El periòdic Nou Horta entrevista en exclusiva per a un mig escrit al polifacètic Santiago Segura per l'espectacle El sentido del humor: dos tontos y yo al costat de Florentino Fernández i José Mota.

 

Aquests tres còmics ens analitzaran què és el sentit de l'humor per a ells durant una hora i mitja aproximadament en el Palau de les Arts Reina Sofia de València. És una oportunitat única de veure a aquestes tres figures de l'espectacle reunides en un mateix escenari. Santiago Segura ens compta com va començar aquest projecte i com l'han dut a terme.

 

Com va sorgir aquest projecte?

Volíem veure al nostre públic del cinema i de la tele en persona, eixir de casa per a airejar-nos i conèixer més en profunditat la gastronomia del país, unit tot això, al fet que som "amiguetes" fa més de vint anys, ens va fer engiponar aquest bonic espectacle per a gaubança dels auditoris i alegria nostra pròpia.

 

És un treball que heu escrit i dirigit vosaltres mateixos, algun dels tres ha sigut el capitost del grup?

Hi ha hagut capitost, "cabezota", i fins i tot, capgròs en aquest grup, però com som molt inquiets, cada dia assumia un algun d'aqueixos rols. 

 

Ha sigut difícil posar-vos d'acord quant a tot el muntatge de l'espectacle?

Hem optat per un sistema democràtic, si hi ha alguna cosa en el que no estem d'acord votem i sempre guanya el dos a un.

 

Com has compaginat aquest espectacle amb els teus altres projectes?

El millor que he pogut (per cert, el 2 d'agost estrene la meua nova pel·lícula d'actor i director que recomane encaridament). 

 

L'espectacle es diu El sentido del humor: Dos tontos y yo. Qui serien els “tontos” i qui el “yo”?

El dubte ofèn, salta a la vista (encara que els altres dos tenen els seus dubtes).

 

L'humor és molt relatiu, la qual cosa li fa gràcia a un pot avorrir-li a l'altre. Què és per a tu l'humor?

Clar, l'humor per a mi és el que em fa gràcia a mi. En el meu cas concret, potser per ser una persona vulgar i corrent, la qual cosa em fa gràcia a mi li sol fer gràcia a molta gent. Per exemple, Flo i Mota em fan bastant gràcia.

 

Què ens pots comptar de la funció?

Et puc comptar absolutament tot, però sincerament crec que és millor veure-la. A més, hi ha un cert nivell d'improvisació... i això és complicat de comptar.

 

Què aporta el teu personatge en aquest trio?

La bellesa i estètica sens dubte, està molt bé l'humor i la gràcia però aquest trio estava necessitat d'algú realment atractiu. 

 

El passat 15 de desembre també vau estar en el Palau de les Arts i va ser un èxit absolut. Penseu que repetireu i omplireu l'aforament amb les vostres dues funcions?

No cabia una agulla, ara no sé. Quants dels nostres fans no van poder anar a la primera vegada és alguna cosa que ignore, espere que no ens deixen ací sols i que tornen a omplir el Palau. És cert, que ara hem de competir amb la platja però tenim confiança en el públic valencià. En tot cas, farem el possible perquè els que vinguen s'ho passen en gran i gaudisquen d'una vetlada inoblidable. 

 

Per què la gent no s'ha de perdre aquest espectacle?

Bàsicament perquè ens agradaria continuar dedicant-nos a això, i també, perquè la gent en general riu bastant amb nosaltres, i això és molt saludable.

 

Publicat en Entrevistes

L'artista Lolita Flores, guardonada amb la Medalla d'Or al Mèrit en Les Belles arts, protagonitza Fedra l'1 de juny en el TAC Catarroja. En aquesta obra, els espectadors podran ser testimonis de la tragèdia d'Eurípides versionada pel dramaturg Paco Bezerra i dirigida per Luis Luque.

 

Al llarg de l'espectacle no solament podrem delectar-nos amb l'actuació de Lolita Flores sinó també amb la d'un elenc d'actors del qual formen part Juan Fernández, Críspulo Cabezas, Michel Tejerina i Tina Sáinz. En aquesta ocasió, Lolita Flores ens ha concedit una entrevista en la qual ens parlarà sobre el seu talent, la seua vida professional i el seu paper en Fedra.  

 

Què t'ha aportat la teua família a nivell artístic?

M'ho ha aportat tot, és a dir, art, musicalitat, professionalitat, disciplina… Un poc de tot.

 

Qui t'ha ensenyat a cantar i actuar?

Això no s'ensenya. Això no es pot aprendre. El talent no es compra. No es pot comprar en un supermercat, és a dir, o el tens o no el tens. El que sí que pots fer és perfeccionar-ho a base d'estudi i aprenentatge, però si no tens talent no et serveix de res.

 

Amb quin de les teues facetes professionals et sents més realitzada a nivell personal i professional?

Amb totes perquè totes són diferents, ja siga fer de jurat en Tu carta me suena com actuar en una obra de teatre o presentar un programa m'agrada… Diguem que cadascuna d'eixes facetes té el seu aquell. 

 

I amb quin dels teus projectes et sents més satisfeta?

Amb tots, la veritat. No em puc queixar de cap. Tots han sigut diferents. Per tant, tots tenen el seu lloc en el meu cor.

 

I quin triaries si pogueres quedar-te amb un?

És que no podria quedar-me amb un. Són tots fills meus [riu].

 

I ara per què t'estàs centrant en el teatre?

Perquè m'agrada i són els guions els que m'arriben. Gràcies a Déu em va bé. És alguna cosa que estic fent perquè l'univers me l'ha posat en el meu camí. Porte temps en el teatre i un altre dels meus projectes és Tu cara me suena.

 

Creus que per a ser bona actriu preval el talent, la vocació, la tècnica o una barreja de tot?

Home, jo crec que has de tenir talent i després sentir les coses que dius, és a dir, ficar-te en la pell del teu personatge. Jo no sóc artista tècnica. Sóc artista de sentiment. 

 

En què consisteix ser ‘artista de sentiment’?

Em fique en el personatge llegint, aprenent i sentint el text, és a dir, creient-me de debò que sóc la dona que interprete.

 

L'1 de juny vindràs a Catarroja a interpretar Fedra. Podries explicar-nos un poc sobre l'obra que protagonitzes?

És una tragèdia grega que va escriure Eurípides fa molts anys i amb ella Paco Bezerra ha fet un text meravellós. Hi ha una posada en escena molt minimalista, però amb uns audiovisuals estupends. Ens han dirigit molt bé. La veritat és que a la gent li agrada. Estem omplint teatres amb aquesta història d'amor i desamor. És la història d'una dona que s'enamora del seu fillastre.

 

I què opines d'eixe tipus d'amor? 

Cadascun que faça el que vulga. Jo no estic per a jutjar a Fedra. Jo estic per a ficar-me en la seua pell i dir el text que ha escrit Paco Bezerra.

 

I què t'inspira per a ficar-te en la pell del teu personatge?

Jo no m'inspire. El que faig és ficar-me dins d'aqueixa dona, no del text. El text ja et va ficant dins del personatge, però el personatge es queda en l'escenari. Quan acabe torne a ser jo.

 

Quin toc personal li dones a eixa història?

Jo li done la meua raça i el meu esperit a Fedra.

 

Com és la personalitat d'eixa Fedra?

És una dona que es posa el món per barret i que crida als quatre vents que està enamorada sense saber les conseqüències i sense haver-les pensat. A més, a ella li és igual les conseqüències que li arriben. 

 

Què els diries als lectors de Nou Horta perquè vagen a veure Fedra?

Que per favor no es perden aquesta obra perquè és cultura. És alguna cosa que es va escriure fa 2.500 anys i encara està molt vigent. És una història meravellosa i cal anar a veure-la.

Publicat en Entrevistes

El pròxim 31 de maig, a les 20.00 hores, sonaran en el Auditori Vicent Torrent dues obres mestres de l'apogeu simfònic del segle XIX a Centreeuropa: les Danses eslaves del compositor Antonín Dvorák i la 4a Simfonia de Johannes Brahms.

 

La Janácek Philharmonic Ostrava de la República Txeca serà l'encarregada d'interpretar aquests temes sota la batuta de Sergio Alapont. Aquest director d'orquestra, nascut a Benicàssim i radicat a Florència, té 17 anys d'experiència. Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Àustria, els Estats Units, Mèxic, Israel i la Xina són sol un xicotet exemple del gran nombre de països en els quals el mestre ha dirigit. A més, ha sigut director assistent en produccions operístiques a escala internacional i, en 2016, la revista italiana GBOPERA li va atorgar el premi al millor director. Estàs preparat/da per a acompanyar-nos al llarg d'aquesta entrevista? Música, mestre!

 

D'on ve la teua passió per la música?

El meu pare era professor de conservatori i el meu germà i jo mai valoràrem cap opció que no fóra la de ser músics. Quan escoltava música a casa sentia coses molt especials. Per tant, estudiar música i dedicar-me a això era alguna cosa que es va donar per obvi des que era molt xicotet.

 

Tenies algun objectiu marcat quan vas començar?

L'objectiu era gaudir fent música i fer música amb altres músics. La disciplina de la direcció d'orquestra requereix una vida d'aprenentatge. Si un es marca l'exigència de continuar donant el millor d'un mateix per a la interpretació de cada obra musical, podem adonar-nos que sempre és millorable. En aquesta professió és inevitable deixar d'estar submergit en el món de la música, ja que requereix una dedicació diària. 

 

Amb quines dificultats t'has trobat a l'hora de consolidar la teua carrera com a director d'orquestra internacional?

Les dificultats són principalment les del màxim esforç. Per exemple, si et sorgeix l'oportunitat d'entrar a un teatre importantíssim i tens un determinat temps per a preparar una simfonia, hi ha dies en què pràcticament no dorms res. Fer el millor treball possible en poc temps requereix un esforç sobrehumà. En els primers anys de carrera has de picar moltes portes i veure que la gran majoria dels teus companys de professió no aconsegueix o no ha aconseguit al llarg dels anys obrir-se camí. Això et pot minar l'energia i l'ànim per a seguir endavant. 

 

Per què creus que ho has aconseguit?

Jo crec que he tingut la sort de trobar a les persones adequades i d'aconseguir les oportunitats que he buscat. El màxim esforç és alguna cosa que he practicat i practique des de l'inici fins ara després de 17 anys de carrera. El que perdura en aquesta disciplina és únicament i exclusivament perquè té talent. El que no val no resisteix, d'això estic convençut.

 

El Ministeri de Cultura de la República Txeca finança el projecte que porteu a Torrent. Això també ajuda molt, veritat?

Sí, és lloable que el Ministeri de Cultura de la República Txeca patrocine a les seues orquestres per a mostrar la cultura txeca i la música d'altres països. Això facilita moltíssim l'enorme cost que implica transportar d'un país a un altre una orquestra simfònica en bones condicions. El suport institucional i econòmic és fonamental. La cultura és un dret que no es pot intentar rendibilitzar. Sort que a Europa la sensibilitat de les institucions públiques és màxima! 

 

Com us organitzeu per a dur a terme una comunicació efectiva?

Generalment a les orquestres de Centreeuropa se sol treballar en anglés. A Ostrava ens comuniquem en anglés i una mica en alemany perquè ells tenen una colònia alemanya important. No obstant això, en el món operístic ens solem comunicar en italià amb els cantants. Òbviament pot sonar exigent perquè, sens dubte, hi ha una tradició i una realitat més intensa al cor d'Europa. Però no canvia molt, en el meu cas, tinc la sort de poder parlar diversos idiomes i no he tingut mai cap dificultat per a poder transmetre una idea musical ni per a entendre el suggeriment d'un col·lega. Em sap greu recórrer a un tòpic, però la música és un llenguatge universal.

 

I quin és el paper de la gesticulació?

La gesticulació és una de les coses fonamentals de la comunicació. Per a això, cal tenir una tècnica que siga capaç de reproduir la informació de la més detallada sensació. Tenir una tècnica extraordinària permet plasmar instantàniament totes aquestes coses. Tot el que jo transmet, des del més mínim gest, té una finalitat musical. La fenomenologia és important en la tècnica. El que jo gesticule crea un bon fenomen. No busque cap estratègia comercial.

 

Què opines de la teua tècnica?

La meua tècnica està molt per damunt de la mitjana. El que més admire del meu art, des de sempre, és el domini de la tècnica i la capacitat creativa de la tècnica i del gest. Per això, observe, he estudiat i continue estudiant l'efecte que produeix la meua tècnica en el so i en la capacitat creativa dels músics que tinc davant.

 

Com es viu la funció des del podi?

Curiosament el podi no és el millor lloc per a escoltar el so. El millor lloc per a escoltar el resultat se sol trobar a la zona central de la platea d'un auditori d'un teatre a la italiana en forma de ferradura a una altura intermèdia. Els directors d'orquestra desenvolupem un instint per a crear el millor so que després arribarà a l'oient. El director s'ha d'adaptar a les circumstàncies acústiques de cada sala. 

 

 I quines emocions t'arriben des del podi?

Aquesta música està dissenyada perquè l'emoció arribe al públic. Òbviament ens arriba l'emoció i es viuen moments irrepetibles i indescriptibles al podi, no solament en concerts sinó, sobretot, quan estic buscant en repetides ocasions una idea, una exigència d'un passatge d'una determinada sintonia i, de sobte, aconseguisc trobar la mostra musical que estava buscant. És llavors quan l'emoció i l'esgarrifança et recorren la pell per dins.

Publicat en Entrevistes

Entrevistem a l’actual alcalde, Jesús Ros, i candidat pel PSOE a l’alcaldia en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig.

 

Ros ens fa un balanç d’aquesta legislatura i els projectes que planteja en el seu programa electoral.

 

Com afronta aquest nou repte electoral?

Amb normalitat, les eleccions són un parèntesi en quatre anys que seguim amb quatre més, i aprofitem per a parlar un poc més amb la gent, explicar algunes coses, les que s’han fet i les que vols dur a terme. Però la vida continua i el que no has fet en quatre anys, no vulgues transmetre en quatre dies. És un parèntesi per a fer un balanç i una projecció de cara al futur. Això és el procés electoral.

 

Què és el que més li motiva a presentar-se de nou en aquestes eleccions municipals?

Ací hi ha diverses qüestions: Hi ha motivacions d’índole personal, i també hi ha motivacions de servei als altres. D’índole personal, són molts anys a l’Ajuntament, ja sembla que siga una cosa que la portes en el teu interior, que quasi no pots estar a voltes sense ella, i obviant això que ja seria una qüestió de caràcter personal, el fet de veure com la nostra ciutat va canviant, la sensació de veure que l’esforç que es fa, tant per part del meu equip com la resta dels grups polítics des de l’oposició, aportant el que cada un considera que deu aportar i el resultat final de veure com la ciutat es va transformant a millor. I totes les coses que veus com van canviant dia a dia a la ciutat, sempre resulten molt atractives i il·lusionants. I tot açò, em motiva per seguir endavant.

 

Quin balanç faria en les diverses etapes en les quals vosté ha governat en Torrent i amb quina es quedaria?

Les etapes són totes diferents. Les primeres etapes a la ciutat de Torrent van ser per a resoldre problemes bàsics. Hem de recordar que jo vaig entrar a formar part en la primera corporació en l’any 83, i vaig ser alcalde per primera vegada en l’any 87. En eixa època parlàvem d’una ciutat que no tenia quasi res. Estaven els canals oberts això sí, però no hi havia parcs, les zones públiques eren deficients, en el sistema d’aigua potable hi havien talls de subministrament dia sí i dia no. El més bàsic fallava. A partir d’eixe moment tu comences a dissenyar una ciutat, i eixe dia a dia et fa aplegar on hui estem. Hui tenim una ciutat en la qual podem trobar els millors serveis que pots demanar: Bons accessos, zones verdes, instal·lacions esportives, passant per instal·lacions culturals, etc. Ha canviat tot al llarg d’aquests anys. És trobàrem una ciutat que no tenia de res i hui tenim una ciutat que té de tot i de qualitat.

 

Com valora el seu retorn al panorama polític a l’anterior legislatura i haver aconseguit arravatar el mandat a l’anterior corporació?

De la política no em vaig allunyar mai. Vaig estar en les Corts quatre anys. Sí que és de veres que durant una legislatura no vaig ostentar cap càrrec, perquè jo també necessitava parar, asseure, reflexionar i pensar. I quan això hi havia ocorregut, els companys de l’agrupació i de la direcció del partit em varen dir “podries intentar-ho”. Jo vaig dir “intentem-ho” i la cosa va eixir regular, però hem pogut governar aquesta legislatura canviant la ciutat de nou projectant coses importantíssimes que es van començar a veure i desenrotllar a partir de ja.

 

El pròxim 26 de maig confia a aconseguir un millor resultat que en l’anterior legislatura, i si no fora així, tractaria de buscar de nou aliances que li permeten tornar a governar?

Els resultats sempre els marquen els ciutadans i donen l’opinió del que han vist durant la legislatura. En la meua opinió personal, que val per a poc, és que en aquesta legislatura s’ha treballat molt, però seran els ciutadans els que donaran la seua opinió exercint el vot. Tinc la confiança de què tindré un suport important o importantíssim diria jo per part de la gent a la gestió que hem fet. Ens hem d’acostumar que les majories absolutes en aquests moments són molt complicades, en qualsevol govern. Igual dona que parlem d’ajuntaments, que de l’Estat, o de les autonomies. El que hem de fer possible, és poder governar i que els projectes tiren endavant, per això es demana la col·laboració de la resta de les forces polítiques, si és que fa falta, i sempre oberts a col·laborar perquè la governabilitat siga el més eficient possible.

 

Considera que ha complit l’acord de legislatura que va subscriure amb Compromís?

Jo personalment pense que s’ha complit en un percentatge elevat en matisacions. Perquè cadascú del mateix paràgraf trau una impressió diferent. Alguna cosa ha resultat dificultosa, però en un acord on s’arrepleguen moltes propostes i de polítiques genèriques a seguir en determinats camps, doncs jo sí que crec que s’ha complit.

 

Què ha suposat aquesta experiència per a vosté?

L’experiència d’un govern monocolor en minoria com la que hem tingut es podria veure des de diverses visions: La primera visió que et dóna, és si realment els grups que hi ha a l’Ajuntament tenen ganes de col·laborar, això el ficaria en interrogant. Els grups de l’oposició no han fet massa soroll, però el que és col·laborar el veig un poc dubtós. Després et dóna la visió de veure si des dels grups de l’oposició tenien alternatives que feren que la ciutat anara per altre camí. Jo personalment, després de quatre anys, no les conec. I després et dóna la possibilitat, una situació d’aquestes característiques, de poder traure acords en el ple municipal pactant o ficant en comú projectes en diferents grups. Com que no hi havia un govern compartit, tens la possibilitat d’intentar pactar en els diferents agents socials dels grups polítics que componen la corporació.

 

És complicat governar en altra formació política que defensa altres objectius?

Complicat no és, perquè quan n’hi ha un objectiu que és difícil d’aconseguir, al final, si no és una qüestió bàsica, es deixa aparcat per estudiar-ho, meditar-ho... Encara que no ha sigut el nostre cas. A voltes n’hi ha qüestions filosòfiques com he comentat abans que poden interpretar-se de diferent manera, i si no es posen d’acord, doncs es voten i es fa el que resulta de la votació.

 

Quin és el projecte del seu nou programa que més l’il·lusiona i volguera portar a terme sí o sí?

El nou programa porta una revolució per a la ciutat. En l’àmbit d’inversió, més de cent actuacions que comencen ja, i que tindran la ciutat al llarg d’aquests anys en plena ebullició. Ara, de les propostes que hem fet, hi ha una en la que estem molt il·lusionats. És el tema de l’habitatge, sobretot per a la gent jove, és un poc complicat per aquest col·lectiu. Volem incidir en eixa qüestió igual que férem fa 20 anys en la construcció d’habitatges per a la gent jove però ara en règim de lloguer a preus assequibles perquè les condicions actuals són les que són. És una experiència pilot de la qual estic convençut que funcionarà bé, i si és així, tots els solars municipals de l’Ajuntament serien per a construir habitatges en règim de lloguer per als joves. Aquesta primera experiència pilot es dugué a terme en la plaça Marquesat, en la que tenim un solar magnífic per a fer realitat aquest il·lusionant projecte.

 

En què es queda durant aquests últims quatre anys de govern?

Doncs em quedaria en una cosa important que de vegades la gent no valorem. Al marge de les inversions que sempre són importants, de les ajudes i les actuacions en matèria social, cultural, educativa, urbanística, em quedaria amb el pas que hem donat en la defensa del que és nostre. Hem sigut capaços de posar a Torrent i a les seues coses en valor i més a més, que es conega fora del nostre entorn. Som la segona ciutat de la província de València en habitants, en programacions artístiques i culturals, en moviments veïnals, etc. Valorar tot el que és nostre, és tan important com la resta de les altres coses i ha de tindre un pes específic dins de la vida municipal.

 

Per acabar, què diria als torrentins que encara estaran suposadament indecisos per a convéncer-los que el seu projecte és el millor per a la ciutat?

Jo als torrentins sols els diria una cosa, que comproven si el que els varen dir fa quatre anys s’ha fet o no. Al final unes eleccions són un examen i eixe examen ix de les propostes que tu has fet. La gent només ha de comprovar i ells han de posar la nota. Nosaltres en totes les campanyes electorals, remarquem a la gent si hem fet el que els vàrem dir, i si és així, vol dir que hem aprovat.

La curiositat és el que ha portat a David Amor ha endinsar-se en els múltiples i diferents projectes que ha realitzat. Divendres passat 3 de maig, l'humorista va realitzar un monòleg en el Centre Comercial Bonaire, Aldaia, qui va traure els millors somriures a tots els assistents. Bonaire està realitzant durant aquest mes la Primavera BonFestival, un circuit d'activitats gratuïtes per a tota la família.

 

Entre les activitats més destacades, es troben els tallers per als més xicotets i les actuacions musicals en directe i un gran nombre d'humoristes. Nou Horta va tenir el privilegi de xarrar amb David Amor, conegut per participar en El club de del chiste, Tu cara me suena i la sèrie Gymtony, que ens va contar que una altra de les seues aficions, a part de l'humor, és l'esport. Li agrada molt fer ciclisme per les muntanyes de Galícia i el motor. El monologuista ens explica com va arribar al món de l'espectacle i quins projectes té al cap.

 

Quan eres xicotet jugaves a l'handbol i per una lesió el vas deixar, per què et vas decidir pel món de l'espectacle?

No ho vaig deixar del tot, si no fou un parèntesi en la meua carrera de l'handbol en l'àmbit professional, però després vaig continuar jugant a l'handbol. De fet, aquest és el primer any que no jugue a l'handbol, ja m'he retirat. Quant al món de la televisió i la faràndula, sempre vaig ser un home curiós i em va agradar provar coses i vaig acabar ací.

 

Quin va ser el teu primer treball en aquest món i com va ser l'experiència?

Havia fet coses, però el primer treball va ser un programa en el canal autonòmic de Galícia, TvGa, un concurs que es deia Rey de la comedia i quan vaig telefonar em van dir que era com un Operación Triunfo però de l'humor i dorms a la teua casa. Ací és on vaig començar.

 

Eres humorista, has participat en diversos programes de televisió, has fet teatre i sèries, què és el que més t'agrada? 

En el qual em paguen. No trie perquè m'agrada més una cosa, trie perquè m'agrada tot i, per això, vaig fent de tot. Llavors, ser multidisciplinari, encara que de cara a la gent és com “aquest xic no se centra”, però a mi m'agrada, perquè m'agraden tots els àmbits. Jo vaig començar paral·lelament en la televisió i com a monologuista, i això ha seguit en paral·lel tota la meua carrera que s'ha anat ampliant, coneixent nous treballs i noves facetes. Això és el bonic, poder provar diferents àmbits.

 

Què t'ha aportat cada ofici que has realitzat?

Tots t'aporten professionalitat i aprenentatge. Per exemple, en els bars adquireixes molta rapidesa per a saber solucionar situacions, a aprendre apreciar quan treballes en bones condicions. La televisió és més metòdica, més estructurada. T'ensenya com treballar en un enfocament diferent. Podem dir que més que interconnectar-se unes disciplines amb unes altres, cadascuna té una característica especial i és el que les fa boniques. Per exemple, en els monòlegs tens a la gent molt a prop, en la televisió arribes a molta gent i tens altres mitjans per a fer les coses d'una altra manera. Cadascuna té la seua part positiva.

 

Com va ser l'experiència en Tu cara me suena?

Molt bona i divertida. Hi ha molt de treball de tot l'equip, però en general, ocorre en tots els programes. Normalment, després el públic sol confondre la qualitat del programa amb els gustos personals. És a dir, poden dir “això és molt roín” i no és així, pot ser que no t'agrade, però roín, no. El públic se sorprendria moltes vegades si vera tot el treball que hi ha darrere. Bé, però riem molt perquè per a l'últim programa que he participat per a Televisió Espanyola, La mejor canción jamás cantada, coincidia amb l'equip de Tu cara me suena, i fa temps, a Galícia, vaig presentar un programa de karaokes, llavors comentàvem que era increïble els diners que havia guanyat amb la música en relació amb qualitat cantant-diners guanyats ha de ser un dels més importants de la història.

 

Explica'ns que estàs fent actualment.

El que ix. Ara com ara, tinc una carrera que no em queixe i no agafe tot el que m'arriba, però no hi ha molt de marge per a cercar. Llavors, vénen projectes i amb el meu equip de treball cerquem una línia de treball, però anem veient el que va sorgint. 

 

Què és el que t'agradaria fer en un futur?

Em fa molta il·lusió continuar fent monòlegs. És un somni que tinc, perquè m'imagine amb 60 o 65 anys continuar actuant. Tinc coses pendents i després alguna cosa que sí que m'abelliria fer és que diguem que tinc un deute personal amb el cinema, no per res especialment, sinó perquè tinc curiositat a fer una pel·lícula. Sí que he fet coses xicotetes, però m'agradaria tenir més implicació amb l'equip. També, m'agradaria fer una sèrie dramàtica a escala nacional, perquè sí que he fet coses fora d'Espanya, però ací no he pogut. Són com una mescla entre somnis i objectius. Un dels meus somnis era estar en Tu cara me suena i al final he pogut participar.

 

Publicat en Entrevistes

La Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció, Maria Silla Mora, i les seues cambreres, Blanca Puchades Vallejo i Maria Martínez Puig, conten els dies per a que comence la Setmana Santa de Torrent.

 

Amb només 15 anys, Maria Silla és la màxima representant de tot el fervor religiós torrentí. Estudia 4t de l’E.S.O. i és músic i toca la trompeta. La reina ens conta com espera viure aquesta Setmana Santa i com es prepara per als dies previs als actes més importants.

 

Has sigut sempre de la germandat de l’Oració de l’Hort?

Duc tota la vida. Des d’abans de nàixer, ja estava apuntada a la germandat.

 

En la teua família està involucrada en la Setmana Santa? 

El meu iaio fou el fundador de la germandat i en any 1992 ma tia fou reina.

 

Com definiries a la teua germandat?

És una germandat molt familiar, som tots de casa i per al que necessites sempre estan per a ajudar-te.

 

Es va presentar altra xica per a ser Reina de l’Encontre aquest any o t’esperaves que anares a ser tu?

Es presentaren vàries candidates, però al final m’elegiren a mi.  La Junta decideix aquesta elecció. La Junta fa una votació i valoren quines de les candidates està més vinculada a la germandat.

 

Sempre havies somniat en ser Reina de l’Encontre?

La veritat és que sí. Des que era xicoteta, veure a casa de la meua iaia les fotos de la meua tia com a Reina, des d’eixos moments volia ser Reina de l’Encontre.

 

Què sentires quan vares ser l’elegida?

Que s’havia complit un somni. No m’ho esperava perquè sóc molt jove i no pensava que poguera ser i quan em varen dir que era l’elegida, vaig sentir molta alegria. 

 

Com va ser la Proclamació com a Reina de l’Encontre?

Fou un dia molt intens. Estava molt nerviosa, però quan vaig veure a tota la meua família i tot el món acompanyant-me, vaig sentir que era una experiència molt bonica.

 

El primer acte oficial de la Setmana Santa serà el Pregó. Com esperes que siga eixe dia?

Espere que no ploga i que vaja tot bé i que siga tot molt bonic.

 

Quin és l’acte que més t’agrada o esperes amb més emoció? Per què?

El Diumenge de Resurrecció, perquè és el dia més important perquè Crist ressuscita. A més, em pareix l’acte més emocionant i bonic.

 

Com estàs vivint amb les teues cambreres els dies previs als actes de la Setmana Santa?

Estem molt nervioses i passant-s’ho molt bé. No ens coneixíem d’abans, però quan ens coneguérem de seguida congeniarem molt bé i ho passem molt bé juntes.

 

Ens podies contar alguna coseta sobre el secret millor guardat, el vestit de Reina i Àngel de Resurrecció. 

És totalment secret. Per a mi, òbviament, és molt bonic, i convide a tots que vinguen a veure-ho a partir del Dijous Sant a l’Antic Mercat. La dissenyadora del trage és Amparo Ruiz, amiga de la família.

 

Quants patges duràs?

Duc poquets, 12 patges.

 

Com esperes el Diumenge de Resurrecció?

Espere que siga impressionant i vull viure-ho tot al màxim. 

 

Has rebut algun consell d’alguna Reina anterior?

Sí, m’han dit que gaudisca molt dels actes perquè es passen molt ràpidament i que ho gaudisca tot al màxim. En les que més he parlat, a part de la meua tia, en Cristina, que és la Reina de l’any passat, i Gema, que és la de fa dos anys.

 

Què li diries a la gent que no coneix la Setmana Santa torrentina?

Que vinguen a veure-la, per a conéixer com els torrentins viuen aquests dies.

 

Què esperes que viure aquesta Setmana Santa?

Espere viure-la molt intensament i espere que el cansament em deixe viure tots els actes amb tota la intensitat possible.

 

Per altra banda, les cambreres ultimen els preparatius i ens expliquen emocionades quins són els seus actes preferits.

 

Pertanyeu a la Germandat de l’Oració de l’Hort o a una altra?

Blanca: Sóc de l’Ecce Homo i hem vist en aquesta germandat, però també estic apuntada al Sant Sepulcre, encara que no hem vist en aquesta germandat. Des que era un bebé sóc de la germandat de l’Ecce Homo.

Maria: Sóc de l’Oració de l’Hort des de l’any passat.

 

La vostra família està vinculada a la Setmana Santa torrentina?

Blanca: Sí, la meua tia va ser Reina de l’Encontre i la meua germana va ser també cambrera l’any 2014.

Maria: Sí, la meua germana fou cambrera l’any 2016 i jo vaig ser patge el mateix any. 

 

Esperàveu ser elegides com a cambreres de la Reina de l’Encontre?

Blanca: Sí, perquè quan m’ho varen dir estava un campament i vaig acceptar perquè m’encanta vestir-me com una princesa. 

Maria: No, va ser totalment una sorpresa.

 

Què sentireu quan vàreu ser proclamades cambreres?

Blanca: Molt feliç, perquè no sabia que anava a ser aquest any.

Maria: Em vaig posar molt contenta i vaig sentir molta alegria.

 

Quin és l’acte què més vos agrada? Per què? 

Blanca: El Diumenge de Resurrecció, perquè celebrem un any més i perquè és molt bonic.

Maria: El Diumenge de Resurrecció, perquè quan cauen els al·leluies em dóna molta alegria.

 

Com és la vostra relació amb Maria?

Molt bé, perquè és una xica molt alegre i feliç. No la coneixíem abans directament, però ens caiguem molt bé.

 

Com espereu que siga aquesta Setmana Santa per a vosaltres?

Blanca: Que siga molt feliç i sense cap problema.

Maria: Que vaja tot bé.

 

Què li diríeu a la gent que no coneix la Setmana Santa de Torrent perquè vinga a veure-la? 

Blanca: Que s’apunten a alguna germandat perquè conega la setmana santa torrentina.

Maria: Que vinga a conéixer-la perquè és molt bonica. 

Publicat en Entrevistes

Entrevistem a Romain Foucaud, quiropràctic del Centre Quiropràctic Torrent, perquè ens compte la seua experiència personal amb la quiropràctica i conèixer els tractaments, tècniques i beneficis d'aquesta teràpia alternativa.

 

Foucaud va estudiar Quiropràctica a París i compta amb més de 12 anys d'experiència professional en el sector. Actualment treballa en el Centre Quiropràctic Torrent destinat a la prevenció de problemes de la columna vertebral i a l'alleujament del dolor dels seus pacients amb tècniques naturals. 

 

ENTREVISTA:

Com vas descobrir la teua vocació?

Des de xicotet, sabia que em dedicaria al benestar dels altres. La meua carrera estava traçada. Perquè volia ser cirurgià ortopèdic, però un dia un quiropràctic dels Estats Units em va tractar les migranyes i va anar llavors quan vaig tenir la revelació. Els meus pares m'havien portat als millors especialistes i m'havien fet totes les proves que podien fer-me. El diagnòstic que em van donar va ser que patia de “migranyes”, un fenomen de la naturalesa, i amb el qual havia de conviure i al qual havia d'acostumar-me dia a dia. L'única solució que em donaven era prendre pastilles quan notava que arribava la crisi. Així que, als 12 anys ja depenia de les pastilles… El punt d'inflexió va ser quan vaig comprovar que el quiropràctic treballava només amb les seues mans, sense cirurgia, sense medicaments i amb una filosofia vitalista magnífica, podia corregir els problemes de columna vertebral i alleujar els sofriments dels altres.

 

A qui va dirigida la quiropràctica?

La quiropràctica beneficia a persones de totes les edats, des de bebès fins a ancians, ja tinguen símptomes o dolors o, simplement, siga a manera preventiva; ja tinguen un estil de vida sedentari o, per contra, porten una vida més activa. En definitiva, és una teràpia que ajuda a tota mena de persones a aconseguir un major benestar. Està dirigida a tots aquells que vulguen tenir millor qualitat de vida. Quan parlem de quiropràctica, parlem de salut, parlem de benestar, parlem de prevenció… En definitiva, és un estil de vida.

 

I com millora la qualitat de vida de les persones?

A part d'alleujar el dolor, els pacients noten molts canvis a nivell del funcionament del cos en general. Tenen una millor digestió, es noten més motivats, amb més energia, més positius i deixen de prendre tantes pastilles diàriament. Entenen que no han d'estar amb aqueixos dolors i que si que hi ha una solució. Això és perquè la quiropràctica equival a qualitat de vida. La quiropràctica té la capacitat de canviar vides! Adona't que tenim pacients que pateixen cefalees o lumbàlgies cròniques des de fa 10, 15, 20 anys… I no aguanten més! Han provat de tot, pastilles, infinitat de proves: TAC, RM, RX, massatges, rehabilitació… Llavors acudeixen a nosaltres com a última opció, desesperats…

 

Què està ocorrent en el cos quan apareixen els primers dolors?

Quan apareixen els primers símptomes vol dir que el cos està desarreglat a causa de les males postures. El primer que hem de fer és una revisió mèdica completa de la columna vertebral per a veure quin és el seu estat. Els dolors són avisos que ens mana el cos, és com un senyal d'alarma que ens avisa que alguna cosa no funciona correctament, és a dir, hi ha una disfunció.

 

En què us baseu per a determinar les causes d'aqueixa disfunció?

Nosaltres ens centrem en el bon funcionament del sistema nerviós per a determinar les causes dels problemes. No cerquem un alleujament temporal, sinó una solució duradora.

 

Quina rebuda està tenint aquest tipus de teràpia alternativa?

La quiropràctica cada vegada està tenint més acceptació per part de la població. S'han adonat que hi ha una opció més enllà dels medicaments, és a dir, una cosa totalment natural. Nosaltres tractem i cuidem la salut en general. No ens centrem en símptomes específics. Per exemple, un pacient que ve per una ciàtica, s'adonarà que, gràcies al nostre treball, el dolor anirà desapareixent a poc a poc. No obstant això, no solament el dolor desapareix, sinó que nota una millora de salut en general: dorm millor, es nota més alçat, té millors digestions, se sent més relaxat, s'alça amb més energia…

 

Com ho feu?

Des que els nostres pacients entren en la consulta, tractem de transmetre'ls bones vibracions, donar-los energia positiva… Cal tenir en compte que l'estrès que patim, dia a dia, també afecta molt a la nostra salut. A més, tractem la salut en general i anem a la causa del problema, no al símptoma en si. Per exemple, un pacient que ve amb un dolor de coll, no solament es treballa sobre la zona afectada, sinó que determinarem la causa exacta d'aqueixa disfunció ja que, pot venir de la pelvis, de les lumbars, d'una càrrega emocional massa forta, etc.

 

Quines tècniques oferiu?

Usem tècniques totalment naturals, dites ajustos.

 

En què consisteixen aqueixes tècniques? 

Un ajust vertebral és un moviment molt específic que el doctor quiropràctic exerceix a nivell de la vèrtebra que pinça el nervi, de forma manual, per a permetre eliminar els pinçaments del sistema nerviós. És una tècnica segura, eficaç i indolora. A través dels ajustos s'equilibra el sistema nerviós mitjançant la columna vertebral. El nostre cos és el millor doctor del món que pugues trobar. Per això, la quiropràctica utilitza la seua capacitat innata per a curar-se. Nosaltres no treballem amb fàrmacs, ni recomanem cirurgies per a curar als nostres pacients. De fet, els pacients que cuiden la seua columna vertebral des de fa temps noten no solament un alleujament de símptomes o dolors, sinó una millora del seu cos e general. 

 

S'ha d'abandonar el tractament quan desapareixen els dolors?

Hem d'entendre que l'origen de la quiropràctica és la prevenció. La nostra columna es desarreglada amb el temps. Per tant, cal mantenir-la amb exercicis, bona dieta i revisar-la regularment amb el quiropràctic.

 

Publicat en Entrevistes

José Ortiz Pérez, de 55 anys de edat, president de la Germandat del Crist Medinaceli, que compta amb uns 250 germans, està involucrat en la Setmana Santa des de fa ja 20 anys i desde fa 5 és el president de la seua germandat.

 

Aquest any compleixen 25 anys d’història a la Setmana Santa de Torrent, i José ens parla sobre les celebracions que es van a dur a terme, amb motiu d’aquests 25 anys. 

 

¿Com és ser president de la teua germandat?

Ser president, és un càrrec difícil perquè és una responsabilitat molt gran, i que no hi haja cap error, és un compromís molt gran i tot el treball de tot un any, es pot perdre per un xicotet error, ja que du tot el pes de la confraria, encara que sempre es compta en una junta que treballa colze amb tu. Jo vaig decidir donar el pas després de diferents anys formant part de la junta directiva. 

 

¿Com ho viviu en la família?

La veritat que en la meua casa és tradició en la família la Setmana Santa Els 4 membres de la família estem tots involucrats en la germandat, és tradició. 

 

¿Que novetats s’han fet aquest any amb motiu del 25 aniversari?

Aquest any hem fet unes medalles per canviar els escapularis que es duien abans. I per altra banda en setembre amb motiu del 25 aniversari organitzarem la quedada de totes les germandats de Jesús Medinaceli de la Comunitat Valenciana, que normalment es fa cada dos anys en diferents poblacions, aquest any serà ací a Torrent. Els actes es realitzaran durant un cap de setmana, on exposarem fotografies d’aquests 25 anys entre altres activitats.

 

Que altres activitats celebreu durant l’any?

Com tots els primers divendres de Març, celebrem la Festivitat de Jesús de Medinaceli, en la Parròquia de Sant Joan Bosco, amb una missa i posterior besapeus a la nostra imatge. 

 

Com descriuries la vostra processó?

Nosaltres eixim el Dimecres Sant i és una de les processons que més gent porta, perquè la devoció a Jesús de Medinaceli és molt gran, i és un espectacle veure als portadors portant a oms la imatge, són 45 fixes, encara que són 80 portadors però no tots poden carregar-la perquè ja són més majors, però tenen el gust d’acompanyar-la.

 

Que diries a la gent perquè s’acostaren a conéixer la Setmana Santa torrentina? 

Destacar que Torrent, és especial respecte a la resta, com és la figura de reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció, que només la tenim a Torrent. I per altra banda la gran evolució i cada vegada va creixent més amb el nomenament de Festa d’Interés Turístic Autonòmic, a més que ja som 18 germandats les que formem part d’aquesta Setmana Santa i això és un al·licient per a la gent que puga eixir a veure-la i gaudir de les processons.

Publicat en Entrevistes

Com es va fundar la Germandat?

La germandat es va fundar el Divendres Sant 7 d'abril de 1944. En aquells dies hi havia diverses germandats a Torrent amb l'advocació de diferents moments de la Passió de Jesús però no existia cap que s'encarregarà de donar-li el protagonisme que mereixia a la Resurrecció en les celebracions de Diumenge de Glòria. Així doncs, van decidir fundar la que llavors es va dir Germandat de Crist Resucitado. Uns anys més tard, i davant la negativa de les altres germanors perquè una germanor de “Crist Ressuscitat” desfilara en la processó del Sant Enterrament, van decidir afegir l'altra advocació que té la nostra germandat, passant a tenir la titularitat amb la qual actualment se la coneix, Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat. 

 

Sempre has sigut de la Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat o has pertangut alguna altra?

No, sempre he pertangut a aquesta germandat, des de 1.983.

 

Des de quan eres President de la Germandat de la Vera Creu?

He sigut president en dos períodes. La primera vegada vaig ser elegit en 1.996 i vaig estar de president fins a 2.007. Després vaig ser triat de nou en 2011 i seguisc fins a l'actualitat. 

 

Heu celebrat actes commemoratius del 75 aniversari de la germandat? Quins?

Sí, hem celebrat diferents actes. Vam donar començament a les celebracions el Diumenge de Glòria de 2018 amb l'anunci del nostre 75 Aniversari. Després, el 14 de setembre, la festivitat de l'Exaltació de la Santa Creu, la nostra titular, celebrem l'Eucaristia com cada any, però aquesta vegada es va fer de forma més solemne i li lliurem una medalla a la resta de germandats de Torrent. 

Hem volgut organitzar diferents activitats culturals. La música és un element molt important dins de les celebracions de Setmana Santa i hem volgut que estiguera present en el nostre aniversari. Durant els Diumenges d'Advent i Quaresma col·laborem amb la Parròquia de l'Asunción de Ntra. Sra. en l'organització d'unes audicions prèvies a la celebració de l'Eucaristia. També s'ha format un cor entre els membres de la germandat que va participar en el festival de nadales que organitza el nostre arxiprestat.

L'acte principal va ser el 27 de gener. Aqueix dia participem en l'Eucaristia d'Acció de Gràcies pels 75 anys d'història i, després d'ella, participem d'un menjar de germanor.

Els últims actes han sigut aquests dies previs a la Setmana Santa. El dissabte 6 d'abril representem una meditació guiada en la nostra parròquia en la qual es va combinar la narració de textos amb les interpretacions musicals. I l'últim ha sigut la inauguració d'una exposició a la sala cívica de L’Antic Mercat organitzada juntament amb la Germandat de la Santa Faç, que també celebra la seua 75 aniversari.

Ara, acabades totes aquestes celebracions, volem editar un llibre commemoratiu d'aquests 75 anys, que incloga tot el viscut enguany i que ens agradaria presentar en dates pròximes a les Setmana Santa de 2020.

 

Dins de la Setmana Santa, fareu algun acte diferent o especial pel 75 aniversari de la germandat?

En el que són les celebracions pròpies de la Setmana Santa no farem cap acte especial. Les processons se celebraran com de costum. És clar que serà una Setmana Santa molt especial per a tots.

 

Quins valors caracteritzen a la germandat?

Els nostres valors, com a associació pertanyent a l'Església, són els que l'Evangeli ens transmet. Però si he de destacar alguna cosa, crec que la familiaritat és el que més ens caracteritza. 

 

Què li diries a la gent que no coneix la Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat perquè vaja a veure-la?

Doncs a aquestes persones li diria que no es limiten a veure'ns, que intenten conèixer-nos i entendre com vivim i els valors que compartim. D'aqueixa forma podran valorar tot el treball que realitzem. A totes les persones que no coneixen la Setmana Santa de Torrent sí que m'agradaria convidar-los al fet que ens visiten i vegen les processons i diferents actes que s'organitzen. És una de les Setmanes Santes més riques de la nostra província, amb una gran participació i diversitat d'actes.

 

Publicat en Entrevistes

Alfredo Costa Alonso, president i Germà Major de Germandat de La Santa Faç, ens obri les portes de sa casa per explicar-nos què representa per a ell el 75 aniversari de la seua confraria, i, així mateix, parlar-nos sobre els moments i emocions més especials que ha viscut a la Setmana Santa torrentina. 

 

Costa és un home molt entregat a la fe catòlica i mostra d’això és la imatgeria religiosa que adorna cada racó de sa casa. Li agrada compartir i ens trau al saló dues figures que versen sobre el pas de la seua germandat: un Crist amb una creu al coll i la Santa Faç. A continuació, les posa damunt la taula i comencem l’entrevista.

 

Què ens podries contar sobre l’origen de la teua germandat?

La nostra germandat va ser fundada el 1944 per un grup d’amics del Cercle Catòlic. L’any 45 la ceba es pagava molt bé i hi havia poca indústria a Torrent. Aleshores, van decidir plantar cebes per a guanyar diners per a fer el pas.  Però l’any següent va ploure tant que amb les cebes no guanyaren ni per a regar [riu]. Per això, quan jo era president de la Junta ens coneixien pel nom de ‘la ceba’. 

 

I com et vas involucrar en la teua germandat?

Quan em van apuntar, tenia quatre o cinc anys. A l’exposició de la Sala Cívica de l’Antic Mercat pots veure una foto meua de quan era xicotet. Ara seré un dels més antics que encara ix en processó. Encara no m’he perdut cap trasllat des que estic a la germandat.

 

I què significa per a tu el 75 aniversari?

El 75 aniversari és arribar a un punt en què te’n recordes de tot el que ha passat i de tots els germans que han mort. He viscut moltes coses. Per exemple, l’any 54 va tocar la loteria a la nostra germandat. Quan estava de president, ens anaven de sopar amb els de la Junta i féiem torrades de xulles... Jo he conviscut amb tots i hem viscut molts bons moments. 

 

Què heu preparat enguany per a celebrar-ho?

El 27 i 28 d’abril celebrarem el VI Encontre Nacional de Confraries i Germandats Santa Faz i Verònica, que es celebrarà a La Santa Faç de Torrent. A més, el 27 farem un dinar al restaurant ‘Los Abetos’ i el 28 d’abril tenim una missa a la parròquia l’Assumpció. També la Vera Creu i nosaltres vam inaugurar l’exposició “75 años de Historia 1944-2019” a l’Antic Mercat el passat 8 d’abril . I eixe mateix dia es va fer el lliurament de premis del concurs del llenç de la Verònica. 

 

Quines sensacions et transmeten els llenços de la Verònica?

A mi, em transmeten sensacions molt bones. Jo veig un llenç de la Santa Faç i em fa plorar moltes vegades. 

 

A més, una xiqueta de la vostra germandat representa a la Verònica cada any des de 1976. Quina és la teua tasca amb elles?

Jo els ensenye el que significa ser la Verònica. Encara que la Verònica d’enguany ja ho sabia, perquè s’ho havia explicat sa mare.

 

Ets molt respectat a la teua germandat?

Sí, a la meua germandat la gent em respecta molt. I intente que els germans entenguen el significat de la Setmana Santa, perquè jo visc la religió. Aleshores, vull que la gent visca la Setmana Santa com toca.

 

Què desitges per a aquesta Setmana Santa 2019?

Pau, convivència i que la gent reflexione. Que entenguen que hem d’ajudar a la gent necessitada, perquè hi ha molta gent que ho està passant molt malament.

Publicat en Entrevistes
Pàgina 1 de 3