren a la següent generació com una creïlla calenta per als hereus suposadament continuadors?

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Publicat en Economia

Atenció de nou! Quasi segur que no compleixes amb els requisits necessaris per a deduir el lloguer en el teu IRPF i si ho has fet, corres un risc.

 

Ja informem a la fi de 2017 del canvi transcendent. A saber, a la Comunitat Valenciana, a l'efecte de l'IRPF, tenim una deducció a la nostra disposició que consisteix en el 15% del pagat pel lloguer del nostre habitatge habitual, amb un límit de 550 €, o percentatges i límits superiors en casos especials, arrendatari menor de 35 anys, discapacitat, etc.

 

Sempre que es complisquen uns requisits:

 

1r Que la data del contracte siga posterior al 23/4/98, la seua duració siga igual o superior a un any i que siga habitatge habitual, segons la normativa estatal, normalment aquella en la qual es residisca més de tres anys.

 

Fins ací, sense novetats. Però en el següent requisit vi el canvi, ens consta que en moltíssims casos no s'està tenint en compte, i no sabem fins a on arribarà a revisar la hisenda autonòmica.

 

Fins a 31/12/2017 el segon requisit era aquest.

 

2n Que s'haja constituït, abans de la finalització del període impositiu, el depòsit de la fiança a la qual es refereix la Llei 29/1994, d'arrendaments urbans, a favor de la Generalitat.

 

Obligació que ja estava bastant assumida en aquest tipus d'operacions i l'administració ja revisava les declaracions de forma quasi automàtica, però que des del 1/1/2018 ja ha deixat de ser un requisit per a aplicar la deducció, no deixant de ser un depòsit obligatori.

 

Així és, la norma es publicada en el DOCV el 30/12/2017, modifica aqueix apartat/requisit 2n, i ara es redacta així

 

2n Que el contribuent, com a arrendatari, haja presentat la corresponent autoliquidació de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivada del contracte d'arrendament d'aquest habitatge habitual.

 

Camina, i això què és? Doncs sí, la qual cosa lliges, el ITP, a pagar per l'arrendatari, i no és res nou, com a mínim des de 1993, però que a l'ésser en molts casos quantitats no gaire elevades, o per falta de personal funcionari, l'administració havia deixat en l'oblit. Només professionals legalistes ho incorporàvem al contracte d'arrendament com a part d'aquest, i no sempre ben rebut.

 

Per exemple, un lloguer de 500 €/mes i de duració 5 anys pot venir a eixir per uns 120 €. Encara eres a temps de complementar o rectificar.

 

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Publicat en Economia
Dilluns, 20 Mai 2019 11:09

Ens preocupa?

Segons l'escenari polític nacional i el que encara no sabem, europeu, autonòmic i local, evidentment hauran canvis de política econòmiques, fiscals, laborals, qüestions que més ens incumbeixen als de la professió.

 

No parlem del ja en breu “fitxatge d'horaris”, veurem com es gestiona sense que genere una reculada de l'aconseguit amb els nous i eficients conceptes de flexibilitat horària, treball per objectius, que des de molt poc hem aconseguit aprendre dels nostres països model en aquestes tècniques.

 

Però bé, en un context de dèficit, deute públic en nivells encara preocupants i amb creixement més feble, només esperem que res del que es decidisca empitjore la renda per càpita i l'ocupació. No és tasca fàcil com puguen voler fer veure alguns. I menys quan, reclamem millora en la sanitat, dependència, seguretat, etc.

 

En fiscalitat, es preveuen ajustos en impostos que ens preocupen com, Patrimoni, Successions, Donacions, dependrà dels nous dirigents autonòmics principalment, o IBI, Plusvàlues, IAEs, municipals. Incentius fiscals per a investigació, tecnologia, medi ambient, infraestructures, etc.

 

Respecte als impostos de major importància, com a IRPF i Societats, potser simplificar, evitar bestretes, retencions, lliuraments a compte, no correlacionats amb la realitat econòmica puntual de cada empresa, autònom, contribuent, seria de molt d'interès.

 

Reduir al mínim situacions litigioses amb normes de difícil reinterpretació. Que evitarien pèrdues de temps i desemborsaments econòmics d'importància que a vegades només uns poden costejar-los.

 

I tot això sense oblidar que els nostres joves, ben preparats a Espanya, donen els seus fruits en altres països. Perquè no hi ha teixit empresarial suficient, amb projectes de qualitat, amb retribucions competitives, que millore l'equilibri treballe-benestar, en aquest cas, dels quals han sacrificat a vegades la seua joventut per a la seua formació i futur. Els inversors interns i externs, encara no veuen Espanya com en les primeres línies del rànquing de països rendibles, sense la seua capital i només amb l'estatal, es fa menys pròxima la generació d'excedents que redunden en la millora de l'Estat de Benestar. Sense oblidar que els diners una vegada cobreix les necessitats bàsiques ja no és el imput més valorat per a aconseguir la satisfacció i gaudi de tot el que la vida ens aporta.

 

Ens preocupem?

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Publicat en Economia
Divendres, 05 abril 2019 13:21

Sí, ja ha passat 1 any

I de nou “la renda”. Esperem que enguany hagen més obligats, bon senyal, en general serà signe que ha augmentat la població activa o s'han generat majors ingressos.

 

Poques novetats enguany. Abans de res, recordeu, els esborranys en un percentatge elevadíssim no estan complets, la AEAT no té tota la informació en moltíssims casos. Cura amb les presses que sol·licitar imports a retornar que no corresponguen, encara que siga l'Administració qui s'ha confós, no evita sancions i interessos, en cas de revisió.

 

La més mediàtica. Les rendes per maternitat i paternitat no s'han d'incloure, si les retencions, si escau. I ja és sabut que es poden reclamar pels anys 2014 a 2017. Una altra cosa és quan coures, la AEAT li ho està prenent amb calma i té 6 mesos per a això.

 

Els “impostos negatius”. Aquells que es plasmen en la declaració però fora de la quota, de manera que se'ns abonen al marge de la resta de la declaració. Es va aprovar el “xec guarderia”. Fins a 1.000 € per despeses de fills menors de 3 anys abonats a la guarderia, si aquesta ha complit amb les seues obligacions fiscals. D'altra banda, per a famílies nombroses, 50 € per cada mes, des d'agost, per cada fill que excedisca del mínim pel qual es considera família nombrosa, tant general com especial. I per cònjuge discapacitat amb rendes inferiors a 8.000 €, podran demanar 500 €, 100 € al mes des d'agost.

 

Per a obligats a tributar que tinguen al seu cònjuge o fills, residint en algun país de la Unió Europea en 2018, també tindran el mateix tractament que si tots hagueren residit a Espanya.

 

També, els qui hagen creuat l'estret per a treballar a Ceuta o Melilla, podran aplicar una deducció del 60%.

 

Recordem que els majors de 65 anys tenen diversos tractaments exclusius, com l'exempció per la venda de l'habitatge habitual. Recordem que la AEAT té cada vegada més informació sobre les pensions que vénen de l'estranger. I cura amb els límits de 12.643 € per a determinar l'obligació de declarar, els pensionistes amb dos pagadors tenen aqueix mateix límit, prèvia sol·licitud amb el model 146.

 

Finalment, enguany pot ja ira molt de debò, el seguiment als qui tinguen obligació d'Impost de Patrimoni.

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Publicat en Economia
Dijous, 14 Març 2019 09:49

“La teua beca ha sigut denegada”

Hui reivindicarem, i trencar novament una llança pels autònoms i empreses familiars. En concret per aquells que fan un agosarat esforç per a donar estudis als seus fills.

 

Eres estudiant universitari o tens fills ací? Alguna vegada has rebut una notificació de la Universitat amb un text semblant al títol de dalt? Has presentat al·legacions i t'han resolt amb alguna cosa així com “les seues al·legacions han sigut desestimades i la seua sol·licitud es troba proposta per a la seua DENEGACIÓ …” i ara ve el bo, “…per: 4-7 Superar el volum de negoci.”

 

Sí, estem davant una oportunitat perduda de nou per l'Estat de fer “discriminació positiva”, a favor dels quals mantenen l'economia del país, els anomenats autònoms, aqueixos que exerceixen la seua activitat empresarial o professional com a persones físiques o a través d'una societat familiar.

 

Per anar al gra. L'aplicació de la norma que resulta incomprensible que continue estant en vigor amb la redacció actual, porta a concedir una beca per estudis a l'alumne els pares del qual són treballadors per compte d'altri amb salari net anual superior a 30.000 € i a denegar-la a un autònom que ha aconseguit obtenir un benefici de tan sols 20.000 € l'any, fins i tot havent facturat 156.000 € bruts, és a dir, que l'activitat va suportar unes despeses de 136.000 €. I dic “ha aconseguit”, perquè és part fonamental de la motivació del Ministeri per a la denegació.

 

L'article 18.3 de la convocatòria de beques, diu que també es podrà denegar quan, sent un “personatge d'aqueixos”, hages aconseguit una facturació superior a 155.500 € bruts, sense tenir en compte les despeses, és a dir, ignorant el benefici real net, que és amb el qual hauràs de cobrir les despeses del fill estudiant ja que el Ministeri et diu entre línies: “si tens un negoci que factura més d'aqueix import i no aconsegueixes un benefici superior al salari que, pel mateix treball, podria aconseguir un empleat per compte d'altri, dedica't a una altra cosa, perquè el Ministeri no subvenciona estudis d'empresari inútils”. I si a més, t'ha tocat la crisi i has donat pèrdues, doncs això, que tancaments, o faces el que vulgues però ho sent, “has superat el volum de negoci” i no hi ha beca.

 

Doncs al Contenciós!!!

 

Un fort abrace Sr. Manuel Egido, gràcies pel temps en què vaig ser el teu alumne, i gràcies als meus pares que es van continuar sacrificant.

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Publicat en Economia

Gabi, explica'ns el projecte Cafe-Treball.

Tots dediquem un temps important al nostre treball, temps que el solem passar normalment en el mateix espai físic i amb les mateixes persones. Estarem d'acord que hem de dedicar un temps a crear millores en l'ambient, que afavorisca les relacions i genere benestar intern, que s'irradie cap a l'exterior quan el treball és un servei que es lliura a persones que ens el sol·liciten, els clients. De manera que tot ésser humà que intervé en el procés visca una experiència gratificant; els que generem el treball, que ens alcem amb ganes de començar, i els que el reben, que supere les seues expectatives.

Res nou. Aqueix és la fi. Ara els mitjans. I això és el que hem denominat CAFÈ-TREBALL, volent llançar un missatge; que es pot prendre cafè treballant, que es pot assaborir el treball, que prendre un cafè és treballar, provocar distensió, autonomia, etc. Un nou concepte d'assessoria. Canviem les regles.

 

Quins canvis nous heu introduït?

No deixem de ser una assessoria “a l'ús” i conscients que la nostra professió és molt canviant, perquè es basa en normativa legal i molt inestable. Canviant també és el nostre estat d'ànim i el dels nostres clients, de manera que no ens avorrim, no hi ha monotonia, això és dinàmic, està sempre en moviment i la primera novetat serà veure una gran pilota que circula lliure per les instal·lacions, l'ens ho recordarà, mai estarà en el mateix lloc.

I nou serà veure un billar, un frigorífic amb begudes, wifi lliure, una base de càrrega de mòbils, unes pissarres per a escriure pensaments, exposicions, etc.

 

Però tot això amb algun sentit concret, amb algun ordre?

Sí, clar. La nostra màxima davant una visita és “ací ningú espera”, hi ha una hora concertada de visita i a aqueixa hora se li atén. Si arriba abans no espera perquè no ha arribat l'hora, simplement està, dedica un temps a estar en les nostres instal·lacions que les té al seu servei. Per aquest motiu hem creat tres zones d'estar, on com a nou trobarem el següent.

En la Zona de Recepció, qualsevol empresa pot publicitar la seua signatura a través d'una pantalla canviant. Poden deixar i agafar targetes de visita distribuïdes per sectors. Deixar-nos un pensament motivador, una idea, en la pissarra.

En la Zona de Vistes, poden carregar la bateria, navegar per la xarxa, mentre gaudeixen d'unes relaxants vistes, assaborint un bon cafè (solidari, la recaptació es destina a entitats humanitàries).

En la Zona d'Esbarjo, podràs prendre un refresc, mentre tires una partida de billar.

 

Com es treballa en Martínez Abad?

El nostre servei requereix un contacte personal amb el client i s'ha de desenvolupar en el nostre despatx, ara el podem prestar dins de l'ambient que les parts desitgen. Podem prestar assessorament, prenent un refresc, asseguts en el sofà, mirant el jardí, fins i tot jugant. Disposem de mitjans per a poder treballar amb mobilitat, per descomptat des de fora de les nostres instal·lacions, però ara també dins de les mateixes en l'ambient que considerem més productiu a cada moment.

 

La decoració també forma part del projecte?

Sí, hem creat un espai de treball integrador. L'art, la naturalesa, la música, l'altruisme … Comptem amb una exposició de quadres i escultures que aniran canviant, per a promocionar als seus artistes, i beneficiar-nos d'aquesta decoració cultural motivadora. Música ambient, seleccionada i estudiada psicològicament que aporta concentració i creativitat. I una important col·lecció de plantes que cuidem amb una competitivitat interna que dóna els seus fruits.

I a la disposició de tots, també tenim una de les col·leccions de llapis de fusta més importants del món, amb la qual organitzem esdeveniments, formatius infantils (futurs empresaris).

A qui ens estiga llegint. En nom de tot l'equip, aprofite per a convidar-vos al nostre espai Cafè-Treball i fer-nos una visita, us el explicarem amb més detall, i per descomptat podeu estar el temps que desitgeu entre nosaltres. No restringit a clients i obert des de les 8.30 a les 18.30 h.

Publicat en Entrevistes
Dimarts, 05 Març 2019 10:25

Societats interposades

Ressaltem la nota recent de la AEAT referent a “controlar els riscos fiscals relacionats amb la interposició de societats en el procés de facturació o canalització de rendes de persones físiques com a conseqüència del desenvolupament d'una activitat professional, així com els riscos derivats d'ostentar la titularitat d'actius i patrimonis d'ús personal a través d'estructures societàries”. És a dir, simular que per al desenvolupament de l'activitat d'un professional, siga necessària la constitució d'una societat que facture els seus serveis i la que adquirisca i deduïsca, els immobilitzats que suposadament són necessaris o estan afectes a l'activitat.

 

Ve a “posar a la disposició dels contribuents i assessors les pautes necessàries per a facilitar, en garantia dels principis de transparència i seguretat jurídica, el compliment voluntari de les seues obligacions”.

 

Els professionals continuem sent lliures de triar la forma jurídica en què volem desenvolupar la nostra professió. Però la AEAT també és lliure de no acceptar per defecte la validesa de les operacions que puguem fer amb les nostres societats. És a dir, que si l'objectiu és reduir així, segons la AEAT, el TSJ i el TST, de manera il·lícita, la càrrega fiscal (eludir retencions, remansar rendes en la societat tributant al tipus d'aquesta, fugint o allargant el moment en què passen per la imposició directa –IRPF– del professional, amb tipus més alts), aquestes operacions seran regularitzades i sancionades.

 

Per a analitzar/jutjar la vertadera tributació, la prova es basarà en la demostració de l'efectiva intervenció de la societat en la realització de l'activitat. La mateixa podria ser sancionada per no disposar de mitjans materials i humans “suficients” o simplement que no intervinguen. En cas contrari, encara quedaria comprovar si les operacions econòmiques soci-societat, s'han determinat amb valors ajustats al mercat.

 

Respecte al remansament de rendes o béns en la societat, es tracta dels casos en què es troben en ella l'habitatge habitual o d'esbarjo del soci, els cotxes, iot…, a la seua disposició i sense contraprestació gravada fiscalment o de forma no correcta, deduint la despesa, l'IVA, etc., també generaria aixecament d'actes.

 

La AEAT, a través del seu Pla Anual de Control Tributari, sobre la base de tot l'anterior, podria “reajustar” els nostres impostos d'IRPF, Patrimoni, Societats i IVA i sancionar. De manera que atents, no faça's el que no es dega i defense's el fet quan haja sigut el necessari i just.  

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Publicat en Economia
Divendres, 15 Febrer 2019 12:33

EAUTOM y EAUTOE 2019

Crec que qualsevol imput pot ser útil, i entre tots arribar a aconseguir una mica d'interès per a l'economia valenciana, a través del teixit empresarial compost pel sector dels treballadors autònoms, que ja està més que demostrat, són els qui suporten el major pes del teixit productiu. En la CV (similar a tot l'estat), més del 90% de les empreses són de menys de 10 empleats. Una mica més del 53%, sense empleats (191.000 empreses), la immensa majoria empresaris individuals, persones físiques, des de sempre coneguts com a “autònoms”. I de les tres províncies, València al capdavant.

 

Doncs bé, per a persones desocupades que decidisquen aventurar-se amb l'autoocupació, és a dir, iniciar una activitat per compte propi, fins al 1/10/2019, podeu sol·licitar una subvenció que va des dels 2.500 € fins als 4.500 €, en cas de ser dones, 500 € addicionals, amb la qual intentar cobrir part de les innombrables despeses que comporta tot inici. L'objectiu de l'Administració Autonòmica (SERVEF) que és qui disposa d'1.800.000 € per a #això, és fomentar l'emprenedoria, com a mitjà de reduir la desocupació.

 

D'altra banda, el mateix organisme i en aquest cas amb destinació la dona de forma exclusiva, en concret, aquelles que ja sou autònomes i us trobeu embarassades o en procés d'adopció, amb la intenció de mantindre el treball autònom de la dona, podeu sol·licitar ajudes perquè la contractació d'una altra persona amb la qual pugues mantindre l'activitat, et resulte menys costosa durant la baixa maternal. Ací ja no es “necessita tant pressupost”, es veu que no hi ha molta confiança en què per uns euros, es decidisca ampliar la família, però el que s'ha dit, un granet d'arena més. En aquest cas el SERVEF disposa de 150.000 €, a repartir per ordre d'arribada. I s'individualitza en subvencions de 1.500 € i 3.500 €, depenent del termini del contracte laboral, 3 o 6 mesos, i 500 € addicionals si el contractat és una dona o una persona amb certa discapacitat. Tot això sempre que es tracte de jornades completes o per a jornada parcial, però amb un mínim 30 hores a la setmana. Ací també es disposa de termini fins al 1/10/2019 o fi d'existències.

 

Per a tramitar, ací https://bit.ly/2tmmzfx, https://bit.ly/2s3qo1z o ací :-) 961 560 631.

 

Queixes, si n'hi hagués, al Sr. Nomdedéu i Biosca, que és qui signa les Resolucions recentment publicades.

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Publicat en Economia
Divendres, 25 Gener 2019 13:43

PGE 2019 d'un altre color

El passat dia 14 ha entrat en el Congrés dels Diputats el Projecte de Llei de Pressupostos per a 2019 i sobre el seu contingut fiscal comentem.

 

Quant a l'IRPF s'augmentaria l'escala general en base liquidable afegint dos trams per a ingressos superiors a 130.000 i 300.000€ pujant 2 i 4 punts percentuals, respectivament. En algunes Comunitats es pot arribar a un marginal màxim del 52% (ara 48). En la de l'estalvi, s'afig un nou tram per a gravar rendes quan superen 140.000€, al 27%.

 

Respecte a l'Impost de societats, a més de canvis en la doble imposició internacional, **SOCIMIS i **SICAV. S'estableix una tributació mínima a pagar per a les grans empreses (més de 20 MM€). La quota líquida no podrà ser inferior al 15%. També per a les entitats de nova creació que tributen al tipus del 15%, la quota líquida no podrà ser inferior al 10% de la base imposable. I per a les cooperatives, no podrà ser inferior al 60% a la quota íntegra.

 

Es regula un nou tipus de gravamen del 23% per a les entitats amb facturació inferior a 1 MM€, excepte que tinguen la consideració d'entitat patrimonial.

 

També es modificarà la fracció de càlcul del pagament a compte per a totes.

 

I la novetat estrela o “d'un altre color”. Nova deducció per al foment de la igualtat de gènere. Per a les entitats que incrementen el núm. de dones en el seu Consell d'Administració fins a complir amb que la presència de persones de cada sexe no supere el 60% ni siga menys del 40% dels miembr@s del Consell. Podran deduir de la quota íntegra, corresponent al període impositiu en què es produïsca aquest increment, el 10% de les retribucions satisfetes a tals conselleres.

 

Com a l'Impost sobre el Valor Afegit s'estableixen noves operacions als quals els serà aplicable el tipus reduït del 10% (potser també per deixar la marca), els preservatius i altres anticonceptius no medicinals, les compreses, tampons i **protegeslips, l'assistència sanitària veterinària. També, sobre els llibres, periòdics i revistes digitals.

 

En l'Impost sobre el Patrimoni es manté, en eliminar-se caràcter definitiu, la bonificació del 100%. Eleva el tipus d'últim tram un punt percentual, però depèn sempre de les CCAA.

 

Interès legal dels diners, es fixarà en el 3% i el de demora, en el 3,75% (mateixes quanties que en 2018).

 

Ara que no s'aprove la Llei i hàgem d'estudiar una altra. La inseguretat fiscal.

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Publicat en Economia
Pàgina 1 de 3