La jornada de 32 hores setmanals: utopia o necessitat?

Lunes, 31 Mayo 2021 12:23 Escrito por  Víctor Medina Publicado en Opinión política Visto 274 veces
Valora la noticia
(1 Voto)

La implantació de la jornada laboral de 32 hores ja és una realitat en algunes empreses valencianes amb les què, des de la Secretaria Autonòmica d’Ocupació (Compromís) Enric Nomdedéu ha decidit obrir un camí a explorar. A més, junt amb Más País, Compromís ha incorporat al projecte de Fons Europeus Next Generation EU una partida de 50 milions per posar en marxa aquesta proposta innovadora. Però, és viable?


Òbviament des d’una perspectiva personal no només és viable, sinó que la disponibilitat de més temps que poder dedicar la conciliació de la vida personal i familiar es fa necessària en una societat com l’actual.


Però, a més, per contradictori que puga semblar en una economia capitalista globalitzada, també pot tenir lloc una proposta de reducció d’hores destinades al treball vist des de la perspectiva de l’adversari, sobre dos dels pilars que sostenen el creixement econòmic i industrial d’una societat occidental: la producció i l’ocupabilitat.


El País Valencià compta amb una de les majors taxes de desocupació juvenil de la Unió Europea. A més, d’aquells que treballen, la majoria ho fa encadenant contractes temporals i amb ingressos per sota el llindar de la pobresa.


Resulta evident, i és un debat que cada vegada pren més força, que cal un pacte intergeneracional que done entrada al mercat laboral a les persones joves i genere oportunitats i benestar en les persones adultes amb una difícil ocupabilitat o que es troben a prop de la jubilació.


Però des d’un punt de vista més centrat en les persones que s’incorporen per primera vegada al mercat laboral, cal un nou pacte social que dirigisca les nostres aspiracions vitals i laborals cap a un futur d’economia productiva, sostenible i respectuosa amb els drets laborals i amb el planeta.


Un futur on el creixement econòmic estiga lligat al creixement del benestar de la societat en tots els àmbits i a una justícia fiscal que afavorisca l’equilibri de les desigualtats socials.


En l’actualitat, cadascú de nosaltres treballa una mitjana de 250 hores a l’any més que un alemany, un danés o un noruec. En canvi, aquests estats doblen la nostra productivitat i formen l’elit econòmica europea. Sovint l’elit responsable d’aplicar mesures austericides sobre els països del sud d’Europa.


Per tant, la jornada de 32 hores no només és compatible amb la productivitat, sinó que és compatible amb ser un país europeu avançat, amb una millor distribució del treball i amb una major renda disponible. Tots ells trets favorables al creixement econòmic.


Però eixe pacte social haurà de ser forçat, o ningú es seurà a la taula.

 

Per això és urgent que l’esquerra del sud d’Europa faça una profunda reflexió en clau autocentrada, que passe de la posició de defensiva front al nord a una postura d’ofensiva front les injustícies i desigualtats. Posar peu en paret i caminar en direcció a l’horitzó.


És el moment d’apostar per reindustrialitzar-nos, per avançar en jornades més justes i en una conciliació amb la vida personal més equilibrada, per apostar per l’educació com a motor de transformació social no només d’una població més formada, sinó també més conscient i crítica.


Ja hem provat a viure amb unes aspiracions més frustrades que els nostres pares i mares que ens van poden parir i mantenir, adquirir el sostre sota el qual ens van criar i no xafar l’atur en 20 o 30 anys consecutius...


Òbviament hui volem més que pa, sostre i treball. Però si no acceptem i afrontem el repte fins i tot aquell crit serà posat en risc cada vegada amb més ferocitat i crueltat.


No només ens estem jugant no anar enrere, sinó posar les primeres pedres per accelerar una carrera cap al futur.

 

Víctor Medina, portaveu del Col·lectiu local de Compromís a Torrent