El grup alcoià El Diluvi torna amb la presentació del seu cinqué disc: ‘Present’, format per 14 nous temes lluminosos i vitals que suposen un salt endavant en la carrera musical de la banda.
El Diluvi està format pels valencians Flora Sempere (veu i bandúrria), Andreu Ferré (baix), Lluc Llorens (acordió diatònic i veus), Txus Rodríguez (guitarra), David Payà (veu i violí) i Dani Garcia (bateria). Fusionen estils musicals diversos, des de la cúmbia fins al reggae, rumba, folk, i, per descomptat, la música tradicional o d’arrel valenciana. La consolidació del grup va vindre de la mà del seu quart disc d’estudi, ‘Junteu-vos’, (Halley Supernova, 2019), que fou guardonat com a millor disc de mestissatge als Premis Ovidi Montllor (2019) i també com a millor disc de fusió i mestissatge i millor cançó als II Premis Carles Santos de la Música Valenciana, atorgats per Cultura de la Generalitat.
En aquest nou treball, El Diluvi ha comptat amb la col·laboració de diverses veus i grups formant temes molt especials.
En la redacció de Nou Horta, hem tingut el gran plaer d’entrevistar-los aprofitant que el diumenge 20 de febrer presentaran a l’Auditori de Torrent el nou disc, acompanyant-los en l’escenari Esther, Esteve Tortosa i Marc Andrés d’Auxili, Carles Caselles dels Smoking Souls, entre altres amics de viatge.
ENTREVISTA
Per qui no vos conega, qui són El Diluvi?
El Diluvi som un grup de la comarca de l’Alcoià, que des de 2011 estem menejant-mos arreu de l’estat espanyol per fer sonar la nostra música, aquesta fa un viatge entre què és tradicional i el que és més modern. Intentem fer que la gent més jove balle, allò que escoltaven els nostres avis. Per què no?
Com definireu el vostre estil musical?
Tampoc som massa de posar etiquetes a res, i pensem que els estils marcats en són molt pocs, nosaltres fem una espècie de mestissatge, toquem tots els pals i tots els pals agraden. No tenim cap inconvenient en fer una cúmbia, un rock, alguna cançó pop o fer allò més folk. Per tant, crec que no hi ha cap definició. Algú alguna vegada li va dir “Mestissatge Mediterrani”.
Quines influències musicals heu tingut per a la creació del grup, ara fa ja 10 anys?
També és molt complicat parlar d’influències; en un grup d’actualment sis persones, hi ha moltes, des de Dusminguet fins a Rage Against de Machine, passant per evidentment Obrint Pas, La Gossa Sorda i d’altres grups catalans com Txarango, Brams o Sopa de Cabra. Tampoc ens podem oblidar d’altres bandes alemanyes com Seeed i Bukahara, inclús de franceses com Massilia Sound Sistem. I com no referents de la nova cançó com Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Lluis Llach, sense oblidar-nos de la cançó francesa i Georges Brassens i Jaques Brel.
Enceteu l’any amb força, presentant el nou disc ‘Present’ a diferents poblacions: Barcelona, Sagunt, Teulada-Moraira i a la capital de l’Horta Sud, Torrent, el 20 de febrer. En què consistiran aquestes presentacions?
Per a aquest nou treball de directe, hem posat si cap més il·lusió que al nou disc i moltíssimes forces. Crec que arribem amb molta força, amb directe amb la mateixa imatge i presència que el disc. Al cap i a la fi un espectacle redó, per a tots els públics, amb força, amb amor i amb moltíssima potència.
‘Present’ compta amb una gran quantitat de col·laboracions: Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Hilari Alonso, The Dance Crashers, Mireia Vives, Auxili, Smoking Souls, Buhos, Txarango... Com ha estat aquesta experiència?
De tot s’aprén i d’on més s’aprén és dels amics i de la gent admirada, per sort, hem tingut col·laboracions a aquest disc no imposades, sinó escollides, i això ens fa ser feliços, i ens fa aprendre i és màgic; creiem que a cada cançó on apareixen creen aquest moment únic. Amb totes aquestes persones hem coincidit no sols als escenaris, sinó a la nostra vida privada, i ens apreciem i ens estimem. A banda cal dir que de durant uns anys, i d’això en farà cinc o sis, amb Auxili i Smoking Souls, hem arribat quasi a fer gires conjuntes, coincidint moltíssim i compartint molta carretera.
Què hi podem trobar a ‘Present’?
Doncs a Present podreu descobrir el treball més madur i més detallat de la banda, aquesta pandèmia ens ha vetat de poder actuar com ho féiem normalment i ens ha posat contra les cordes econòmicament. Però, d’altra banda, ens ha donat molt de temps per poder pensar, per escriure i per fer música, així que crec que ens trobem davant del disc més treballat, més detallat i més cuidat. Per a nosaltres, tot l’amor en un disc redó.
Dels 14 temes que forma part d’aquest nou disc, quin destaqueu especialment?
És complicat triar-ne un, així i tot si hem de fer-ho, triarem Foguera, perquè relatem en ella el moment tan especial que vivim, i fem un petit pas enrere per mirar els referents, i cantar amb ells les coses noves. Teníem motius per a buscar el foc, i amb els anys hem fet gran la foguera. Una cançó dedicada al nostre públic.
Unes paraules dirigides als lectors i lectores de Nou Horta.
Només voldria demanar que ens doneu una oportunitat d’impregnar les vostres habitacions, cotxes i auriculars amb els nostres acords; la música, per a sobreviure, necessita sempre nous oients. Esperem arribar amb les nostres lletres a vosaltres i quedar-nos per a sempre, si aconseguim trobar el camí que ens porta als vostres sentits, estem segur que gaudirem d’un cau a les vostres orelles.
