Sergio Alapont: “Aquesta música està dissenyada perquè l'emoció arribe al públic”

Dilluns, 20 Mai 2019 14:36 Escrit per  César Fernández Publicat en Entrevistes Vist 39 vegades
El mestre Sergio Alapont. El mestre Sergio Alapont. Fotògraf: Enrico Magri.

El pròxim 31 de maig, a les 20.00 hores, sonaran en el Auditori Vicent Torrent dues obres mestres de l'apogeu simfònic del segle XIX a Centreeuropa: les Danses eslaves del compositor Antonín Dvorák i la 4a Simfonia de Johannes Brahms.

 

La Janácek Philharmonic Ostrava de la República Txeca serà l'encarregada d'interpretar aquests temes sota la batuta de Sergio Alapont. Aquest director d'orquestra, nascut a Benicàssim i radicat a Florència, té 17 anys d'experiència. Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Àustria, els Estats Units, Mèxic, Israel i la Xina són sol un xicotet exemple del gran nombre de països en els quals el mestre ha dirigit. A més, ha sigut director assistent en produccions operístiques a escala internacional i, en 2016, la revista italiana GBOPERA li va atorgar el premi al millor director. Estàs preparat/da per a acompanyar-nos al llarg d'aquesta entrevista? Música, mestre!

 

D'on ve la teua passió per la música?

El meu pare era professor de conservatori i el meu germà i jo mai valoràrem cap opció que no fóra la de ser músics. Quan escoltava música a casa sentia coses molt especials. Per tant, estudiar música i dedicar-me a això era alguna cosa que es va donar per obvi des que era molt xicotet.

 

Tenies algun objectiu marcat quan vas començar?

L'objectiu era gaudir fent música i fer música amb altres músics. La disciplina de la direcció d'orquestra requereix una vida d'aprenentatge. Si un es marca l'exigència de continuar donant el millor d'un mateix per a la interpretació de cada obra musical, podem adonar-nos que sempre és millorable. En aquesta professió és inevitable deixar d'estar submergit en el món de la música, ja que requereix una dedicació diària. 

 

Amb quines dificultats t'has trobat a l'hora de consolidar la teua carrera com a director d'orquestra internacional?

Les dificultats són principalment les del màxim esforç. Per exemple, si et sorgeix l'oportunitat d'entrar a un teatre importantíssim i tens un determinat temps per a preparar una simfonia, hi ha dies en què pràcticament no dorms res. Fer el millor treball possible en poc temps requereix un esforç sobrehumà. En els primers anys de carrera has de picar moltes portes i veure que la gran majoria dels teus companys de professió no aconsegueix o no ha aconseguit al llarg dels anys obrir-se camí. Això et pot minar l'energia i l'ànim per a seguir endavant. 

 

Per què creus que ho has aconseguit?

Jo crec que he tingut la sort de trobar a les persones adequades i d'aconseguir les oportunitats que he buscat. El màxim esforç és alguna cosa que he practicat i practique des de l'inici fins ara després de 17 anys de carrera. El que perdura en aquesta disciplina és únicament i exclusivament perquè té talent. El que no val no resisteix, d'això estic convençut.

 

El Ministeri de Cultura de la República Txeca finança el projecte que porteu a Torrent. Això també ajuda molt, veritat?

Sí, és lloable que el Ministeri de Cultura de la República Txeca patrocine a les seues orquestres per a mostrar la cultura txeca i la música d'altres països. Això facilita moltíssim l'enorme cost que implica transportar d'un país a un altre una orquestra simfònica en bones condicions. El suport institucional i econòmic és fonamental. La cultura és un dret que no es pot intentar rendibilitzar. Sort que a Europa la sensibilitat de les institucions públiques és màxima! 

 

Com us organitzeu per a dur a terme una comunicació efectiva?

Generalment a les orquestres de Centreeuropa se sol treballar en anglés. A Ostrava ens comuniquem en anglés i una mica en alemany perquè ells tenen una colònia alemanya important. No obstant això, en el món operístic ens solem comunicar en italià amb els cantants. Òbviament pot sonar exigent perquè, sens dubte, hi ha una tradició i una realitat més intensa al cor d'Europa. Però no canvia molt, en el meu cas, tinc la sort de poder parlar diversos idiomes i no he tingut mai cap dificultat per a poder transmetre una idea musical ni per a entendre el suggeriment d'un col·lega. Em sap greu recórrer a un tòpic, però la música és un llenguatge universal.

 

I quin és el paper de la gesticulació?

La gesticulació és una de les coses fonamentals de la comunicació. Per a això, cal tenir una tècnica que siga capaç de reproduir la informació de la més detallada sensació. Tenir una tècnica extraordinària permet plasmar instantàniament totes aquestes coses. Tot el que jo transmet, des del més mínim gest, té una finalitat musical. La fenomenologia és important en la tècnica. El que jo gesticule crea un bon fenomen. No busque cap estratègia comercial.

 

Què opines de la teua tècnica?

La meua tècnica està molt per damunt de la mitjana. El que més admire del meu art, des de sempre, és el domini de la tècnica i la capacitat creativa de la tècnica i del gest. Per això, observe, he estudiat i continue estudiant l'efecte que produeix la meua tècnica en el so i en la capacitat creativa dels músics que tinc davant.

 

Com es viu la funció des del podi?

Curiosament el podi no és el millor lloc per a escoltar el so. El millor lloc per a escoltar el resultat se sol trobar a la zona central de la platea d'un auditori d'un teatre a la italiana en forma de ferradura a una altura intermèdia. Els directors d'orquestra desenvolupem un instint per a crear el millor so que després arribarà a l'oient. El director s'ha d'adaptar a les circumstàncies acústiques de cada sala. 

 

 I quines emocions t'arriben des del podi?

Aquesta música està dissenyada perquè l'emoció arribe al públic. Òbviament ens arriba l'emoció i es viuen moments irrepetibles i indescriptibles al podi, no solament en concerts sinó, sobretot, quan estic buscant en repetides ocasions una idea, una exigència d'un passatge d'una determinada sintonia i, de sobte, aconseguisc trobar la mostra musical que estava buscant. És llavors quan l'emoció i l'esgarrifança et recorren la pell per dins.

Modificat el Dimecres, 22 Mai 2019 15:01

Deixa un comentari

Assegura't d'omplir la informació requerida marcada amb (*) . No està permés el codi HTML. La teua adreça de correu NO serà publicada.