Un total de 38 associacions, organitzacions i escoles de pacients participen en la novena edició de la jornada del pacient, un esdeveniment que celebra cada any l'Hospital General Universitari de València per a donar veu als pacients. Sota el lema “Associacions de pacients. Ciutadania activa” l'hospital pretén visibilitzar les propostes i accions d'aquestes organitzacions de pacients.

 

A la jornada ha assistit el sotssecretari de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Juan Ángel Poyatos que ha recorregut, al costat del gerent de l'hospital Enrique Ortega i part de l'equip directiu, totes i cadascuna de les taules informatives de les diferents associacions per a conèixer de primera mà les seues inquietuds i demandes.

 

“Aquesta trobada suposa un espai de diàleg fonamental tant per a les associacions com per als els professionals de la salut i institucions sanitàries que tenen l'oportunitat d'escoltar als pacients i els seus familiars per a així poder ajudar en la presa de decisions organitzatives i objectius dels plans de salut de la població”, ha assenyalat el sotssecretari.

 

Al pati central de l'hospital, un lloc enjardinat, es concentren les taules informatives de les organitzacions que amb la seua participació contribueixen a impulsar l'educació per a la salut i el foment dels autocures entre els pacients, al mateix temps que han rebut la visita alguns dels professionals de l'hospital amb els quals han pogut compartir interessos d'una manera més distesa.La iniciativa d'aquesta trobada parteix de l'Hospital General de València i enguany ha comptat amb la participació de les següents organitzacions: AECC, ACCU, AAEV, AARPCV, AEACaP, ACOVA, ACOVASTTA, ACHACOVA, ADELA, ALCE, AMES, APNADAH, APNAV, ASHECOVA, ASPANIJER, ASPANION, ASLEUVAL, ASVA-TP, ASMIP, AVACOS-H, AVAPREM, AVAEH, AVAFI, AVAEH, AVAC, AVALCAB, AVIDACE, AVOL, Fem Salut Mental, Fet de Vidre, INSVACOR, PARKINSON, Club de Mama del Hospital General de Valencia, Club de Corazón del Hospital General de Valencia, COCEMFE, CRUZ ROJA y MENSTOPIA.

 

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València

La Fundació d'Investigació de l'Hospital General Universitari (FIHGUV) compleix 20 anys de trajectòria com a centre gestor de la investigació biomèdica del Consorci Hospital General Universitari de València i el seu departament de salut.

 

Amb motiu d'aquesta celebració, la Fundació ha convocat els seus premis 20a Aniversari amb els quals es concediran dos contractes per a la realització de dues beques post-formació especialitzada per al desenvolupament d'un projecte d'investigació a l'empara d'un grup d'investigació consolidat i de contrastada capacitat científica.

 

En el 20a aniversari, celebrat avui en la sala d'actes de l'hospital, la diputada de l'àrea de Benestar Social i presidenta del patronat de la Fundació, Mercedes Berenguer ha volgut felicitar el treball que desenvolupen diàriament els investigadors en favor de la salut dels ciutadans.

 

Durant aquestes dues dècades, la Fundació ha gestionat més de 600 projectes d'investigació, 1.200 assajos clínics i estudis observacionals i aproximadament 3.800 articles científics.

 

El 19 d'abril de 1999 es va constituir el que és avui la Fundació d'Investigació de l'Hospital General de València, encara que llavors funcionava com a Unitat de Docència i Investigació de l'Hospital General, actuant com un servei més de l'hospital.

 

En 2005 es converteix en fundació d'investigació com a tal, i a partir d'aqueix any fins a 2007 es duen a terme les obres d'adequació i reformes per a situar-la en la 4 planta del pavelló B de l'Hospital General de València, construint-se un animalario i les actuals sales blanques.

 

“En l'actualitat la FIHGUV compta amb una completa infraestructura per a gestionar la investigació dels 36 grups d'investigació que té aquest hospital, quatre dels quals disposen de laboratoris propis en les instal·lacions de la Fundació”, ha assenyalat Raquel Gálvez, gerent de la FIHGUV

 

“És també una fundació involucrada en innovació, un exemple d'això és la gestió de la línia d'investigació dedicada a la cirurgia robòtica que, amb el finançament de l'Agència Valenciana de la Innovació, es desenvolupa en aquest hospital”, ha afegit.

 

D'altra banda, com a fundació compromesa amb la igualtat, en aquest últim any s'ha elaborat i aprovat l'I Pla d'igualtat de la FIHGUV, amb un cronograma d'actuacions a favor de la no discriminació per raó de gènere i de la igualtat d'oportunitats.

 

En l'acte de celebració, els caps dels quatre principals laboratoris de la Fundació han intervingut per a presentar les seues principals línies d'investigació. Així, Carlos Camps, cap del laboratori d'Oncologia Molecular; Empar Lurbe, cap del laboratori de Pediatria, Goitzane Marcaida, directora científica del Biobanco i Juan Gilabert, cap del laboratori de Biomarcadors en Reproducció, Ginecologia i Obstetrícia han sigut els encarregats d'oferir les diferents ponències de l'acte. 

 

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València

Els serveis de Reumatologia i Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l'Hospital General Universitari de València han iniciat un programa de control de pacients ingressats per fractura de maluc amb l'objectiu poder prevenir possibles reingressos i futures fractures i millorar la qualitat de vida d'aquests pacients.

 

Amb aquest programa l'hospital estima poder reduir en un 30% les segones fractures en aquest tipus de pacients. En ell han treballat el servei de Traumatologia, on es diagnostica als pacients per fractura de maluc, en la seua majoria persones majors amb Osteoporosis, i el servei de Reumatologia, que realitza el seguiment i control des de l'hospitalització del pacient.

 

“L'Hospital General de València compta setmanalment amb al voltant de 15 pacients ingressats per fractura de maluc en el servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica (COT), pacients que són donats d'alta amb un tractament i posteriors cites en el servei de Reumatologia”, explica Javier Calvo, cap del servei de Reumatologia i Metabolisme Ossi de l'hospital.

 

Per això, es fa indispensable prendre mesures preventives davant l'aparició de qualsevol fractura osteoporòtica, ja que aquesta primera fractura duplica el risc d'aparició d'una altra fractura, que es produeix en els 6-8 mesos següents.

 

“Davant l'aparició d'una fractura osteoporòtica, produïda per un traumatisme de baix impacte, cal iniciar el tractament de l'osteoporosi per a reduir següents fractures, de la mateixa forma que un pacient amb un episodi de ictus o angina de pit, sempre portarà tractament”, afig Javier Calvo.

 

El programa inclou un protocol pel qual una infermera de Reumatologia visita diàriament als pacients ingressats per fractura de maluc, valora els factors de risc d'osteoporosi i de fractura –aplicant l'índex de FRAX amb el qual s'avaluen possibles noves fractures-, i explica al pacient i familiars les mesures higiènic sanitàries per a millorar la mobilitat i l'osteoporosi. A més, realitzen un estudi analític del metabolisme ossi des de l'ingrés i amb els resultats els pacients inicien el tractament més adequat al seu perfil.

 

Després de l'alta del pacient se'l cita en la consulta de Reumatologia, tractant que siga el mateix dia de la consulta amb Traumatologia per a evitar desplaçaments i coordinar el tractament a seguir.

 

Amb aquest programa, iniciat al març de 2019, es millora l'atenció als pacients i es pretén reduir segones fractures, si bé és fonamental adoptar mesures preventives contra l'Osteoporosi des de les fases inicials a través d'una adequada alimentació, aportació de calci i vitamina D, exercici físic i evitant caigudes.

 

Cada 3 segons es produeix en el món una fractura causada per fragilitat òssia i el risc és molt superior en pacients que han patit una fractura prèvia, entre 2 i 5 vegades.

 

A Espanya en 2017 es van produir 330.000 fractures per fragilitat amb un cost de 4.200 milions d'euros, cost que passarà a 5.500 milions en 2030. El cost fonamental, recau sobre la fractura de maluc, amb el 72% dels costos totals, segons el “Manifest per la prevenció de les fractures òssia”, publicat en la per la Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària (SEFAC).

 

Es calcula que a Espanya les fractures per fragilitat augmentaran un 30% en 2030, passant de 330.000 en 2017 a 420.000 en 2030, amb important disminució de la qualitat de vida i augment de mortalitat.

 

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València

L'Hospital General s'ha convertit en el tercer hospital de la ciutat de València que incorpora en el seu servei d'Oncologia Mèdica la labor dels voluntaris de l'Associació Espanyola contra el Càncer de València.

 

Gràcies a un acord de col·laboració, l'entitat està present des del mes de març en la zona d'hospitalització oncològica d'adults oferint labors de suport i acompanyament a pacients i familiars. “No solament ells, sinó també el personal sanitari, oncòlegs i equip d'infermeria, ens han traslladat la seua satisfacció amb la presència dels nostres voluntaris ja que, sempre des del respecte al treball dels professionals, ajuden a portar millor la rutina hospitalària, o donen suport quan és més necessari”, explica Purificació Aguilar, responsable de voluntariat de AECC València.

 

Del costat del pacient

La labor de voluntariat de AECC València és una de les seues activitats més importants. Només en 2017, l'entitat va realitzar 31.700 atencions en aquesta àrea, de les quals un 97% es van centrar en assistir a pacients i familiars ingressats. Tot això es concreta en més de 4.000 hores d'acompanyament i altres 1.500 hores en les quals els voluntaris han substituït a pares o familiars a càrrec de malalts. En total, més de 29.400 xiquets i adults han sigut visitats pels voluntaris de AECC.

 

“Des de l'entitat l'altruisme dels voluntaris sempre ha sigut un pilar fonamental, ja que són un reflex del lliurament voluntari de temps als qui més el necessiten”, conclou Aguilar.

 

En l'actualitat els voluntaris de AECC València estan presents també a l'Hospital Clínic i La Fe de València.

 

Sobre AECC València

AECC València porta més de 60 anys lluitant a València contra el càncer: des del suport a pacients i familiars, la prevenció i la promoció dels hàbits saludables i el suport a la investigació com a puntals per a avançar enfront de la malaltia. L'Associació està formada per més de 270 persones entre treballadors i voluntaris als quals se'ls uneixen més de 7.800 col·laboradors en tota la província i prop de 16.200 socis. 

 

 

Informa Nou Horta. Valencia 

Publicat en València

L'Hospital General Universitari de València, ha celebrat la primera edició de la seua jornada multidisciplinària de rehabilitació multimodal en cirurgia abdominal a la qual han assistit més de 150 especialistes de cirurgia, urologia, ginecologia, anestèsia i reanimació, endocrinologia, nutrició, psicologia, rehabilitació, infermeria i auxiliars de diferents hospitals d'Espanya.

 

La jornada ha permès aportar informació actualitzada i transmetre l'experiència de professionals de reconegut prestigi en el camp de la rehabilitació multimodal en pacients sotmesos a una cirurgia abdominal, des d'un punt de vista multidisciplinària.

 

L'Hospital General de València compta des de 2016 amb GRAMGEA, Grup de Rehabilitació Multimodal de l'hospital General. Es tracta d'un equip format per anestesistes, cirurgians, infermeria i auxiliars, endocrinòlogs, rehabilitadors i psicòlegs entre uns altres, que ha implementat de forma progressiva diferents mesures de rehabilitació multimodal en la cirurgia abdominal, tenint desenvolupats i posats en marxa els protocols de cirurgia bariàtrica, esofagogàstrica, hepàtica i colorectal.

 

“Hui dia el circuit està completament establit i s'ha aplicat amb èxit a prop de 200 pacients del nostre hospital”, assenyala Marcos Bruna, metge adjunt del servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu de l'Hospital General.

 

“La rehabilitació multimodal ha permès augmentar la seguretat dels processos quirúrgics, disminuint les possibles complicacions i millorant la recuperació postoperatòria dels pacients i la seua qualitat de vida”, ha afegit.

 

 

Què és la rehabilitació multimodal en cirurgia abdominal?

“La rehabilitació multimodal inclou una sèrie de mesures que s'apliquen en el pre, peri i postoperatori dels pacients que se sotmeten a una cirurgia abdominal major amb vista a disminuir l'agressió que suposa la cirurgia, millorant l'estat dels pacients abans de l'operació i facilitant i agilitant la recuperació després de la cirurgia”, explica Mª Dolores Alonso, metgessa adjunta del servei d'Anestèsia, Reanimació i Terapèutica del Dolor de l'Hospital General.

 

Inclou mesures de caràcter multidisciplinari encaminades a millorar l'estat nutricional, físic i psicològic, a més de corregir els problemes derivats de les malalties del pacient com l'anèmia, problemes metabòlics, pulmonars i cardiològics, entre uns altres, amb la finalitat de reduir les complicacions associades a aquest tipus de cirurgies.

 

De la mateixa manera, l'Hospital General de València forma part des de 2018 del pla IMPRICA (Pla d'Implementació Nacional de la Via RICA), coordinat pel GERM (Grup Español de Rehabilitació Multimodal) que té com a finalitat aconseguir la implementació d'aquests protocols i mesures de cura perioperatori en la major part dels centres sanitaris del nostre país.

 

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València

El Departament de Salut València-Hospital General ha presentat la ruta assistencial de la diabetis tipus 2 amb l'objectiu que tots els professionals treballen de forma coordinada i seguint els mateixos protocols consensuats per al tractament d'aquests pacients.

 

L'equip encarregat de la creació de la ruta ha explicat com serà el procés d'implantació, que començarà a implantar-se en sis centres de salut del departament per a estendre's posteriorment a la resta, i com es treballarà a partir de la seua posada en marxa.

 

El director gerent del departament, Enrique Ortega, ha explicat que en aquests moments “estem en la fase de presentació, validació i implementació d'aquesta eina de treball que beneficiarà a pacients, a professionals i al sistema sanitari. La ruta es començarà a desenvolupar en forma de ‘projecte pilot’ i al llarg d'enguany estarà estesa a tots els nostres centres de salut”

 

Amb aquesta ruta s'aconseguirà que cada acte relacionat amb l'atenció d'aquesta patologia s'englobe de forma comuna i coordinada amb l'objectiu d'aconseguir la millor atenció possible, amb el nivell màxim d'evidència científica i perseguint la millor qualitat de vida per al pacient.

 

Tal com ha explicat el cap del servei d'Endocrinologia i Nutrició, Carlos Sánchez, “en el nostre departament va haver-hi censats més de 33.000 pacients amb diabetis tipus 2 en 2018. El problema és que, en molt de casos, aquesta malaltia passa desapercebuda i, si ens atenim a les dades de prevalença del nostre mitjà (aproximadament 13,8% de la població adulta), tindríem quasi 20.000 persones que no saben que són diabètiques. D'ací la importància de la detecció precoç per a tractar de controlar una malaltia que pot passar desapercebuda, però que pot generar complicacions si no es diagnostica a temps”.

 

Per part seua, el metge d'Atenció Primària, Carlos Borrás, ha explicat que el treballar de forma coordinada sempre suposarà un benefici tant per als pacients com per als professionals, ja que es millora l'abordatge clínic, s'eviten duplicitats, es té coneixement del que s'està fent per part de cadascun dels professionals, es generen ambients de treball més agradables i la informació és compartida i organitzada.

 

El subdirector mèdic d'Atenció Primària, José Luis Gonzálvez, i el subdirector d'infermeria d'Atenció Primària, José Manuel Giménez, han afegit que en definir les funcions dels professionals en cadascun dels processos implicats en l'atenció a aquests pacients, es fomentarà la trobada dels mateixos en els diferents moments evolutius de la malaltia i s'afavorirà la continuïtat assistencial.

 

 

Dos anys de treball

El desenvolupament de la ruta assistencial de la diabetis 2 del departament València-Hospital General es va iniciar a principis de 2017 sobre la base de la idea de 'rutes assistencials' que pretén, en malalties cròniques molt prevalents, establir un nou model d'assistència centrat en el pacient.

 

La ruta ha estat coordinada per la direcció d'Atenció Primària i en ella han participat diversos professionals: metges d'atenció primària, endocrinòlegs, infermeria, assistents socials, especialistes d'anàlisis clíniques, farmàcia, nefròlegs, oftalmòlegs, cirurgia vascular, informàtics, etcètera. 

 

Per a la seua creació s'han realitzat reunions de més de 40 professionals del departament constituïts en 5 grups de treball, que han abordat les diverses situacions que abasta l'atenció a les persones amb diabetis 2, des de l'Atenció Primària fins al pacient hospitalitzat i les diverses circumstàncies que poden donar-se en una malaltia crònica com aquesta.

 

 

Informa Nou Horta. Valencia

 

Publicat en València

El servei d'Oncologia de l'Hospital General Universitari de València, dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha sigut reconegut amb la certificació QOPI (The Quality Oncology Practice Iniciative), grup de treball en qualitat de la Societat Americana d'Oncologia (FÀSTIC) per haver aconseguit els estàndards de qualitat i seguretat clínica que acrediten l'excel·lència de l'hospital en la seua assistència als pacients amb càncer.

Segons el cap d'Oncologia del General, Carlos Camps, aquesta certificació permet reduir la variabilitat clínica no justificada i millorar la satisfacció de pacients i professionals, a més de promoure un canvi de cultura organizacional cap a la millora contínua. “Estem molt orgullosos d'haver rebut aquesta certificació. És nostre haver de com a professionals oferir una assistència d'excel·lència per als nostres pacients i aquesta acreditació ens anima a seguir treballant en aquest camí”, ha afirmat.

El lliurament de l'acreditació s'ha realitzat en el marc del Congrés de la Societat Europea d'Oncologia que està tenint lloc aquests dies a Madrid. El cap del servei d'Oncologia de l'Hospital General, ha rebut la certificació de mans del president de FÀSTIC, Bruce Johnson.

QOPI és un programa voluntari d'autoavaluació i millora per a ajudar als serveis d'hematologia-oncologia i oncologia mèdica en l'avaluació de la qualitat de l'atenció que proporcionen als pacients. A través del programa QOPI, els hospitals resumeixen les dades dels expedients mèdics dels pacients i introdueixen aquesta informació en una base de dades anònima i segura. FÀSTIC va establir el programa de certificació QOPI en 2010 per a donar als participants de QOPI l'oportunitat d'avaluar críticament els processos interns que són indicatius d'un equip d'oncologia d'alt rendiment, identificar on es poden realitzar millores i implementar un pla sobre aquest tema.

Aquest procés d'avaluació ha sigut possible a Espanya gràcies a la Fundació RESSÒ (Excel·lència en la Qualitat Oncològica), una entitat sense ànim de lucre que aglutina als caps d'Oncologia dels principals hospitals espanyols. Després de l'acord aconseguit en 2015 entre RESSÒ i QOPI, la fundació espanyola ha treballat per a ajudar als centres hospitalaris en la consecució dels objectius d'aquesta certificació.

Unicamente tres hospitals espanyols han aconseguit, de moment, aquest segell de qualitat QOPI sent l'Hospital General de València un d'ells. Actualment més de 300 hospitals a Estats Units, Canadà, Grècia i Brasil han aconseguit la certificació QOPI.

 

Informa Nou Horta. València

Publicat en València