Entrevistem a l’actual alcalde, Jesús Ros, i candidat pel PSOE a l’alcaldia en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig.

 

Ros ens fa un balanç d’aquesta legislatura i els projectes que planteja en el seu programa electoral.

 

Com afronta aquest nou repte electoral?

Amb normalitat, les eleccions són un parèntesi en quatre anys que seguim amb quatre més, i aprofitem per a parlar un poc més amb la gent, explicar algunes coses, les que s’han fet i les que vols dur a terme. Però la vida continua i el que no has fet en quatre anys, no vulgues transmetre en quatre dies. És un parèntesi per a fer un balanç i una projecció de cara al futur. Això és el procés electoral.

 

Què és el que més li motiva a presentar-se de nou en aquestes eleccions municipals?

Ací hi ha diverses qüestions: Hi ha motivacions d’índole personal, i també hi ha motivacions de servei als altres. D’índole personal, són molts anys a l’Ajuntament, ja sembla que siga una cosa que la portes en el teu interior, que quasi no pots estar a voltes sense ella, i obviant això que ja seria una qüestió de caràcter personal, el fet de veure com la nostra ciutat va canviant, la sensació de veure que l’esforç que es fa, tant per part del meu equip com la resta dels grups polítics des de l’oposició, aportant el que cada un considera que deu aportar i el resultat final de veure com la ciutat es va transformant a millor. I totes les coses que veus com van canviant dia a dia a la ciutat, sempre resulten molt atractives i il·lusionants. I tot açò, em motiva per seguir endavant.

 

Quin balanç faria en les diverses etapes en les quals vosté ha governat en Torrent i amb quina es quedaria?

Les etapes són totes diferents. Les primeres etapes a la ciutat de Torrent van ser per a resoldre problemes bàsics. Hem de recordar que jo vaig entrar a formar part en la primera corporació en l’any 83, i vaig ser alcalde per primera vegada en l’any 87. En eixa època parlàvem d’una ciutat que no tenia quasi res. Estaven els canals oberts això sí, però no hi havia parcs, les zones públiques eren deficients, en el sistema d’aigua potable hi havien talls de subministrament dia sí i dia no. El més bàsic fallava. A partir d’eixe moment tu comences a dissenyar una ciutat, i eixe dia a dia et fa aplegar on hui estem. Hui tenim una ciutat en la qual podem trobar els millors serveis que pots demanar: Bons accessos, zones verdes, instal·lacions esportives, passant per instal·lacions culturals, etc. Ha canviat tot al llarg d’aquests anys. És trobàrem una ciutat que no tenia de res i hui tenim una ciutat que té de tot i de qualitat.

 

Com valora el seu retorn al panorama polític a l’anterior legislatura i haver aconseguit arravatar el mandat a l’anterior corporació?

De la política no em vaig allunyar mai. Vaig estar en les Corts quatre anys. Sí que és de veres que durant una legislatura no vaig ostentar cap càrrec, perquè jo també necessitava parar, asseure, reflexionar i pensar. I quan això hi havia ocorregut, els companys de l’agrupació i de la direcció del partit em varen dir “podries intentar-ho”. Jo vaig dir “intentem-ho” i la cosa va eixir regular, però hem pogut governar aquesta legislatura canviant la ciutat de nou projectant coses importantíssimes que es van començar a veure i desenrotllar a partir de ja.

 

El pròxim 26 de maig confia a aconseguir un millor resultat que en l’anterior legislatura, i si no fora així, tractaria de buscar de nou aliances que li permeten tornar a governar?

Els resultats sempre els marquen els ciutadans i donen l’opinió del que han vist durant la legislatura. En la meua opinió personal, que val per a poc, és que en aquesta legislatura s’ha treballat molt, però seran els ciutadans els que donaran la seua opinió exercint el vot. Tinc la confiança de què tindré un suport important o importantíssim diria jo per part de la gent a la gestió que hem fet. Ens hem d’acostumar que les majories absolutes en aquests moments són molt complicades, en qualsevol govern. Igual dona que parlem d’ajuntaments, que de l’Estat, o de les autonomies. El que hem de fer possible, és poder governar i que els projectes tiren endavant, per això es demana la col·laboració de la resta de les forces polítiques, si és que fa falta, i sempre oberts a col·laborar perquè la governabilitat siga el més eficient possible.

 

Considera que ha complit l’acord de legislatura que va subscriure amb Compromís?

Jo personalment pense que s’ha complit en un percentatge elevat en matisacions. Perquè cadascú del mateix paràgraf trau una impressió diferent. Alguna cosa ha resultat dificultosa, però en un acord on s’arrepleguen moltes propostes i de polítiques genèriques a seguir en determinats camps, doncs jo sí que crec que s’ha complit.

 

Què ha suposat aquesta experiència per a vosté?

L’experiència d’un govern monocolor en minoria com la que hem tingut es podria veure des de diverses visions: La primera visió que et dóna, és si realment els grups que hi ha a l’Ajuntament tenen ganes de col·laborar, això el ficaria en interrogant. Els grups de l’oposició no han fet massa soroll, però el que és col·laborar el veig un poc dubtós. Després et dóna la visió de veure si des dels grups de l’oposició tenien alternatives que feren que la ciutat anara per altre camí. Jo personalment, després de quatre anys, no les conec. I després et dóna la possibilitat, una situació d’aquestes característiques, de poder traure acords en el ple municipal pactant o ficant en comú projectes en diferents grups. Com que no hi havia un govern compartit, tens la possibilitat d’intentar pactar en els diferents agents socials dels grups polítics que componen la corporació.

 

És complicat governar en altra formació política que defensa altres objectius?

Complicat no és, perquè quan n’hi ha un objectiu que és difícil d’aconseguir, al final, si no és una qüestió bàsica, es deixa aparcat per estudiar-ho, meditar-ho... Encara que no ha sigut el nostre cas. A voltes n’hi ha qüestions filosòfiques com he comentat abans que poden interpretar-se de diferent manera, i si no es posen d’acord, doncs es voten i es fa el que resulta de la votació.

 

Quin és el projecte del seu nou programa que més l’il·lusiona i volguera portar a terme sí o sí?

El nou programa porta una revolució per a la ciutat. En l’àmbit d’inversió, més de cent actuacions que comencen ja, i que tindran la ciutat al llarg d’aquests anys en plena ebullició. Ara, de les propostes que hem fet, hi ha una en la que estem molt il·lusionats. És el tema de l’habitatge, sobretot per a la gent jove, és un poc complicat per aquest col·lectiu. Volem incidir en eixa qüestió igual que férem fa 20 anys en la construcció d’habitatges per a la gent jove però ara en règim de lloguer a preus assequibles perquè les condicions actuals són les que són. És una experiència pilot de la qual estic convençut que funcionarà bé, i si és així, tots els solars municipals de l’Ajuntament serien per a construir habitatges en règim de lloguer per als joves. Aquesta primera experiència pilot es dugué a terme en la plaça Marquesat, en la que tenim un solar magnífic per a fer realitat aquest il·lusionant projecte.

 

En què es queda durant aquests últims quatre anys de govern?

Doncs em quedaria en una cosa important que de vegades la gent no valorem. Al marge de les inversions que sempre són importants, de les ajudes i les actuacions en matèria social, cultural, educativa, urbanística, em quedaria amb el pas que hem donat en la defensa del que és nostre. Hem sigut capaços de posar a Torrent i a les seues coses en valor i més a més, que es conega fora del nostre entorn. Som la segona ciutat de la província de València en habitants, en programacions artístiques i culturals, en moviments veïnals, etc. Valorar tot el que és nostre, és tan important com la resta de les altres coses i ha de tindre un pes específic dins de la vida municipal.

 

Per acabar, què diria als torrentins que encara estaran suposadament indecisos per a convéncer-los que el seu projecte és el millor per a la ciutat?

Jo als torrentins sols els diria una cosa, que comproven si el que els varen dir fa quatre anys s’ha fet o no. Al final unes eleccions són un examen i eixe examen ix de les propostes que tu has fet. La gent només ha de comprovar i ells han de posar la nota. Nosaltres en totes les campanyes electorals, remarquem a la gent si hem fet el que els vàrem dir, i si és així, vol dir que hem aprovat.

Publicat en Entrevistes

La curiositat és el que ha portat a David Amor ha endinsar-se en els múltiples i diferents projectes que ha realitzat. Divendres passat 3 de maig, l'humorista va realitzar un monòleg en el Centre Comercial Bonaire, Aldaia, qui va traure els millors somriures a tots els assistents. Bonaire està realitzant durant aquest mes la Primavera BonFestival, un circuit d'activitats gratuïtes per a tota la família.

 

Entre les activitats més destacades, es troben els tallers per als més xicotets i les actuacions musicals en directe i un gran nombre d'humoristes. Nou Horta va tenir el privilegi de xarrar amb David Amor, conegut per participar en El club de del chiste, Tu cara me suena i la sèrie Gymtony, que ens va contar que una altra de les seues aficions, a part de l'humor, és l'esport. Li agrada molt fer ciclisme per les muntanyes de Galícia i el motor. El monologuista ens explica com va arribar al món de l'espectacle i quins projectes té al cap.

 

Quan eres xicotet jugaves a l'handbol i per una lesió el vas deixar, per què et vas decidir pel món de l'espectacle?

No ho vaig deixar del tot, si no fou un parèntesi en la meua carrera de l'handbol en l'àmbit professional, però després vaig continuar jugant a l'handbol. De fet, aquest és el primer any que no jugue a l'handbol, ja m'he retirat. Quant al món de la televisió i la faràndula, sempre vaig ser un home curiós i em va agradar provar coses i vaig acabar ací.

 

Quin va ser el teu primer treball en aquest món i com va ser l'experiència?

Havia fet coses, però el primer treball va ser un programa en el canal autonòmic de Galícia, TvGa, un concurs que es deia Rey de la comedia i quan vaig telefonar em van dir que era com un Operación Triunfo però de l'humor i dorms a la teua casa. Ací és on vaig començar.

 

Eres humorista, has participat en diversos programes de televisió, has fet teatre i sèries, què és el que més t'agrada? 

En el qual em paguen. No trie perquè m'agrada més una cosa, trie perquè m'agrada tot i, per això, vaig fent de tot. Llavors, ser multidisciplinari, encara que de cara a la gent és com “aquest xic no se centra”, però a mi m'agrada, perquè m'agraden tots els àmbits. Jo vaig començar paral·lelament en la televisió i com a monologuista, i això ha seguit en paral·lel tota la meua carrera que s'ha anat ampliant, coneixent nous treballs i noves facetes. Això és el bonic, poder provar diferents àmbits.

 

Què t'ha aportat cada ofici que has realitzat?

Tots t'aporten professionalitat i aprenentatge. Per exemple, en els bars adquireixes molta rapidesa per a saber solucionar situacions, a aprendre apreciar quan treballes en bones condicions. La televisió és més metòdica, més estructurada. T'ensenya com treballar en un enfocament diferent. Podem dir que més que interconnectar-se unes disciplines amb unes altres, cadascuna té una característica especial i és el que les fa boniques. Per exemple, en els monòlegs tens a la gent molt a prop, en la televisió arribes a molta gent i tens altres mitjans per a fer les coses d'una altra manera. Cadascuna té la seua part positiva.

 

Com va ser l'experiència en Tu cara me suena?

Molt bona i divertida. Hi ha molt de treball de tot l'equip, però en general, ocorre en tots els programes. Normalment, després el públic sol confondre la qualitat del programa amb els gustos personals. És a dir, poden dir “això és molt roín” i no és així, pot ser que no t'agrade, però roín, no. El públic se sorprendria moltes vegades si vera tot el treball que hi ha darrere. Bé, però riem molt perquè per a l'últim programa que he participat per a Televisió Espanyola, La mejor canción jamás cantada, coincidia amb l'equip de Tu cara me suena, i fa temps, a Galícia, vaig presentar un programa de karaokes, llavors comentàvem que era increïble els diners que havia guanyat amb la música en relació amb qualitat cantant-diners guanyats ha de ser un dels més importants de la història.

 

Explica'ns que estàs fent actualment.

El que ix. Ara com ara, tinc una carrera que no em queixe i no agafe tot el que m'arriba, però no hi ha molt de marge per a cercar. Llavors, vénen projectes i amb el meu equip de treball cerquem una línia de treball, però anem veient el que va sorgint. 

 

Què és el que t'agradaria fer en un futur?

Em fa molta il·lusió continuar fent monòlegs. És un somni que tinc, perquè m'imagine amb 60 o 65 anys continuar actuant. Tinc coses pendents i després alguna cosa que sí que m'abelliria fer és que diguem que tinc un deute personal amb el cinema, no per res especialment, sinó perquè tinc curiositat a fer una pel·lícula. Sí que he fet coses xicotetes, però m'agradaria tenir més implicació amb l'equip. També, m'agradaria fer una sèrie dramàtica a escala nacional, perquè sí que he fet coses fora d'Espanya, però ací no he pogut. Són com una mescla entre somnis i objectius. Un dels meus somnis era estar en Tu cara me suena i al final he pogut participar.

 

Publicat en Entrevistes

La Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció, Maria Silla Mora, i les seues cambreres, Blanca Puchades Vallejo i Maria Martínez Puig, conten els dies per a que comence la Setmana Santa de Torrent.

 

Amb només 15 anys, Maria Silla és la màxima representant de tot el fervor religiós torrentí. Estudia 4t de l’E.S.O. i és músic i toca la trompeta. La reina ens conta com espera viure aquesta Setmana Santa i com es prepara per als dies previs als actes més importants.

 

Has sigut sempre de la germandat de l’Oració de l’Hort?

Duc tota la vida. Des d’abans de nàixer, ja estava apuntada a la germandat.

 

En la teua família està involucrada en la Setmana Santa? 

El meu iaio fou el fundador de la germandat i en any 1992 ma tia fou reina.

 

Com definiries a la teua germandat?

És una germandat molt familiar, som tots de casa i per al que necessites sempre estan per a ajudar-te.

 

Es va presentar altra xica per a ser Reina de l’Encontre aquest any o t’esperaves que anares a ser tu?

Es presentaren vàries candidates, però al final m’elegiren a mi.  La Junta decideix aquesta elecció. La Junta fa una votació i valoren quines de les candidates està més vinculada a la germandat.

 

Sempre havies somniat en ser Reina de l’Encontre?

La veritat és que sí. Des que era xicoteta, veure a casa de la meua iaia les fotos de la meua tia com a Reina, des d’eixos moments volia ser Reina de l’Encontre.

 

Què sentires quan vares ser l’elegida?

Que s’havia complit un somni. No m’ho esperava perquè sóc molt jove i no pensava que poguera ser i quan em varen dir que era l’elegida, vaig sentir molta alegria. 

 

Com va ser la Proclamació com a Reina de l’Encontre?

Fou un dia molt intens. Estava molt nerviosa, però quan vaig veure a tota la meua família i tot el món acompanyant-me, vaig sentir que era una experiència molt bonica.

 

El primer acte oficial de la Setmana Santa serà el Pregó. Com esperes que siga eixe dia?

Espere que no ploga i que vaja tot bé i que siga tot molt bonic.

 

Quin és l’acte que més t’agrada o esperes amb més emoció? Per què?

El Diumenge de Resurrecció, perquè és el dia més important perquè Crist ressuscita. A més, em pareix l’acte més emocionant i bonic.

 

Com estàs vivint amb les teues cambreres els dies previs als actes de la Setmana Santa?

Estem molt nervioses i passant-s’ho molt bé. No ens coneixíem d’abans, però quan ens coneguérem de seguida congeniarem molt bé i ho passem molt bé juntes.

 

Ens podies contar alguna coseta sobre el secret millor guardat, el vestit de Reina i Àngel de Resurrecció. 

És totalment secret. Per a mi, òbviament, és molt bonic, i convide a tots que vinguen a veure-ho a partir del Dijous Sant a l’Antic Mercat. La dissenyadora del trage és Amparo Ruiz, amiga de la família.

 

Quants patges duràs?

Duc poquets, 12 patges.

 

Com esperes el Diumenge de Resurrecció?

Espere que siga impressionant i vull viure-ho tot al màxim. 

 

Has rebut algun consell d’alguna Reina anterior?

Sí, m’han dit que gaudisca molt dels actes perquè es passen molt ràpidament i que ho gaudisca tot al màxim. En les que més he parlat, a part de la meua tia, en Cristina, que és la Reina de l’any passat, i Gema, que és la de fa dos anys.

 

Què li diries a la gent que no coneix la Setmana Santa torrentina?

Que vinguen a veure-la, per a conéixer com els torrentins viuen aquests dies.

 

Què esperes que viure aquesta Setmana Santa?

Espere viure-la molt intensament i espere que el cansament em deixe viure tots els actes amb tota la intensitat possible.

 

Per altra banda, les cambreres ultimen els preparatius i ens expliquen emocionades quins són els seus actes preferits.

 

Pertanyeu a la Germandat de l’Oració de l’Hort o a una altra?

Blanca: Sóc de l’Ecce Homo i hem vist en aquesta germandat, però també estic apuntada al Sant Sepulcre, encara que no hem vist en aquesta germandat. Des que era un bebé sóc de la germandat de l’Ecce Homo.

Maria: Sóc de l’Oració de l’Hort des de l’any passat.

 

La vostra família està vinculada a la Setmana Santa torrentina?

Blanca: Sí, la meua tia va ser Reina de l’Encontre i la meua germana va ser també cambrera l’any 2014.

Maria: Sí, la meua germana fou cambrera l’any 2016 i jo vaig ser patge el mateix any. 

 

Esperàveu ser elegides com a cambreres de la Reina de l’Encontre?

Blanca: Sí, perquè quan m’ho varen dir estava un campament i vaig acceptar perquè m’encanta vestir-me com una princesa. 

Maria: No, va ser totalment una sorpresa.

 

Què sentireu quan vàreu ser proclamades cambreres?

Blanca: Molt feliç, perquè no sabia que anava a ser aquest any.

Maria: Em vaig posar molt contenta i vaig sentir molta alegria.

 

Quin és l’acte què més vos agrada? Per què? 

Blanca: El Diumenge de Resurrecció, perquè celebrem un any més i perquè és molt bonic.

Maria: El Diumenge de Resurrecció, perquè quan cauen els al·leluies em dóna molta alegria.

 

Com és la vostra relació amb Maria?

Molt bé, perquè és una xica molt alegre i feliç. No la coneixíem abans directament, però ens caiguem molt bé.

 

Com espereu que siga aquesta Setmana Santa per a vosaltres?

Blanca: Que siga molt feliç i sense cap problema.

Maria: Que vaja tot bé.

 

Què li diríeu a la gent que no coneix la Setmana Santa de Torrent perquè vinga a veure-la? 

Blanca: Que s’apunten a alguna germandat perquè conega la setmana santa torrentina.

Maria: Que vinga a conéixer-la perquè és molt bonica. 

Publicat en Entrevistes

Entrevistem a Romain Foucaud, quiropràctic del Centre Quiropràctic Torrent, perquè ens compte la seua experiència personal amb la quiropràctica i conèixer els tractaments, tècniques i beneficis d'aquesta teràpia alternativa.

 

Foucaud va estudiar Quiropràctica a París i compta amb més de 12 anys d'experiència professional en el sector. Actualment treballa en el Centre Quiropràctic Torrent destinat a la prevenció de problemes de la columna vertebral i a l'alleujament del dolor dels seus pacients amb tècniques naturals. 

 

ENTREVISTA:

Com vas descobrir la teua vocació?

Des de xicotet, sabia que em dedicaria al benestar dels altres. La meua carrera estava traçada. Perquè volia ser cirurgià ortopèdic, però un dia un quiropràctic dels Estats Units em va tractar les migranyes i va anar llavors quan vaig tenir la revelació. Els meus pares m'havien portat als millors especialistes i m'havien fet totes les proves que podien fer-me. El diagnòstic que em van donar va ser que patia de “migranyes”, un fenomen de la naturalesa, i amb el qual havia de conviure i al qual havia d'acostumar-me dia a dia. L'única solució que em donaven era prendre pastilles quan notava que arribava la crisi. Així que, als 12 anys ja depenia de les pastilles… El punt d'inflexió va ser quan vaig comprovar que el quiropràctic treballava només amb les seues mans, sense cirurgia, sense medicaments i amb una filosofia vitalista magnífica, podia corregir els problemes de columna vertebral i alleujar els sofriments dels altres.

 

A qui va dirigida la quiropràctica?

La quiropràctica beneficia a persones de totes les edats, des de bebès fins a ancians, ja tinguen símptomes o dolors o, simplement, siga a manera preventiva; ja tinguen un estil de vida sedentari o, per contra, porten una vida més activa. En definitiva, és una teràpia que ajuda a tota mena de persones a aconseguir un major benestar. Està dirigida a tots aquells que vulguen tenir millor qualitat de vida. Quan parlem de quiropràctica, parlem de salut, parlem de benestar, parlem de prevenció… En definitiva, és un estil de vida.

 

I com millora la qualitat de vida de les persones?

A part d'alleujar el dolor, els pacients noten molts canvis a nivell del funcionament del cos en general. Tenen una millor digestió, es noten més motivats, amb més energia, més positius i deixen de prendre tantes pastilles diàriament. Entenen que no han d'estar amb aqueixos dolors i que si que hi ha una solució. Això és perquè la quiropràctica equival a qualitat de vida. La quiropràctica té la capacitat de canviar vides! Adona't que tenim pacients que pateixen cefalees o lumbàlgies cròniques des de fa 10, 15, 20 anys… I no aguanten més! Han provat de tot, pastilles, infinitat de proves: TAC, RM, RX, massatges, rehabilitació… Llavors acudeixen a nosaltres com a última opció, desesperats…

 

Què està ocorrent en el cos quan apareixen els primers dolors?

Quan apareixen els primers símptomes vol dir que el cos està desarreglat a causa de les males postures. El primer que hem de fer és una revisió mèdica completa de la columna vertebral per a veure quin és el seu estat. Els dolors són avisos que ens mana el cos, és com un senyal d'alarma que ens avisa que alguna cosa no funciona correctament, és a dir, hi ha una disfunció.

 

En què us baseu per a determinar les causes d'aqueixa disfunció?

Nosaltres ens centrem en el bon funcionament del sistema nerviós per a determinar les causes dels problemes. No cerquem un alleujament temporal, sinó una solució duradora.

 

Quina rebuda està tenint aquest tipus de teràpia alternativa?

La quiropràctica cada vegada està tenint més acceptació per part de la població. S'han adonat que hi ha una opció més enllà dels medicaments, és a dir, una cosa totalment natural. Nosaltres tractem i cuidem la salut en general. No ens centrem en símptomes específics. Per exemple, un pacient que ve per una ciàtica, s'adonarà que, gràcies al nostre treball, el dolor anirà desapareixent a poc a poc. No obstant això, no solament el dolor desapareix, sinó que nota una millora de salut en general: dorm millor, es nota més alçat, té millors digestions, se sent més relaxat, s'alça amb més energia…

 

Com ho feu?

Des que els nostres pacients entren en la consulta, tractem de transmetre'ls bones vibracions, donar-los energia positiva… Cal tenir en compte que l'estrès que patim, dia a dia, també afecta molt a la nostra salut. A més, tractem la salut en general i anem a la causa del problema, no al símptoma en si. Per exemple, un pacient que ve amb un dolor de coll, no solament es treballa sobre la zona afectada, sinó que determinarem la causa exacta d'aqueixa disfunció ja que, pot venir de la pelvis, de les lumbars, d'una càrrega emocional massa forta, etc.

 

Quines tècniques oferiu?

Usem tècniques totalment naturals, dites ajustos.

 

En què consisteixen aqueixes tècniques? 

Un ajust vertebral és un moviment molt específic que el doctor quiropràctic exerceix a nivell de la vèrtebra que pinça el nervi, de forma manual, per a permetre eliminar els pinçaments del sistema nerviós. És una tècnica segura, eficaç i indolora. A través dels ajustos s'equilibra el sistema nerviós mitjançant la columna vertebral. El nostre cos és el millor doctor del món que pugues trobar. Per això, la quiropràctica utilitza la seua capacitat innata per a curar-se. Nosaltres no treballem amb fàrmacs, ni recomanem cirurgies per a curar als nostres pacients. De fet, els pacients que cuiden la seua columna vertebral des de fa temps noten no solament un alleujament de símptomes o dolors, sinó una millora del seu cos e general. 

 

S'ha d'abandonar el tractament quan desapareixen els dolors?

Hem d'entendre que l'origen de la quiropràctica és la prevenció. La nostra columna es desarreglada amb el temps. Per tant, cal mantenir-la amb exercicis, bona dieta i revisar-la regularment amb el quiropràctic.

 

Publicat en Entrevistes

José Ortiz Pérez, de 55 anys de edat, president de la Germandat del Crist Medinaceli, que compta amb uns 250 germans, està involucrat en la Setmana Santa des de fa ja 20 anys i desde fa 5 és el president de la seua germandat.

 

Aquest any compleixen 25 anys d’història a la Setmana Santa de Torrent, i José ens parla sobre les celebracions que es van a dur a terme, amb motiu d’aquests 25 anys. 

 

¿Com és ser president de la teua germandat?

Ser president, és un càrrec difícil perquè és una responsabilitat molt gran, i que no hi haja cap error, és un compromís molt gran i tot el treball de tot un any, es pot perdre per un xicotet error, ja que du tot el pes de la confraria, encara que sempre es compta en una junta que treballa colze amb tu. Jo vaig decidir donar el pas després de diferents anys formant part de la junta directiva. 

 

¿Com ho viviu en la família?

La veritat que en la meua casa és tradició en la família la Setmana Santa Els 4 membres de la família estem tots involucrats en la germandat, és tradició. 

 

¿Que novetats s’han fet aquest any amb motiu del 25 aniversari?

Aquest any hem fet unes medalles per canviar els escapularis que es duien abans. I per altra banda en setembre amb motiu del 25 aniversari organitzarem la quedada de totes les germandats de Jesús Medinaceli de la Comunitat Valenciana, que normalment es fa cada dos anys en diferents poblacions, aquest any serà ací a Torrent. Els actes es realitzaran durant un cap de setmana, on exposarem fotografies d’aquests 25 anys entre altres activitats.

 

Que altres activitats celebreu durant l’any?

Com tots els primers divendres de Març, celebrem la Festivitat de Jesús de Medinaceli, en la Parròquia de Sant Joan Bosco, amb una missa i posterior besapeus a la nostra imatge. 

 

Com descriuries la vostra processó?

Nosaltres eixim el Dimecres Sant i és una de les processons que més gent porta, perquè la devoció a Jesús de Medinaceli és molt gran, i és un espectacle veure als portadors portant a oms la imatge, són 45 fixes, encara que són 80 portadors però no tots poden carregar-la perquè ja són més majors, però tenen el gust d’acompanyar-la.

 

Que diries a la gent perquè s’acostaren a conéixer la Setmana Santa torrentina? 

Destacar que Torrent, és especial respecte a la resta, com és la figura de reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció, que només la tenim a Torrent. I per altra banda la gran evolució i cada vegada va creixent més amb el nomenament de Festa d’Interés Turístic Autonòmic, a més que ja som 18 germandats les que formem part d’aquesta Setmana Santa i això és un al·licient per a la gent que puga eixir a veure-la i gaudir de les processons.

Publicat en Entrevistes

Com es va fundar la Germandat?

La germandat es va fundar el Divendres Sant 7 d'abril de 1944. En aquells dies hi havia diverses germandats a Torrent amb l'advocació de diferents moments de la Passió de Jesús però no existia cap que s'encarregarà de donar-li el protagonisme que mereixia a la Resurrecció en les celebracions de Diumenge de Glòria. Així doncs, van decidir fundar la que llavors es va dir Germandat de Crist Resucitado. Uns anys més tard, i davant la negativa de les altres germanors perquè una germanor de “Crist Ressuscitat” desfilara en la processó del Sant Enterrament, van decidir afegir l'altra advocació que té la nostra germandat, passant a tenir la titularitat amb la qual actualment se la coneix, Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat. 

 

Sempre has sigut de la Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat o has pertangut alguna altra?

No, sempre he pertangut a aquesta germandat, des de 1.983.

 

Des de quan eres President de la Germandat de la Vera Creu?

He sigut president en dos períodes. La primera vegada vaig ser elegit en 1.996 i vaig estar de president fins a 2.007. Després vaig ser triat de nou en 2011 i seguisc fins a l'actualitat. 

 

Heu celebrat actes commemoratius del 75 aniversari de la germandat? Quins?

Sí, hem celebrat diferents actes. Vam donar començament a les celebracions el Diumenge de Glòria de 2018 amb l'anunci del nostre 75 Aniversari. Després, el 14 de setembre, la festivitat de l'Exaltació de la Santa Creu, la nostra titular, celebrem l'Eucaristia com cada any, però aquesta vegada es va fer de forma més solemne i li lliurem una medalla a la resta de germandats de Torrent. 

Hem volgut organitzar diferents activitats culturals. La música és un element molt important dins de les celebracions de Setmana Santa i hem volgut que estiguera present en el nostre aniversari. Durant els Diumenges d'Advent i Quaresma col·laborem amb la Parròquia de l'Asunción de Ntra. Sra. en l'organització d'unes audicions prèvies a la celebració de l'Eucaristia. També s'ha format un cor entre els membres de la germandat que va participar en el festival de nadales que organitza el nostre arxiprestat.

L'acte principal va ser el 27 de gener. Aqueix dia participem en l'Eucaristia d'Acció de Gràcies pels 75 anys d'història i, després d'ella, participem d'un menjar de germanor.

Els últims actes han sigut aquests dies previs a la Setmana Santa. El dissabte 6 d'abril representem una meditació guiada en la nostra parròquia en la qual es va combinar la narració de textos amb les interpretacions musicals. I l'últim ha sigut la inauguració d'una exposició a la sala cívica de L’Antic Mercat organitzada juntament amb la Germandat de la Santa Faç, que també celebra la seua 75 aniversari.

Ara, acabades totes aquestes celebracions, volem editar un llibre commemoratiu d'aquests 75 anys, que incloga tot el viscut enguany i que ens agradaria presentar en dates pròximes a les Setmana Santa de 2020.

 

Dins de la Setmana Santa, fareu algun acte diferent o especial pel 75 aniversari de la germandat?

En el que són les celebracions pròpies de la Setmana Santa no farem cap acte especial. Les processons se celebraran com de costum. És clar que serà una Setmana Santa molt especial per a tots.

 

Quins valors caracteritzen a la germandat?

Els nostres valors, com a associació pertanyent a l'Església, són els que l'Evangeli ens transmet. Però si he de destacar alguna cosa, crec que la familiaritat és el que més ens caracteritza. 

 

Què li diries a la gent que no coneix la Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat perquè vaja a veure-la?

Doncs a aquestes persones li diria que no es limiten a veure'ns, que intenten conèixer-nos i entendre com vivim i els valors que compartim. D'aqueixa forma podran valorar tot el treball que realitzem. A totes les persones que no coneixen la Setmana Santa de Torrent sí que m'agradaria convidar-los al fet que ens visiten i vegen les processons i diferents actes que s'organitzen. És una de les Setmanes Santes més riques de la nostra província, amb una gran participació i diversitat d'actes.

 

Publicat en Entrevistes

Alfredo Costa Alonso, president i Germà Major de Germandat de La Santa Faç, ens obri les portes de sa casa per explicar-nos què representa per a ell el 75 aniversari de la seua confraria, i, així mateix, parlar-nos sobre els moments i emocions més especials que ha viscut a la Setmana Santa torrentina. 

 

Costa és un home molt entregat a la fe catòlica i mostra d’això és la imatgeria religiosa que adorna cada racó de sa casa. Li agrada compartir i ens trau al saló dues figures que versen sobre el pas de la seua germandat: un Crist amb una creu al coll i la Santa Faç. A continuació, les posa damunt la taula i comencem l’entrevista.

 

Què ens podries contar sobre l’origen de la teua germandat?

La nostra germandat va ser fundada el 1944 per un grup d’amics del Cercle Catòlic. L’any 45 la ceba es pagava molt bé i hi havia poca indústria a Torrent. Aleshores, van decidir plantar cebes per a guanyar diners per a fer el pas.  Però l’any següent va ploure tant que amb les cebes no guanyaren ni per a regar [riu]. Per això, quan jo era president de la Junta ens coneixien pel nom de ‘la ceba’. 

 

I com et vas involucrar en la teua germandat?

Quan em van apuntar, tenia quatre o cinc anys. A l’exposició de la Sala Cívica de l’Antic Mercat pots veure una foto meua de quan era xicotet. Ara seré un dels més antics que encara ix en processó. Encara no m’he perdut cap trasllat des que estic a la germandat.

 

I què significa per a tu el 75 aniversari?

El 75 aniversari és arribar a un punt en què te’n recordes de tot el que ha passat i de tots els germans que han mort. He viscut moltes coses. Per exemple, l’any 54 va tocar la loteria a la nostra germandat. Quan estava de president, ens anaven de sopar amb els de la Junta i féiem torrades de xulles... Jo he conviscut amb tots i hem viscut molts bons moments. 

 

Què heu preparat enguany per a celebrar-ho?

El 27 i 28 d’abril celebrarem el VI Encontre Nacional de Confraries i Germandats Santa Faz i Verònica, que es celebrarà a La Santa Faç de Torrent. A més, el 27 farem un dinar al restaurant ‘Los Abetos’ i el 28 d’abril tenim una missa a la parròquia l’Assumpció. També la Vera Creu i nosaltres vam inaugurar l’exposició “75 años de Historia 1944-2019” a l’Antic Mercat el passat 8 d’abril . I eixe mateix dia es va fer el lliurament de premis del concurs del llenç de la Verònica. 

 

Quines sensacions et transmeten els llenços de la Verònica?

A mi, em transmeten sensacions molt bones. Jo veig un llenç de la Santa Faç i em fa plorar moltes vegades. 

 

A més, una xiqueta de la vostra germandat representa a la Verònica cada any des de 1976. Quina és la teua tasca amb elles?

Jo els ensenye el que significa ser la Verònica. Encara que la Verònica d’enguany ja ho sabia, perquè s’ho havia explicat sa mare.

 

Ets molt respectat a la teua germandat?

Sí, a la meua germandat la gent em respecta molt. I intente que els germans entenguen el significat de la Setmana Santa, perquè jo visc la religió. Aleshores, vull que la gent visca la Setmana Santa com toca.

 

Què desitges per a aquesta Setmana Santa 2019?

Pau, convivència i que la gent reflexione. Que entenguen que hem d’ajudar a la gent necessitada, perquè hi ha molta gent que ho està passant molt malament.

Publicat en Entrevistes

Aquesta vegada ens endinsem en el món de la música tradicional i popular valenciana amb Carles Dénia (cantant, guitarrista, compositor, arranjador i productor gandià). El nostre entrevistat és tot un referent de la música tradicional valenciana, ja que ha rebut guardons i nominacions pel seu treball discogràfic i, com a bon rodamons, participa en un gran ventall de projectes amb els quals recorre escenaris a escala internacional. L’any passat va guanyar el Premi Carles Santos de la Música Valenciana en la categoria de millor disc de fusió, mestissatge i urbana amb el disc ‘Cant espiritual’. Entre la seua versatilitat d’estils, destaquen el cant d’estil, el flamenc i el jazz, encara que reconeix que té cançons pròpies amb un estil molt difícil de classificar.

 

A més, Dénia s’ha aliat amb el dinàmic i premiat quintet de vent-metall ‘Spanish Brass’ per a dur a terme un projecte amb l’objectiu de gaudir junts i transmetre les emocions inherents a la bellesa de la música. Demà, a les 20.00 hores, l’Auditori de Torrent serà escenari del fruit del seu treball conjunt amb un projecte anomenat ‘Mira si hem corregut terres...’, que forma part de la programació del Festival Brassurround – Torrent. El mes que ve Dénia i ‘Spanish Brass’ gravaran el disc del projecte, que llançaran durant el mes d’octubre. La gira d’aquest espectacle continuarà el 12 de juliol a La Pobla de Vallbona i el 13 d’octubre a Vila-real. 

 

ENTREVISTA A CARLES DÉNIA:

 

Com et definiries com a artista? 

Jo diria que sóc músic. És la paraula que a mi m’agrada utilitzar per a definir-me una miqueta en general.

 

I com ha sigut la teua trajectòria musical? 

He tingut una vida molt centrada en molts aspectes de la música com ara el cant i la composició, perquè m’agrada molt compondre, escriure, arranjar... Com a cantant m’agraden moltíssims estils de música tradicional i popular. Sóc guitarrista i m’he dedicat a la guitarra durant molt de temps. He tingut una vida musical molt intensa. 

 

'Spanish Brass' i tu veniu a l’Auditori de Torrent amb ‘Mira si hem corregut terres...’. Què ens espera? 

Podreu escoltar una tria de cançons tradicionals i populars de distintes èpoques i de distints àmbits de la música tradicional, a més d’algunes composicions pròpies que jo emmarcaria dins de la música d’autor. També estan presents els arranjaments de Ramon Cardo. Els ‘Spanish Brass’ són increïbles amb els instruments de metall i interpreten els arranjaments de manera magistral.  A més, jo aporte el meu cant i la guitarra quan cal... És una conjunció d’elements i una música molt difícil de catalogar. És un espectacle molt variat i molt ben treballat musicalment. 

 

Per què heu triat una frase de la ‘Malaguenya de Barxeta’ com a títol del vostre espectacle? 

Perquè és un cant emblemàtic de la música popular valenciana. A més, és una peça de música tradicional que era absolutament desconeguda i ara s’ha fet una mena d’himne. 

 

Estaven entre els objectius la difusió i promoció de la cultura valenciana i del valencià? 

Jo no faig música per a fer promoció de res. Jo utilitze la meua llengua de manera natural sense cap voluntat política de cap mena. En la mesura que jo puga col·laborar en la promoció i difusió de la meua llengua, jo estic molt content... No obstant això, difondre la meua llengua no és el meu objectiu existencial. El que vull és utilitzar la meua llengua de manera natural.

 

És rendible cantar en una llengua minoritària? 

Cante música tradicional ibèrica en valencià i en castellà. Ara estic fent un projecte a Holanda i també vaig molt a Itàlia. És cert que amb una llengua minoritària tens una audiència menor, però la competència també és menor. Per tant, és relatiu. Jo participe amb persones d’altres països i d’altres estils musicals. Això em genera un volum de faena que em permet cantar en la meua llengua sense preocupar-me de si això és rendible o no. 

 

També cantes en valencià a altres països? 

Sí, he presentat ‘Tan alta com va la lluna’ i ‘El paradís de les paraules’ a l’estranger. També és cert que és més complicat a l’estranger, precisament perquè el valencià és una cosa més desconeguda i menys assequible per a molta gent. Però, sempre que he tingut l’oportunitat, ho he fet. Sempre intente internacionalitzar els meus projectes en valencià.

 

Com creus que serà el futur de la música en valencià? 

Jo crec que l’ús del valencià tendirà a normalitzar-se. De fet, ja està prou normalitzat i hi ha una col·lecció de discos prou nombrosa. Crec que aquest procés de normalització continuarà, encara que és una cosa molt difícil de preveure realment.

Publicat en Entrevistes

Amb motiu del passat Dia Internacional de la Dona, Encarnación Lerma, regidora de Polítiques d'Igualtat i ginecòloga amb màster en Reproducció Humana, ens concedeix una entrevista per a parlar sobre realitats socials que afecten les dones.

 

Què representa per a vosté el moviment feminista?

Per a mi ho és tot. És un moviment pacifista que pretén aconseguir la igualtat entre homes i dones. No va en contra dels homes ni significa que les dones són superiors.

 

Vosté és ginecòloga i regidora. En el seu cas s'ha trencat el sostre de vidre?

Existeix eixe sostre i també un “sòl enganxós” que ens impedeix a les dones aconseguir els objectius desitjats com arribar a llocs de responsabilitat política i empresarial.

 

Torrent és una ciutat multicultural i diversa. Això implica que hi haja dones amb problemes diversos. 

Les dones som diferents i diverses pel que fa a edat, religió, cultura, ideologia... Tampoc hem d'oblidar a les dones amb discapacitat. Cadascuna de nosaltres tenim una desigualtat específica, però totes tenim en comú la desigualtat respecte als drets de l'home.

 

Quines mesures d'acció positiva s'estan duent a terme per a protegir els drets de les dones?

Des de la Casa de la Dona s'està actuant per a aconseguir la igualtat treballant a nivell individual amb dones en exclusió social, víctimes de violència masclista i responsables de famílies monoparentals. També treballem a nivell grupal, per a tota la població, amb les associacions de Torrent. A més, lliurem els Premis Violeta amb els quals pretenem que l'ambient festiu faller també estiga involucrat.

 

Quins mecanismes s'han posat en funcionament per a combatre la violència de gènere?

Formem part de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació. A més, Torrent està integrat en el sistema VioGén i hi ha una col·laboració molt important entre la Policia Nacional i la Policia Local. Tenim una Policia Local dedicada a atendre, acompanyar i informar les víctimes de violència de gènere. 

 

Parlem de la salut de les dones. Disposem de tecnologia capdavantera per al diagnòstic precoç del càncer de mama?

Crec que el mamògraf que hi ha a Torrent és de molt bona qualitat.

 

Quin és el temps d'espera mitjà de les torrentines per a fer-se una mamografia en la sanitat pública?

Ara porten un retard perquè es va avariar un mamògraf. Per això, estan cridant a la gent cada dos anys i mig en comptes de cada dos anys, però això no té a veure amb l'Ajuntament de Torrent. També m'agradaria afegir que el diagnòstic definitiu es realitza a nivell hospitalari mitjançant ecografia, punció, RMN…

 

Li sembla raonable eixe temps d'espera?

Quan apareix una patologia mamària les proves diagnòstiques es realitzen a nivell hospitalari, no al centre de diagnòstic precoç. En eixe cas, s'ha d'acudir al centre de salut perquè la dona siga remesa a cirurgia o a l'hospital. De totes maneres, la Conselleria de Sanitat hauria d'intentar pal·liar aquest retard.

 

Continuem abordant assumptes que afecten les dones. Què opina sobre la gestació subrogada?

D'entrada, no estic d'acord. No m'acabe de creure que la dona ho faça per altruisme o per fer un favor. Pot haver-hi molt pocs casos. Habitualment són dones que presten el seu cos com a atuell a canvi d'una aportació econòmica. Considere que l'adopció és una opció més correcta. A més, tenir un fill o una filla no és un dret, és una capacitat. 

 

Finalment, m'agradaria conéixer la seua postura sobre l'avortament.

Una dona que no desitja un embaràs fa el que siga per a no seguir amb ell. Per tant, em sembla correcte que es faça en bones condicions a càrrec de la Seguretat Social, perquè està en perill la vida de la dona.

Publicat en Entrevistes

Quin balanç fa d’aquests dos anys com a presidentade la Junta Local Fallera de Torrent?

El balanç és positiu, perquè pense que les coses van eixint a poquet a poquet com se les plantejàvem amb iniciatives i propostes que s’han ficat damunt de la taula i que les falles hi han acceptat i que s’han pogut dur a terme,

Han sigut dos anys intensos, que s’ha treballat molt, amb molta gent i treball darrere que no es veu i que gràcies a ells finalment el resultat és positiu.

 

Quines novetats o canvis podem veure aquest any?

Com ja s’ha avançat tornem a fer l’ofrena en un dia, i açò es va platejar perquè era una demanda per part de les falles i es va aprovar perquè entenem que és un acte important que mereix l’atenció de tot el món faller i no com abans que es feia separat en dos dies i la mitad de comissions estava en l’ofrena i l’altra mitat en unes altres activitats.

I per altra banda destacar com a novetat l’entrega de premis que es trasllada del dia 16 al dia 17 de març en un acte a part al matí a les 11.30 en la Plaça Unió Musical.

I més a més aquest any es farà un acte en honor a Sant Josep el dia 18 amb dansades i finalitzant amb un castell a la Nit del Foc.

 

Quina evolució creu que hi ha a la Junta Local Fallera de Torrent, des que vas ser fallera major?

L’evolució, pense que és al món de les falles en general, les falles han canviat molt en alguns aspectes per a millor i en altres no tan bons. A nivell de junta pense que els canvis han vingut donats per la situació social i de la vida en  general, lògicament anem a un món més modern amb més dinamisme i la forma de treballar és diferent, però pense que en cada espai de temps s’han fet les coses com en eixe moment es requeria.

 

Creus que és important rescatar antigues tradicions d’inici?

Les falles a més de festa per damunt de tot són tradició i cultura i n’hi ha coses que no es poden perdre o que es poden recuperar i que mai deguem perdre, la tradició i la cultura sempre deuen perdurar  i més  a més hem de transmetre  ho als menuts i que  siguen coneixedors d’aquests costums.

 

Es pot millorar en alguns aspectes de la festa?

Jo pense que en aquesta vida, tot es pot millorar i és millorable, el que cal tindre és la capacitat i el voler de millorar. El que deuen fer els fallers és superar-se any darrere d’any en tots els sentits.

 

Com veu el nivell faller torrenti als concursos i la participació fallera aquests últims anys enrere?

A veure n’hi ha de tot, alguns concursos tenen prou afluència de comissions i en altres concursos que cal treballar-los més, de vegades no es pot comptar amb la gent necessària o de vegades no volen, és una decisió respectable, cada comissió deu enfocar la seua falla com millor considera, però pense que no deguem oblidar-se que les falles són tradició i cultura i això és el que es deu potenciar des de cada comissió de Torrent. Però pense que a poc a poc ho van treballant més, perquè per exemple aquest any el teatre ha tingut molt bona acceptació en general, moltes falles que no participaven ho estan fent, inclòs al teatre infantil. I per altra banda la cavalcada infantil, és una cavalcada molt treballada i amb molt de nivell, jo pense que les falles estan agafant consciència que cal treballar-se els concursos perquè el nivell de les nostres falles es mantinga.

 

I per a aquestes falles que consell donaries, per poder gaudir-les?

Doncs sobretot que tots tinga’m coneixement que la festa és per a divertir-se, perquè  convivim en xiquets i cal donar exemple, amb el tema de les nits de casal, pólvora, i als actes, que tots tinga’m una organització i si tots fiquem de la nostra part, tot es desenvolupa molt millor, i podem poder gaudir de la festa més tranquil·lament.

Publicat en Entrevistes
Pàgina 1 de 3