“La meua màxima felicitat i aspiració en la vida és fer riure als xiquets”

Divendres, 27 Novembre 2015 11:56 Escrit per  Diana Gimeno Publicat en Entrevistas Vist 1031 vegades
Andreu Galan, fotografia de Rubén Suárez Andreu Galan, fotografia de Rubén Suárez

Andreu Galan i Martí és un jove de 35 anys resident a Barcelona però de procedència de "sang d'orxata" (com ell mateix es defineix). Es tracta d'un escriptor alboraier que a través d'una plataforma de crowdfunding ha trobat finançament per a poder fer realitat el seu nou llibre infantil: 'El fantasma Pixallits'; un conte-poema en clau d'humor que tracta la problemàtica de molts xiquets i xiquetes de banyar el llit a les nits, sent el fantasma el responsable d'aquest fet.

Andreu, "pallasso, poeta, cantant i en el temps lliure 'mestre'", va accedir molt amablement a respondre'ns una sèrie de qüestions per conéixer millor en què ha consistit la campanya de finançament realitzada i per descomptat, conéixer en més profunditat al fantasma Pixallits.

 

ENTREVISTA

- Mitjançant una plataforma de crowdfunding has pogut finançar finalment el teu nou llibre infantil ‘El fantasma Pixallits’. Com va sorgir la idea de dur a terme aquest tipus de finançament? Com ha estat l'experiència?

Editar un àlbum il·lustrat és molt car. És un tipus de llibre que exigeix uns materials bons i específics, així com una manipulació concreta (doblegar i fixar la tapa dura a mà, etc.,). En el nostre cas, Luis Demano, Ricard Peris (editor d'Andana), i jo mateix, volíem fer-ho amb gran qualitat i, a més, afegir-hi un pòster per al seguiment del pipí, fer samarretes, tasses, estovalles. En definitiva, oferir també un marxandatge. D’ací que ens decidírem per cercar finançament mitjançant Verkami. L’experiència ha estat molt positiva, però també molt estressant, ja que mentre dura la quarantena del crowdfunding, hi ha molta gent, cada dia nova, que està confiant en el teu projecte, que s'hi implica econòmicament perquè “se'l creu”, de manera que dia rere dia t’ho mires pensant: “ha d’eixir, ha d’eixir, estan confiant en nosaltres...” Però, vaja, a pesar d'un cert patiment per la por a “no arribar”, n'estem molt contents i ha estat una gran satisfacció assolir sense estretors la quantitat que demanàvem.

- Conta'ns una mica millor de què tracta el llibre. Per què ‘El fantasma Pixallits’?

Es tracta de la història d’un xiquet de l’horta, de nom Vicentet, a qui un fantasma trapella li pixa el llit mentre dorm, fins que un bon dia el nostre heroi el descobreix i s’hi torna.  El fantasma Pixallits era un dels poemes que formaven part de ‘Qui no sap riure no sap viure’. Però vaig decidir llevar-lo d'aquell llibre i fer-ne un àlbum il·lustrat perquè quan el deia en els meu recitals de poesia per a infants, acompanyat del titella de Pixallits, els xiquets s’ho passaven bomba i això em va fer adonar que “el hit” mereixia un llibre per a ell tot sol. D'altra banda, la meua màxima felicitat i aspiració en la vida és fer riure als xiquets. I Pixallits va nàixer amb aquesta voluntat: fer riure als xiquets i alhora deslliurar-los de “la culpa” que molts senten quan es pixen al llit. D'ací que a més d'un llibre divertit, també és una eina terapèutica. I això és el que més feliç em fa de tot plegat.

- Et dirigeixes, especialment al públic infantil, però dins d’aquest, a quin en concret?

Quan cantes al mig del bosc, a qui t'adreces? A l’ocell, la granota, el pi, la carrasca, el mussol, la rabosa, el corb... Jo escric per a la humanitat, però sobretot per als infants. I dins la categoria “infant”, sobretot escric de 0 a 101 anys, perquè els de 102, uf, crec que estan, ja, per altres coses. Però si cal “acotar” la resposta perquè els pedagogs i els hermeneutes respiren tranquils, t’ho dic fàcil: m’adrece als xiquets que tinguen ganes de passar-s’ho bé amb el meu llibre. Una pista: els de les llars d'infants, cicle infantil i primària s’ho passaran molt bé, i els de l’ESO, i els de batxillerat, si ja han aprés a llegir allò que no està escrit (per exemple, les il·lustracions), també s'ho passaran bé... perquè jo vaig escriure el text, però Luis Demano també ha “escrit” unes il·lustracions que el complementen i que, segon com, o sobretot, també s'han de saber “llegir” i afegeixen noves significacions al text.  

- A més a més, cal destacar que es tracta d’un llibre de poesia. Penses que s'hauria de fomentar més el món de la poesia entre els més menuts? Com?

Bé, més que un llibre de poesia, es tracta d’un poema il·lustrat. O si vols, un conte rimat, ja que és una història rimada o qui sap si “un poema historiat”. És a dir, si el llegeixes com un llibre normal, veus que s’hi explica una història, però de seguida t’adones que té una certa cantarella, que rima, que fins es pot cantar: i llavors entens que, dient-ho tot seguit, és un poema. De fet, en unes setmanes habilitarem dins www.andreugalan.cat la descàrrega de la cançó de Pixallits, produïda pel gran Marc Serrats, perquè pares, fills, cosins i granotes puguen llegir el conte cantant o cantar el conte llegint, o... Quant al foment de la poesia entre els xiquets, efectivament, pense que hauríem d'oferir-los-en més. És molt senzill, l'escola ha de canviar la mentalitat i oferir entre les lectures del curs, a més de la típica nove·leta, llibres de poemes. Llavors simplement cal treballar-los de diferents maneres: aprenent-los de cor, analitzant-ne el sentit, mirant d'interpretar-los. Aquesta és, en essència i com a punt de partida, la “manera”: simplement afegir-la als continguts del curs amb la mateixa significació que les altres lectures. La resta ve tot sol.

- De nou, l’il·lustrador Luis Demano col·labora amb tu, tal com ja va fer en ‘Qui no sap riure, no sap viure’, llibre pel qual vau estar premiats amb el Premi Atrapallibres 2014/2015 i amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Teniu al cap futurs projectes junts?

Luis Demano és un gran artista, així com una persona per la qual sent un enorme respecte i admiració. Haver treballat amb ell, sota el segell d'Andana Editorial, ha estat un gran privilegi, ja que compta amb una sensibilitat que m’és molt propera i de la qual aprenc molt. A més, treballar amb ell és fàcil: és molt humil i sempre t'escolta amb atenció quan li fas alguna crítica o suggeriment, i això no sempre passa amb els il•lustradors. Per tant, sí que n’hi haurà uns quants més, de projectes, i tant!, però això, com diria l’enyorat Michael Ende, és una història que serà explicada en una altra ocasió... que els bons secrets es fan d'esperar!

- Escriptor, músic, professor... Quina afició, a part d’escriure, t’agradaria destacar?

M’agrada mirar documentals de músics generalment del món del rock, conèixer-ne les vides, saber-ne detalls que m’ajuden a aprendre d’altres artistes, de la seua grandesa i, sobretot, de la humilitat que molts desprenen. També m'agraden molt i admire encara més els espectacles de titelles, tot i que m'agradaria veure'n més.   

- Què li diries a la gent perquè s’animara a conéixer millor ‘El fantasma Pixallits’ i on poden trobar el llibre?

El fantasma Pixallits entra pels ulls. És un àlbum amb uns dibuixos que ja ho diuen tot, amb diverses possibilitats de lectura, amb detalls que, segons l'edat del lector, alguns seran capaços de descodificar, mentre que altres, possiblement anys després, els “descobriran” i se sorprendran de no haver-se'n adonat abans. La història és molt divertida i agrada a petits i a grans, ja que fa uns quants anys que la conte en els meus recitals i l'experiència m'ho ha demostrat amb escreix. Podeu trobar-lo fàcilment a les llibreries xicotetes, on hi ha llibreters que se la saben tota i saben triar els bons llibres. Podreu trobar-lo, si fa no fa, a partir del 15 de desembre.

 

Modificat el Divendres, 27 Novembre 2015 13:08

Deixa un comentari

Assegura't d'omplir la informació requerida marcada amb (*) . No està permés el codi HTML. La teua adreça de correu NO serà publicada.