Divendres, 18 Octubre 2019 11:37

El que diga el Suprem

Vendrem l'habitatge habitual (*) per a adquirir una altra per a la mateixa fi (**). Calculem l'impacte en el nostre IRPF del benefici obtingut, guany patrimonial, és a dir, aproximadament, la diferència entre el valor de venda descomptades les despeses i impostos ocasionats, i el valor de compra més les despeses i impostos que en el seu moment paguem. L'import resultant anirà a la base de l'estalvi i tributarà segons una escala de tres trams (19%, 21% i 23%).

 

La norma ens permet declarar exempta el guany en la mateixa proporció en què l'import de la venda, descomptat si escau l'import del préstec pendent d'amortitzar, el destinem a la compra de la nova (en un termini de dos anys), si la destinació és de la totalitat, l'exempció és del 100%; si és menys, es tributarà per la part proporcional del guany, que és el que ocorre quan de l'import total de la venda, una part la destinem a altres finalitats. Però si el restant és inferior al preu i despeses de la nova i per al seu pagament obtenim un finançament que amortitzarem en terminis, ara, la AEAT i el TSJ de la CV, entenen que no hem reinvertit la totalitat, però una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, entén que no és necessari que els diners reinvertits siga el mateix, quant al seu origen, que l'obtingut en la venda.

 

Ara està en la taula del Tribunal Suprem l'obligació d'unificar criteris, de manera que depenent de l'esperada sentència d'aquest Tribunal, tot pot continuar igual o s'obrirà l'aixeta de les sol·licituds de devolució per ingrés indegut de tots els contribuents que hagen estat en aquesta situació, en els últims quatre anys des de la presentació de la sol·licitud, termini de prescripció de l'impost, que es pot interrompre amb la presentació ja de la mateixa per a evitar la prescripció del 2015.

 

(*) L'edificació que constituesca la seua residència durant un termini continuat de, almenys, tres anys. Amb algunes excepcions.

 

(**) Cal que siga habitada de manera efectiva i amb caràcter permanent pel mateix contribuent, en un termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o terminació de les obres.

 

Gabi Martínez

Martínez Abad Consultores

Economista - Miembro Grupo ACE

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

www.linkedin.com/in/gabimartinez-01

www.facebook.com/GabiMartinez2016

Publicat en Economia
Dilluns, 07 Octubre 2019 11:15

La teua societat et deu diners?

És habitual que amb càrrec a la societat es paguen despeses dels seus socis, i això té la seua problemàtica si no es tracta bé fiscalment. Però hui ens dediquem a comentar la situació inversa. Una de les formes habituals i molt més des de l'última crisi ha sigut la típica aportació o injecció d'imports del soci a la seua societat. Quan als balanços apareixen saldos deutors a favor dels seus socis i que perduren en el temps. Són les mal anomenades comptes amb socis, que en realitat són préstecs si es pretenen reintegrar o aportacions si no és així.

 

Quan el moviment és de càrrec i abonament amb certa recurrència, si, podem parlar de comptes amb socis i mancat de problemes fiscals, atés que s'admet que ni la societat ni el soci obté beneficis financers. Quan el saldo roman molt temps i encara que realment el soci no perceba un rendiment per el, en tractar-se segons la normativa fiscal de persones vinculades, soci-societat, el tractament que se li ha de donar és el que resultaria en operacions similars entre persones estranyes. El prestador cobra interessos subjectes a IRPF, el prestatari els paga amb dret a deducció, i si la societat no és prestatària si no donatària, perquè l'estrany lliurament sense demanar res a canvi, la receptora haurà de passar per les arques autonòmiques pel concepte d'Impost de Donacions. La qüestió, és que la norma fiscal preveu que quan aquestes operacions es fan entre “molt coneguts”, vinculats, soci i societat, l'AEAT cobra sí o sí. L'interés reportat a favor del soci serà el legal dels diners, encara que no el cobre i en altres situacions s'estaran reportant dividends.

 

L'important és que abans que vinga la inspecció a qualificar eixos saldos amb el criteri que estime, possiblement més beneficiós per a les arques de l'Estat, és convenient donar-li forma. No hi ha més, si no és un compte amb socis, un compte corrent que es mou amb habitualitat, amb eixa o eixes aportacions el soci haurà fet un préstec, una aportació al capital social o bé una aportació no reintegrable.

 

És convenient estudiar cada cas i formalitzar el document més apropiat, amb acord de Junta General, amb més despesa en cas d'ampliació de capital, amb menys despesa en cas de préstec o molt menys o cap en cas d'aportació no reintegrable.

 

Però al seu torn hem de preveure si en algun moment el soci demanarà o no el reintegrament perquè la tributació serà diferent. I tot sabent que la norma és interpretable i el TSJ de Madrid ja ha dit que fins que no passen 15 anys no té per què dubtar-se que es tracta d'un préstec, no donació ni aportació a fons propis.

 

Mira el teu balanç.

 

Gabi Martínez

Martínez Abad Consultores

Economista - Membre Grupo ACE

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

www.linkedin.com/in/gabimartinez-01

www.facebook.com/GabiMartinez2016

Publicat en Economia