L'investigador Enric Climent explica l'evolució de l'horta els últims cinc segles en la presentació del seu llibre sobre Alboraia

Dilluns, 03 Desembre 2018 12:34 Escrit per  Publicat en Alboraia-VAL Vist 104 vegades

A la presentació varen acudir la diputada de Compromís en les Corts, Graciela Ferrer, càrrecs polítics de l'Ajuntament d'Alboraia i més de cent veïnes i veïns. Per part de Compromís, en l'acte varen estar les regidores Conxa Villena i Carmen Valero, el regidor Josep Roda, a més de la portaveu, Àngels Belloch.

Enric Climent (Alboraia, 1942) va destacar nombrosos fets i curiositats del poble, i va anunciar que ja té preparada la traducció del llibre del Justícia Criminal d'Alboraia (com l'alcalde del moment) de l'any 1348 (quan va ocórrer el Miracle dels Peixets). Va anunciar que, donada la resposta de la gent, potser es decideix a publicar-lo. A més, l'investigador alboraier -probablement el millor expert en història local del municipi- va anunciar la possibilitat de fer xicotetes rutes guiades per a mostrar llocs del poble tal i com eren fa segles, i que ell ha pogut conéixer a través d'acurades descripcions fetes en protocols notarials i altres fonts des del segle XV fins a l'actualitat.

L'expert també va delimitar com han evolucionat els noms dels carrers al llarg del temps (les Fonts, actual Colon; Matoses, ara Miraculosa) i com la configuració del nucli d'Alboraia era molt diferent a l'actual. Si ara l'església i el nucli antic ocupen el nord del nucli d'Alboraia, i dins del centre històric l'església està en la part sud, als segles XVI i XVII l'església era el límit oest d'Alboraia, sent el poble part dels actuals carrers Badia, Miraculosa, Miracle (tram pròxim a l'església), Molí, Verge dels Desemparats i part del carrer Nou. Alboraia, al segle XVI tenia no més de 250 veïnes i veïns a tot el terme i unes 45 cases al nucli, moltes d'elles amb hort.   

També han canviat les partides d'horta. Partida és la distribució de l'espai en l'horta, normalment delimitada per camins o accidents naturals com séquies o barrancs. Podíem dir que són com barris als nuclis, però d'horta. En la documentació d'època moderna, i d'acord amb el llibre de Climent, el que ara són les partides de Masquefa i Calvet (el sud del terme municipal, del camí fons cap a València), es deien partida Rafelterrás. La de Tries corresponia, aproximadament, a l'espai que ara ocupa la partida del Miracle (del camí de la Mar fins al barranc en els eixos nord-sud i de la mar fins al camí de les Vinyes o de Saplaya en els límits est-oest). L'actual partida de Savòia (del barranc fins al camí de les Vinyes ara) ha rebut diversos noms, entre d'altres Gaiato, en Canelles i l'Avellaner. En l'actualitat, el camí que és, aproximadament, el centre de la partida, es diu del Gaiato. La partida de Massamardà, limítrof amb Meliana i Almàsssera, la més al nord del terme, es deia igual.

Igualment, Climent va explicar algunes de les històriques disputes entre Alboraia i Almàssera pels límits del terme municipal (respecte sobretot a la partida de Massamardà); o les nombroses revoltes de llauradors del poble i la seua organització com a col·lectiu. Enric Climent també va remarcar l'existència d'esclaus negres a Alboraia en l'Edat Moderna; i va centrar-se a explicar alguns fets especialment rellevants com l'arribada de la llum a Alboraia a primers del segle XX, o algunes figures destacables com el mestre d'Alboraia nascut a Énguera Manuel Simón Aparicio, qui va impulsar una declaració de pau demanant l'armistici en la Primera Guerra Mundial, o promotor de la celebració de la Festa de l'Arbre.

Per la seua banda, el periodista i escriptor Francesc Bayarri va ressenyar el gran valor del treball realitzat per Enric Climent, no sols recuperant totes les dades contingudes al llibre, sinó també divulgant-les d'una forma atractiva. A més, va incidir en la important aportació de l'autor pel que fa al coneixement de l'evolució del paisatge de l'horta i els cultius que n'hi ha. Per exemple, Bayarri va indicar que la vinya era un producte molt habitual a l'horta d'Alboraia al segle XVI, com es desprén de l'obra. En el llibre també es parla del cultiu de la xufa a Alboraia ja a principis del segle XVII.

Per la seua banda, Àngels Belloch, portaveu de Compromís en l'Ajuntament d'Alboraia, va insistir que el valor del treball de Climent radica en què romandrà en el temps. En l'acte va parlar de la trajectòria d'Enric Climent com a investigador. La regidora recorda que Enric, durant la seua etapa com a regidor d'Unitat del Poble Valencià en l'Ajuntament d'Alboraia -germen de l'actual Bloc-, entre 1987 i 1996, va sembrar una llavor en favor de la cultura del seu poble que ha continuat i que ha donat peu a noves autores i nous autors que han contribuït a millorar el coneixement local d'una forma molt notable.

 

Informa Nou Horta. Alboraia

Deixa un comentari

Assegura't d'omplir la informació requerida marcada amb (*) . No està permés el codi HTML. La teua adreça de correu NO serà publicada.