Entrevista a Juan Antonio Pacha, regidor de Festes i Falles de Foios:

Què està suposant tota aquesta situació per al món faller del municipi?

La veritat que ens produeix, sobretot, molta incertesa per saber quan arribarà el moment de poder celebrar la festa fallera. També vull destacar que les tres comissions són molt pacients amb tot el que ens ha portat aquesta pandèmia i afronten amb molta il·lusió el poder celebrar la seua festa quan les autoritats sanitàries ho permetin. Som conscients que, de moment, seran unes falles atípiques i no tindran res a veure de com les coneixem.

Què és el que més trobeu a faltar de la festa?

Serien moltes coses a tenir en compte, entre elles l’ambient festiu que envaeix tota la població durant eixa setmana, les cercaviles, els actes institucionals, l’harmonia i germanor que es dóna en cada demarcació. Tot això seria un bon resum de com els fallers i falleres de Foios viuen les seues falles.

Quines activitats o accions alternatives dureu a terme encara que la festivitat no es puga celebrar com a tal?

Aquest any ho anem a enfocar des d’un punt de vista més interactiu. Volem potenciar les xarxes socials com a mitjà de difusió massiu d’una festa que fa 4 anys va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Fa unes setmanes em vaig posar en contacte amb les comissions mitjançant una carta informativa per animar-los a que participaren en la campanya #Falles Foios 21, que consisteix a pujar fotografies dels diferents actes fallers que se celebren a la població, cada dia difondre un acte diferent, així del 12 al 19 de març inundarem les xarxes i celebrarem virtualment la millor festa del món.

I com a acte de caràcter presencial, el dia 19 assistirem a la missa de Sant Josep, acatant totes les mesures sanitàries existents en eixe moment.

Teniu pensada o heu parlat alguna data per a celebrar les Falles 2021?

Des de la Regidoria de Festes i Falles juntament amb la Junta Local Fallera de Foios encara no hem determinat una data concreta, però ens decantem pel mes de setembre, el cap de setmana del 17 al 19, fent-ho coincidir amb el mig any faller. En cap moment ens plantegem la suspensió total de la festa, com ja han anunciat algunes poblacions.

Quines ajudes s’estan donant per a superar la crisi?

Cada comissió rep, per part de l’Ajuntament, una subvenció de 2.000 € anuals. També la Regidoria assumeix molt de les despeses dels actes organitzats per Junta Local Fallera. Cal no oblidar que les Falles 2020 es van suspendre a pocs dies del seu inici oficial. Tot i que les comissions van poder tindre algunes despeses, gran part del seu pressupost no es va utilitzar i aquest motiu ha fet que hagen pogut seguir cap endavant. El contacte que tinc amb elles és continu i saben que poden comptar amb mi per al que necessiten i estiga a la meua mà.

Missatge a la població.

A tots els veïns i veïnes de Foios dir-los que han sabut comportar-se d’una manera exemplar durant tots aquests mesos que portem patint la pandèmia. Que tinguen una mica més de paciència, encara que sóc conscient que cada vegada costa més aguantar, i que esperem que acabe tot açò prompte i puguem viure en una nova normalitat amb totes les garanties. També agrair de cor l’esforç que han realitzat des del principi.

El meu suport incondicional a tota l’hostaleria i comerços de Foios pels durs moments que han i estan travessant.

A tots els fallers i falleres les meues paraules d’ànim i suport incondicional, que estic i estaré sempre al vostre costat i que tornarem amb més força, no tingueu cap dubte.

Entrevista a Lara Rodrigo Raga i Alba Herrero Pons, FM i FMI de Catarroja.

Què està suposant tota aquesta situació per al món faller del municipi?

Alba: Molta gent s’està desil·lusionant perquè no podem fer cap activitat al cassal ni anar en els nostres amics a assajar.

Lara: El que ha passat és alguna cosa per al que cap faller estava preparat, molts fallers pot ser per situació econòmica no podran seguir en les seues comissions... Però en Catarroja els fallers ens reinventem, i s'adaptem a la situació actual fent actes i activitats virtuals perquè els fallers no perdem la il·lusió.

Què és el que més trobeu a faltar de la festa?

Alba: Tot, els berenars que fem durant l’any, les festes temàtiques, els play -backs, i sobretot la setmana fallera, que l’any passat ja ens quedàrem a les portes i enguany, tampoc ho podem celebrar.

Lara: L'ambient faller, poder ajuntar-te en la gent de la teua comissió o de diferents del nostre poble. Veure els monuments al carrer, l’olor de pólvora, les bandes de música...

Quines activitats o accions alternatives dureu a terme encara que la festivitat no es puga celebrar com a tal?

Alba: Les comissions han preparat la setmana fallera virtual en activitats com concursos de dibuix, de balcons fallers adornats, bunyols virtuals, ...

Lara: Cada falla del nostre poble està preparant una sèrie d'activitats virtuals per a la setmana fallera, com per exemple: concursos de balcons, concurs de dibuix, ofrenes virtuals, concurs de disfresses, sopars virtuals, etc.

Teniu pensada o heu parlat alguna data per a celebrar les Falles 2021?

Alba: Es va dir que s’esperaríem a després d’estiu, però una data exacta, de moment no.

Lara: Pense que seria alguna cosa molt precipitat el parlar en una data en concret en la situació en la qual estem, però sí que s'han plantejat diverses dates diferents per a celebrar les falles 2021.

Quines ajudes s’estan donant per a superar la crisi?

Alba: No sé exactament el que s’ha donat, però sí que l’ajuntament ha donat alguna ajuda.

Lara: L'ajuntament del nostre poble està fent tot el que està en les seues mans per a fer que les falles de Catarroja seguisquen endavant.

Missatge a la població.

Alba: Sobretot, a tots els xiquets i xiquetes, que no perdam la il·lusió, que continuem en les nostres comissions, perquè tornarem a celebrar les Falles i seran inoblidables.

Lara: A tots els fallers de Catarroja els demane que continuen en les seues comissions, que siguen partícips de tot el que organitzen les falles de Catarroja, que donen suport a tots els sectors que fan possible la nostra festa i sobretot que mai perdem la il·lusió, perquè més prompte que tard disfrutarem de la nostra festa en més ganes que mai.

Entrevista a Iván Heredia, presidente Agrupació de Falles de Burjassot.

¿Qué está suponiendo toda esta situación para el mundo fallero del municipio?

Pues una situación complicada como para todas las comisiones de Valencia, son momentos duros que pasarán y pronto llegaremos al final de todo esto. 

Las fallas lo están pasando, como pueden con el apoyo del ayuntamiento y están organizando actividades en redes sociales para que se note que estamos en fallas.

¿Qué es lo que más echáis de menos de la fiesta?

En general todo, pero sobre todo la llamada Germanor fallera que no podemos vivir estos días, ni a lo largo del año.

¿Qué actividades o acciones alternativas llevaréis a cabo aunque la festividad no se pueda celebrar como tal?

Pues tenemos varias actividades programadas en redes sociales, sobre todo las comisiones tienen un largo proyecto para estas fallas.

¿Tenéis pensada o habéis hablado alguna fecha para celebrar las Fallas 2021?

Las fallas 2021, se celebrarán cuando lo pronuncie junta central fallera, ya que pertenecemos a ella.

¿Qué ayudas se están dando para superar la crisis?

Desde el ayuntamiento nos han lanzado ayudas Covid, además nos han facilitado locales para guardar algunos monumentos que en su día no se trasladaron a feria Valencia.

Mensaje a la población.

El mensaje es viral que es el #TORNAREM, porque volveremos a plantar a y a quemar, en definitiva a disfrutar de las fallas como tal.

Entrevista a Raquel Ramiro, alcaldessa i regidora de Festes.

Què està suposant tota aquesta situació per al món faller del municipi?

Està suposant, com en tots els àmbits fallers una situació trista, en la qual conflueixen tots els problemes econòmics que arrossega la pandèmia amb el consegüent desgast psicològic, per a tots els fallers, però sobretot, per als representants de les falles d’aqueix any en què es van truncar els seus somnis.

Què és el que més trobeu a faltar de la festa?

La música als carrers, l’olor de pólvora, les ganes d’eixir, d’ajuntar-se, l’ambient de “germanor” que implica aquesta festa.

Quines activitats o accions alternatives dureu a terme encara que la festivitat no es puga celebrar com a tal?

Tenim pensat realitzar un castell de focs artificials el dia 18 de març i depenent de la situació sanitària del moment realitzar la missa de Sant Josep en alguna plaça del poble amb totes les mesures sanitàries oportunes, després de la qual realitzaríem una xicoteta mascletà. Tot això evidentment depenent de les mesures sanitàries que dicte la Generalitat Valenciana.

Teniu pensada o heu parlat alguna data per a celebrar les Falles 2021?

Esperarem que Junta Central Fallera ens diga que decideix finalment i a partir d’ací es decidirà, de tota manera la idiosincràsia del nostre municipi ens diu, que les festes de veritat de falles, es traslladaran realment a març del 2022.

Quines ajudes s’estan donant per a superar la crisi?

Hem mantingut reunió amb els presidents de les dues falles del nostre municipi, la falla Sant Joan de Bonrepòs i Mirambell i la falla Bonrepòs i Mirambell per a saber com es trobava la seua situació financera i censal en aquests moments, després de la qual hem decidit que en el moment en el qual puguen realitzar activitats, els ajudarem en tot el que puguem, sufragant costos d’aquests actes, per a intentar alleujar la tensió econòmica que els puga generar.

A més, es mantenen les subvencions nominatives a ambdues falles per a cobrir part de les seues despeses corrents.

Per descomptat és moment d’acostar el muscle entre totes i tots amb els sectors afectats per la pandèmia, i com no, en el món de les falles, un dels més perjudicats.

Entrevista a les FFMM, Vera Díez-Madroñero Macías (FMI) i Alba Gómez Giménez (FM).

Diumenge passat la Junta Local Fallera de Benetússer va celebrar una simbòlica Crida virtual en la qual les màximes representants de la festa fallera de la localitat, Vera Díez-Madroñero Macías (FMI) i Alba Gómez Giménez (FM) van voler compartir paraules d’esperança i ànim després de viure l’exercici faller més atípic de les seues vides.

Què està suposant tota aquesta situació per al món faller del municipi?

Alba Gómez: La veritat és que està suposant un gran esforç per part de tot el col·lectiu faller per a, d’una manera o una altra, tirar cap avant per a poder fer front a les múltiples despeses que té un casal. Però si alguna cosa he de destacar és la fortalesa del món de les Falles, que en cap moment està perdent la il·lusió.

Vera Díez-Madroñero: Com tots sabeu, a Benetússer existeixen sis comissions falleres. Tota i cadascuna d’elles, viu les falles amb gran intensitat. Que no puguem gaudir dels festejos, els sopars en el casal, la preparació dels nostres carrers, playbacks,… provoca una sensació d’incertesa però no per això ens desanimem i continuem mantenint el nostre esperit faller. 

Què és el que més trobeu a faltar de la festa?

Alba Gómez: El que més es troba a faltar és estar en la falla amb la teua gent, ballant, cantant i menjant paella al carrer, gaudint de cada xicotet moment i, com no, de cada acte faller, des del passacarrer a vestir-se de fallera.

Vera Díez-Madroñero: En realitat, jo gaudisc dels actes fallers íntegrament, però el que més m’agrada des de xicoteta és l’ofrena a la nostra cheperudeta. 

Quines activitats o accions alternatives dureu a terme encara que la festivitat no es puga celebrar com a tal?

Alba Gómez: Després de celebrar la nostra Crida virtual 2021, també adornarem balcons i finestres amb la senyera i personalment vaig ‘demanar’ als fallers i falleres que lluïsquen les seues brusons i, com no, els seus polars. També s’està programant que hi hagen focs artificials.

Vera Díez-Madroñero: Encara que no puguem celebrar les festes com a tal, podem realitzar moltes activitats de manera virtual promovent la germanor, com és el cas de concursos de paelles, fer globotá recordant la mascletà, encés de bengales a la nit... encara que no serà el mateix, almenys, gaudirem de l’esperit faller.

Teniu pensada o heu parlat alguna data per a celebrar les Falles 2021?

Alba Gómez: Les Falles 2021 és volen fer i s’està treballant en elles, però tot dependrà de les condicions sanitàries. Però del que no tinc cap dubte és que hi ha moltes ganes de festa. 

Vera Díez-Madroñero: La Junta Local Fallera de Benetússer, al costat dels representants de les comissions, estan treballant i prendran la millor decisió a la que puguem optar. Encara, no se sap cap data concreta, serà una decisió meditada perquè puguem celebrar les nostres festes com es mereixen i com mereixem.

Missatge a la població:

Alba Gómez: Demane al col·lectiu faller que continue fort, que abans o després les Falles es tornaran a celebrar i, mentrestant, hem de treballar perquè el sentiment faller continue viu a través d’actes virtuals.

També vull manar tot el meu ànim a la meua Cort d’Honor perquè arribarà el dia en què ens tornarem a ajuntar per a gaudir de la nostra festa juntes. I a les falleres majors de les sis comissions de Benetússer, que no perden la il·lusió perquè el nostre somni es complirà i tindrem la nostra setmana tan esperada. 

Molt d’ànim a tots totes i recordeu que els fallers tornarem!

Vera Díez-Madroñero: Sé que vivim un moment molt difícil i que tots estem una mica cansats perquè és una situació nova per a nosaltres i que espere que mai més es repetisca. Per la meua part, demane que no vos desespereu ni desanimeu ja que tard o d’hora, podrem celebrar les nostres festes com toca i junts, tornarem a la normalitat.

Entrevista a Aitor Ramón, Regidor de Cultura.

Què està suposant tota aquesta situació per al món faller del municipi?

Suposa un dur obstacle per al seu creixement i la seua continuïtat. No sols des de el vessant econòmica, festiva i cultural, sinó també des d’un vessant social, el món faller té una funció molt important en el nostre municipi. Els casals fallers són un canalitzador de l’associacionisme local i hem de donar-los suport  per a garantir la seua continuïtat.

Què és el que més trobeu a faltar de la festa?

L’alegria que contagia l’organització i la programació de les activitats falleres al llarg de l’any. Més enllà de suposar un treball i un esforç pensar, proposar, innovar i gestionar cada activitat, es crea un sentiment de companyonia entre tots els agents que participem. També molta il·lusió per fer més coses i millors. En aquests moments es troba a faltar tot això.

Quines activitats o accions alternatives dureu a terme encara que la festivitat no es puga celebrar com a tal?

Tenim l’objectiu que no s’oblide ningú de la setmana fallera. No tenim una festa com haguérem volgut, però volem fer que s’escolten les falles aquests dies, no trobar-nos desmobilitzats i apagats. Per això hem volgut recordar l’acte de la Crida amb un vídeo. També tenim manualitats perquè des de casa fem els monuments que hagueren decorat els nostres carrers. Per altra banda, emetrem cançons i peces musicals típiques dels dies de falles entre el 15 i el 19 de març a través de la megafonia municipal i tindrem espectacle pirotècnic el dia 19 que emetrem per xarxes socials i podrem veure i escoltar des de les cases i terrasses.

Teniu pensada o heu parlat alguna data per a celebrar les Falles 2021?

Creguem que no és apropiat parlar de dates sense tindre un horitzó clar de tornada a la normalitat. Tampoc pareix raonable proposar una celebració amb els plantejaments habituals quan tot pareix indicar que les mesures de distanciament social i la limitació d’aforament hauran d’allargar-se, en major o menor mesura, en el temps. Les falles són una festa que s’ha de compartir i que es viu amb el contacte amb els companys i companyes, amics, veïnes, etc. L’equilibri entre ambdues coses haurà de ser més evident per a poder plantejar una celebració el més paregut al que totes i tots desitgem.

Quines ajudes s’estan donant per a superar la crisi?

L’any 2020 es van incrementar les ajudes econòmiques per a poder fer front a la brusca finalització de les Falles 2020 que va provocar el confinament. Açò va colpejar les previsions econòmiques de les comissions, i des de l’Ajuntament vam voler mitigar tot el possible aquestes conseqüències. En 2021 també tindrem una dotació econòmica per a ajudar-les. Tanmateix, el major suport ha de ser en aquests moments en mantindre l’activitat dels casals. No físicament dins dels locals, evidentment, però mantindre la comissió viva i fer que els fallers i falleres continuen en la comissió. Per això és important adaptar les possibles activitats a les mesures sanitàries en vigor, repensar altres actes habituals, i donar visibilitat a les falles.

Missatge a la població.

Aquestes són les segones falles que no vivim com hauríem volgut. Sabem que de la responsabilitat individual i col·lectiva depén que eixim d’aquesta crisi sanitària sense haver de trobar a faltar cap familiar, amistat i conegut. També, que del nostre suport podrem mantindre la tradició, la festa i la cultura. Per això hem de continuar transmetent paciència i resistència. Adaptar-se a les circumstàncies de la manera més responsable possible i tindre clar que ens hem d’ajudar entre totes i tots perquè ningú quede enrere.

Entrevista a Roberto Alacreu, Regidor Falles, Joventut, Estadística y Calidad, Tercer Tinent Alcalde.

Què està suposant tota aquesta situació per al món faller del municipi?

La cancel·lació l’any passat de les falles a 3 dies d’aquestes, en part dels monuments i carpes al carrer va ser un colp molt dur.

A la força hem hagut de reinventar-se i utilitzar la tecnologia i xarxes socials per a mantindre alguna tradició tan característica d’Alfafar com el concurs de betlems al mes de desembre i la crida virtual fa ara uns dies.

Tant la Junta Local, presidents i ajuntament estem treballant perquè la situació afecte el menys possible a les comissions, i vull donar les gràcies públicament als presidents i a la nostra presidenta per la predisposició i treball durant aquest any i als fallers i falleres d’Alfafar que sé de primera mà que estan aguantant en un any tan dur a tots els nivells.

Què és el que més trobeu a faltar de la festa?

Jo crec que el que més es troba a faltar és la festa en general, per als que som fallers estar dos anys sense veure monuments al carrer, sense sentir l’olor a pólvora o sense poder vestir-te de faller ni estar amb la teua comissió pràcticament les 24 h al dia... La veritat està sent prou dur.

És molt difícil triar, però és molt trist que aplegue el mes de març i no es note aquest ambient faller que tant ens agrada.

Quines activitats o accions alternatives dureu a terme encara que la festivitat no es puga celebrar com a tal?

Encara estem treballant amb la programació perquè com ja he dit la situació de la pandèmia canvia cada dia, de segur tindrem la missa en honor a sant Josep el dia 19 de març en l’aforament permés i un Castell de focs artificials el dia 19 de març per recordar que és el dia de la festa gran de les falles i per a donar suport al sector de la pirotècnia i que també ho està passant prou mal.

També donarem l’opció de què els fallers i veïns d’Alfafar puguen fer l’ofrena de manera individual a Sant Josep el dia 18.

I durant tota la setmana fallera tindrem il·luminat el balcó de l’Ajuntament en la nostra senyera per sumar-nos a la iniciativa de penjar la nostra senyera als balcons.

Teniu pensada o heu parlat alguna data per a celebrar les Falles 2021?

Bo, constantment veiem en premsa i la televisió que van sorgint dates per a celebrar, nosaltres junt amb Junta local i presidents hem decidit esperar uns mesos per a veure com evoluciona la pandèmia i la vacunació.

No podem garantir el dia de hui que es puguen celebrar en 2021 i per això preferim esperar per a no jugar amb la il·lusió de tot el col·lectiu faller, quan anunciem alguna cosa respecte a aquest tema serà perquè podem garantir la celebració, si no esperarem a 2022.

Quines ajudes s’estan donant per a superar la crisi?

En aquests moments és necessari que els ajuntaments recolzem les comissions perquè ho estan passant mal i no podem deixar caure la part més important de la nostra festa.

Nosaltres com tots els anys donem una subvenció a les falles d’Alfafar i des de març de l’any passat ens estem fent càrrec del lloguer i assegurança d’una nau on estan guardades les falles de 2020.

Missatge a la població.

A la ciutadania i al món faller li diria que en la mesura del possible estiguen al costat de les 7 comissions del nostre poble i que tornarem amb més força que mai, però que la salut és el primer i hem de cuidar-se.

Entrevista a Alejandro Ramos, regidor d’Alaquàs delegat específic de Falles.

Què està suposant tota aquesta situació per al món faller del municipi?

La pandèmia de la Covid-19 sens dubte ha suposat un punt i a part en la vida fallera dels quasi tres mil fallers d’Alaquàs. Econòmicament ha sigut un vertader treball per a les onze comissions falleres, i més si cap, per a aquelles famílies falleres de naixement que s’han vist afectades per aquesta pandèmia, trobant-se sense treball i intentant subsistir i pensant sempre en el benefici de la seua comissió. Anímicament crec que ha sigut un colp bastant fort, si alguna cosa defineix a Alaquàs és el seu teixit associatiu, cultural i fester, i els ànims de totes i tots els fallers es van veure truncat a tan sols un dia de la plantà i hui dia seguim sense saber en quin moment podrem gaudir d’elles.

Què és el que més trobeu a faltar de la festa?

Com he esmentat anteriorment, Alaquàs és un municipi amb un teixit associatiu increïble, en l’àmbit faller, fester, i cultural, hui dia, amb els fallers que he tingut el gust de parlar, crec que expressen la seua necessitat de no veure apagar-se la nostra festa, en general es troben a faltar tots i cadascun dels treballs, esforços i actes que se celebren a Alaquàs els 365 dies de l’any, des d’una preparació de disfresses en el casal, fins a un divendres de sopar en els nostres casals. Però, sens dubte, jo crec que el més esperat en el cent per cent dels fallers de la nostra ciutat, és veure els monuments plantats, podent gaudir de la nostra gent, dels nostres carrers plens de polars, parkes i d’indumentària valenciana, de poder tornar a fer falla.

Quines activitats o accions alternatives dureu a terme encara que la festivitat no es puga celebrar com a tal?

Des de la Regidoria de Falles de l’Ajuntament, conjuntament amb la Junta Directiva de Junta Local Fallera, s’està treballant en una celebració virtual des de casa amb activitats artístiques per als més xicotets de la casa, fins amb algunes més divertides per als més majors, en la setmana fallera del 2020 ja ho vam fer, i jo crec que va servir per a alçar ànims i no deixar que es perda l’esperit faller del nostre municipi.

Teniu pensada o heu parlat alguna data per a celebrar les Falles 2021?

En l’última Assemblea de Presidents, es va prendre la decisió per unanimitat, per part de les onze presidències, la directiva de Junta Local Fallera i l’Ajuntament de posposar la celebració de les Falles 2021 al segon semestre de l’any, sempre que la pandèmia i les restriccions sanitàries ho permeten, els fallers d’Alaquàs tenim clar que la salut és el principal ara mateix, i que eixirem a celebrar les anhelades Falles en el moment en el no siga un risc per a la salut de tots els alaquasers i alaquaseres.

Quines ajudes s’estan donant per a superar la crisi?

Des del mateix dia 14 de març de 2020 començàrem a treballar per a posar-li solució al lloc on les onze comissions pogueren guardar els seus monuments infantils i majors, perquè això no els implicara cap despesa econòmica de lloguer de naus. L’ajuntament en encases setmanes va disposar d’un lloc on poder emmagatzemar els monuments que estem desitjant veure plantats als nostres carrers, creiem que era un problema al qual calia atacar i al qual se li va posar solució per part de l’Ajuntament.

L’Ajuntament ha volgut també recolzar als treballadors locals del món de l’artesania, regalant rams de flors a les Falleres Majors i Falleres Majors Infantils per donar suport al sector de la flor, també se’ls ha tirat traques a les portes de les seues cases als 35 representants de les comissions i de les Falleres Majors d’Alaquàs, aquesta iniciativa es va haver de paralitzar després de l’enduriment de les últimes restriccions i les quals reprendrem en breu. També s’han llançat una línia directa d’ajudes als comerços d’Alaquàs, als quals s’han pogut acollir els comerços del sector de la indumentària, de la pólvora, perruqueria i altres professionals que s’han vist afectats per la suspensió i ajornament de les Falles.

Missatge a la població

Fallers i Falleres, hui queda un dia menys per a tornar a trobar-nos pels carrers, de tornar a fer falla, de tornar a fer plantà i ofrena, de tornar a sopar en els nostres casals, a fer paelles en les nostres comissions, i a gaudir de les nostres anhelades falles. Hui vull agrair a l’incansable esforç que feu i el meravellosament bé que heu demostrat ser ciutadans i ciutadanes, heu demostrat ser tot un exemple. Estic segur que prompte gaudirem junts, hui hem de ser forts, ser optimistes i no deixar mai de fer falla, perquè prompte #Tornarem.

Alaquàs, les nostres falles arribaran, aquest malson es passarà i nosaltres tornarem als carrers, perquè quan un somni i una il·lusió convergeixen unint a milers de persones, tan sols el foc pot donar treva a tanta passió continguda. Alaquàs tindrà Falles.

Nos concede una simpática entrevista para Nou Torrentí el escritor y ensayista Enrique Gallud Jardiel (Valencia, 1958). Doctor en Filología Hispánica por las universidades Jawaharlal Nehru de Nueva Delhi y Complutense de Madrid, es autor de numerosos artículos y ha realizado numerosas intervenciones en programas de radio y televisión. Ha publicado más de ochenta libros sobre diversos temas, tanto ensayísticos como de ficción. Entre ellos Historia para reír (De la prehistoria al Imperio romano; De la Edad media al Barroco y De la Ilustración a nuestros días); Historia cómica de la música y más recientemente Historia cómica de la cocina. Le preguntamos por sus libros, por Jardiel Poncela o por la situación del teatro a resultas de la pandemia entre otros temas.

Es ud. nieto de Enrique Jardiel Poncela, un articulista, guionista y novelista de la primera mitad del siglo pasado. Algunos le recordamos del colegio por obras de teatro como Los ladrones somos gente honrada. Su abuelo fue un indiscutible renovador del teatro cómico español como descubrimos en las obras publicadas. ¿Cómo era en persona Enrique Jardiel Poncela? ¿También contagiaba su sentido del humor más allá de lo literario?

Jardiel Poncela fue una persona que vivía dedicado a la literatura. Su día consistía en escribir, leer y dirigir sus comedias. Su ocio consistía en hablar de libros con sus amigos en las tertulias de café. La literatura estaba presente en todas sus actividades: hasta las cartas a su familia las escribía en verso, algo que era material no publicable y que no le oba a proporcionar ni fama ni dinero. Pero lo hacía así porque le apetecía. En cierta ocasión dijo: «Me divierte escribir y me pagan para que escriba. Es decir: que me pagan para que me divierta».

En cuanto a su vida personal, era una persona muy afable a la que le gustaba mucho la compañía de sus semejantes. Tuvo muchos amigos y mantuvo una excelente relación con los actores que trabajaron con él; no así con los críticos, que no supieron ver la novedad de su obra y contribuyeron a que muchas veces se le censuraran.

Jardiel vivía instalado en el humor, algo que expresaba en su forma de hablar y de comportarse.

La editorial Verbum ha reeditado tanto piezas teatrales como varias novelas escritas por su abuelo. Creo que Ud tiene algo que ver con la edición de las mismas. Háblenos de esa labor y de las obras publicadas hasta ahora.

Me he venido ocupando en los últimos años de sacar a la luz de nuevo piezas de Jardiel que o no se habían editado aún o se encontraban desclasificadas.  Lo he hecho con la Editorial Verbum y con otras. Para empezar, Jardiel escribió en los años veinte casi un millar de cuentos y artículos, que se publicaron en revistas de humor, como Buen Humor o  Gutiérrez, y que no se habían publicado nunca en forma de libro. Yo he estado haciendo ediciones de tales escritos, aparte de sus cuatro novelas grandes, sus treinta y dos comedias y otros libros.

Una de las novelas a las que nos estamos refiriendo es ¡Espérame en Siberia, vida mía! Además de mucha aventura y sentido del humor destaco algunos elementos formales en el texto. Coméntenoslo, pues creo que se edita con dibujos originales de su abuelo… y que fue un superventas en su día.

Sus cuatro novelas —Amor se escribe sin hache, ¡Espérame en Siberia, vida mía!, Pero ¿hubo alguna vez once mil vírgenes? y La «tournée» de Dios— se publicaron entre 1929 y 1932 y fueron todas un gran éxito editorial. Después, se vieron censuradas por motivos políticos y no aparecieron de nuevo hasta mediados los años sesenta. En ellas Jardiel empleó todo tipo de recursos novedosos, jugando con la tipografía, añadiendo sus propios dibujos, recurriendo al caligramismo y a otros procedimientos narrativos propios de las vanguardias, a las que pertenecía. Concretamente, esta novela que menciona es una parodia de las novelas de viajes, que estaban de moda en su tiempo.

He leído que esa obra, ¡Espérame en Siberia, vida mía!, también conoció la censura en la etapa predemocrática en nuestro país. Háblenos de ese fantasma que es la censura en la cultura que muchos creíamos cosa del pasado pero también se sigue dando en la actualidad.

Me he referido antes a la censura. Las novelas de Jardiel estuvieron prohibidas en 1936 por considerarse demasiado «de derechas» y en cuanto acabó la guerra, Franco las prohibió asimismo por considerarlas demasiado «de izquierdas». Este es un caso insólito en la historia de la censura: que ideologías tan opuestas censuren una obra. Jardiel, visto esto, se dedicó al teatro y su carrera de novelista —que se había iniciado de una manera tan brillante— quedó truncada para siempre.

La censura es una lacra, pues nos priva de los frutos de la cultura. A Jardiel se tachó de inmoral, por su naturalidad para tratar los temas sexuales. Se prohibieron fragmentos de sus obras y el franquismo le consideró un «rojo», como se decía entonces, pese a que él siempre se definió como anticomunista.

La última novela publicada es Pero… ¿hubo alguna vez once mil vírgenes? ¿Qué van a encontrar las y los lectores en esta nueva entrega?

Este libro es un estudio cómico sobre el fenómeno del donjuanismo. Como se sabe, Don Juan es el personaje literario más popular en todo el mundo, muy por delante de Don Quijote, Hamlet, Sherlock Holmes o cualquier otro. El número de obras literarias sobre Don Juan supera las 4.000. Jardiel quiso hacer aquí su propia versión del mito donjuanesco y, de paso, desmitificar la literatura pseudo-erótica de su momento, como los libros de Felipe Trigo o Alberto Insúa, que eran los superventas de su tiempo.

Además de su labor editora con las novelas de su abuelo ha escrito libros no sé si decir tan divertidos como las de Jardiel Poncela. Por ejemplo, recientemente publicó Historia cómica de la cocina. En este nos explica en clave de humor desde los primeros bocados de la Humanidad a un guiño mordaz a la cocina molecular. Háblenos de esa historia cómica del buen y no tan buen comer.

Yo me dedico principalmente a los libros de humor, en el campo de la parodia y de la sátira. El libro mencionado es parte de una colección que incluye otras «Historias cómicas»: de la literatura, del arte, de la música, de la ciencia, de la filosofía, del derecho, del cine, etc. Son corpus válidos sobre la materia en cuestión, con el que se puede aprender, aunque escritos obviamente en clave de humor, con el objetivo de acercar al lector a esos conocimientos que quizá le imponen demasiado cuando se tratan en serio.

Después de un año 2020 un tanto calamitoso en muchos aspectos quería preguntarle por la necesidad de lo cómico, del humor, por ejemplo en la literatura para sobrellevar tantos informativos para echarse a llorar y tantas noticias para olvidar.

Decía Nietzsche —uno de los pocos filósofos que se han ocupado del humor— que la humanidad ríe por no llorar. El espectáculo del mundo es deprimente y, para no sufrir, nuestra mente decide tomárselo todo a broma, Es una forma de emplear la literatura como un analgésico, para que la existencia no nos duela. En momentos como el presente, el humor es mucho más necesario que nunca, pues nos reduce la tensión y nos provee de un distanciamiento que nos hace ver las cosas de otra forma.

No me resisto a preguntarle por el teatro, pues sé que le gusta desde uno y otro lado del escenario, y de los estragos de la pandemia en las salas y escenarios españoles. La cultura en general y el teatro en particular han sufrido mucho (y creo que sigue en la UCI) por culpa de las medidas de confinamiento. ¿Cuál es su opinión y qué propondría para animar a las y los espectadores a volver a las butacas con seguridad?

En tiempos difíciles, el mundo del espectáculo es ela que más sufre. Nuestros políticos se han preocupado mucho de cómo iban a sobrevivir los bares ante la pandemia y muy poco sobre cómo lo iban a hacer los actores. Pero asistir al teatro es una de las actividades de menor riesgo, pues hay unos elementos de separación, el público entra y sale del recinto con un orden y una lentitud adecuada. Otra cosa es que esto puede hacerse en teatros de gran aforo, pues de otra manera las limitaciones de personas harían que no fuera rentable. El público tiene que confiar más en las empresas y asistir a los espectáculo como acude a los centros comerciales o a los lugares de restauración. No podemos perder la cultura.

Desde hace escasas fechas, el Casino Musical de Godella tiene un nuevo presidente. Se trata de Antonio Moreno Trigueros, piloto aéreo de profesión, con más de veinte años de experiencia en el sector de la aviación, y padre de una de las niñas de la escuela, que decidió dar un paso al frente y tomar las riendas de esta histórica institución. Charlamos con él para conocerlo un poco más y descubrir los retos del Casino Musical en una delicada situación marcada por la pandemia.

¿Qué le motivó a presentar su candidatura a la presidencia del Casino Musical de Godella?
No fue algo difícil de decidir y no tuve que planteármelo en exceso. La anterior junta directiva vino a buscarnos a un grupo de padres para proponernos el relevo. Personalmente, me llamó la atención este reto y creo que, a pesar de que atravesamos un momento complicado, será una etapa bonita y muy estimulante. Cuando era pequeño comencé mis estudios musicales aquí, aunque después los abandoné. Ahora soy padre de una niña de la escuela, y además he retomado la formación; soy alumno de trompeta (estoy en tercer curso y formo parte del conjunto instrumental para adultos), así que, como ya de normal pasaba tanto tiempo aquí, ha sido una decisión bastante sencilla.

¿Qué objetivos se plantea para esta nueva etapa?
El objetivo principal no debe ser otro que el de volver a la situación existente antes del bicentenario, si bien, lógicamente, ahora debemos ser prudentes y respetar las exigencias de las instituciones para que esa normalidad llegue lo antes posible. A partir de ahí, los retos de esta nueva junta directiva son muchos y variados. Estamos ofreciendo la alternativa de formación online a nuestro alumnado con el objetivo de no perder a nadie por el camino. También tenemos en mente preparar un ciclo de conferencias y dinamizar la página web y las redes sociales. Pero ojalá pronto podamos volver a subirnos a un escenario y disfrutar de la música, que es para lo que estamos aquí.

¿Cómo valoraría la labor de la anterior junta?
Hicieron un trabajo increíble, especialmente en su última etapa, durante el año del bicentenario. Por desgracia, ese excelente programa que habían preparado se vio interrumpido con la llegada de la pandemia, pero nos gustaría retomarlo cuando la situación lo permita. Por ejemplo, quedó en el aire el documental, el concierto de clausura del bicentenario y algunos otros proyectos.

¿Qué destacaría de la nueva junta?
Sobre todo, la ilusión y las ganas con las que hemos entrado. Como decía, la mayoría somos padres de la escuela, aunque también hay alumnos y algún profesor: José Antonio, Pau, Marcelino, Ferran… Como novedad, hemos apostado por la creación de un nuevo puesto de trabajo, el de gestora cultural, que lo ocupará Mª José Iglesias, para encargarse precisamente de articular y dar forma a todas las ideas que van surgiendo. Creo que esta es una buena prueba de esas ganas y esa ambición de las que hablaba.

¿Es optimista de cara al futuro?
Tengo que serlo. Es cierto que esto se está haciendo muy largo, y que el mundo de la música atraviesa momentos muy delicados, pero debemos tener esperanza. Las vacunas llegarán y, cuando la situación mejore, nos consta que la gente tiene muchas ganas de pasarlo bien, de salir y de invertir en ocio. Durante los próximos meses debemos prepararnos para mostrar nuestra mejor cara cuando eso ocurra.

¿Qué mensaje le lanzaría a toda la familia del Casino Musical?
Les pediría un poco de paciencia, porque la situación se va a revertir. Estoy convencido de que saldremos de esta, celebraremos todas las actividades previstas y pondremos en marcha nuevos proyectos. Por nosotros no va a quedar, hemos venido con ideas frescas y tenemos muchas ganas de aportar nuestro granito de arena.