El poble d'Albal va retre homenatge a Francisca Muñoz Pastor, “Paquita la Sureta”. Va ser un acte on no va faltar la música i els balls tradicionals valencians, i on sobretot es va destacar la important figura de Paquita la Sureta per al poble d'Albal.

Francisca Muñoz va ser la primera dona que va arribar a ser regidora de l'Ajuntament d'Albal i una de les primeres a lluitar per la defensa del paper de la dona en la societat. També va ser una de les majors impulsores del ball tradicional valencià recuperant-ho en el municipi.

Paquita va nàixer a Albal el 12 de febrer de 1929, fa ara 90 anys. "La Sureta" es va criar durant uns temps difícils a Espanya, i on el paper de la dona estava ple de limitacions i moltes dificultats. Ella va lluitar per donar el protagonisme que la dona havia de tenir en una societat i va ser una de les precursores els seus drets per a aconseguir una vertadera igualtat entre homes i dones.

L'acte d'homenatge es va celebrar en la Casa de la Cultura i va anar l'alcalde d'Albal, Ramón Marí, acompanyat del regidor de Cultura, David Ramón, qui va fer lliurament del guardó a Paquita la Sureta. No va faltar l'emoció i l'afecte dels veïns que omplien les butaques de l'auditori de la Casa de la Cultura. "La Sureta” va ser molt treballadora des de ben xicoteta, ja que acompanyava al seu pare en les tasques del camp, i va treballar de tapissera, en vivers o en la mateixa cooperativa d'Albal.

També va col·laborar activament en moviments juvenils de la localitat, on va destacar per la seua passió pels balls tradicionals, tènia una gran afició i coneixement, ja que el seu pare era un gran ballador i el seu oncle “Vicent el Purere" va ser el fundador a Albal dels “balls tradicionals”. Aquesta passió va ser la que la va convertir en figura indispensable juntament amb Fermín Pardo, en la recuperació i posterior promoció dels balls tradicionals valencians com els Valencianes i el Bolero d'Albal.

A més de la seua gran aportació a la cultura valenciana, Paquita també va destacar per ser la primera dona regidor de l'Ajuntament d'Albal, entre els anys 1974 i 1979. El càrrec li va arribar per sorpresa i com ella mateixa relata “jo mai vaig decidir ficar-me a política, em van cridar i va anar el Governador qui va llevar als tres homes que havia manat en la llista des d'Albal i em va nomenar a la meua. Els regidors de l'Ajuntament d'Albal van votar per unanimitat que entrara en l'Ajuntament”. Va ser la responsable de Cultura i Joventut en l'Ajuntament . 

Paquita des de l'Ajuntament va lluitar per la igualtat entre homes i dones, ella recorda un cas en particular que “vaig aconseguir pujar-li el sou a una dona de la neteja que feia a més de conserge, i cobrava molt menys per les dos treballs que l'anterior conserge, però no sense abans passar per comentaris alguns companys que li deien que com podia comparar un home amb una dona al que ella responia amb el seu carisma característic “clar que no”, i afegia “com vaig a comparar un home amb una dona, si una dona val molt més que un home, però de llarg".

A més de política, també cal destacar la seua funció social pel poble d'Albal sent ella una de les fundadores d'Associació de Mestresses de casa d'Albal en 1976, i va anar de les precursors de la residència de majors, que des de la seua obertura el 1981 ha recolzat i ajudat de manera totalment altruista. Residència en la qual viu i segons ella “m'agrada tant que d'ací no em mouen.Sóc molt feliç en la residència”.

Per tots aquests motius, l'Ajuntament d'Albal, com a rècord el propi alcalde, Ramón Marí, “va decidir per unanimitat de tots els grups polítics”, concedir el cap de setmana passat el Premi Poble d’Albal a la Paquita la Sureta, i com ella mateixa deia “em sembla massa, jo tot el que he fet ho vaig fer de cor, creient que era el correcte, sempre defensant a les dones. Tot m'ha agradada si tocava ballar a ballar, si tocava fer esport, esport. He sigut i sóc molt feliç”.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL
Divendres, 21 Setembre 2018 11:40

Paquita

Cada día Paquita se sienta en la parada del Autobús.

A los quien le pregunta, le dice ella, que espera a su marido, que se fue al extranjero por no sé qué cosas de la política.

Así cada día. Dice la gente, que la recuerdan haciendo lo mismo desde siempre.

Hoy se ha acercado un caballero y se ha sentado a su lado. Le ha cogido por el hombro y la ha apretado contra sí, mientras le decía: Paquita, mi querida Paquita, soy yo. Estoy aquí. Nunca más estarás sola. Nunca.

Ella le ha mirado y le ha dicho: ¿Usted tiene hijos? Yo no. ¿Sabe? Mi marido se marchó hace mucho. Cuando regrese los tendremos. Tres, tendremos tres. Me gustan los niños. ¿Y a usted, le gustan?

Paquita, soy yo. ¡Mírame!.

Por favor no me entretenga, que puede venir mi marido y tengo que estar atenta.

Paquita... Yo...

Mire, viene otro autobús. Quizá venga en este...

 

Daniel Shiro

Publicat en Shiro Dani