La comèdia Por delante i por detrás és l’obra mestra de les peces teatres a escala mundial. Ferran Gadea és un dels seus protagonistes. Més conegut com a Tonet en la sèrie l’Alqueria Blanca i per l’obra de teatre El sopar dels idiotes, Ferran ens conta com és aquesta obra, el paper que fa en ella i els seus projectes futurs.

 

Por delante y por detrás és una comèdia que s’ha traduït a 28 idiomes i ha sigut representada a 50 països diferents. On resideix el seu èxit?

Jo crec que resideix en el joc teatral que té del teatre dins del teatre. A més, és una de les millors comèdies del món. Jo quan estudiava art dramàtic, tot el món parlava de fer aquesta funció. És una funció mítica. El públic la recolza i li agrada totalment. A més, jo crec que té un ritme i uns gags fantàstics.

 

Conta’ns com és el teu personatge?

Tinc el personatge que és l’actor d’aquesta companyia i després el personatge que faig dins de la funció que represente. El meu actor d’aquesta companyia és Manolo, un home que porta fent teatre amateur tota la vida, té problemes en l’oïda i en la beguda i lluita contra això perquè no es note. Li agrada molt el teatre i és molt voluntarista. Després, en el sainet, faig de lladre que vol atracar una casa. És molt divertit els dos personatges.

 

Com et varen proposar fer aquest personatge?

Jo vaig fer El sopar dels idiotes i el director va vindre a veure-la i a partir d’això em varen cridar fins ara.

 

L’obra també té una versió en castellà i valencià, com és això?

És una obra bilingüe. Com té açò de per davant i per darrere, que es veu la part de per davant i la part que normalment no veu el públic, que és la de darrere, jo crec que ací és on resideix l’èxit d’aquesta funció. També el fet d’utilitzar dues llengües li dóna joc, ja que la funció que estan representant és en castellà, però quan parlen entre ells, com la vida mateixa, és en valencià.

 

Com és en realitat Ferran Gadea damunt dels escenaris? 

Sóc molt treballador, complidor i disciplinat. Però, també m’agrada molt divertir-me, trobar-li molt el joc teatral 

 

Com a actor, que t’agrada més, el teatre o les series i pel·lícules?

És diferent perquè tot té la seua gràcia. El que menys m’agrada és la tele, perquè va més de pressa i hi ha menys temps. El cinema té els tempos i es cuida més el producte. El teatre té el directe que és meravellós i això no ho té ni la tele ni el cine.

 

En la cultura valenciana, tots et coneguem com Tonet, com va ser l’etapa des de la finalització de la sèrie de l’Alqueria Blanca fins ara?

La primera part va ser molt dura pel tancament de la televisió i una incertesa molt gran. De fet, jo vaig produir un monòleg, vaig intentar trobar maneres de treballar. Però sobretot molta incertesa, de no saber si hi haurà més televisió i poder fer audiovisual en València.

 

Com va ser la teua etapa com a president de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians?

Va ser una etapa molt dura perquè va ser el moment en què es va produir el tancament de la televisió pública valenciana. També, l’etapa de Trini Miró a la conselleria de Cultura que es va carregar el circuit valencià de teatre. De molta lluita, moltes protestes. També d’haver d’aguantar moltes amenaces. Ho vam fer el millor que poguérem i crec que aconseguirem plantar cara en un moment que calia fer-ho.

 

Quins són els teus projectes futurs?

Ara estic en aquesta funció, que en Nadal tornarem al Teatre Talia. Després tinc una altra funció de teatre El método Grönholm, que dins de poquet començaré a assajar.

Publicat en Entrevistes

Xavi, ens pots contar que nous projectes s’han posat en marxa aquest any des de la Federació i quins canvis podrem veure a la festa?

Aquest any el dia del Pregó ve carregat de moltes novetats, comptàrem amb un nou recorregut, l’any passat ja es feu la transició i enguany es realitzarà el que serà el format definitiu. L’itinerari ja no comptarà el dia 24 amb la visita a l’Asil Santa Elena sinó que es farà el dia d’abans el 23 de juliol amb la visita deles capitinaies i alferesies.  D’aquesta manera l’eixida de les festes es realitzarà a l’Església de l’Assumpció, ambl’ofrena a Abdon i Senén, Sants de la Pedra. A continuació, els festers desfilaran per l’Avinguda, però en arribar a la font de les Granotes, la comitiva continuarà desfilant pel costat de baixada de l’avinguda fins a arribar a la plaça, on es farà el pregó que aquest any recau en la figura d’Alfred Costa. 

 

Com es decidiu per Alfred Costa per al pregó d’aquest any?

Crec que després de començar aquest format l’any passat per primera vegada amb l’alcalde Jesús Ros, una figura que també ha sigut important durant aquests últims anys en el suport a la festa és Alfred. Ja que la junta directiva de la FMCT guarda un molt bon record de la seua gestió i hem volgut transmetre-li el nostre reconeixement en nom de tots els festers.

 

Què altres novetats ens depara el dia del Pregó?

Després del Pregó, els festers també podran gaudir aquest any  del “Sopar del Fester”, una festa que es realitzarà als peus de la Torre amb música per part de les dues bandes l’Unió Musical i el Cercle que estaran amenitzant durant tot el sopar i després. En la vetlada, els caporals amb més solera faran demostracions del seu art.

 

I que ens pots contar del nou recorregut de la Gran Entrada?

La Gran Entrada de Moros i Cristians, estrena nou itinerari. Com és habitual, els Moros i Cristians comencen la desfilada baixant pel carrer del “Convent” fins a arribar al col·legi de Trinitàries. No obstant això, enguany, quan la comitiva arribe a la plaça Major, farà la volta a la Torre i la vorejaran.  

 

Què voleu aconseguir en un futur per a la Festa de Moros i Cristians?

Crec que a part que les noves generacions vagen agafant el relleu per dur la festa a bon terme, que ja en algunes comparses i filaes podem veure, la festa evoluciona i ens dóna nous reptes per avançar i fer de la nostra festa un referent en l’àrea de la UNDEF, que malgrat que els 30 anys d’història podem comparar-se amb altres pobles que tenen segles de festa i estan molt arrelats.

 

Que diries als torrentis perquè isquen a viure la festa?

Convide a tots a eixir al carrer i gaudir amb el pregó, les trabucades, els parlaments i molta música i festa.

Publicat en Entrevistes

Pascual Martínez, amb 58 anys ha sigut anomenat nou regidor de Festes, advocat, treballador de banca de professió i un gran comunicador de vocació.

 

Ha dedicat la majoria de la seua vida a col·loborar al món associatiu, festiu, i esportiu de Torrent. Amb la seua paraula, es considera un apassionat del món de la comunicació, doblatge, la literatura i la poesia.

 

Quines qualitats creus que ha vist Ros en tu per confiar amb la teua persona com a regidor de festes de Torrent?

Pense que Jesús Ros va confiar en mi, per la meua trajectòria durant tots aquests anys en la meua vessant com a comunicador, presentador, i col·laborador en les festes del poble, presentador d’events associatius, i esportius. I açò també m’ha donat l’oportunitat de conéixer a molta gent del món festiu i associatiu.

 

Quina ha sigut la teua implicació en les festes torrentines? 

Bé, dir que malgrat que no sóc faller però si pare de falleres, i m’he mogut per distintes falles, i també he estat implicat en la Setmana Santa torrentina durant molts anys en la germandat del Davallament de la Creu, i a més a més, forme part de la filà dels Hospitalaris.

 

Com ha sigut la rebuda per part de la gent del món associatiu i festiu?

La veritat que estic molt content perquè, com et dic, tots aquests anys he estat col·laborant en el teixit associatiu i fester, i açò m’ha donat una certa venteja, perquè per exemple, conec a molts dels presidents de les comissions falleres, ja coneixia a Xavi Santamaria, president de la Federació, he col·laborat molt estretament també amb la FAC, en l’entrega del premi ciutadà i també coneixia el teixit associatiu, i la veritat és un orgull, perquè tota la gent em dona l’enhorabona i tot el món m’ha tendit la seua mà, i presta la seua ajuda i la seua predisposició perquè tot isca bé.

 

I ara que ets regidor de festes quines millores teniu pensat implementar en matèria de festes? Encara no m’ha donat temps, però si que m’agradaria reforçar la música en directe i el talent de la gent jove. Tenim el Rockejat però hui en dia tenim estils musicals molt presents inclús en el talent del poble, com el hip hop, rap, l’indie, que està molt de moda, en la voluntat que les festes arriben a tots que siguen unes festes participatives. Presentar una oferta si cal més completa de cara a l’any que ve. Com per exemple, el Rapejat que aquest any no es farà perquè volem preparar-ho en un poc més de temps perquè tinga més ressó, 

 

En què és baseu a l’hora de triar els artistes que actuaran al nostre poble?

S’han basat a fer valer el talent local que tenim a Torrent, com Raúl Ogalla, que ha triomfat en els concursos de televisió, Pascual Andreu, un tenor espectacular i Saray García, grups locals al Rockejat, les nostres bandes de Torrent, que van institucionalitzar un concert conjunt “A dues Bandes”. A la plaça de l’església. Les particions de músics torrentins a la Música a la fresca, els grups de balls torrentins, etc. I per altra banda, hem intentat fer una oferta d’arribar a un públic molt variat, la revista la copla, la gent que li agrada Supertramp, hem elegit la millor banda que fa la tribu a aquest grup, també comptarem amb una producció musical d’Eurovisió simfònic, comptarem amb les artistes de la Falla Antoni Pardo, campions de playbacks a València, comportem amb molts artistes a Torrent. Sí que es de veres que a mi m’agradaria dur a altres tipus d’artistes coneguts fora del món local per arribar a un grup més gran gent, però amb el pressupost prorrogat, 195 mil euros, hem intentat fer-ho el millor possible per arribar a tots. Esperem que per a l’any que ve espere poder aconseguir un focus més mediàtic a les Festes de Torrent. Però he de dir que dins de la modèstia dels números van a ser unes festes molt ambicioses,100 esdeveniments a més de 25 punts de la ciutat en més gràcies també al gran teixit festiu i associatiu amb què comptem. Destacar també que tindrem a Mojinos Escozios al Rockejat i en l’Auditori en Jazz Panorama amb l’actuació de Martirio i Chano Domínguez.

 

Quins són els teus desitjos per a les Festes de Moros i Cristians i el Rockejat d’enguany?

El tema de les festes de Moros i Cristians, pense que és l’eix, la part troncal de totes les festes, hem aconseguit un teixit associatiu on es junta cultura, tradició i molta festa. Hem aconseguit uns actes preciosos, venen més de 80 convidats a la Gran Entrada, perquè ens hem convertit en un referent hi ha moltes novetats com sabeu, i l’Ajuntament ha treballat amb la Federació colze amb colze, i estem molt contents, perquè la reversió social i econòmica és molt més gran del que nosaltres invertim, ja que genera una gran dinamització del comerç, i la restauració, probablement comptarem amb unes 12.000 persones el dia de la baixada. I sobre el Rockejat molt contents perquè hem consolidat una marca. Però, per altra banda, comptem amb Creu Roja, per a qualsevol problema, i també amb el Punt Violeta, esperem que no passe res, és més de previsió i sensibilització, però encara que l’ambient del Rockejat és més jove jo crec que anirà tot bé. I per finalitzar, convide a tots a què visquen la festa al carrer, que hi ha activitats per a tots.

Publicat en Entrevistes

Rebeca González és l’alferes mora 2019 de Torrent, que defensarà la Torre a base de trabucaes amb el seu exèrcit omeia per frenar l’amenaça del bàndol cristià. Quan està fora de la seua cabila, González treballa com a cambrera a una cafeteria de Torrent i, encara que no té molt de temps lliure, li agrada anar-se’n de cervesetes amb els seus amics i cuidar del seu hortet. 

 

Quan començares a participar en les Festes de Moros i Cristians de Torrent?

La veritat és que fa només quatre anys que entrí en la comparsa d’Omeies.

 

Què et va cridar l’atenció del bàndol moro?

Realment va ser per una amiga. Núria ja pertanyia als Omeies i em digué ‘Vine’t un dia!’ Aní a un sopar, aní a dos, aní a tres… i ja des d’aleshores no me n’he anat. 

 

Què és el que et fascina de la teua comparsa?

La meua comparsa és un poquet peculiar. Som molt tranquils. Fins a última hora no comencem a preparar res i ja, quan queda poc de temps, és quan comencem a menejar-nos. Aleshores, jo pense que són eixos nervis, els que fan que la festa funcione. També tenim la clotxinà. Tots volem el mateix: festa. A més, la meua comparsa és mixta i ací ens duguem prou bé. Som una comparsa de només 26 persones. Aleshores, arribarem al que podem arribar i volem fer-ho el més bonic possible.  

 

Què més teniu d’especial?

Som comparses com la resta, volem disfrutar de la festa, viure-la al màxim i no hi ha molt més. Bé, sí, és especial perquè estic jo. Si no estiguera jo, no seria tan especial (bromeja). 

 

Ja sabem que només portes quatre anys en la comparsa, però podries contar-nos alguna cosa sobre la seua història?

Realment et podria contar poc de la història de la meua comparsa. Jo sé que són omeies en referència a que varen ser ells l’última família que es quedà durant el Califat Omeia. Arran d’açò, es formà una colla d’amics de Torrent i es denominaren omeies

 

Alguna vegada havies imaginat que series l’alferes mora de Torrent?

No, mai. Tenint en compte que només duia quatre anys, això ni m’havia passat pel cap. 

 

Com vares acabar d’alferes?

La veritat és que començà com una broma: “Que sí, que m’apunte, que no m’apunte, que tal, que qual...” La veritat és que arribà el moment i m’apuntí. Vaig dir: “xica, que vull ser l’alferes”. Tinguí la sort que ningú més s’apuntà i l’opció era jo o jo. 

 

Què significa per a tu el teu càrrec?

Per a mi, el càrrec és molt important. Estic vivint la festa des d’un altre punt de vista. M’estic involucrant molt més del que m’havia involucrat fins ara. Aleshores, és disfrutar, anar d’un lloc a un altre, l’amistat que tinc amb altres càrrecs com ara Vicent, Sonia, Encarna...  És això el que realment m’enduré: una molt bona experiència. 

 

Com és la teua relació amb l’alferes cristiana?

La meua relació personal amb Sonia és molt bona, però, a nivell de mora, la veritat és que no la puc ni vore. Li llevaré la Torre en el moment que puga. Això ho tinc més clar que l’aigua: la deixaré al carrer [bromeja]. Però com a persona és un trosset de pa. 

 

Quins són els moments més emotius de la festa?

Jo em quede amb el pregó, perquè és quan comencen. És quan dius: “ja estic immersa en la festa i ja no puc tornar arrere”. Però també em quede amb les trabucaes. A mi, això d’agafar el trabuc i pegar tirs em fa molta il·lusió [riu]. 

 

Què podries contar-nos del boato d’enguany?

La veritat és que serà un boato curtet, intens i, per a mi, és el més bonic. No puc dir més.

 

Quin és el teu desig per a aquestes Festes de Moros i Cristians 2019?

El millor desig seria disfrutar, que el temps ens acompanye, oblidar-nos de totes les penes, eixir al carrer i viure-ho tot amb la màxima intensitat…

Publicat en Entrevistes

Sonia Guzmán és l’alferes cristiana 2019 de Torrent, que lluitarà aferrissadament al costat del seu exèrcit de dones guerreres per a arravatar-li la Torre al bàndol moro. A banda de lluitar contra els moros i gaudir de les nostres festes, treballa com a mestra d’Educació Infantil al Col·legi Públic Miguel Hernández de Torrent. Guzmán sempre té un somriure a la boca i revela a Nou Torrentí que li agrada passejar per la platja amb el seu gos i fer activitats d’oci amb els seus fills. 

 

Des de quan estàs involucrada en les Festes de Moros i Cristians de Torrent?

Estic involucrada en la filà des de fa 14 anys aproximadament. 

 

Per què et vares decantar per la filà de Na Violant?

Perquè tenia unes amigues allí. Jo vaig estudiar la meua carrera amb la meua amiga que em va animar. Aleshores, vaig provar, em va agradar i continue. Hi ha gent que va provant i no s’ubica en cap, però jo em vaig sentir fenomenal. 

 

Quins són els trets distintius de la teua filà?

En la filà fem playbacks i tenim una amiga que es disfressa d’Isabel Pantoja [riu] i fa uns playbacks molt graciosos. La meua filà és de dones i som molt guerreres, entusiastes... i disfrutem molt de la festa. 

 

Què podries contar-nos sobre la història del que representa la teua filà?

Representa la història de la Reina Na Violant, que era la dona de Jaume I. Na Violant era una dona molt intel·ligent, molt lluitadora i ajudava al seu home a conquerir València i, en este cas, a conquerir la Torre, que era dels moros vora el 1238 (riu i bromeja amb l’alferes mora). ¡Nosaltres no estàvem encara! [riu].

 

Havies somiat alguna vegada amb ser alferes? 

La veritat és que les meues companyes anaven dient-ho ja des de fa tres o quatre anys: “Sonia, alferes. Sonia, alferes...” Al final vingué el dia i no isqué ningú més i “Sonia, alferes” [riu]. 

 

Quina va ser la teua reacció quan ho vares saber?

Doncs alegria, la veritat, perquè jo no sóc ni clavariessa ni caperutxa... Només sóc cristiana de la filà. Aleshores, m’alegra i ho done tot al 100%.   

 

Quin és el significat de la figura que representes?

La figura de l’alferes acompanya el capità cristià en les seues desfilades, en els actes. El dia de les trabucaes, lluitem i trabuquem per defensar la Torre amb els nostres exèrcits de soldats...

 

Què podries avançar-nos sobre la indumentària i el boato d’enguany?

Açò és sorpresa, perquè si no, ja no té emoció. No podem dir-ho. Heu de vindre a veure la desfilada el dia 29. 

 

Quins són els moments que vius amb més intensitat durant la festa?

M’agraden molts moments, per exemple, el dia del pregó, que és el primer dia... Després, les trabucaes, l'entrà infantil’... Tots els dies tenen alguna cosa significativa i bonica... I, clar, també la cloenda final, que és la baixada pel carrer del convent..., però tots els moments són bonics... 

 

Com és l’ambient a la teua caserna? 

La veritat és que som 41 companyes apuntades i mediar amb totes les dones és un poquet complicat, però intentem dur-nos bé i passar-ho bé sense “malos rollos” ni res... Intentem gaudir de la setmana festera i deixar a un costat si hi ha alguna rivalitat entre algunes, encara que no és el cas. Es duen molt bé, la veritat. 

 

Com és la teua relació amb l’alferes mora?

Fantàstica, però la Torre ha de ser cristiana, no és per res, però açò és el que tenen les escriptures [esclata a riure]. 

 

Que els diries als torrentins perquè no es perden les Festes de Moros i Cristians d’enguany?

Estimats amics de Torrent, esteu convidats a gaudir de les festes de Torrent la setmana del 23 al 30 de juliol. Cada dia hi ha una cosa diferent: concerts, xarangues, discomòbil, desfilades, trabucaes… Esteu tots convidats.

Publicat en Entrevistes

El periòdic Nou Horta entrevista en exclusiva per a un mig escrit al polifacètic Santiago Segura per l'espectacle El sentido del humor: dos tontos y yo al costat de Florentino Fernández i José Mota.

 

Aquests tres còmics ens analitzaran què és el sentit de l'humor per a ells durant una hora i mitja aproximadament en el Palau de les Arts Reina Sofia de València. És una oportunitat única de veure a aquestes tres figures de l'espectacle reunides en un mateix escenari. Santiago Segura ens compta com va començar aquest projecte i com l'han dut a terme.

 

Com va sorgir aquest projecte?

Volíem veure al nostre públic del cinema i de la tele en persona, eixir de casa per a airejar-nos i conèixer més en profunditat la gastronomia del país, unit tot això, al fet que som "amiguetes" fa més de vint anys, ens va fer engiponar aquest bonic espectacle per a gaubança dels auditoris i alegria nostra pròpia.

 

És un treball que heu escrit i dirigit vosaltres mateixos, algun dels tres ha sigut el capitost del grup?

Hi ha hagut capitost, "cabezota", i fins i tot, capgròs en aquest grup, però com som molt inquiets, cada dia assumia un algun d'aqueixos rols. 

 

Ha sigut difícil posar-vos d'acord quant a tot el muntatge de l'espectacle?

Hem optat per un sistema democràtic, si hi ha alguna cosa en el que no estem d'acord votem i sempre guanya el dos a un.

 

Com has compaginat aquest espectacle amb els teus altres projectes?

El millor que he pogut (per cert, el 2 d'agost estrene la meua nova pel·lícula d'actor i director que recomane encaridament). 

 

L'espectacle es diu El sentido del humor: Dos tontos y yo. Qui serien els “tontos” i qui el “yo”?

El dubte ofèn, salta a la vista (encara que els altres dos tenen els seus dubtes).

 

L'humor és molt relatiu, la qual cosa li fa gràcia a un pot avorrir-li a l'altre. Què és per a tu l'humor?

Clar, l'humor per a mi és el que em fa gràcia a mi. En el meu cas concret, potser per ser una persona vulgar i corrent, la qual cosa em fa gràcia a mi li sol fer gràcia a molta gent. Per exemple, Flo i Mota em fan bastant gràcia.

 

Què ens pots comptar de la funció?

Et puc comptar absolutament tot, però sincerament crec que és millor veure-la. A més, hi ha un cert nivell d'improvisació... i això és complicat de comptar.

 

Què aporta el teu personatge en aquest trio?

La bellesa i estètica sens dubte, està molt bé l'humor i la gràcia però aquest trio estava necessitat d'algú realment atractiu. 

 

El passat 15 de desembre també vau estar en el Palau de les Arts i va ser un èxit absolut. Penseu que repetireu i omplireu l'aforament amb les vostres dues funcions?

No cabia una agulla, ara no sé. Quants dels nostres fans no van poder anar a la primera vegada és alguna cosa que ignore, espere que no ens deixen ací sols i que tornen a omplir el Palau. És cert, que ara hem de competir amb la platja però tenim confiança en el públic valencià. En tot cas, farem el possible perquè els que vinguen s'ho passen en gran i gaudisquen d'una vetlada inoblidable. 

 

Per què la gent no s'ha de perdre aquest espectacle?

Bàsicament perquè ens agradaria continuar dedicant-nos a això, i també, perquè la gent en general riu bastant amb nosaltres, i això és molt saludable.

 

Publicat en Entrevistes

L'artista Lolita Flores, guardonada amb la Medalla d'Or al Mèrit en Les Belles arts, protagonitza Fedra l'1 de juny en el TAC Catarroja. En aquesta obra, els espectadors podran ser testimonis de la tragèdia d'Eurípides versionada pel dramaturg Paco Bezerra i dirigida per Luis Luque.

 

Al llarg de l'espectacle no solament podrem delectar-nos amb l'actuació de Lolita Flores sinó també amb la d'un elenc d'actors del qual formen part Juan Fernández, Críspulo Cabezas, Michel Tejerina i Tina Sáinz. En aquesta ocasió, Lolita Flores ens ha concedit una entrevista en la qual ens parlarà sobre el seu talent, la seua vida professional i el seu paper en Fedra.  

 

Què t'ha aportat la teua família a nivell artístic?

M'ho ha aportat tot, és a dir, art, musicalitat, professionalitat, disciplina… Un poc de tot.

 

Qui t'ha ensenyat a cantar i actuar?

Això no s'ensenya. Això no es pot aprendre. El talent no es compra. No es pot comprar en un supermercat, és a dir, o el tens o no el tens. El que sí que pots fer és perfeccionar-ho a base d'estudi i aprenentatge, però si no tens talent no et serveix de res.

 

Amb quin de les teues facetes professionals et sents més realitzada a nivell personal i professional?

Amb totes perquè totes són diferents, ja siga fer de jurat en Tu carta me suena com actuar en una obra de teatre o presentar un programa m'agrada… Diguem que cadascuna d'eixes facetes té el seu aquell. 

 

I amb quin dels teus projectes et sents més satisfeta?

Amb tots, la veritat. No em puc queixar de cap. Tots han sigut diferents. Per tant, tots tenen el seu lloc en el meu cor.

 

I quin triaries si pogueres quedar-te amb un?

És que no podria quedar-me amb un. Són tots fills meus [riu].

 

I ara per què t'estàs centrant en el teatre?

Perquè m'agrada i són els guions els que m'arriben. Gràcies a Déu em va bé. És alguna cosa que estic fent perquè l'univers me l'ha posat en el meu camí. Porte temps en el teatre i un altre dels meus projectes és Tu cara me suena.

 

Creus que per a ser bona actriu preval el talent, la vocació, la tècnica o una barreja de tot?

Home, jo crec que has de tenir talent i després sentir les coses que dius, és a dir, ficar-te en la pell del teu personatge. Jo no sóc artista tècnica. Sóc artista de sentiment. 

 

En què consisteix ser ‘artista de sentiment’?

Em fique en el personatge llegint, aprenent i sentint el text, és a dir, creient-me de debò que sóc la dona que interprete.

 

L'1 de juny vindràs a Catarroja a interpretar Fedra. Podries explicar-nos un poc sobre l'obra que protagonitzes?

És una tragèdia grega que va escriure Eurípides fa molts anys i amb ella Paco Bezerra ha fet un text meravellós. Hi ha una posada en escena molt minimalista, però amb uns audiovisuals estupends. Ens han dirigit molt bé. La veritat és que a la gent li agrada. Estem omplint teatres amb aquesta història d'amor i desamor. És la història d'una dona que s'enamora del seu fillastre.

 

I què opines d'eixe tipus d'amor? 

Cadascun que faça el que vulga. Jo no estic per a jutjar a Fedra. Jo estic per a ficar-me en la seua pell i dir el text que ha escrit Paco Bezerra.

 

I què t'inspira per a ficar-te en la pell del teu personatge?

Jo no m'inspire. El que faig és ficar-me dins d'aqueixa dona, no del text. El text ja et va ficant dins del personatge, però el personatge es queda en l'escenari. Quan acabe torne a ser jo.

 

Quin toc personal li dones a eixa història?

Jo li done la meua raça i el meu esperit a Fedra.

 

Com és la personalitat d'eixa Fedra?

És una dona que es posa el món per barret i que crida als quatre vents que està enamorada sense saber les conseqüències i sense haver-les pensat. A més, a ella li és igual les conseqüències que li arriben. 

 

Què els diries als lectors de Nou Horta perquè vagen a veure Fedra?

Que per favor no es perden aquesta obra perquè és cultura. És alguna cosa que es va escriure fa 2.500 anys i encara està molt vigent. És una història meravellosa i cal anar a veure-la.

Publicat en Entrevistes

El pròxim 31 de maig, a les 20.00 hores, sonaran en el Auditori Vicent Torrent dues obres mestres de l'apogeu simfònic del segle XIX a Centreeuropa: les Danses eslaves del compositor Antonín Dvorák i la 4a Simfonia de Johannes Brahms.

 

La Janácek Philharmonic Ostrava de la República Txeca serà l'encarregada d'interpretar aquests temes sota la batuta de Sergio Alapont. Aquest director d'orquestra, nascut a Benicàssim i radicat a Florència, té 17 anys d'experiència. Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Àustria, els Estats Units, Mèxic, Israel i la Xina són sol un xicotet exemple del gran nombre de països en els quals el mestre ha dirigit. A més, ha sigut director assistent en produccions operístiques a escala internacional i, en 2016, la revista italiana GBOPERA li va atorgar el premi al millor director. Estàs preparat/da per a acompanyar-nos al llarg d'aquesta entrevista? Música, mestre!

 

D'on ve la teua passió per la música?

El meu pare era professor de conservatori i el meu germà i jo mai valoràrem cap opció que no fóra la de ser músics. Quan escoltava música a casa sentia coses molt especials. Per tant, estudiar música i dedicar-me a això era alguna cosa que es va donar per obvi des que era molt xicotet.

 

Tenies algun objectiu marcat quan vas començar?

L'objectiu era gaudir fent música i fer música amb altres músics. La disciplina de la direcció d'orquestra requereix una vida d'aprenentatge. Si un es marca l'exigència de continuar donant el millor d'un mateix per a la interpretació de cada obra musical, podem adonar-nos que sempre és millorable. En aquesta professió és inevitable deixar d'estar submergit en el món de la música, ja que requereix una dedicació diària. 

 

Amb quines dificultats t'has trobat a l'hora de consolidar la teua carrera com a director d'orquestra internacional?

Les dificultats són principalment les del màxim esforç. Per exemple, si et sorgeix l'oportunitat d'entrar a un teatre importantíssim i tens un determinat temps per a preparar una simfonia, hi ha dies en què pràcticament no dorms res. Fer el millor treball possible en poc temps requereix un esforç sobrehumà. En els primers anys de carrera has de picar moltes portes i veure que la gran majoria dels teus companys de professió no aconsegueix o no ha aconseguit al llarg dels anys obrir-se camí. Això et pot minar l'energia i l'ànim per a seguir endavant. 

 

Per què creus que ho has aconseguit?

Jo crec que he tingut la sort de trobar a les persones adequades i d'aconseguir les oportunitats que he buscat. El màxim esforç és alguna cosa que he practicat i practique des de l'inici fins ara després de 17 anys de carrera. El que perdura en aquesta disciplina és únicament i exclusivament perquè té talent. El que no val no resisteix, d'això estic convençut.

 

El Ministeri de Cultura de la República Txeca finança el projecte que porteu a Torrent. Això també ajuda molt, veritat?

Sí, és lloable que el Ministeri de Cultura de la República Txeca patrocine a les seues orquestres per a mostrar la cultura txeca i la música d'altres països. Això facilita moltíssim l'enorme cost que implica transportar d'un país a un altre una orquestra simfònica en bones condicions. El suport institucional i econòmic és fonamental. La cultura és un dret que no es pot intentar rendibilitzar. Sort que a Europa la sensibilitat de les institucions públiques és màxima! 

 

Com us organitzeu per a dur a terme una comunicació efectiva?

Generalment a les orquestres de Centreeuropa se sol treballar en anglés. A Ostrava ens comuniquem en anglés i una mica en alemany perquè ells tenen una colònia alemanya important. No obstant això, en el món operístic ens solem comunicar en italià amb els cantants. Òbviament pot sonar exigent perquè, sens dubte, hi ha una tradició i una realitat més intensa al cor d'Europa. Però no canvia molt, en el meu cas, tinc la sort de poder parlar diversos idiomes i no he tingut mai cap dificultat per a poder transmetre una idea musical ni per a entendre el suggeriment d'un col·lega. Em sap greu recórrer a un tòpic, però la música és un llenguatge universal.

 

I quin és el paper de la gesticulació?

La gesticulació és una de les coses fonamentals de la comunicació. Per a això, cal tenir una tècnica que siga capaç de reproduir la informació de la més detallada sensació. Tenir una tècnica extraordinària permet plasmar instantàniament totes aquestes coses. Tot el que jo transmet, des del més mínim gest, té una finalitat musical. La fenomenologia és important en la tècnica. El que jo gesticule crea un bon fenomen. No busque cap estratègia comercial.

 

Què opines de la teua tècnica?

La meua tècnica està molt per damunt de la mitjana. El que més admire del meu art, des de sempre, és el domini de la tècnica i la capacitat creativa de la tècnica i del gest. Per això, observe, he estudiat i continue estudiant l'efecte que produeix la meua tècnica en el so i en la capacitat creativa dels músics que tinc davant.

 

Com es viu la funció des del podi?

Curiosament el podi no és el millor lloc per a escoltar el so. El millor lloc per a escoltar el resultat se sol trobar a la zona central de la platea d'un auditori d'un teatre a la italiana en forma de ferradura a una altura intermèdia. Els directors d'orquestra desenvolupem un instint per a crear el millor so que després arribarà a l'oient. El director s'ha d'adaptar a les circumstàncies acústiques de cada sala. 

 

 I quines emocions t'arriben des del podi?

Aquesta música està dissenyada perquè l'emoció arribe al públic. Òbviament ens arriba l'emoció i es viuen moments irrepetibles i indescriptibles al podi, no solament en concerts sinó, sobretot, quan estic buscant en repetides ocasions una idea, una exigència d'un passatge d'una determinada sintonia i, de sobte, aconseguisc trobar la mostra musical que estava buscant. És llavors quan l'emoció i l'esgarrifança et recorren la pell per dins.

Publicat en Entrevistes

Entrevistem a l’actual alcalde, Jesús Ros, i candidat pel PSOE a l’alcaldia en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig.

 

Ros ens fa un balanç d’aquesta legislatura i els projectes que planteja en el seu programa electoral.

 

Com afronta aquest nou repte electoral?

Amb normalitat, les eleccions són un parèntesi en quatre anys que seguim amb quatre més, i aprofitem per a parlar un poc més amb la gent, explicar algunes coses, les que s’han fet i les que vols dur a terme. Però la vida continua i el que no has fet en quatre anys, no vulgues transmetre en quatre dies. És un parèntesi per a fer un balanç i una projecció de cara al futur. Això és el procés electoral.

 

Què és el que més li motiva a presentar-se de nou en aquestes eleccions municipals?

Ací hi ha diverses qüestions: Hi ha motivacions d’índole personal, i també hi ha motivacions de servei als altres. D’índole personal, són molts anys a l’Ajuntament, ja sembla que siga una cosa que la portes en el teu interior, que quasi no pots estar a voltes sense ella, i obviant això que ja seria una qüestió de caràcter personal, el fet de veure com la nostra ciutat va canviant, la sensació de veure que l’esforç que es fa, tant per part del meu equip com la resta dels grups polítics des de l’oposició, aportant el que cada un considera que deu aportar i el resultat final de veure com la ciutat es va transformant a millor. I totes les coses que veus com van canviant dia a dia a la ciutat, sempre resulten molt atractives i il·lusionants. I tot açò, em motiva per seguir endavant.

 

Quin balanç faria en les diverses etapes en les quals vosté ha governat en Torrent i amb quina es quedaria?

Les etapes són totes diferents. Les primeres etapes a la ciutat de Torrent van ser per a resoldre problemes bàsics. Hem de recordar que jo vaig entrar a formar part en la primera corporació en l’any 83, i vaig ser alcalde per primera vegada en l’any 87. En eixa època parlàvem d’una ciutat que no tenia quasi res. Estaven els canals oberts això sí, però no hi havia parcs, les zones públiques eren deficients, en el sistema d’aigua potable hi havien talls de subministrament dia sí i dia no. El més bàsic fallava. A partir d’eixe moment tu comences a dissenyar una ciutat, i eixe dia a dia et fa aplegar on hui estem. Hui tenim una ciutat en la qual podem trobar els millors serveis que pots demanar: Bons accessos, zones verdes, instal·lacions esportives, passant per instal·lacions culturals, etc. Ha canviat tot al llarg d’aquests anys. És trobàrem una ciutat que no tenia de res i hui tenim una ciutat que té de tot i de qualitat.

 

Com valora el seu retorn al panorama polític a l’anterior legislatura i haver aconseguit arravatar el mandat a l’anterior corporació?

De la política no em vaig allunyar mai. Vaig estar en les Corts quatre anys. Sí que és de veres que durant una legislatura no vaig ostentar cap càrrec, perquè jo també necessitava parar, asseure, reflexionar i pensar. I quan això hi havia ocorregut, els companys de l’agrupació i de la direcció del partit em varen dir “podries intentar-ho”. Jo vaig dir “intentem-ho” i la cosa va eixir regular, però hem pogut governar aquesta legislatura canviant la ciutat de nou projectant coses importantíssimes que es van començar a veure i desenrotllar a partir de ja.

 

El pròxim 26 de maig confia a aconseguir un millor resultat que en l’anterior legislatura, i si no fora així, tractaria de buscar de nou aliances que li permeten tornar a governar?

Els resultats sempre els marquen els ciutadans i donen l’opinió del que han vist durant la legislatura. En la meua opinió personal, que val per a poc, és que en aquesta legislatura s’ha treballat molt, però seran els ciutadans els que donaran la seua opinió exercint el vot. Tinc la confiança de què tindré un suport important o importantíssim diria jo per part de la gent a la gestió que hem fet. Ens hem d’acostumar que les majories absolutes en aquests moments són molt complicades, en qualsevol govern. Igual dona que parlem d’ajuntaments, que de l’Estat, o de les autonomies. El que hem de fer possible, és poder governar i que els projectes tiren endavant, per això es demana la col·laboració de la resta de les forces polítiques, si és que fa falta, i sempre oberts a col·laborar perquè la governabilitat siga el més eficient possible.

 

Considera que ha complit l’acord de legislatura que va subscriure amb Compromís?

Jo personalment pense que s’ha complit en un percentatge elevat en matisacions. Perquè cadascú del mateix paràgraf trau una impressió diferent. Alguna cosa ha resultat dificultosa, però en un acord on s’arrepleguen moltes propostes i de polítiques genèriques a seguir en determinats camps, doncs jo sí que crec que s’ha complit.

 

Què ha suposat aquesta experiència per a vosté?

L’experiència d’un govern monocolor en minoria com la que hem tingut es podria veure des de diverses visions: La primera visió que et dóna, és si realment els grups que hi ha a l’Ajuntament tenen ganes de col·laborar, això el ficaria en interrogant. Els grups de l’oposició no han fet massa soroll, però el que és col·laborar el veig un poc dubtós. Després et dóna la visió de veure si des dels grups de l’oposició tenien alternatives que feren que la ciutat anara per altre camí. Jo personalment, després de quatre anys, no les conec. I després et dóna la possibilitat, una situació d’aquestes característiques, de poder traure acords en el ple municipal pactant o ficant en comú projectes en diferents grups. Com que no hi havia un govern compartit, tens la possibilitat d’intentar pactar en els diferents agents socials dels grups polítics que componen la corporació.

 

És complicat governar en altra formació política que defensa altres objectius?

Complicat no és, perquè quan n’hi ha un objectiu que és difícil d’aconseguir, al final, si no és una qüestió bàsica, es deixa aparcat per estudiar-ho, meditar-ho... Encara que no ha sigut el nostre cas. A voltes n’hi ha qüestions filosòfiques com he comentat abans que poden interpretar-se de diferent manera, i si no es posen d’acord, doncs es voten i es fa el que resulta de la votació.

 

Quin és el projecte del seu nou programa que més l’il·lusiona i volguera portar a terme sí o sí?

El nou programa porta una revolució per a la ciutat. En l’àmbit d’inversió, més de cent actuacions que comencen ja, i que tindran la ciutat al llarg d’aquests anys en plena ebullició. Ara, de les propostes que hem fet, hi ha una en la que estem molt il·lusionats. És el tema de l’habitatge, sobretot per a la gent jove, és un poc complicat per aquest col·lectiu. Volem incidir en eixa qüestió igual que férem fa 20 anys en la construcció d’habitatges per a la gent jove però ara en règim de lloguer a preus assequibles perquè les condicions actuals són les que són. És una experiència pilot de la qual estic convençut que funcionarà bé, i si és així, tots els solars municipals de l’Ajuntament serien per a construir habitatges en règim de lloguer per als joves. Aquesta primera experiència pilot es dugué a terme en la plaça Marquesat, en la que tenim un solar magnífic per a fer realitat aquest il·lusionant projecte.

 

En què es queda durant aquests últims quatre anys de govern?

Doncs em quedaria en una cosa important que de vegades la gent no valorem. Al marge de les inversions que sempre són importants, de les ajudes i les actuacions en matèria social, cultural, educativa, urbanística, em quedaria amb el pas que hem donat en la defensa del que és nostre. Hem sigut capaços de posar a Torrent i a les seues coses en valor i més a més, que es conega fora del nostre entorn. Som la segona ciutat de la província de València en habitants, en programacions artístiques i culturals, en moviments veïnals, etc. Valorar tot el que és nostre, és tan important com la resta de les altres coses i ha de tindre un pes específic dins de la vida municipal.

 

Per acabar, què diria als torrentins que encara estaran suposadament indecisos per a convéncer-los que el seu projecte és el millor per a la ciutat?

Jo als torrentins sols els diria una cosa, que comproven si el que els varen dir fa quatre anys s’ha fet o no. Al final unes eleccions són un examen i eixe examen ix de les propostes que tu has fet. La gent només ha de comprovar i ells han de posar la nota. Nosaltres en totes les campanyes electorals, remarquem a la gent si hem fet el que els vàrem dir, i si és així, vol dir que hem aprovat.

La curiositat és el que ha portat a David Amor ha endinsar-se en els múltiples i diferents projectes que ha realitzat. Divendres passat 3 de maig, l'humorista va realitzar un monòleg en el Centre Comercial Bonaire, Aldaia, qui va traure els millors somriures a tots els assistents. Bonaire està realitzant durant aquest mes la Primavera BonFestival, un circuit d'activitats gratuïtes per a tota la família.

 

Entre les activitats més destacades, es troben els tallers per als més xicotets i les actuacions musicals en directe i un gran nombre d'humoristes. Nou Horta va tenir el privilegi de xarrar amb David Amor, conegut per participar en El club de del chiste, Tu cara me suena i la sèrie Gymtony, que ens va contar que una altra de les seues aficions, a part de l'humor, és l'esport. Li agrada molt fer ciclisme per les muntanyes de Galícia i el motor. El monologuista ens explica com va arribar al món de l'espectacle i quins projectes té al cap.

 

Quan eres xicotet jugaves a l'handbol i per una lesió el vas deixar, per què et vas decidir pel món de l'espectacle?

No ho vaig deixar del tot, si no fou un parèntesi en la meua carrera de l'handbol en l'àmbit professional, però després vaig continuar jugant a l'handbol. De fet, aquest és el primer any que no jugue a l'handbol, ja m'he retirat. Quant al món de la televisió i la faràndula, sempre vaig ser un home curiós i em va agradar provar coses i vaig acabar ací.

 

Quin va ser el teu primer treball en aquest món i com va ser l'experiència?

Havia fet coses, però el primer treball va ser un programa en el canal autonòmic de Galícia, TvGa, un concurs que es deia Rey de la comedia i quan vaig telefonar em van dir que era com un Operación Triunfo però de l'humor i dorms a la teua casa. Ací és on vaig començar.

 

Eres humorista, has participat en diversos programes de televisió, has fet teatre i sèries, què és el que més t'agrada? 

En el qual em paguen. No trie perquè m'agrada més una cosa, trie perquè m'agrada tot i, per això, vaig fent de tot. Llavors, ser multidisciplinari, encara que de cara a la gent és com “aquest xic no se centra”, però a mi m'agrada, perquè m'agraden tots els àmbits. Jo vaig començar paral·lelament en la televisió i com a monologuista, i això ha seguit en paral·lel tota la meua carrera que s'ha anat ampliant, coneixent nous treballs i noves facetes. Això és el bonic, poder provar diferents àmbits.

 

Què t'ha aportat cada ofici que has realitzat?

Tots t'aporten professionalitat i aprenentatge. Per exemple, en els bars adquireixes molta rapidesa per a saber solucionar situacions, a aprendre apreciar quan treballes en bones condicions. La televisió és més metòdica, més estructurada. T'ensenya com treballar en un enfocament diferent. Podem dir que més que interconnectar-se unes disciplines amb unes altres, cadascuna té una característica especial i és el que les fa boniques. Per exemple, en els monòlegs tens a la gent molt a prop, en la televisió arribes a molta gent i tens altres mitjans per a fer les coses d'una altra manera. Cadascuna té la seua part positiva.

 

Com va ser l'experiència en Tu cara me suena?

Molt bona i divertida. Hi ha molt de treball de tot l'equip, però en general, ocorre en tots els programes. Normalment, després el públic sol confondre la qualitat del programa amb els gustos personals. És a dir, poden dir “això és molt roín” i no és així, pot ser que no t'agrade, però roín, no. El públic se sorprendria moltes vegades si vera tot el treball que hi ha darrere. Bé, però riem molt perquè per a l'últim programa que he participat per a Televisió Espanyola, La mejor canción jamás cantada, coincidia amb l'equip de Tu cara me suena, i fa temps, a Galícia, vaig presentar un programa de karaokes, llavors comentàvem que era increïble els diners que havia guanyat amb la música en relació amb qualitat cantant-diners guanyats ha de ser un dels més importants de la història.

 

Explica'ns que estàs fent actualment.

El que ix. Ara com ara, tinc una carrera que no em queixe i no agafe tot el que m'arriba, però no hi ha molt de marge per a cercar. Llavors, vénen projectes i amb el meu equip de treball cerquem una línia de treball, però anem veient el que va sorgint. 

 

Què és el que t'agradaria fer en un futur?

Em fa molta il·lusió continuar fent monòlegs. És un somni que tinc, perquè m'imagine amb 60 o 65 anys continuar actuant. Tinc coses pendents i després alguna cosa que sí que m'abelliria fer és que diguem que tinc un deute personal amb el cinema, no per res especialment, sinó perquè tinc curiositat a fer una pel·lícula. Sí que he fet coses xicotetes, però m'agradaria tenir més implicació amb l'equip. També, m'agradaria fer una sèrie dramàtica a escala nacional, perquè sí que he fet coses fora d'Espanya, però ací no he pogut. Són com una mescla entre somnis i objectius. Un dels meus somnis era estar en Tu cara me suena i al final he pogut participar.

 

Publicat en Entrevistes
Pàgina 1 de 4