Amb motiu del passat Dia Internacional de la Dona, Encarnación Lerma, regidora de Polítiques d'Igualtat i ginecòloga amb màster en Reproducció Humana, ens concedeix una entrevista per a parlar sobre realitats socials que afecten les dones.

 

Què representa per a vosté el moviment feminista?

Per a mi ho és tot. És un moviment pacifista que pretén aconseguir la igualtat entre homes i dones. No va en contra dels homes ni significa que les dones són superiors.

 

Vosté és ginecòloga i regidora. En el seu cas s'ha trencat el sostre de vidre?

Existeix eixe sostre i també un “sòl enganxós” que ens impedeix a les dones aconseguir els objectius desitjats com arribar a llocs de responsabilitat política i empresarial.

 

Torrent és una ciutat multicultural i diversa. Això implica que hi haja dones amb problemes diversos. 

Les dones som diferents i diverses pel que fa a edat, religió, cultura, ideologia... Tampoc hem d'oblidar a les dones amb discapacitat. Cadascuna de nosaltres tenim una desigualtat específica, però totes tenim en comú la desigualtat respecte als drets de l'home.

 

Quines mesures d'acció positiva s'estan duent a terme per a protegir els drets de les dones?

Des de la Casa de la Dona s'està actuant per a aconseguir la igualtat treballant a nivell individual amb dones en exclusió social, víctimes de violència masclista i responsables de famílies monoparentals. També treballem a nivell grupal, per a tota la població, amb les associacions de Torrent. A més, lliurem els Premis Violeta amb els quals pretenem que l'ambient festiu faller també estiga involucrat.

 

Quins mecanismes s'han posat en funcionament per a combatre la violència de gènere?

Formem part de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació. A més, Torrent està integrat en el sistema VioGén i hi ha una col·laboració molt important entre la Policia Nacional i la Policia Local. Tenim una Policia Local dedicada a atendre, acompanyar i informar les víctimes de violència de gènere. 

 

Parlem de la salut de les dones. Disposem de tecnologia capdavantera per al diagnòstic precoç del càncer de mama?

Crec que el mamògraf que hi ha a Torrent és de molt bona qualitat.

 

Quin és el temps d'espera mitjà de les torrentines per a fer-se una mamografia en la sanitat pública?

El programa de diagnòstic precoç de la Conselleria de Sanitat es va establir amb una periodicitat bianual. Ara porten un retard perquè es va avariar un mamògraf. Per això, estan cridant a la gent cada dos anys i mig en comptes de cada dos anys, però això no té a veure amb l'Ajuntament de Torrent. També m'agradaria afegir que el diagnòstic definitiu es realitza a nivell hospitalari mitjançant ecografia, punció, RMN…

 

Li sembla raonable eixe temps d'espera?

Quan apareix una patologia mamària les proves diagnòstiques es realitzen a nivell hospitalari, no al centre de diagnòstic precoç. En eixe cas, s'ha d'acudir al centre de salut perquè la dona siga remesa a cirurgia o a l'hospital. De totes maneres, la Conselleria de Sanitat hauria d'intentar pal·liar aquest retard.

 

Continuem abordant assumptes que afecten les dones. Què opina sobre la gestació subrogada?

D'entrada, no estic d'acord. No m'acabe de creure que la dona ho faça per altruisme o per fer un favor. Pot haver-hi molt pocs casos. Habitualment són dones que presten el seu cos com a atuell a canvi d'una aportació econòmica. Considere que l'adopció és una opció més correcta. A més, tenir un fill o una filla no és un dret, és una capacitat. 

 

Finalment, m'agradaria conéixer la seua postura sobre l'avortament.

Una dona que no desitja un embaràs fa el que siga per a no seguir amb ell. Per tant, em sembla correcte que es faça en bones condicions a càrrec de la Seguretat Social, perquè està en perill la vida de la dona.

 

Publicat en Entrevistes

Quin balanç fa d’aquests dos anys com a presidentade la Junta Local Fallera de Torrent?

El balanç és positiu, perquè pense que les coses van eixint a poquet a poquet com se les plantejàvem amb iniciatives i propostes que s’han ficat damunt de la taula i que les falles hi han acceptat i que s’han pogut dur a terme,

Han sigut dos anys intensos, que s’ha treballat molt, amb molta gent i treball darrere que no es veu i que gràcies a ells finalment el resultat és positiu.

 

Quines novetats o canvis podem veure aquest any?

Com ja s’ha avançat tornem a fer l’ofrena en un dia, i açò es va platejar perquè era una demanda per part de les falles i es va aprovar perquè entenem que és un acte important que mereix l’atenció de tot el món faller i no com abans que es feia separat en dos dies i la mitad de comissions estava en l’ofrena i l’altra mitat en unes altres activitats.

I per altra banda destacar com a novetat l’entrega de premis que es trasllada del dia 16 al dia 17 de març en un acte a part al matí a les 11.30 en la Plaça Unió Musical.

I més a més aquest any es farà un acte en honor a Sant Josep el dia 18 amb dansades i finalitzant amb un castell a la Nit del Foc.

 

Quina evolució creu que hi ha a la Junta Local Fallera de Torrent, des que vas ser fallera major?

L’evolució, pense que és al món de les falles en general, les falles han canviat molt en alguns aspectes per a millor i en altres no tan bons. A nivell de junta pense que els canvis han vingut donats per la situació social i de la vida en  general, lògicament anem a un món més modern amb més dinamisme i la forma de treballar és diferent, però pense que en cada espai de temps s’han fet les coses com en eixe moment es requeria.

 

Creus que és important rescatar antigues tradicions d’inici?

Les falles a més de festa per damunt de tot són tradició i cultura i n’hi ha coses que no es poden perdre o que es poden recuperar i que mai deguem perdre, la tradició i la cultura sempre deuen perdurar  i més  a més hem de transmetre  ho als menuts i que  siguen coneixedors d’aquests costums.

 

Es pot millorar en alguns aspectes de la festa?

Jo pense que en aquesta vida, tot es pot millorar i és millorable, el que cal tindre és la capacitat i el voler de millorar. El que deuen fer els fallers és superar-se any darrere d’any en tots els sentits.

 

Com veu el nivell faller torrenti als concursos i la participació fallera aquests últims anys enrere?

A veure n’hi ha de tot, alguns concursos tenen prou afluència de comissions i en altres concursos que cal treballar-los més, de vegades no es pot comptar amb la gent necessària o de vegades no volen, és una decisió respectable, cada comissió deu enfocar la seua falla com millor considera, però pense que no deguem oblidar-se que les falles són tradició i cultura i això és el que es deu potenciar des de cada comissió de Torrent. Però pense que a poc a poc ho van treballant més, perquè per exemple aquest any el teatre ha tingut molt bona acceptació en general, moltes falles que no participaven ho estan fent, inclòs al teatre infantil. I per altra banda la cavalcada infantil, és una cavalcada molt treballada i amb molt de nivell, jo pense que les falles estan agafant consciència que cal treballar-se els concursos perquè el nivell de les nostres falles es mantinga.

 

I per a aquestes falles que consell donaries, per poder gaudir-les?

Doncs sobretot que tots tinga’m coneixement que la festa és per a divertir-se, perquè  convivim en xiquets i cal donar exemple, amb el tema de les nits de casal, pólvora, i als actes, que tots tinga’m una organització i si tots fiquem de la nostra part, tot es desenvolupa molt millor, i podem poder gaudir de la festa més tranquil·lament.

Publicat en Entrevistes

Senyor alcalde, quina valoració faria de les nostres falles torrentines 2019?

Les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un títol que és un honor però que també té la seua part de responsabilitat perquè cal mantindre’l. Per fortuna les Falles de Torrent estan sempre en contínua evolució, gràcies al treball de cada faller i fallera de cada comissió i al de Junta Local Fallera, sabent reinventar-se i millorar en cada pas que dóna. Encara no hem començat la setmana gran de Falles i ja hem viscut grans moments com la Crida, el Cant de l’Estoreta, les Cavalcades, el lliurament d’insígnies… que ens indiquen que aquetses Falles seran, com cada març, tot un èxit. Un any especial per a la Cotxera, que compleix 50 anys amb el seu imprescindible acte del Trasllat i, sobretot, per a Carmen i Leyre, les nostres falleres majors.

 

 

Quina opinió li mereixen els canvis realitzats aquest any en l’agenda Fallera?

Sempre hem defensat que les Falles seran el que vulguen els fallers. Aquesta ha sigut la nostra línia de treball, la de buscar el consens i la iniciativa de les comissions falleres. Enguany s’han introduït algunes novetats que han generat molta expectació i que segur que fan que la gent isca al carrer. El mateix dia de la Crida, Torrent va despertar amb el soroll dels trons de bac d’una macrodespertà que es realitzava per primera vegada i en la qual van participar un gran nombre de fallers i falleres. Amb les dansades a Sant Josep es vol fer partícip a la societat torrentina més enllà de les comissions, en aquest cas amb els grups de ball de la ciutat. S’ha volgut donar una importància especial al lliurament de premis amb un acte que aglutinarà a totes les comissions en la plaça Unió Musical. I per fi, a més de les mascletaes, Torrent tindrà una Nit del Foc el dia 18. Moltes novetats que vénen a engrandir encara més si cap a les Falles, sense perdre els orígens i el sentit de la festa.

 

 

Com valora el fet de recuperar la Nit del Foc del pròxim 18 de març amb material pirotècnic nacional i per què no s’ha fet abans?

Serà una nit espectacular i històrica. No solament perquè està darrere la Pirotècnia Germans Caballer, que és una garantia d’èxit, sinó perquè Torrent es mereixia tindre una Nit de Foc a l’altura de la capital de l’Horta Sud. I si a això li afegim que el 80% del producte és nacional i valencià, poc més podem dir. La nostra línia és la de treballar per valorar lo nostre, per recuperar les tradicions, i hem considerat que ja era hora que els torrentins i torrentines pogueren gaudir d’una nit de pólvora, llum i so de primer nivell. Seran més de 200 quilos de pólvora, ningú se la pot perdre.

 

 

No creu que al nostre municipi li falta més llum i color per a la categoria que ostenta?

Les Falles són molt importants per a Torrent. I fora de Torrent també ho són, com ho demostra que formem part del grup de Juntes Locals més importants de la Comunitat. No crec que a les Falles de Torrent les falte de res. Tot el contrari. Cal agrair el treball que realitzen al llarg de l’any les 29 comissions, omplint els carrers d’alegria, color i germanor. Cada vegada hi ha més comissions que aposten més per la cultura, com es va poder veure amb la participació i la qualitat de l’últim Cant de l’Estoreta; es cuiden més els llibrets, els monuments... Com abans parlàvem, s’estan introduint actes nous i alguns canvis gràcies al bon treball, la imaginació i la bona gestió de les comissions i de Junta Local Fallera. Cada vegada hi ha més participació i implicació des de cada casal i la nostra obligació, com a representants de la ciutat, és estar al seu costat i donar-los suport.

 

Com es viuen des de la tribuna les crítiques del món faller en la Cavalcada del Ninot?

 

La ironia, la sàtira, la crítica… són part de la nostra manera de ser dels valencians. I és un senyal d’identitat de les Falles que es veu en els monuments i, per descomptat, en la cavalcada. I cal prendre-se-lo amb sentit de l’humor. És un honor veure’t reflectit en ella, alguna cosa que em prenc com una mostra d’afecte, la mateixa que expressen des de les comissions. Encara que et confessaré que enguany em vaig quedar una mica despagat perquè no ens van criticar molt.

 

 

Quin és el seu major desig o suggeriment en aquestes festes Josefines?

Que ens acompanye el temps perquè les falleres i fallers puguen gaudir de les seues activitats i que no hi haja cap incident. I res més, simplement desitjar a tots els torrentins i torrentines i a la gent que ens visite aquests dies, que gaudisquen d’una festa que descriu molt bé la nostra forma de ser com a torrentins i com a valencians.

Publicat en Entrevistes
Dimarts, 05 Març 2019 11:31

Entrevistem a Rafa Gil

Un dels equips animadors durant la passada temporada de rallyes, han sigut els germans Gil i el seu Renault Clio Sport.

 

Per a la present temporada tenen previst competir en el campionat de rallyes de la Comunitat Valenciana als comandaments d'un vehicle de primera línia, parlem amb Rafa Gil.

 

 

Com valores la passada temporada?

La veritat és que ha sigut una mica complexa per les avaries que hem patit en el **Clio, patim dos abandons en el ral·li de la Ceràmica se'ns va trencar un suport de motor a uns 12 km del final del primer tram i encara així aconseguim un bon temps però ens va impedir acabar un ral·li que segurament mereixia un podi i a la Nucia campionat d'Espanya, vam trencar una transmissió en la primera corba del segon tram cronometrat, ací prenga la decisió de vendre el cotxe i vaig estar a punt de retirar-me dels ral·lis, quan t'ocorren aquestes coses després d'haver preparat tan a consciència un ral·li, la frustració que se sent és molt forta.

 

Però en els ral·lis on us va respectar la mecànica, foreu molt ràpids no?

Si, si, sens dubte... A Xaló, Xixona i el ral·li de València hem aconseguit molt bons resultats, Xaló i Xixona són dos ral·lis que m'agraden molt, he passat moltes vegades per aqueixos trams en diferents versions i em trobe molt còmode, són trams molt tècnics potser no tant de “bon cotxe” i si de “ bones mans” com se sol dir... I el ral·li de València és el de casa i si li sumes que és memorial Javi Sanz perquè és un plus emocional.

 

 

Com prepareu cada ral·li?

“El pes de l'operació” com sempre dic, és cosa del meu germà Juan Carlos, ho mesura tot, l'es encarrega de preparar els trams, els entrenaments que són la presa de notes, quilòmetres a recórrer i estratègies.

 

Hem treballat molt en les notes i ara mateix tenim un sistema molt pràctic i que em descriu molt bé cada corba, ha costat però ara ho tenim.

 

També fem treball físic combinant amb exercicis de concentració i reacció.

 

L'automobilisme de competició és un esport molt seriós i cal prendre-li'l com a tal, com solc dir això no és “el parchís”.

 

 

Què que rivals us heu trobat i qui seran més forts en la present temporada?

Bo tots els rivals són dignes, en aquest esport no solament compta pilotar bé, compte el pressupost, la preparació de cada carrera, la mecànica sobretot i el factor sort, com rivals en el top 5 que són els que no podíem aconseguir per cotxe i altres factors, eren Santiago Carnisseria, Javier Polidura, Santiago Cañizares amb el Porxe, o els nostres companys d'escuderia Roberto Tolosa amb el Subaru... Miguel García amb el Megane que és dels pilots més ràpids que he conegut, després amb els quals ens hem barallat més de tu a tu han sigut els Clio de Basilio Cano, Genitin, Óscar Donet i els Germans García Ramos que amb el Hyundai Accent fan meravelles, també haurem de tenir molt en compte per a aquesta temporada és Óscar Ortola un pilot rapidíssim que enguany compta amb un bon cotxe i assegurança que algun equip sorprenent.

 

El que té de bo els ral·lis és que tots ens portem bé i som amics però #això sí, amb el casc llevat.

 

 

Què us ofereix la present temporada?

Bé, després de vendre el Clio no ho tenia res clar, la idea era parar però ara estem treballant com mai per a tirar avant un projecte important, amb un cotxe de la categoria R2, ja tenim signat la major part del pressupost necessari i ja només falten uns serrells, que esperem tancar en els pròxims dies i presentar el cotxe i els nous patrocinadors que són els qui fan possible el projecte i als qui estaré eternament agraït.

 

 

Per a quan el debut i amb quécoche?

El debut serà a principis d'Abril en el ral·li de Xaló, finalment hem descartat el ral·li de Gandia, no podíem provar el cotxe abans del ral·li i eixir a córrer sense conèixer un cotxe ja diguem “seriós” perquè no era la millor opció, tindrem un programa de cinc ral·lis:  Xaló, Xixona, Ceràmica, La Nucia i València. Sense descartar fer alguna prova fora de la Comunitat Valenciana.

 

El cotxe, el decidirem en els pròxims dies, però si que et puc dir que serà de la categoria R2, amb un equip de garanties.

 

 

Un plaer i molta sort per a la present temporada.

Gràcies a vosaltres per cobrir les nostres participacions i rampell ens veiem en la presentació de l'equip.

Publicat en Entrevistes

La Fallera Major, Inmaculada Agapito Tebar, té 31 anys i és gerent d’un bar restaurant de Massanassa i és mare d’un xiquet i dos xiquetes. Natalia Torres Martí, la Fallera Major Infantil, té 11 anys i estudia 6é de primària al CEIP Blasco Ibáñez. La meua afició és ballar i practica hip hop i funky. Les dos ens conten com estan vivint aquests dies pròxims a les falles.

 

Des de quan eres fallera?

Inma: Sóc fallera des que vaig nàixer. Quan tenia 6 o 7 anys, els meus pares van deixar la falla, mai vaig deixar de sentir el sentiment faller. Fa dos anys vaig tornar a ser fallera gràcies a la meua filla.

Natalia: Des que vaig nàixer.

 

Què va ser el primer que pensares quan et varen proclamar com a fallera major del teu poble?

Inma: Va ser una alegria molt gran, érem dues xiques per al sorteig i en cap moment pensava eixir triada, va ser una mescla d’emocions

molt boniques.

Natalia: Que s’havia complit el meu somni.

 

Què és per a tu ser Fallera Major del teu poble?

Inma: És una responsabilitat molt gran, crec que el somni de qualsevol fallera és poder representar i portar el nom del teu poble on vages.

Natalia: Un somni fet realitat, un any molt bonic i emocionant per poder portar el nom de Benetússer. Poder representar a tots els infantils en el món de les falles és una il·lusió molt gran.

 

Què element de les falles vos representa?

Inma: L’element més important per a mi és la pólvora i els monuments.

Natalia: La banda de fallera, sobretot aquest any que és la que m’acredita com a Fallera Major. També els vestits, la música, la gent fent paelles al carrer, els ninots... tot. 

 

Quins són els actes que més t’agraden o t’emocionen de les Falles?

Inma: Són tots els actes meravellosos, però sens dubte els nervis de la Crida i l’emoció en l’ofrena en lliurar el ram a la nostra Verge.

Natalia: M’agrada tot, però si he de ressaltar alguna cosa, em quede amb el moment de la plantà perquè comença una setmana intensa i la nit de la cremà perquè encara que tot acaba, et queden tots els records tan bonics que has viscut.

 

Tens algú referent en el món faller?

Inma: Per a mi l’autèntic referent són tots i cadascun dels fallers i falleres de totes les comissions, que amb el treball dur de tot un any fan que siga possible està gran festa anomenada FALLES, i fan que tots els veïns de la població puguen gaudir al màxim de la setmana fallera.

Natalia: Els meus pares, que també són fallers des de xicotets i també han sigut Fallera Major i President a la nostra comissió. Ara falta el meu germà.

 

 

Programació Falles

DISSABTE 2 DE MARÇ

18.00 h. Cavalcada del Ninot. Totes les comissions falleres eixirán  de la Plaça del Ajuntament ,  finalitzant  el passacarrer al carrer Major.

 

DIUMENGE 3 DE MARÇ

12.00 h.- Festival de paelles a la Plaça de la Xapa. Les sis comisions cuinaran les paelles i després del dinar gaudirem de una discomòbil

 

DIVENDRES 15 DE MARÇ

9.30 h.- Visita de les FF.MM. de Benetússer a les falles que planten en les  escoles i escoletes de la població.

23.00 h.- Visita de les Falleres Majors de Benetússer, les Corts d’Honor i la Junta Local a les diverses demarcacions, per vore com planten les falles.

 

DISSABTE 16 DE MARÇ

09.00 h.- Plantà oficial de totes les falles de Benetússer

09.30 h.- Començarà la visita del Jurat qualificador de falles i carrers engalanats a les sis comissions falleres.

18.30 h.- A la Plaça de l’Esglesia,  lliurament de premis  A continuació, Castell de Focs, a càrrec de la Pirotecnia  Tamarit.

23.00h.- Nit d´Albaes a les Falleres Majors de Benetússer I a cadascuna de les Falleres Majors I Presidents de les comissions.

 

DIUMENGE 17 DE MARÇ

08.00 h.- Despertà a la Fallera Major Infantil de Benetússer,  Natalia Torres i Martí 

11.00 h.- Visita oficial de Falles. Les sis Comissions de Falles i la Junta Local  aniran en passacarrer  visitant  tots els casals, concentració al casal de Junta Local.

 

DILLUNS 18 DE MARÇ

08.00 h.- Despertà a la Fallera Major de Benetússer, Inmaculada Agapito Tébar

18.00 h.- Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats.

 

DILLUNS 19 DE MARÇ

11.30 h.- Concentració de totes les comissions a la Plaça de l´Ajuntament.

12.00 h.- Solemne Misa en honor a Sant Josep, a l´Esglèsia de Benetússer.

14.00 h- Mascletà a càrrec de la Pirotecnia  Tamarit, patrocinada per l´Ajuntament de Benetússer

22.00 h.- Cremà oficial de les falles infantils de la població.

23.00 h.- Cremà de la Falla infantil guanyadora del Primer Premi, amb l’assistència de la Fallera Major Infantil de Benetússer, Natalia Torres i Martí.

24.00 h.- Cremà oficial de les falles de Benetússer.

01.00 h.- Crema de la Falla guanyadora del Primer Premi, amb l’assistencia de la Fallera Major de Benetússer  Inmaculada Agapito Tébar

 

Publicat en Entrevistes

Eduardo Gascó ens conta com seran les festes josefines del municipi i com s’organitzen les falles dins de la regidoria

 

S’ha incorporat alguna cosa nova des de que eres delegat d’esta regidoria?

La veritat es que, una vegada mires arrere, veus en perspectiva on estavem i on estem i la sensació és molt molt positiva.

El que hem fet des del primer segon és ajudar a les falles i a Junta Local a tot allò que puguerem fer-los més fàcil. Un relació fluida en l’administració fa els tràmits senzills.

I després en accions puntuals, hem creat un acte específic per l’entrega de recompenses honorífiques, organitzem anualment una macrodespertà pel poble totes les falles juntes, hem donat gran importància a la crida fent-la dissabte de vesprada amb un espectàcul audiovisual i pirotècnic... són cosetes menudes que ara mirem arrere i vegem un gran treball raere d’elles.

 

Què és lo més difícil de coordinar en la regidoria?

Són varies coses. En primer lloc, coordinar els desitjos de les falles, el veinat i l’Ajuntament, tenim que ser un poc com el roin que te que ficar dos parts que dificilment poden estar d’acord, però pense que Alfafar és un exemple de concòrdia i convivència entre fallers i veins per a que la festa es puga fer i durar.

I en segon lloc clarament tot el dispositiu al voltant de les falles. Hi ha que coordinar policia, neteja, manteniment, urbanisme, bombers... un maremagnum que finalment, en treball de tots, fem que tot açò siga possible.

 

Què destacaries de les Falles d’Alfafar?

Destacaria les comissions per supost. Normalment parlem d’actes puntuals, l’ofrena seria l’exemple per ser el que més gent abarca, pero aci en Alfafar destaque el gran treball de les comissions, la unió que existix dins d’elles, parlant moltes voltes de que són com una gran família. És complicat moltes voltes trobar esta concòrdia pero és molt grat que en Alfafar pugam disfrutar d’ella.

 

Quin pressupost s’ha establert per a estes Falles?

Pues enguany arribem, si no recorde mal, als 43.000 euros. Cada any hem anat pujant poc a poc, ja que les falles varen ser unes de les més damnificades en la crisi i on el pressupost es va reduir més. Per això intentem cada any pujar un poc les subvencions a les comissions, donar més recursos a la Junta Local, intentar colaborar i gestionar més coses i millor per a fer la festa més gran. És un camí llarg perque no es pot fer tot de colp pero anem avançant.

 

Com encares la recta final de la legislatura? Quins projectes tens en ment?

La veritat és que en l’avançament de les eleccions generals poc podem fer, però acabarem les falles conforme tenim planificat, esperant que siguen de molt d’èxit. I després en la regidoria de Sanitat que també duc tenim la fira de la salut que serà l’última semana de març i primera d’abril, i triarem a nou president o presidenta de junta local, que també tenen enguany eleccions. No obstant el treball diari no para i seguim a disposició de tot el veïnat per poder resoldre les seues consultes i problemes.

Publicat en Entrevistes

La Fallera Major, Clara Tàrrega i Perdices, i la Fallera Major Infantil, Marta Leal i Redondo es preparen per a viure els millors dies per a elles: les Falles 2019. Ens conten com és la seua experiència com a falleres majors i com esperen aquests dies fallers.

 

Des de quan eres fallera?

Clara: Des dels 6 anys.

Marta: Des que vaig nàixer.

 

Què va ser en el primer que pensares quan et varen proclamar com a fallera major del teu poble?

Clara: La responsabilitat que comporta el càrrec i que, finalment, vaig confirmar que les coses passen per alguna cosa.

Marta: Una responsabilitat per ser la representant dels xiquets i xiquetes d’Aldaia.

 

Què és per a tu ser Fallera Major del teu poble?

Clara: Un orgull molt gran.

Marta: Molta emoció i alegria.

 

Què element de les falles vos representa?

Clara: Pólvora i música.

Marta: La banda, els petards i la música.

 

Quins són els actes que més t’agraden o t’emocionen de les Falles?

Clara: La Crida, ja que donem la benvinguda a la nostra festa i, sobretot, aquest any que he sigut l’afortunada d’anunciar-ho. L’exaltació és un moment molt especial i únic. I, per suposat, l’ofrena a la nostra Verge dels Desemparats.

Marta: La Crida, cercaviles i la cremà.

 

Tens algú referent en el món faller?

Clara: Sense dubte, mon pare. Volia aquesta festa com ningú i és el responsable de transmetre aquest sentiment.

Marta: Els meus cosins.

Publicat en Entrevistes

Anna Duato Alber és la Fallera Major d’Albal. Té 26 anys i és tècnic superior en Educació Infantil i monitora de temps lliure infantil i juvenil. 

Paula Muñoz Díaz és la fallera Major del mateix poble i estudia sisé de primària. 

 

Des de quan ets fallera? 

Anna: Sóc fallera des dels 4 anys de la mateixa comissió Falla Poble d’Albal. 

Paula: Sóc fallera des que vaig nàixer, la primera vegada que em vaig vestir de fallera tenia 4 mesos. 

 

Què va ser el primer que pensares quan et varen proclamar com a fallera major del teu poble? 

Anna: Un somni complit, una sensació de molta responsabilitat, però a la vegada una gran felicitat, la qual és la que em fa viure cada un dels actes amb molta il·lusió disfrutant tots i cada u dels moments.

Paula: Quan em varen proclamar Fallera Major Infantil del meu poble vaig sentir molta alegria i il·lusió, però a la vegada molta responsabilitat de representar al meu poble.

 

Què és per a tu ser fallera major del teu poble?

Anna: Responsabilitat, orgull, felicitat i,per damunt de tot,el millor regal que el món de les falles m’ha regalat. 

Paula: Per a mi ser fallera major infantil del meu poble és un gran privilegi i orgull de poder ser jo qui represente a tots els xiquets i xiquetes d’Albal per allà per on vaja. 

 

Què element de les falles vos representa? 

Anna: Si alguna cosa té el món de les falles, són grans elements que ens representen allà on anem: l’olor de pólvora , les notes musicals de les bandes de música, els monuments convertits en grans obres d’art pels nostres artistes fallers i els grans indumentaristes que ens fan lluir molt més quan porten la nostra indumentària. Tots ells formen un equip imprescindible,i tots ells al costat dels fallers, són l’esència de les falles.

Paula: A mi em representa la pólvora i la música, perquè quan escolte els seus sons em fan gaudir amb molta més alegria la nostra festa.

 

Quins són els actes que més t’agraden o t’emocionen de les falles? 

Anna: Cada u dels actes té una màgia especial i seria difícil escollir. Si em donaren a elegir un, però, sempre m’ha emocionat molt la crida per ser l’acte que ens dóna el punt d’inici a la nostra festa. 

Paula: En realitat m’agraden tots perquè són molt especials i cadascú es gaudeix d’una manera diferent. Però la crida i l’ofrena són els que més m’agraden. 

 

Tens algú referent en el món faller? 

Anna: En la meua família no són molt fallers, però puc dir que m’apuntaren de ben menuda a una comissió que m’ha ensenyat a voler i cuidar la nostra festa i, per a mi, ells als que dic la meua família fallera, són un gran referent amb el seu treball i dedicació i un amor inigualable per a les falles. 

Paula: En ma casa som tots fallers. La meua germana també és des que va nàixer i els meus pares, però sobre tot el meu avi, ja que fa 30 anys que és faller.

Publicat en Entrevistes

El mag i humorista Jandro ens sorprendrà amb el seu espectacle en directe a l'Auditori de Torrent el proper 16 de febrer.

 

Des de quan et dediques a la màgia?

Vaig començar a les 14 anys i tinc ja 41. Fes tu els comptes que a mi no m'ixen.

 

Com vas aprendre a ser mag?

Vaig començar amb la típica caixa de Magia Borrás i els fascicles que venia Juan Tamariz als quioscos. D'on em ve això de ser mag? No ho sé.

 

Combines màgia amb humor. Com definiries el teu estil?

L'acabes de fer. M'agrada que la màgia siga divertida i interessant.

 

Què és el que fa que connectes amb el públic?

M'agrada fer-los sentir alguna emoció. Que hi haja valgut la pena eixir de casa per venir a veure'm al teatre. Valore molt el seu esforç i intente recompensar-ho a l'escenari.

 

Quin és el truc de màgia que més et fascina?

Més que trucs, el que em fascinen són alguns mags perquè un truc no és res sense la personalitat de qui el realitza. Admire a Tamariz, Yunke, Penn & Teller, Houdini, Mac King, i centenars de mags de tot arreu del món.

 

Hi ha algun truc que consideres impossible de realitzar?

No, tot és qüestió de tirar-li hores. S'han fet autèntiques barbaritats en la màgia.

 

Quina diferència trobes entre actuar en teatres i en televisió?

El teatre és més real. No hi ha interferències. Impacta tot molt més i veuen que, en el meu cas, no hi ha còmplices ni trucs de càmera. A la tele tot va molt ràpid i la gent veu el que el realitzador enfoca. Al teatre la sensació és molt més gran.

 

Alguna vegada has tingut pànic escènic?

Pànic paralitzant i por no, però nervis sempre. No hi ha actuació en què no isca nerviós. Aquesta sensació d'enfrontar-te amb el públic una vegada més és el que et manté viu.

 

Quin missatge donaries als lectors de Nou Torrentí perquè vagen al teu pròxim xou a l'Auditori de Torrent?

Els diria que si no tenen entrada ja no vinguen perquè s'han esgotat des de fa setmanes. Ha estat impressionant l'acollida que ha tingut el xou. Lamente que no hi capiguem tots. A veure si podem tornar i entren els que no van poder.

Publicat en Entrevistes

La germandat de l’Ecce Homo presenta el diumenge 17 de febrer el seu nou pas a la Parròquia Sant Lluís Beltran a les 11.30 hores. Després tindrà lloc la processó perquè tota la gent de Torrent veja els nous canvis.

 

Tere Pujades, presidenta de la germandat, ens conta en què consisteixen eixos canvis i com és l’ambient en la germandat.

 

 

El pas és una creació nova o una actualització del que ja teniu?

Realment, el que s’ha fet nou és l’estructura del pas i un tron. També s’han canviat les dimensions, perquè en ser un pas que agrupa moltes imatges estava tot molt junt, així que ho hem augmentat. Les imatges són les de sempre.

 

 

Com va nàixer aquesta idea d’actualitzar el pas?

La germandat té 64 anys i sempre s’ha volgut actualitzar. Ha sigut un cúmul de presidents i juntes directives anteriors, fins que hem aconseguit els mitjans per a poder actualitzar el pas, però la idea ve de molts anys arrere.

Des de quan ho esteu preparant?

Un any més o menys. El projecte ho va pensar la Junta Directiva i vam plantejar com el podíem fer perquè és un esforç tant econòmic com humà. El projecte final ho vaig plantejar a l’assemblea i li va semblar perfecte i després del vistiplau, es va començar a treballar en ell.

 

 

Com espereu la presentació aquest diumenge 17 de febrer?

Que vinga molta gent. Ens acompanyen perquè per a la germandat és molt important. Estem esperant la presentació amb moltes ganes perquè volem ensenyar a Torrent l’esforç que hem fet per a estar en Setmana Santa al peu del canó, ja que és una germandat molt antiga.

 

 

El pas no estarà completament acabat per a la bendició, què és el que presentareu?

Està acabada l’estructura, les faldes, que abans eren granades, ara són porpra i porten unes boles en platejat a les cantonades, però el tron no està acabat. El tron és una inversió econòmicament molt gran, per tant, enguany eixirem amb la primera fase acabada, que és la fusta, i en dos o tres anys, depenent del cost i del tallista Alberto Fernández, acabarem el tron.

 

 

Per a quan estarà llest completament el pas?

Jo crec que en un parell d’anys, tres com a molt. 

 

 

Com és l’ambient en la germandat amb la renovació del pas?

Hem notat molta diferència perquè la gent està il·lusionada per a veure alguna cosa i que vegen avanços. És una germandat molt antiga i hem estat estancats durant molt de temps perquè econòmicament és una inversió molt gran. Enguany hem tingut moltes altes i això fa que la germandat cresca. Una cosa porta a l’altra, si fas coses per a avançar dins de la tradició i la modernitat, la gent voldrà apuntar-se i així la germandat va creixent.

 

 

Com us vau decidir per Alberto Fernández?

Vam tindre diverses opcions i dins del nostre pressupost, ens va agradar molt els treballs d’Alberto i, a més, va tindre el detall de vindre ací a Torrent sense conéixer-nos de res i ens va ensenyar la fusta, els seus treballs i després la Junta va ser a Ciudad Real a visitar el seu taller i va ser una passada. Estem molt contents amb el seu treball, perquè l’estructura ha sigut un treball enorme. Tenim pas per a molts anys, perquè s’han fet a consciència totes les fases. 

Publicat en Entrevistes
Pàgina 1 de 2