Cecilia Maldonado Gallego nació en Madrid en 1990. Sus raíces se remontan a la provincia de Salamanca, pero se crió al otro extremo de la península, en Castellón de la Plana. Estudió Comunicación Audiovisual en la Universitat Jaume I, un máster en Comunicación y Periodismo Deportivo y el máster de profesora de Lengua y Literatura Castellana. Actualmente vive en Tarragona y compagina los trabajos audiovisuales con la docencia. Aunque siempre ha estado muy unida a la escritura, “La tierra de los rostros quemados” es su primera publicación literaria. La primera presentación realizada el 21 de septiembre en el centro cultural La Bohemia de Castellón fue todo un éxito y reunió a más de 200 personas. En este tiempo la autora ha realizado presentaciones en centros educativos y su próxima cita será el 7 de diciembre a las 19h en el Fnac de Valencia.

 

ENTREVISTA

Se trata de tu primera novela publicada, ¿cómo ha sido el proceso?

El proceso ha sido lento pero lo he vivido con intensidad, guardo un recuerdo maravilloso. Me viene a la memoria aquella primera llamada de la editorial y aún me emociono. Ahí comenzó una etapa tediosa de varios meses de corrección, de maquetación y de toma de decisiones. Al principio es complicado porque tienes que entender que tu novela pasa de ser tuya a las manos de un grupo de trabajo, tienes que aprender a adaptarte. Por suerte, en la editorial fueron muy comprensivos y se acabaron ajustando todo lo que pudieron a mi idea inicial. Para las portadas tuve la libertad y la suerte de encontrar una ilustradora y una maquetadora que adecuaron el trabajo a mis preferencias. Estoy muy orgullosa de la elección, Sara Bellés es una de las ilustradoras más valoradas del panorama provincial e hizo un trabajo espectacular. Y para la maquetación confié en el gusto y elegancia Andrea Méndez Oliver, uno de mis pilares fundamentales, que es directora de arte y diseñadora gráfica. 

 

¿Qué va a encontrar el lector o lectora en ‘La tierra de los rostros quemados’?

Es una historia emocional, que habla de los anhelos, miedos y errores que comentemos las personas continuamente en nuestras vidas. Además, aunque se trate de una novela juvenil, nos puede ayudar a empatizar con la incomprendida mente de varios adolescentes con sus necesidades y aspiraciones. En “La tierra de los rostros quemados” encontramos dos protagonistas, Allie y Jaime, que narran en primera persona los hechos, dándonos la oportunidad de adentrarnos en las dos perspectivas de una misma historia. Nuestros protagonistas pasan toda la novela enfrentándose a nuevos retos, buscando su propio camino con la intención de reencontrarse en algún momento de sus vidas. Es necesario relacionar la novela con la adolescencia, pues nuestros protagonistas se enfrentan a una etapa de transición entre la infancia y la vida adulta, un momento con cambios significativos a nivel físico y emocional. Estos cambios drásticos se correlacionan con la aceptación y adaptación al nuevo cuerpo y con el manejo de unas emociones que a veces parecen exageradas. Y si a esta transición inevitable le añadimos la presión de una sociedad enjuiciadora y unas situaciones familiares enmarañadas conseguimos un cóctel de sentimientos encontrados a punto de explotar.

 

¿Qué aspectos destacarías de tu historia? Añade también 3 palabras que la definan.

En “La tierra de los rostros quemados” tenemos una historia que engancha, tenemos la belleza del lenguaje y tenemos corazón, y con ello el combinado perfecto para conseguir lo que esperamos al abordar la lectura de una novela: que sea simple y que nos entretenga, que nos mantenga interesados y que nos produzca emociones, sean estas del tipo que sean. Puedo asegurar que, aunque el lector no se sienta representado en sus palabras es una novela escrita con el alma. Para mí es mucho más que una simple novela, me ha acompañado durante tantos años que, inevitablemente, forma parte de mí. La resumiría en estas tres palabras: emotiva, pasional e inocente.

 

¿Cómo surgió la idea de escribir ‘La tierra de los rostros quemados’?

Cuando comencé a escribir jamás pensé que mis palabras acabarían publicadas, lo hice por matar el tiempo en los ratos libres haciendo algo que me apasionaba y la vida me ha dado la oportunidad de compartir este trabajo con el mundo. Esta historia la inicié con catorce años, era el inicio de 3º de ESO, yo no atravesaba uno de mis mejores momentos. Me refugiaba en la música y en los libros para aislarme del mundo que me rodeaba y un día una canción se cruzó en mi camino, no era una canción buena, ni siquiera hoy es día es una de mis preferidas pero despertó algo en mí que me impulsó a empezar con unos dibujos y notas desordenadas en un viejo cuaderno. La historia siguió su curso normal hasta que en 2006, en una clase de Lengua y Literatura Castellana, realicé una actividad en la que teníamos que describir objetiva y subjetivamente dos fotografías. Una de aquellas fotografías se quedó grabada en mi retina y durante un tiempo estuve obsesionada intentando descubrir su procedencia. Aquella fotografía fue tomada por el fotógrafo brasileño Sebastião Salgado en 1984 en el campo de refugiados de Korem, Etiopía. Y, sin darme cuenta, gracias a lo que me evocó aquella fotografía en mí, la historia inicial fue evolucionando y madurando hasta que se conformó lo que hoy en día se ha publicado. Durante esos 15 años la historia ha ido creciendo en detalles, la redacción ha ido mejorando y utilizaba aquellas horas al ordenador para refugiarme del mundo. 

 

Seré sincera, prácticamente nunca me planteé publicar la novela porque pensaba que haciéndola pública dejaría marchar una parte de mi intimidad, una parte de mi vida que me pertenecía solo a mí. Por suerte, tomé la decisión acertada y la novela está teniendo una buena acogida.

 

Explícanos el por qué de ese título tan peculiar.

Durante las diferentes fases de la escritura barajé infinitas posibilidades y ninguno me parecía el título adecuado hasta que me topé de golpe con la inspiración y con un artículo que hablaba del país de los rostros quemados. Y al final recibió el único nombre que podía resumir todo el contenido, aquel que refleja su personalidad y su esencia. El país de los rostros quemados es la traducción de un término africano que se utiliza para nombrar a la zona del cuerno de África y en especial la zona de Etiopía. Con respecto a la novela describe la localización más transcendente de la historia y, por otra parte, da un doble sentido a esta sociedad occidental convulsa en la que se ven sumergidos los personajes. 

 

 

¿Dónde se puede adquirir?

La novela se puede adquirir en formato papel y electrónico a través de Amazon, de las tiendas virtuales de Fnac, el Corte Inglés, La Casa del Libro, La botica de lectores, La central, Storytel y la web de la editorial Babidi-bú. Por otra parte, está repartido por librerías de diferentes puntos de España pero mi recomendación es adquirirlo a través de Internet porque tarda menos tiempo en llegar y no tienes que esperar tanto si no disponen de ejemplares en la central de los grandes almacenes. Por último, se puede adquirir a través de mi página web www.nakoma.es/novela o enviándome un mensaje privado a través de mis redes sociales @latierradelosrostrosquemadoss.

 

¿Se avecinan próximos proyectos literarios?

De momento estoy centrada en la promoción de esta novela, sin embargo, tengo otros dos proyectos literarios en proceso, uno ambientado entre 1928 y 1950 y otro en la actualidad. Ambos libros están conectados pero son dos historias totalmente independientes y dirigidos a un público adulto, pues la temática es bastante diferente de lo que se puede leer en “La tierra de los rostros quemados”. De todas formas, el tiempo dirá si esos dos proyectos verán algún día la luz. Necesito dedicarles tiempo y que alguien confíe en ellos.

 

 

Desde Nou Horta queremos desearle toda la suerte del mundo y que su libro emocione tanto a los lectores como nos ha emocionado a nosotros. No os perdáis su presentación el sábado 7 de diciembre si queréis conocer más a Cecilia Maldonado y a su primera novela publicada, ‘La tierra de los rostros quemados’.

 

Publicat en Entrevistes

Entrevista a Héctor Illueca, candidat d’Unides Podem al Congrés dels Diputats

 

A què aspira Unides Podem en aquesta “segona volta” de les eleccions generals?

Nosaltres eixirem a guanyar les eleccions i, si no ho aconseguim, donarem la mà a altres forces progressistes per a conformar un govern de coalició estable que afronte els dos grans problemes que estan plantejats a Espanya, la qüestió social i la qüestió territorial.

D’aquesta manera, si tenim la força suficient podrem fer que el PSOE ens haja d’escoltar per formar un govern de coalició on el nombre de vots de cada formació es veja representat proporcionalment. Volem un govern progressista sense posar vetos a ningú. Entenem que regalar el suport rebut a canvi de res o anunciar que vas a desbloquejar la situació donant el teu suport al PSOE gratuïtament, sense pactar un programa de govern ni qui ho ha de desenvolupar, no seria útil per a la gent que més ha patit aquest any de crisi.

 

Creu que aquesta vegada serà possible un acord entre Unides Podem i el PSOE?

Des Unides Podem estem oberts a arribar a un acord programàtic i de govern amb el PSOE. No obstant això, hem de ser cautelosos perquè el PSOE ja ha donat senyals que, si té oportunitat després de les eleccions, pot buscar acords amb la dreta, com ja han deixat caure Felipe González, Mariano Rajoy o com ve sol·licitant Pedro Sánchez al PP i Ciutadans. Per tant, ens trobem davant de dos possibles escenaris l’endemà de les eleccions: un en què el PSOE arribe a acords amb la dreta i un altre, que és el que nosaltres defensem, que es basa en un govern de coalició progressista entre Unides Podem i el PSOE. Ho hem fet a la Comunitat Valenciana i hem de fer-ho també a Madrid.

Aquesta qüestió és molt important, ja que estem entrant en una nova recessió econòmica i els partits polítics hem de posicionar-nos. Des de Unides Podem ho tenim clar, ens posicionem amb les famílies treballadores i, si arriba el moment de fer retallades, les farem per dalt i no farem que les famílies es carreguen a l’esquena una altra crisi econòmica.

 

Quines propostes té Unides Podem per afrontar l’anunciada crisi econòmica?

Des de Unides Podem proposem que la crisi no la tornen a pagar les famílies, per això, entenem que cal una sèrie de mesures progressistes en què ens facen avançar cap a un model productiu on hi haja ocupació de qualitat, on hi haja espai per a l’oci i per a la conciliació de les cures, a més del seu reconeixement i remuneració. Proposem mesures com la pujada del Salari Mínim Interprofessional a 1.200 euros, la reducció de la jornada laboral a 34 hores setmanals, la limitació dels contractes temporals a un mínim d’un mes i un màxim de 6 mesos, a partir dels quals aquest haurà de ser indefinit i, per descomptat, ens mostrem totalment en contra de la proposta del PSOE de la “motxilla austríaca”, la qual estableix que el treballador pague el seu propi acomiadament capitalitzant la seua pensió amb una cotització mensual. També proposem mesures com l’eliminació total de la figura del fals autònom i les quotes proporcionals per a autònoms en funció del que cobren.

A més, la joventut ens adverteix que aquesta recessió econòmica es veurà acompanyada de l’anomenada emergència climàtica. Són reptes per als quals Espanya pot ser una potència destacada, ja que, a més de parlar de protegir el medi ambient, parlem de la creació de milers de llocs de treball al voltant de la creació d’una empresa pública d’energia. Espanya és un immens rebost d’energia renovable, però els interessos de l’oligopoli energètic han impedit aprofitar aquesta situació per a crear riquesa. Mostra d’això és veure a polítics del PP i del PSOE que han passat a tenir butaques en els consells d’administració d’aquestes empreses.

 

Quines mesures contemplen des de la seua formació per a la nostra comarca?

Són moltes, però en particular som molt sensibles a un dels principals problemes diaris als quals s’enfronten els veïns de la comarca, la mobilitat, els transports. Per exemple, la línia C3 de rodalia és hui pitjor i més cara que fa uns anys, és un escàndol i una injustícia que el quilòmetre recorregut isca més car a un passatger d’aquesta línia que anar a Madrid amb l’AVE. Similar és el cas de les línies d’autobús, cares i lentes. Cal augmentar freqüències i establir descomptes en els bitllets, tant per anada i tornada com bitllets combinats i el bo 10. En resum, millorar i abaratir el transport, que recordem, és un article de primera necessitat per anar a la feina, a estudiar, a trobar-se amb familiars i amics.

També tenim molt present la necessitat d’atenuar tot el possible els sorolls i molèsties derivats de l’aeroport. És un factor important per a la qualitat de vida i així ha de ser tractat. Establir passadissos aeris per a baixes altures de vol i la insonorització dels diferents espais amb el màxim rigor, en benefici dels veïns de Xirivella i de la resta de municipis afectats, és una prioritat.

 

Vosté, personalment, ha impulsat en aquesta brevíssima legislatura algun assumpte directament relacionat amb la nostra comarca?

La veritat és que no hem tingut temps per llançar propostes legislatives, però sí que hem tingut oportunitat de denunciar situacions del tot injustes. Per exemple, el cas d’una veïna de Xirivella, d’origen hondureny, que després de denunciar a comissaria maltractaments es va enfrontar a un procediment d’expulsió del país. Jo mateix, juntament amb Ione Belarra i altres companys, exigiren en seu parlamentària la paralització del procés. Després van venir mocions a l’Ajuntament i a les Corts Valencianes, on a iniciativa de Unides Podem, es va acordar per unanimitat sol·licitar al Govern que no es puguen iniciar procediments d’expulsió d’immigrants quan aquests efectuen denúncies.

Casos com aquest són mostra clara de la importància de tenir un grup parlamentari fort, que connectat amb la ciutadania i els moviments socials, defense els interessos de la majoria tant en els grans assumptes d’Estat com en qüestions més senzilles però igualment importants.

Publicat en Entrevistes

Los Inhumanos tornen a la càrrega presentant el seu nou disc per a acomiadar-se del 2019, titulat 'Qué difícil es hacer el amor cuando te haces mayor'. Un àlbum que compta amb temes nous i en la gravació del qual han participat els components actuals i originals de la banda, tals com Alfonso i Sergio Aguado. El 26 d'octubre faran la presentació del disc a València, en Imágenes Club, i el concert tindrà lloc el 21 de desembre. En Nou Horta quedarem en el Mercat de Colón amb Sergio Aguado, vocalista de Los Inhumanos, i vam poder entrevistar-li personalment.

 

Quan i per què es va formar Los Inhumanos?

Los Inhumanos es van formar l'any 80. Originalment el grup era una colla d'amics del Saler (València) d'entorn de 18 anys amb moltes ganes de passar-ho bé. Tots teníem alguna cosa en comú, i era el gust per la música. Molts de nosaltres, a més d'interpretar les cançons, ens agradava també compondre-les; i com en esta època El Saler no era zona per a eixir, sinó que havies d'anar-te a altres pobles de voltant, aprofitàrem les festes dels pobles al caps de setmana per a tocar les nostres cançons. Entre els descansos de les orquestres, eixíem nosaltres i així va sorgir el nom del grup, amb els nostres 'assalts' a l'escenari, ja que la gent deia 'això és inhumà'.

 

En estos moments, vos imaginàveu l'èxit que anàveu a tenir?

Per a res, érem una colla que l'única cosa que volíem era pujar a tocar i divertir-nos a l'estiu, i veure'ns ja a l'any següent. La sort va ser que vam poder ficar-nos en diferents locals de música de València d'esta època, i va ser així on vam conéixer a un representant d'una companyia de discos que ens va demanar que li manàrem una maqueta. La gravàrem 'pensat i fet' i li va semblar el nostre estil molt original, molt diferent. A partir d'ací, ens vam anar donant a conéixer, a la gent li agradàrem i ja començàrem a treure més treballs.

 

El títol del vostre nou treball és un homenatge a la mítica cançó del Simca 1000. De totes les vostres cançons, és la que més afecte li teniu? O quina va ser la raó d'este homenatge?

De la nostra discografia tenim diversos temes que són un referent, però esta, a més de ser un dels més populars, és una cançó que ens donava la idea del pas del temps. Primer, la idea que difícil és fer l'amor en un Simca 1000, i trenta anys després, la idea que difícil és fer l'amor quan et fas major. Com volem celebrar el 40 aniversari, vam voler buscar un clàssic i ens va agradar esta idea. El disc té 10 temes, alguns nous i uns altres són temes recuperats del principi que mai s'havien gravat, retocant alguns simples aspectes per a actualitzar-los. Les lletres que componíem amb 18 anys no és el mateix després, quaranta anys després.

 

Un altre homenatge, Raphael amb 'Mi gran noche'. Per què heu decidit incloure esta cançó?

Amb això dels homenatges tenim un problema, i és que li vam fer un homenatge a Manolo Escobar i va morir, després li vam fer un homenatge a Camilo Sesto i ha mort... Aleshores, clar, ens fa por fer algun altre homenatge perquè algú 'palmarà' segur. Hi ha gent que ens diu: "escolta, odie a tal persona, feu-li un homenatge, a veure si...".

 

Els nostres homenatges són a llegendes de cantants de música espanyola adaptada al nostre estil, en versió més 'gamberra'. En moltes festes vam veure que es toca 'Mi gran noche' i pensàrem "per què no fem la nostra versió?". Estiguérem en un concert del grup valencià, la Golfería, i vam veure com tocaven esta cançó i ens va encantar el seu estil. Com tinc bona relació amb ells, van col·laborar en el nostre disc i així va ser.

 

El 40 aniversari, ni més ni menys, serà el que celebreu amb este nou àlbum. Veurem a uns Inhumanos tradicionals o adaptats al segle XXI?

Com hem comentat anteriorment, no volíem que les cançons del nou àlbum foren iguals que les escoltades fins ara. L'única que no s'ha modificat és 'Lady Di', que es va incloure en el primer disc i l'únic canvi del qual en este nou treball ha estat el seu ritme. La resta de temes del principi sí que els hem canviat la lletra, per exemple, 'Tu chica se fue' l'hem volgut adaptar en l'actualitat i pensàrem "Si s'ha anat la xica, per alguna cosa haurà estat, no?", i perquè no fos un 'rotllo' de 18 anys, vam voler donar-li un toc més seriós: la raó per la qual la xica s'ha anat és perquè el nòvio la maltracta, ja tardava ella a abandonar-lo. Una altra adaptació "La chica de las gafas de sol', un xic que s'enrotlla amb una xica i quan s'adona, resulta que és un xic, però ja que està... En l'amor no hi ha barreres.

 

D'esta manera, hem volgut adaptar estos títols antics a temes d'actualitat. Així tanquem un cicle, des dels anys 80 fins ara.

 

Seguint en la vostra línia, les cançons del nou disc tenen totes un toc d'humor. Ens crida l'atenció, especialment, la de 'Nunca ganaremos Eurovisión'. Expliqueu-nos un poquet el perquè d'este títol.

 

No volem vaticinar res perquè bastant que som 'gafes' com perquè l'any que ve guanye Espanya i l'haurem 'liat parda'. Però ens fa gràcia que un país que l'any 68 va guanyar Eurovisió estant en la situació que estàvem, i que després en els 70 va estar a punt... Quan semblava que li havíem agafat el ritme d'Eurovisió, hui en dia, i malgrat ser més moderns i més actuals, anem a pitjor. La crítica està dirigida al tema dels 'triunfitos' i tot el negoci que porta darrere, en lloc de portar a artistes que ja han demostrat que tenen talent. Sempre anem de víctimes en lloc de fer autocrítica i analitzar què és el que estem portant al festival. Així que si no canviem, està clar: mai guanyarem Eurovisió.

 

A més, ho hem passat molt bé en el videoclip. Ho gravàrem en poques hores, un miracle que gràcies al treball posterior de producció de Naniwa Films, ha donat com a resultat un vídeo molt divertit.

 

Teniu una gran trajectòria professional a la vostra esquena, sabem que tindreu mil i una anècdotes per a contar-nos però ens agradaria que ens explicàreu quina ha estat la que més vos ha marcat.

En un concert que vam fer en un poble de Múrcia recorde que va ploure moltíssim. Anàvem dues furgonetes, una davant de nosaltres, i esta va haver de canviar de rumb a conseqüència de les fortes pluges. Nosaltres, en veure que no podíem seguir pel camí normal, vam posar en el GPS una ruta alternativa però ens va ficar per una zona on no hi havia camí, acabant encastats en un arbre d'un camp de pereres. I per a rematar, un membre del grup va baixar de la furgoneta amb tan mala sort que en baixar va caure en una séquia. Encara sort que en el grup portàvem un socorrista i el va enganxar a temps. Vam haver d'esperar que vingueren a treure'ns la furgoneta i tot, un desastre.

 

Però en general, en els més de 2000 concerts en els quals hem tocat, tenim molt bons records.

 

 

Passen els anys que passen, Los Inhumanos continuen sent un grup terratrémol, amb energia i bon rotllo. Gràcies per l'entrevista!

Publicat en Entrevistes

La comèdia Por delante i por detrás és l’obra mestra de les peces teatres a escala mundial. Ferran Gadea és un dels seus protagonistes. Més conegut com a Tonet en la sèrie l’Alqueria Blanca i per l’obra de teatre El sopar dels idiotes, Ferran ens conta com és aquesta obra, el paper que fa en ella i els seus projectes futurs.

 

Por delante y por detrás és una comèdia que s’ha traduït a 28 idiomes i ha sigut representada a 50 països diferents. On resideix el seu èxit?

Jo crec que resideix en el joc teatral que té del teatre dins del teatre. A més, és una de les millors comèdies del món. Jo quan estudiava art dramàtic, tot el món parlava de fer aquesta funció. És una funció mítica. El públic la recolza i li agrada totalment. A més, jo crec que té un ritme i uns gags fantàstics.

 

Conta’ns com és el teu personatge?

Tinc el personatge que és l’actor d’aquesta companyia i després el personatge que faig dins de la funció que represente. El meu actor d’aquesta companyia és Manolo, un home que porta fent teatre amateur tota la vida, té problemes en l’oïda i en la beguda i lluita contra això perquè no es note. Li agrada molt el teatre i és molt voluntarista. Després, en el sainet, faig de lladre que vol atracar una casa. És molt divertit els dos personatges.

 

Com et varen proposar fer aquest personatge?

Jo vaig fer El sopar dels idiotes i el director va vindre a veure-la i a partir d’això em varen cridar fins ara.

 

L’obra també té una versió en castellà i valencià, com és això?

És una obra bilingüe. Com té açò de per davant i per darrere, que es veu la part de per davant i la part que normalment no veu el públic, que és la de darrere, jo crec que ací és on resideix l’èxit d’aquesta funció. També el fet d’utilitzar dues llengües li dóna joc, ja que la funció que estan representant és en castellà, però quan parlen entre ells, com la vida mateixa, és en valencià.

 

Com és en realitat Ferran Gadea damunt dels escenaris? 

Sóc molt treballador, complidor i disciplinat. Però, també m’agrada molt divertir-me, trobar-li molt el joc teatral 

 

Com a actor, que t’agrada més, el teatre o les series i pel·lícules?

És diferent perquè tot té la seua gràcia. El que menys m’agrada és la tele, perquè va més de pressa i hi ha menys temps. El cinema té els tempos i es cuida més el producte. El teatre té el directe que és meravellós i això no ho té ni la tele ni el cine.

 

En la cultura valenciana, tots et coneguem com Tonet, com va ser l’etapa des de la finalització de la sèrie de l’Alqueria Blanca fins ara?

La primera part va ser molt dura pel tancament de la televisió i una incertesa molt gran. De fet, jo vaig produir un monòleg, vaig intentar trobar maneres de treballar. Però sobretot molta incertesa, de no saber si hi haurà més televisió i poder fer audiovisual en València.

 

Com va ser la teua etapa com a president de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians?

Va ser una etapa molt dura perquè va ser el moment en què es va produir el tancament de la televisió pública valenciana. També, l’etapa de Trini Miró a la conselleria de Cultura que es va carregar el circuit valencià de teatre. De molta lluita, moltes protestes. També d’haver d’aguantar moltes amenaces. Ho vam fer el millor que poguérem i crec que aconseguirem plantar cara en un moment que calia fer-ho.

 

Quins són els teus projectes futurs?

Ara estic en aquesta funció, que en Nadal tornarem al Teatre Talia. Després tinc una altra funció de teatre El método Grönholm, que dins de poquet començaré a assajar.

Publicat en Entrevistes

Xavi, ens pots contar que nous projectes s’han posat en marxa aquest any des de la Federació i quins canvis podrem veure a la festa?

Aquest any el dia del Pregó ve carregat de moltes novetats, comptàrem amb un nou recorregut, l’any passat ja es feu la transició i enguany es realitzarà el que serà el format definitiu. L’itinerari ja no comptarà el dia 24 amb la visita a l’Asil Santa Elena sinó que es farà el dia d’abans el 23 de juliol amb la visita deles capitinaies i alferesies.  D’aquesta manera l’eixida de les festes es realitzarà a l’Església de l’Assumpció, ambl’ofrena a Abdon i Senén, Sants de la Pedra. A continuació, els festers desfilaran per l’Avinguda, però en arribar a la font de les Granotes, la comitiva continuarà desfilant pel costat de baixada de l’avinguda fins a arribar a la plaça, on es farà el pregó que aquest any recau en la figura d’Alfred Costa. 

 

Com es decidiu per Alfred Costa per al pregó d’aquest any?

Crec que després de començar aquest format l’any passat per primera vegada amb l’alcalde Jesús Ros, una figura que també ha sigut important durant aquests últims anys en el suport a la festa és Alfred. Ja que la junta directiva de la FMCT guarda un molt bon record de la seua gestió i hem volgut transmetre-li el nostre reconeixement en nom de tots els festers.

 

Què altres novetats ens depara el dia del Pregó?

Després del Pregó, els festers també podran gaudir aquest any  del “Sopar del Fester”, una festa que es realitzarà als peus de la Torre amb música per part de les dues bandes l’Unió Musical i el Cercle que estaran amenitzant durant tot el sopar i després. En la vetlada, els caporals amb més solera faran demostracions del seu art.

 

I que ens pots contar del nou recorregut de la Gran Entrada?

La Gran Entrada de Moros i Cristians, estrena nou itinerari. Com és habitual, els Moros i Cristians comencen la desfilada baixant pel carrer del “Convent” fins a arribar al col·legi de Trinitàries. No obstant això, enguany, quan la comitiva arribe a la plaça Major, farà la volta a la Torre i la vorejaran.  

 

Què voleu aconseguir en un futur per a la Festa de Moros i Cristians?

Crec que a part que les noves generacions vagen agafant el relleu per dur la festa a bon terme, que ja en algunes comparses i filaes podem veure, la festa evoluciona i ens dóna nous reptes per avançar i fer de la nostra festa un referent en l’àrea de la UNDEF, que malgrat que els 30 anys d’història podem comparar-se amb altres pobles que tenen segles de festa i estan molt arrelats.

 

Que diries als torrentis perquè isquen a viure la festa?

Convide a tots a eixir al carrer i gaudir amb el pregó, les trabucades, els parlaments i molta música i festa.

Publicat en Entrevistes

Pascual Martínez, amb 58 anys ha sigut anomenat nou regidor de Festes, advocat, treballador de banca de professió i un gran comunicador de vocació.

 

Ha dedicat la majoria de la seua vida a col·loborar al món associatiu, festiu, i esportiu de Torrent. Amb la seua paraula, es considera un apassionat del món de la comunicació, doblatge, la literatura i la poesia.

 

Quines qualitats creus que ha vist Ros en tu per confiar amb la teua persona com a regidor de festes de Torrent?

Pense que Jesús Ros va confiar en mi, per la meua trajectòria durant tots aquests anys en la meua vessant com a comunicador, presentador, i col·laborador en les festes del poble, presentador d’events associatius, i esportius. I açò també m’ha donat l’oportunitat de conéixer a molta gent del món festiu i associatiu.

 

Quina ha sigut la teua implicació en les festes torrentines? 

Bé, dir que malgrat que no sóc faller però si pare de falleres, i m’he mogut per distintes falles, i també he estat implicat en la Setmana Santa torrentina durant molts anys en la germandat del Davallament de la Creu, i a més a més, forme part de la filà dels Hospitalaris.

 

Com ha sigut la rebuda per part de la gent del món associatiu i festiu?

La veritat que estic molt content perquè, com et dic, tots aquests anys he estat col·laborant en el teixit associatiu i fester, i açò m’ha donat una certa venteja, perquè per exemple, conec a molts dels presidents de les comissions falleres, ja coneixia a Xavi Santamaria, president de la Federació, he col·laborat molt estretament també amb la FAC, en l’entrega del premi ciutadà i també coneixia el teixit associatiu, i la veritat és un orgull, perquè tota la gent em dona l’enhorabona i tot el món m’ha tendit la seua mà, i presta la seua ajuda i la seua predisposició perquè tot isca bé.

 

I ara que ets regidor de festes quines millores teniu pensat implementar en matèria de festes? Encara no m’ha donat temps, però si que m’agradaria reforçar la música en directe i el talent de la gent jove. Tenim el Rockejat però hui en dia tenim estils musicals molt presents inclús en el talent del poble, com el hip hop, rap, l’indie, que està molt de moda, en la voluntat que les festes arriben a tots que siguen unes festes participatives. Presentar una oferta si cal més completa de cara a l’any que ve. Com per exemple, el Rapejat que aquest any no es farà perquè volem preparar-ho en un poc més de temps perquè tinga més ressó, 

 

En què és baseu a l’hora de triar els artistes que actuaran al nostre poble?

S’han basat a fer valer el talent local que tenim a Torrent, com Raúl Ogalla, que ha triomfat en els concursos de televisió, Pascual Andreu, un tenor espectacular i Saray García, grups locals al Rockejat, les nostres bandes de Torrent, que van institucionalitzar un concert conjunt “A dues Bandes”. A la plaça de l’església. Les particions de músics torrentins a la Música a la fresca, els grups de balls torrentins, etc. I per altra banda, hem intentat fer una oferta d’arribar a un públic molt variat, la revista la copla, la gent que li agrada Supertramp, hem elegit la millor banda que fa la tribu a aquest grup, també comptarem amb una producció musical d’Eurovisió simfònic, comptarem amb les artistes de la Falla Antoni Pardo, campions de playbacks a València, comportem amb molts artistes a Torrent. Sí que es de veres que a mi m’agradaria dur a altres tipus d’artistes coneguts fora del món local per arribar a un grup més gran gent, però amb el pressupost prorrogat, 195 mil euros, hem intentat fer-ho el millor possible per arribar a tots. Esperem que per a l’any que ve espere poder aconseguir un focus més mediàtic a les Festes de Torrent. Però he de dir que dins de la modèstia dels números van a ser unes festes molt ambicioses,100 esdeveniments a més de 25 punts de la ciutat en més gràcies també al gran teixit festiu i associatiu amb què comptem. Destacar també que tindrem a Mojinos Escozios al Rockejat i en l’Auditori en Jazz Panorama amb l’actuació de Martirio i Chano Domínguez.

 

Quins són els teus desitjos per a les Festes de Moros i Cristians i el Rockejat d’enguany?

El tema de les festes de Moros i Cristians, pense que és l’eix, la part troncal de totes les festes, hem aconseguit un teixit associatiu on es junta cultura, tradició i molta festa. Hem aconseguit uns actes preciosos, venen més de 80 convidats a la Gran Entrada, perquè ens hem convertit en un referent hi ha moltes novetats com sabeu, i l’Ajuntament ha treballat amb la Federació colze amb colze, i estem molt contents, perquè la reversió social i econòmica és molt més gran del que nosaltres invertim, ja que genera una gran dinamització del comerç, i la restauració, probablement comptarem amb unes 12.000 persones el dia de la baixada. I sobre el Rockejat molt contents perquè hem consolidat una marca. Però, per altra banda, comptem amb Creu Roja, per a qualsevol problema, i també amb el Punt Violeta, esperem que no passe res, és més de previsió i sensibilització, però encara que l’ambient del Rockejat és més jove jo crec que anirà tot bé. I per finalitzar, convide a tots a què visquen la festa al carrer, que hi ha activitats per a tots.

Publicat en Entrevistes

Rebeca González és l’alferes mora 2019 de Torrent, que defensarà la Torre a base de trabucaes amb el seu exèrcit omeia per frenar l’amenaça del bàndol cristià. Quan està fora de la seua cabila, González treballa com a cambrera a una cafeteria de Torrent i, encara que no té molt de temps lliure, li agrada anar-se’n de cervesetes amb els seus amics i cuidar del seu hortet. 

 

Quan començares a participar en les Festes de Moros i Cristians de Torrent?

La veritat és que fa només quatre anys que entrí en la comparsa d’Omeies.

 

Què et va cridar l’atenció del bàndol moro?

Realment va ser per una amiga. Núria ja pertanyia als Omeies i em digué ‘Vine’t un dia!’ Aní a un sopar, aní a dos, aní a tres… i ja des d’aleshores no me n’he anat. 

 

Què és el que et fascina de la teua comparsa?

La meua comparsa és un poquet peculiar. Som molt tranquils. Fins a última hora no comencem a preparar res i ja, quan queda poc de temps, és quan comencem a menejar-nos. Aleshores, jo pense que són eixos nervis, els que fan que la festa funcione. També tenim la clotxinà. Tots volem el mateix: festa. A més, la meua comparsa és mixta i ací ens duguem prou bé. Som una comparsa de només 26 persones. Aleshores, arribarem al que podem arribar i volem fer-ho el més bonic possible.  

 

Què més teniu d’especial?

Som comparses com la resta, volem disfrutar de la festa, viure-la al màxim i no hi ha molt més. Bé, sí, és especial perquè estic jo. Si no estiguera jo, no seria tan especial (bromeja). 

 

Ja sabem que només portes quatre anys en la comparsa, però podries contar-nos alguna cosa sobre la seua història?

Realment et podria contar poc de la història de la meua comparsa. Jo sé que són omeies en referència a que varen ser ells l’última família que es quedà durant el Califat Omeia. Arran d’açò, es formà una colla d’amics de Torrent i es denominaren omeies

 

Alguna vegada havies imaginat que series l’alferes mora de Torrent?

No, mai. Tenint en compte que només duia quatre anys, això ni m’havia passat pel cap. 

 

Com vares acabar d’alferes?

La veritat és que començà com una broma: “Que sí, que m’apunte, que no m’apunte, que tal, que qual...” La veritat és que arribà el moment i m’apuntí. Vaig dir: “xica, que vull ser l’alferes”. Tinguí la sort que ningú més s’apuntà i l’opció era jo o jo. 

 

Què significa per a tu el teu càrrec?

Per a mi, el càrrec és molt important. Estic vivint la festa des d’un altre punt de vista. M’estic involucrant molt més del que m’havia involucrat fins ara. Aleshores, és disfrutar, anar d’un lloc a un altre, l’amistat que tinc amb altres càrrecs com ara Vicent, Sonia, Encarna...  És això el que realment m’enduré: una molt bona experiència. 

 

Com és la teua relació amb l’alferes cristiana?

La meua relació personal amb Sonia és molt bona, però, a nivell de mora, la veritat és que no la puc ni vore. Li llevaré la Torre en el moment que puga. Això ho tinc més clar que l’aigua: la deixaré al carrer [bromeja]. Però com a persona és un trosset de pa. 

 

Quins són els moments més emotius de la festa?

Jo em quede amb el pregó, perquè és quan comencen. És quan dius: “ja estic immersa en la festa i ja no puc tornar arrere”. Però també em quede amb les trabucaes. A mi, això d’agafar el trabuc i pegar tirs em fa molta il·lusió [riu]. 

 

Què podries contar-nos del boato d’enguany?

La veritat és que serà un boato curtet, intens i, per a mi, és el més bonic. No puc dir més.

 

Quin és el teu desig per a aquestes Festes de Moros i Cristians 2019?

El millor desig seria disfrutar, que el temps ens acompanye, oblidar-nos de totes les penes, eixir al carrer i viure-ho tot amb la màxima intensitat…

Publicat en Entrevistes

Sonia Guzmán és l’alferes cristiana 2019 de Torrent, que lluitarà aferrissadament al costat del seu exèrcit de dones guerreres per a arravatar-li la Torre al bàndol moro. A banda de lluitar contra els moros i gaudir de les nostres festes, treballa com a mestra d’Educació Infantil al Col·legi Públic Miguel Hernández de Torrent. Guzmán sempre té un somriure a la boca i revela a Nou Torrentí que li agrada passejar per la platja amb el seu gos i fer activitats d’oci amb els seus fills. 

 

Des de quan estàs involucrada en les Festes de Moros i Cristians de Torrent?

Estic involucrada en la filà des de fa 14 anys aproximadament. 

 

Per què et vares decantar per la filà de Na Violant?

Perquè tenia unes amigues allí. Jo vaig estudiar la meua carrera amb la meua amiga que em va animar. Aleshores, vaig provar, em va agradar i continue. Hi ha gent que va provant i no s’ubica en cap, però jo em vaig sentir fenomenal. 

 

Quins són els trets distintius de la teua filà?

En la filà fem playbacks i tenim una amiga que es disfressa d’Isabel Pantoja [riu] i fa uns playbacks molt graciosos. La meua filà és de dones i som molt guerreres, entusiastes... i disfrutem molt de la festa. 

 

Què podries contar-nos sobre la història del que representa la teua filà?

Representa la història de la Reina Na Violant, que era la dona de Jaume I. Na Violant era una dona molt intel·ligent, molt lluitadora i ajudava al seu home a conquerir València i, en este cas, a conquerir la Torre, que era dels moros vora el 1238 (riu i bromeja amb l’alferes mora). ¡Nosaltres no estàvem encara! [riu].

 

Havies somiat alguna vegada amb ser alferes? 

La veritat és que les meues companyes anaven dient-ho ja des de fa tres o quatre anys: “Sonia, alferes. Sonia, alferes...” Al final vingué el dia i no isqué ningú més i “Sonia, alferes” [riu]. 

 

Quina va ser la teua reacció quan ho vares saber?

Doncs alegria, la veritat, perquè jo no sóc ni clavariessa ni caperutxa... Només sóc cristiana de la filà. Aleshores, m’alegra i ho done tot al 100%.   

 

Quin és el significat de la figura que representes?

La figura de l’alferes acompanya el capità cristià en les seues desfilades, en els actes. El dia de les trabucaes, lluitem i trabuquem per defensar la Torre amb els nostres exèrcits de soldats...

 

Què podries avançar-nos sobre la indumentària i el boato d’enguany?

Açò és sorpresa, perquè si no, ja no té emoció. No podem dir-ho. Heu de vindre a veure la desfilada el dia 29. 

 

Quins són els moments que vius amb més intensitat durant la festa?

M’agraden molts moments, per exemple, el dia del pregó, que és el primer dia... Després, les trabucaes, l'entrà infantil’... Tots els dies tenen alguna cosa significativa i bonica... I, clar, també la cloenda final, que és la baixada pel carrer del convent..., però tots els moments són bonics... 

 

Com és l’ambient a la teua caserna? 

La veritat és que som 41 companyes apuntades i mediar amb totes les dones és un poquet complicat, però intentem dur-nos bé i passar-ho bé sense “malos rollos” ni res... Intentem gaudir de la setmana festera i deixar a un costat si hi ha alguna rivalitat entre algunes, encara que no és el cas. Es duen molt bé, la veritat. 

 

Com és la teua relació amb l’alferes mora?

Fantàstica, però la Torre ha de ser cristiana, no és per res, però açò és el que tenen les escriptures [esclata a riure]. 

 

Que els diries als torrentins perquè no es perden les Festes de Moros i Cristians d’enguany?

Estimats amics de Torrent, esteu convidats a gaudir de les festes de Torrent la setmana del 23 al 30 de juliol. Cada dia hi ha una cosa diferent: concerts, xarangues, discomòbil, desfilades, trabucaes… Esteu tots convidats.

Publicat en Entrevistes

El periòdic Nou Horta entrevista en exclusiva per a un mig escrit al polifacètic Santiago Segura per l'espectacle El sentido del humor: dos tontos y yo al costat de Florentino Fernández i José Mota.

 

Aquests tres còmics ens analitzaran què és el sentit de l'humor per a ells durant una hora i mitja aproximadament en el Palau de les Arts Reina Sofia de València. És una oportunitat única de veure a aquestes tres figures de l'espectacle reunides en un mateix escenari. Santiago Segura ens compta com va començar aquest projecte i com l'han dut a terme.

 

Com va sorgir aquest projecte?

Volíem veure al nostre públic del cinema i de la tele en persona, eixir de casa per a airejar-nos i conèixer més en profunditat la gastronomia del país, unit tot això, al fet que som "amiguetes" fa més de vint anys, ens va fer engiponar aquest bonic espectacle per a gaubança dels auditoris i alegria nostra pròpia.

 

És un treball que heu escrit i dirigit vosaltres mateixos, algun dels tres ha sigut el capitost del grup?

Hi ha hagut capitost, "cabezota", i fins i tot, capgròs en aquest grup, però com som molt inquiets, cada dia assumia un algun d'aqueixos rols. 

 

Ha sigut difícil posar-vos d'acord quant a tot el muntatge de l'espectacle?

Hem optat per un sistema democràtic, si hi ha alguna cosa en el que no estem d'acord votem i sempre guanya el dos a un.

 

Com has compaginat aquest espectacle amb els teus altres projectes?

El millor que he pogut (per cert, el 2 d'agost estrene la meua nova pel·lícula d'actor i director que recomane encaridament). 

 

L'espectacle es diu El sentido del humor: Dos tontos y yo. Qui serien els “tontos” i qui el “yo”?

El dubte ofèn, salta a la vista (encara que els altres dos tenen els seus dubtes).

 

L'humor és molt relatiu, la qual cosa li fa gràcia a un pot avorrir-li a l'altre. Què és per a tu l'humor?

Clar, l'humor per a mi és el que em fa gràcia a mi. En el meu cas concret, potser per ser una persona vulgar i corrent, la qual cosa em fa gràcia a mi li sol fer gràcia a molta gent. Per exemple, Flo i Mota em fan bastant gràcia.

 

Què ens pots comptar de la funció?

Et puc comptar absolutament tot, però sincerament crec que és millor veure-la. A més, hi ha un cert nivell d'improvisació... i això és complicat de comptar.

 

Què aporta el teu personatge en aquest trio?

La bellesa i estètica sens dubte, està molt bé l'humor i la gràcia però aquest trio estava necessitat d'algú realment atractiu. 

 

El passat 15 de desembre també vau estar en el Palau de les Arts i va ser un èxit absolut. Penseu que repetireu i omplireu l'aforament amb les vostres dues funcions?

No cabia una agulla, ara no sé. Quants dels nostres fans no van poder anar a la primera vegada és alguna cosa que ignore, espere que no ens deixen ací sols i que tornen a omplir el Palau. És cert, que ara hem de competir amb la platja però tenim confiança en el públic valencià. En tot cas, farem el possible perquè els que vinguen s'ho passen en gran i gaudisquen d'una vetlada inoblidable. 

 

Per què la gent no s'ha de perdre aquest espectacle?

Bàsicament perquè ens agradaria continuar dedicant-nos a això, i també, perquè la gent en general riu bastant amb nosaltres, i això és molt saludable.

 

Publicat en Entrevistes

L'artista Lolita Flores, guardonada amb la Medalla d'Or al Mèrit en Les Belles arts, protagonitza Fedra l'1 de juny en el TAC Catarroja. En aquesta obra, els espectadors podran ser testimonis de la tragèdia d'Eurípides versionada pel dramaturg Paco Bezerra i dirigida per Luis Luque.

 

Al llarg de l'espectacle no solament podrem delectar-nos amb l'actuació de Lolita Flores sinó també amb la d'un elenc d'actors del qual formen part Juan Fernández, Críspulo Cabezas, Michel Tejerina i Tina Sáinz. En aquesta ocasió, Lolita Flores ens ha concedit una entrevista en la qual ens parlarà sobre el seu talent, la seua vida professional i el seu paper en Fedra.  

 

Què t'ha aportat la teua família a nivell artístic?

M'ho ha aportat tot, és a dir, art, musicalitat, professionalitat, disciplina… Un poc de tot.

 

Qui t'ha ensenyat a cantar i actuar?

Això no s'ensenya. Això no es pot aprendre. El talent no es compra. No es pot comprar en un supermercat, és a dir, o el tens o no el tens. El que sí que pots fer és perfeccionar-ho a base d'estudi i aprenentatge, però si no tens talent no et serveix de res.

 

Amb quin de les teues facetes professionals et sents més realitzada a nivell personal i professional?

Amb totes perquè totes són diferents, ja siga fer de jurat en Tu carta me suena com actuar en una obra de teatre o presentar un programa m'agrada… Diguem que cadascuna d'eixes facetes té el seu aquell. 

 

I amb quin dels teus projectes et sents més satisfeta?

Amb tots, la veritat. No em puc queixar de cap. Tots han sigut diferents. Per tant, tots tenen el seu lloc en el meu cor.

 

I quin triaries si pogueres quedar-te amb un?

És que no podria quedar-me amb un. Són tots fills meus [riu].

 

I ara per què t'estàs centrant en el teatre?

Perquè m'agrada i són els guions els que m'arriben. Gràcies a Déu em va bé. És alguna cosa que estic fent perquè l'univers me l'ha posat en el meu camí. Porte temps en el teatre i un altre dels meus projectes és Tu cara me suena.

 

Creus que per a ser bona actriu preval el talent, la vocació, la tècnica o una barreja de tot?

Home, jo crec que has de tenir talent i després sentir les coses que dius, és a dir, ficar-te en la pell del teu personatge. Jo no sóc artista tècnica. Sóc artista de sentiment. 

 

En què consisteix ser ‘artista de sentiment’?

Em fique en el personatge llegint, aprenent i sentint el text, és a dir, creient-me de debò que sóc la dona que interprete.

 

L'1 de juny vindràs a Catarroja a interpretar Fedra. Podries explicar-nos un poc sobre l'obra que protagonitzes?

És una tragèdia grega que va escriure Eurípides fa molts anys i amb ella Paco Bezerra ha fet un text meravellós. Hi ha una posada en escena molt minimalista, però amb uns audiovisuals estupends. Ens han dirigit molt bé. La veritat és que a la gent li agrada. Estem omplint teatres amb aquesta història d'amor i desamor. És la història d'una dona que s'enamora del seu fillastre.

 

I què opines d'eixe tipus d'amor? 

Cadascun que faça el que vulga. Jo no estic per a jutjar a Fedra. Jo estic per a ficar-me en la seua pell i dir el text que ha escrit Paco Bezerra.

 

I què t'inspira per a ficar-te en la pell del teu personatge?

Jo no m'inspire. El que faig és ficar-me dins d'aqueixa dona, no del text. El text ja et va ficant dins del personatge, però el personatge es queda en l'escenari. Quan acabe torne a ser jo.

 

Quin toc personal li dones a eixa història?

Jo li done la meua raça i el meu esperit a Fedra.

 

Com és la personalitat d'eixa Fedra?

És una dona que es posa el món per barret i que crida als quatre vents que està enamorada sense saber les conseqüències i sense haver-les pensat. A més, a ella li és igual les conseqüències que li arriben. 

 

Què els diries als lectors de Nou Horta perquè vagen a veure Fedra?

Que per favor no es perden aquesta obra perquè és cultura. És alguna cosa que es va escriure fa 2.500 anys i encara està molt vigent. És una història meravellosa i cal anar a veure-la.

Publicat en Entrevistes
Pàgina 1 de 4