Albal ha acollit una trobada de boixeteres en el qual han arribat aficionades i aficionats de tots els punts de la Comunitat. Aquest certamen ha sigut organitzat per la Asociació de Boixeteres d’Albal i ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament.

El grup de Danses La Murta d'Albal va posar la música a aquesta trobada celebrada en el col·legi públic de Sant Blas en ple centre del municipi.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

El món faller d'Albal va celebrar aquest cap de setmana la proclamació de les seues falleres majors per a 2019. Són les joves Ana Duato Albert i la infantil Paula Muñoz Díaz: L'acte es va celebrar en el saló d'actes de l'Ajuntament d'Albal i durant el mateix es van nomenar també a les quals formaran part de les seues respectives corts d'honor. 

Els membres de la Corporació municipal, de la Junta Local Fallera d'Albal, així com els representants de les set comissions falleres de la localitat van acompanyar i van abrigallar als dos joves representants del món faller d'Albal per a l'exercici 2019. També van assistir les falleres majors de 2018, la jove Mireia Cap i la infantil Marta Penella, els qui d'aquesta manera passen el testimoni a les noves representants de les Falles d'Albal. 

L'alcalde d'Albal, Ramón Marí, en el seu discurs va destacar “hui us convertiu les dues en un referent per al món faller d'Albal, i em consta que així ho sereu. Ja ho sou en les vostres respectives comissions falleres i ara toca ser-ho per als centenars de albalencs que viuen les falles en el nostre poble. Tant per als quals són membres d'una de les nostres set comissions falleres com para aquells que gaudeixen, que gaudim, d'aquesta festa tan valenciana, tan nostra”.

Marí va destacar el paper fonamental de la dona en la festa “sou el centre, i així ha anat de bé per a aquesta popular tradició valenciana que són les Falles. No solament s'ha mantingut la festa sinó que aquesta ha anat a més cada any, i crec que aquest èxit es deu principalment a vosaltres que demostreu cada dia que esteu millor preparades que els homes per a qualsevol activitat o treball que us proposeu”.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

L'Ajuntament d'Albal ha iniciat les obres de recuperació i reforma del seu casc antic. L'actuació ha començat en els carrers Juan Esteve i La Torre, per a prosseguir en les calles Cronista Jesús Emilio Hernández (dos trams d'aquest carrer), Julio Nebot, Carrer Llarg i les places del Santíssim i de la Torre. L'actuació és una de les majors que es realitza en el municipi en els últims anys en el seu casc antic i que intervindrà en la posada en valor de tot l'entorn de la Torre vigía d'Albal, l'únic BIC de la localitat.

Hui l'alcalde d'Albal, Ramón Marí, ha visitat l'inici de les obres i ha destacat que “l'objectiu de l'Ajuntament és que l'actuació s'execute en el menor termini possible perquè aquesta obra es realitze ocasionant les mínimes molèsties, doncs ja sabem que qualsevol obra d'aquest tipus sempre genera incomoditats, com quan algú realitza obres en la seua casa vivint en ella, però al final el resultat és la revaloració de l'habitatge, en aquest cas d'aquesta zona del municipi”. Segons els tècnics municipals, el temps previst per a l'execució és de tres mesos i 

En aquesta primera fase del projecte es reformaran i rehabilitaran un total d'1.156 metres quadrats corresponents a la plaça del Santíssim, més aproximadament 2.000 metres quadrats dels carrers adjacents. Mentre, en la segona fase es recuperarà tota la plaça de la Torre i el seu entorn. La inversió total supera el 650.000 d'euros que realitzarà l'Ajuntament, la primera fase s'inverteixen 350.000 euros i en una segona 150.000 euros, al que cal afegir la rehabilitació del carrer Llarg amb un pressupost que paga l'empresa d'aigües Aqualia per 150.000 euros. Compta amb ajudes de la Diputació de València per a la remodelació de l'entorn de la Torre.

Els carrers que es rehabiliten, i que seran semipeatonales, són Juan Esteve, La Torre, un tram de Cronista Jesús Emilio Hernández, Julio Nebot, carrer Llarg i les places del Santíssim i de la Torre. Es tracta d'una important actuació “que posa en valor el nostre centre històric”, va afegir Ramón Marí, qui explique que “la plaça del Santíssim juntament amb la Plaça de la Torre, constitueixen membrana fonamental de la trama de centre històric d'Albal.

La reforma i la rehabilitació de les places consistirà en la creació de zones de descans amb la col·locació de bancs i arbrat i ampliant la vorera, així com la renovació la xarxa d'aigua potable i actuacions puntuals de reparació, millora del sistema de sanejament, millora i ampliació de l'enllumenat i de les instal·lacions elèctriques, i finalment un reasfaltado, elevant a la mateixa cota vorera i calçada. També es canviarà tota l'actual il·luminació de la Torre per a millorar l'actual imatge del monument, ja que és una de les poques torres vigía que queden en la comarca de l'època àrab.

L'objectiu és el de semipeatonalizar tots aquests carrers per a poder dotar d'un major espai al vianant i millorar la qualitat urbana, a causa que les voreres actuals són molt estretes i els vehicles aparcats dificulten l'accessibilitat dels veïns. 

La història de la Comunitat Valenciana, igual que en altres llocs, està basada en conquestes i reconquestes. Diferents imperis han habitat aquestes terres, deixant al seu pas un patrimoni històric. Molts són els casos de monuments que, desgraciadament, han desaparegut amb el temps, però a voltes tenim la sort de conservar-los. Albal ha mantingut la seua torre islàmica del segle XI i que va ser declarada com Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de Monument des de 2002.

Es tracta d'una torre defensiva del S. XI situada en el nucli històric de la població en una xicoteta plaça en la qual recauen dues dels seus fronts, existint adossats en els altres dos fronts (posterior i esquerre).

En el "Llibre del Repartiment" de València, consta la donació que va fer de la alquería àrab, en 1238, el Rei Jaume I a Gil de Atrosillo. Sis anys més tard aquest va vendre la venda d'Albal al cabildo de València que va conservar definitivament el senyoriu. Es tracta d'una torre d'origen àrab, de planta rectangular, les dimensions de la qual són 6,10 metres per 5,01 metres de costat.

El sistema constructiu es caracteritza per l'existència de quatre murs de càrrega, construïts amb tàpia de terra i calç i encofrada amb taules paral·leles. La tàpia està feta amb una proporció elevada de pedres no tallades que integren 2/3 parts del conglomerat. S'observen 16 tapiadas que constitueixen tres cossos diferenciats, coberts per volta de canó.

Es tracta d'un dels edificis més destacats de la comarca de l'Horta Sud i es troba dins de la xarxa torres islàmiques defensiva que va existir en aqueix moment en el territori valencià. Trobem edificacions similars i de la mateixa època a la d'Albal en poblacions com Alcàsser, Alfarp, Antella, Benifaiò, Beselga, Bétera, Godelleta, Picassent Serra o Sot de Xera. 

Primer anem a recuperar tot l'entorn i posar en valor la Torre, però no anem a quedar-nos ací “l'Ajuntament d'Albal té com a objectiu la posada en valor d'aquest monument amb aquesta intervenció, que ha d'orientar-se en tot cas a recuperar, en la mesura del possible, l'estat original del bé, ajustant-se en tots els seus punts a les normatives internacionals i principis bàsics de la restauració”, i és per açò que est va a ser el següent pas “s'obrirà la possibilitat de ser visitada i ser convertida en un espai museístic de qualitat, entrant en les rutes i guies de turisme comarcal pel seu indiscutible valor i interès històric i cultural, tal com ja va ocórrer després de la restauració de l'Ermita de Santa Anna del mateix municipi”, va explicar l'alcalde.

L'Ajuntament d'Albal vol donar visibilitat a la seua història, per açò està duent a terme un projecte per a millorar l'accessibilitat i renovar les infraestructures urbanes del centre històric. En paraules de l'alcalde Ramón Marí “No tots els pobles tenen un monument declarat Bé d'Interès Cultural, per a l'Ajuntament d'Albal és molt important que s'ajude a millorar el nostre centre històric, i sobretot fer-ho sempre pensant en el poble. El que anem a fer és crear una plaça emblemàtica i moderna, un entorn concorde a la importància del nostre monument, un lloc construït per al gaudi dels nostres veïns i veïnes”.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

Albal ofereix tallers que van des de la Defensa Personal fins a com aconseguir una alimentació sana. Els mateixos s'inicien a partir del dia 16 d'octubre. Han sigut organitzats des de la regidoria de Dona i Igualtat tallers que s'iniciaran la setmana vinent i es perllongaran fins al mes de desembre. Els tallers se celebren en el Centre Polivalent des de les 18,30 hores fins a les 20 hores.

El primer dels tallers és sobre l'ús de les “FLORS DE BACH” que s'iniciarà el dimarts dia 16 d'octubre i ho impartirà Lola Enguidanos, seran 12 sessions i el preu del mateix està subvencionat per l'Ajuntament d'Albal perquè siga menor el cost per a l'usuari. Mentre el dimecres s'iniciarà el taller de Defensa Personal que ho imparteix Carlos Escamilla i també consta de 12 sessions. El tercer dels tallers és sobre l'Alimentació sana que s'iniciarà el dijous dia 18 d'octubre i ho impartirà Liliana Pallares. Van dirigits a qualsevol veí de la localitat i el seu preu és d'entre 20 i 25 euros tot el curs.

 

Prevenció de la violència de gènere

Al mateix temps des de la regidoria de Dona i Igualtat s'han organitzat tallers gratuïts per a la prevenció de la Violència de Gènere que se celebraran durant les tardes novembre en el Centre Polivalent. Aquests tallers de prevenció són completament gratuïts i és una aposta de la regidoria perquè les dones d'Albal puguen conèixer la millor manera de prevenir i actuar en casos de violència de gènere.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

El món faller d'Albal va celebrar el comiat de les seues falleres majors 2018, la jove Mireia Cap i la infantil Marta Penella. L'acte va comptar amb la presència dels representants de la Junta Local Fallera i de l'alcalde d'Albal, Ramón Marí, i el regidor de Festes i Falles, Sergio Burguet. 

L'alcalde d'Albal, Ramón Marí, va destacar durant el comiat l'excel·lent regnat d'aquestes dues representants de les falles d'Albal “heu sigut unes grans representants de les falles d'Albal i en tots els llocs on heu acudit heu aconseguit deixar en molt alt lloc al món faller d'Albal, per açò avui vull donar-vos les gràcies pel treball realitzat durant aquest exercici faller. Sou un exemple per a les nostres joves que seguiran els vostres passos com a representants de les falles del municipi”.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

El poble d'Albal va retre homenatge a Francisca Muñoz Pastor, “Paquita la Sureta”. Va ser un acte on no va faltar la música i els balls tradicionals valencians, i on sobretot es va destacar la important figura de Paquita la Sureta per al poble d'Albal.

Francisca Muñoz va ser la primera dona que va arribar a ser regidora de l'Ajuntament d'Albal i una de les primeres a lluitar per la defensa del paper de la dona en la societat. També va ser una de les majors impulsores del ball tradicional valencià recuperant-ho en el municipi.

Paquita va nàixer a Albal el 12 de febrer de 1929, fa ara 90 anys. "La Sureta" es va criar durant uns temps difícils a Espanya, i on el paper de la dona estava ple de limitacions i moltes dificultats. Ella va lluitar per donar el protagonisme que la dona havia de tenir en una societat i va ser una de les precursores els seus drets per a aconseguir una vertadera igualtat entre homes i dones.

L'acte d'homenatge es va celebrar en la Casa de la Cultura i va anar l'alcalde d'Albal, Ramón Marí, acompanyat del regidor de Cultura, David Ramón, qui va fer lliurament del guardó a Paquita la Sureta. No va faltar l'emoció i l'afecte dels veïns que omplien les butaques de l'auditori de la Casa de la Cultura. "La Sureta” va ser molt treballadora des de ben xicoteta, ja que acompanyava al seu pare en les tasques del camp, i va treballar de tapissera, en vivers o en la mateixa cooperativa d'Albal.

També va col·laborar activament en moviments juvenils de la localitat, on va destacar per la seua passió pels balls tradicionals, tènia una gran afició i coneixement, ja que el seu pare era un gran ballador i el seu oncle “Vicent el Purere" va ser el fundador a Albal dels “balls tradicionals”. Aquesta passió va ser la que la va convertir en figura indispensable juntament amb Fermín Pardo, en la recuperació i posterior promoció dels balls tradicionals valencians com els Valencianes i el Bolero d'Albal.

A més de la seua gran aportació a la cultura valenciana, Paquita també va destacar per ser la primera dona regidor de l'Ajuntament d'Albal, entre els anys 1974 i 1979. El càrrec li va arribar per sorpresa i com ella mateixa relata “jo mai vaig decidir ficar-me a política, em van cridar i va anar el Governador qui va llevar als tres homes que havia manat en la llista des d'Albal i em va nomenar a la meua. Els regidors de l'Ajuntament d'Albal van votar per unanimitat que entrara en l'Ajuntament”. Va ser la responsable de Cultura i Joventut en l'Ajuntament . 

Paquita des de l'Ajuntament va lluitar per la igualtat entre homes i dones, ella recorda un cas en particular que “vaig aconseguir pujar-li el sou a una dona de la neteja que feia a més de conserge, i cobrava molt menys per les dos treballs que l'anterior conserge, però no sense abans passar per comentaris alguns companys que li deien que com podia comparar un home amb una dona al que ella responia amb el seu carisma característic “clar que no”, i afegia “com vaig a comparar un home amb una dona, si una dona val molt més que un home, però de llarg".

A més de política, també cal destacar la seua funció social pel poble d'Albal sent ella una de les fundadores d'Associació de Mestresses de casa d'Albal en 1976, i va anar de les precursors de la residència de majors, que des de la seua obertura el 1981 ha recolzat i ajudat de manera totalment altruista. Residència en la qual viu i segons ella “m'agrada tant que d'ací no em mouen.Sóc molt feliç en la residència”.

Per tots aquests motius, l'Ajuntament d'Albal, com a rècord el propi alcalde, Ramón Marí, “va decidir per unanimitat de tots els grups polítics”, concedir el cap de setmana passat el Premi Poble d’Albal a la Paquita la Sureta, i com ella mateixa deia “em sembla massa, jo tot el que he fet ho vaig fer de cor, creient que era el correcte, sempre defensant a les dones. Tot m'ha agradada si tocava ballar a ballar, si tocava fer esport, esport. He sigut i sóc molt feliç”.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL
Dilluns, 08 Octubre 2018 10:45

Les Tryius d'Albal comencen temporada

Albal 5 d'octubre de 2018. Les Mestresses de casa Tyrius d'Albal han començat la temporada, com és tradició en el col·lectiu, amb la celebració d'un berenar en uns coneguts salons del poble. Entre el centenar de dones, dos homes, l'alcalde Ramón Marí i el rector d'Albal, Engraci Bataller. El primer edil va dir sentir-se molt orgullós d'aquest col·lectiu que a més és aquesta setmana notícia. 

“Aquests dies posem en valor la fundació de la mestresses de casa en 1976, col·lectiu que va ser una de les fundadores Paquita La Sureta que avui rep el Premi Poble d'Albal 2018”.

Les Tyrius d'Albal tenen per davant mesos d'activitats, tallers de ioga, viatges, excursions, entre unes altres

informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

L'Ajuntament d'Albal inicia aquesta mateixa setmana les obres de recuperació i millora de l'el seu centre històric. L'actuació és una de les majors que es realitza en el municipi en els últims anys en el seu casc antic i que intervindrà en la posada en valor de tot l'entorn de la Torre vigía d'Albal, l'únic BIC de la localitat.

L'actuació revaloritzarà tota la zona, “ja que un poble que no posa en valor el seu passat no pot mirar al futur”, va explicar avui l'alcalde d'Albal, Ramón Marí, qui ha oferit una roda de premsa al costat dels tècnics municipals per a explicar l'obra que es va a executar en breu. Ho han acompanyat de l'arquitecta municipal, Manuela Molina i l'enginyer d'Obres Públiques, Oscar González.

“L'Ajuntament ja ha adjudicat les obres de la primera fase i s'iniciaran en breu els treballs, en principi està previst que comencen a la fi de setmana. L'objectiu de l'Ajuntament és que l'actuació s'execute en el menor termini possible perquè aquesta obra es realitze ocasionant les mínimes molèsties, doncs ja sabem que qualsevol obra d'aquest tipus sempre genera incomoditats. El temps previst és de tres mesos i només es realitzarà algun tall puntual d'aigua”, va assegurar l'alcalde. 

Aquesta mateixa setmana està previst que s'inicien les obres en els carrers Juan Esteve i La Torre. En aquesta primera fase del projecte es reformaran i rehabilitaran un total d'1.156 metres quadrats corresponents a la plaça del Santíssim, més aproximadament 2.000 metres quadrats dels carrers adjacents. Mentre, en la segona fase, les obres de la qual s'adjudicaran demà, recuperaran tota la plaça de la Torre i el seu entorn. La inversió total supera el 650.000 d'euros que realitzarà l'Ajuntament, la primera fase s'inverteixen 350.000 euros i en una segona 150.000 euros, al que cal afegir la rehabilitació del carrer Llarg amb un pressupost que paga l'empresa d'aigües Aqualia per 150.000 euros. Compta amb ajudes de la Diputació de València per a la remodelació de l'entorn de la Torre.

Els carrers que es rehabilitaran, i que seran semipeatonales, són Juan Esteve, La Torre, Cronista Jesús Emilio Hernández, Julio Nebot, carrer Llarg i les places del Santíssim i de la Torre. Es tracta d'una important actuació “que posa en valor el nostre centre històric”, va afegir Ramón Marí, qui explique que “la plaça del Santíssim juntament amb la Plaça de la Torre, constitueixen membrana fonamental de la trama de centre històric d'Albal

La reforma i la rehabilitació de les places consistirà en la creació de zones de descans amb la col·locació de bancs i arbrat i ampliant la vorera, així com la renovació la xarxa d'aigua potable i actuacions puntuals de reparació, millora del sistema de sanejament, millora i ampliació de l'enllumenat i de les instal·lacions elèctriques, i finalment un reasfaltado, elevant a la mateixa cota vorera i calçada. També es canviarà tota l'actual il·luminació de la Torre per a millorar l'actual imatge del monument, ja que és una de les poques torres vigía que queden en la comarca de l'època àrab.

L'objectiu és el de semipeatonalizar tots aquests carrers per a poder dotar d'un major espai al vianant i millorar la qualitat urbana, a causa que les voreres actuals són molt estretes i els vehicles aparcats dificulten l'accessibilitat dels veïns. 

La història de la Comunitat Valenciana, igual que en altres llocs, està basada en conquestes i reconquestes. Diferents imperis han habitat aquestes terres, deixant al seu pas un patrimoni històric. Molts són els casos de monuments que, desgraciadament, han desaparegut amb el temps, però a voltes tenim la sort de conservar-los. Albal ha mantingut la seua torre islàmica del segle XI i que va ser declarada com Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de Monument des de 2002.

Es tracta d'una torre defensiva del S. XI situada en el nucli històric de la població en una xicoteta plaça en la qual recauen dues dels seus fronts, existint adossats en els altres dos fronts (posterior i esquerre).

En el "Llibre del Repartiment" de València, consta la donació que va fer de la alquería àrab, en 1238, el Rei Jaume I a Gil de Atrosillo. Sis anys més tard aquest va vendre la venda d'Albal al cabildo de València que va conservar definitivament el senyoriu. Es tracta d'una torre d'origen àrab, de planta rectangular, les dimensions de la qual són 6,10 metres per 5,01 metres de costat.

El sistema constructiu es caracteritza per l'existència de quatre murs de càrrega, construïts amb tàpia de terra i calç i encofrada amb taules paral·leles. La tàpia està feta amb una proporció elevada de pedres no tallades que integren 2/3 parts del conglomerat. S'observen 16 tapiadas que constitueixen tres cossos diferenciats, coberts per volta de canó.

Es tracta d'un dels edificis més destacats de la comarca de l'Horta Sud i es troba dins de la xarxa torres islàmiques defensiva que va existir en aqueix moment en el territori valencià. Trobem edificacions similars i de la mateixa època a la d'Albal en poblacions com Alcàsser, Alfarp, Antella, Benifaiò, Beselga, Bétera, Godelleta, Picassent Serra o Sot de Xera. 

Primer anem a recuperar tot l'entorn i posar en valor la torrent, però no anem a quedar-nos ací “l'Ajuntament d'Albal té com a objectiu la posada en valor d'aquest monument amb aquesta intervenció, que ha d'orientar-se en tot cas a recuperar, en la mesura del possible, l'estat original del bé, ajustant-se en tots els seus punts a les normatives internacionals i principis bàsics de la restauració”, i és per açò que est va a ser el següent pas “s'obrirà la possibilitat de ser visitada i ser convertida en un espai museístic de qualitat, entrant en les rutes i guies de turisme comarcal pel seu indiscutible valor i interès històric i cultural, tal com ja va ocórrer després de la restauració de l'Ermita de Santa Anna del mateix municipi”, va explicar l'alcalde.

L'Ajuntament d'Albal vol donar visibilitat a la seua història, per açò està duent a terme un projecte per a millorar l'accessibilitat i renovar les infraestructures urbanes del centre històric. En paraules de l'alcalde Ramón Marí “No tots els pobles tenen un monument declarat Bé d'Interès Cultural, per a l'Ajuntament d'Albal és molt important que s'ajude a millorar el nostre centre històric, i sobretot fer-ho sempre pensant en el poble. El que anem a fer és crear una plaça emblemàtica i moderna, un entorn concorde a la importància del nostre monument, un lloc construït per al gaudi dels nostres veïns i veïnes”.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

Un any més l'Ajuntament d'Albal organitza el Premi Poble d'Albal, que enguany celebra la seua segona edició. Un nou acte en el qual es vol reconèixer la trajectòria professional dels guardonats, els seus mèrits, la seua dedicació i el seu esforç. L'any passat el guardó va recaure sota Francisco Zacarés, compositor i director musical Albalenc i enguany la persona sobre la qual ha recaigut aquest honor de manera unànime es Francisca Muñoz Pastor, "Paquita la Sureta". 

El regidor de Cultura, David Ramón, la regidoria del qual organitza estos premis ha destacat que “Paquita es una figura molt important a Albal, tots els partits ens hem posat d’acord per donar-li aquest premi, que vol reconèixer la importància que es mereix”.

Paquita va nàixer a Albal el 12 de febrer de 1929, fa vora 90 anys, era finals dels anys 20, i faltava poc perquè Espanya visquera un dels moments més negres de la seua història contemporània, la Guerra Civil i la posterior dictadura que va durar quasi 40 anys. "La Sureta" es va criar en un temps difícil, en un temps de guerra i de feixisme, on el paper de la dona estava ple de limitacions i dificultats. Ella va lluitar per fer-se un lloc i va fer moltes i molt bones coses per Albal.

"La Sureta” ha sigut des de ben menuda molt treballadora, al ser filla única i, com diu ella, “al no hi haure xic a casa”, ella era l’encarregada d’acompanyar a son pare al camp quan hi havia molta feina. Va desenvolupar diversos treballs, treballs, tapissant, en vivers o a la mateixa cooperativa del nostre poble, a pesar de la negativa de sa mare, però a Paquita li agradava treballar, li encantava estar on hi haguera gent. 

També va col•laborar activament amb els moviments juvenils de la localitat, en aquell moment integrats a l'Organització Juvenil Espanyola Femenina, on va destacar per la seua passió pels balls tradicionals, dels quals posseïa una gran afició a més de grans coneixements, una passió que venia de família, degut a que son pare era un gran ballador i son tio, “Vicent el Purere" va ser el fundador en Albal dels balls tradicionals. És aquesta passió la qual la va convertir en figura indispensable junt amb la de Fermín Pardo, en la recuperació i posterior promoció arran del nostre territori dels balls tradicionals com ara les Valencianes i el Bolero d'Albal,

A part de la seua gran aportació a la cultura valenciana, Paquita també va destacar per la seua llavor política a Albal, sent la primera dona Regidora a l'Ajuntament d'Albal entre els anys 1974 i 1979. Un càrrec que li va vindre per sorpresa, segons ens conta la pròpia Paquita  “Jo no vaig decidir clavar-me a política, a mi hem cridaren, segurament ho va enviar la delegada de València, la que estava en la junta i ella digué “ací hi ha una dona que val per a política”, això crec jo, i es quan el governador va ratllar els noms del llistat de tres homes que es va enviar des d’Albal i hem va posar a mi. Quan va aplegar la ordre a l’Ajuntament, els regidors que hi havia en aquell moment votaren per unanimitat la meua entrada”

Va ser l’encarregada de l’àrea de cultura i joventut “en aquella època jo era una fiera, tots homes cara a mi, jo assoles de dona, i si hi havia de dir la veritat, jo la deia, Se’m respectava però no se’m feia massa cas”. Paquita des de l’Ajuntament va lluitar per la igualtat entre homes i dones, recorda un cas en particular que va aconseguir pujar-li el sou a una dona de la neteja que feia a més de conserge, i cobrava molt menys per les dos feines que l’anterior home conserge, però no sense abans passar per comentaris d’alguns companys que li dien que com podia comparar un home amb una dona a lo que ella responia amb el seu carisma característic “clar que no, com vaig a comparar un home amb una dona, si una dona val molt mes que un home, però d’un rato llarg.”

Però a més de política, i de la seua llavor cultural, també cal destacar la seua funció social per el poble d’Albal sent una de les fundadores de l'Associació d'Ames de Casa d'Albal al 1976, i per descomptat per la seua llavor a la residència de majors, que des de la seua obertura el 1981 porta desenvolupant una tasca incommensurable de suport i ajuda de forma totalment altruista. Residència a la qual viu i segons ella “m’agrada tant que d’ací no hem treien, He sigut molt feliç ací dins”

És per tot açò pel qual s'ha decidit atorgar-li el Premi Poble d'Albal. Rep este reconeixement amb molta modèstia i un poquet cohibida, “Hem sembla massa, jo tot el que he fet ho he fet de cor, creient que era lo correcte, sempre defenent a les dones. He tingut una vida plena, tot lo que m’ha agradat es tot lo que he fet, a ballar a ballar, a fer esport, pues esport, jo contenta i feliç. I no m’ha donat mai importància ni vergonya,. Perquè no puc ballar, que si nos enseguida hem posava”

La gala tindrà lloc el pròxim divendres 5 d'octubre a les 20.00 hores a la Casa de Cultura, l’Alcalde Ramón Marí serà l’encarregat de donar-li el premi. En acabar l'acte tindrà lloc un vi d'honor per a tots els assistents.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

Albal va celebrar aquest cap de setmana un curs de formació en l'ús de la pólvora per a fallers i festers del municipi. El curs organitzat per la Junta Fallera d'Albal va comptar amb l'assistència de prop d'un centenar d'alumnes. El curs es va celebrar en la Casa de la Cultura d'Albal i al mateix van assistir membres de la majoria de comissions falleres de la localitat.

El curs va ser impartit pels experts de la Federació Valenciana d'Associacions de “Amics del Coet”. Es va perllongar durant tot el matí i en cavar els assistents van passar un examen que els agredita amb el CRE en les modalitats de Correfocs, Cordà, Passejà i Despertà.

L'alcalde d'Albal, Ramón Marí, va assistir a la inauguració del curs i va destacar la importància d'aquests cursos “encara que la majoria sabeu i feu un ús responsable de la pólvora, aquest tipus de cursos ens serveixen a tots per a millorar en seguretat en cadascun dels actes festius on la pólvora és protagonista. Per açò, des de l'Ajuntament anem a recolzar aquest tipus d'activitats que ajuden a millorar la seguretat de les nostres festes i que servisquen per a evitar qualsevol tipus d'accident”.

Marí va animar a festers i fallers d'Albal a participar “en aquests cursos, ja que és una molt bona oportunitat per a estar millor formats en l'ús de la pólvora per a gaudir de les festes amb menors riscos”.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL
Pàgina 10 de 16