L'Ajuntament d'Alboraia ha obert el carrer Miguel Monzó després de la finalització de les obres de reurbanització dels paviments i les instal·lacions. Aquesta acció forma part del projecte de reurbanització del nucli antic d'Alboraia.

Les obres, que tenien com a objectiu la millora de l'accessibilitat del carrer, han consistit en l'aixecament de la calçada i les voreres existents per a la seua substitució i pavimentació. Així mateix, s'han modificat els embornals que condueixen l'aigua de pluja i s'ha substituït la canonada que discorre sota la calçada.

El termini d'execució de les obres ha sigut de quatre mesos i ha comptat amb un pressupost de 116.517,91 euros.

 

Informa Nou Horta. Alboraia

Publicat en Alboraia-VAL

Aquesta setmana han arrancat a Torrent dues obres que milloraran les condicions de vida de les persones amb mobilitat reduïda. D’una banda, han començat els treballs en la Font de les Granotes que tindrà prompte voreres més accessibles gràcies als treballs de millora que han arrancat aquest matí en aquest reconegut enclavament de la ciutat. Està prevista l’ampliació de l’espai transitable i accessible sense posar en perill la seguretat dels vianants en un encreuament actualment de difícil accessibilitat per al vianant. La Font de les Granotes és un dels encreuaments més transitats i de majors problemes per a transitar per la seua estreta vorera al voltant de la font i per la inexistència dels rebaixes suficients, així com l’elevada vorada.

D’altra banda, també s’està millorant l’accessibilitat de l’edifici de l’Ajuntament de Torrent en l’entrada del carrer Ramón y Cajal amb la instal·lació d’una plataforma elevadora. La instal·lació d’una plataforma s’uneix a la rampa ja existent que facilita en aquest accés el trànsit de carros de bebé i cadires de rodes. També està previst que en les dependències de Benestar Social del carrer Santo Domingo es duguen a terme treballs per a millorar igualment l’accessibilitat.

Amb aquests treballs, l’Ajuntament de Torrent respon a les demandes traslladades per l’Associació per a la Integració de Discapacitats de Torrent (ASIDIT).

 

Informa Nou Horta. Torrent

Publicat en Torrent-VAL

Hui s'han iniciat les obres de reconstrucció del mur del Pati de les Sitges. Després de la signatura ahir de l'acta de replanteig per part de l'empresa i de les administracions involucrades, hui s'ha posat en marxa ja la reconstrucció del mur del Pati de les Sitges.

Durant aquestes primeres setmanes es realitzarà la retirada de la part del mur que descansa en el Passeig de Concepción Arenal. Aquesta retirada es realitzarà a poc a poc, amb la selecció dels elements de forma quasi manual, que seran depositats en el mateix espai per al seu posterior ús en la reconstrucció. Les lloses i elements de cadirat que encara queden en aquest espai i que no van ser retirades en un primer moment seran embalades i depositades en la part superior del propi pati, i la resta de material de maçoneria, com la terra, grava i blocs de l'interior del mur seran depositats en contenidors diferenciats per a facilitar així l'ús.

Amb posterioritat, i una vegada estiga buidada la zona, es procedirà a la revisió minuciosa d'aquesta, per a veure que parts puguen estar inestables i ser retirades i després, ja amb la solució constructiva adoptada que ha de ser uniforme per a tot el monument i la seua rehabilitació integral, es procedirà a alçar el mur i restaurar-ho a la seua situació original.

“Hui hem donat el primer pas que ens permetrà tornar a veure el nostre monument tal com estava abans del 18 de setembre. És un gran pas, som molt positius, i estem segurs que amb la col·laboració de la Direcció General de Patrimoni, del Ministeri de Foment i del propi Ajuntament de València, podrem continuar donant passos gegantescos en la rehabilitació integral del monument. El nostre pati té un valor històric incalculable, però per als quals ací residim i vivim, el seu valor sentimental no té preu, hem crescut amb ell, i volem continuar veient-ho en plenitud, i continuarem lluitant perquè així siga”, apunta l'Alcalde de Burjassot, Rafa García.

 

Informa Nou Horta. Burjassot

Publicat en Burjassot-VAL

Aquesta setmana s’han iniciat en el col·legi públic Villar Palasí de Burjassot les obres per valor de 230.000 euros que s’invertiran, principalment, en la substitució de la deteriorada coberta de l’edifici i en altres accions necessàries de manteniment i conservació del centre. Aquesta ajuda procedeix del Pla de Manteniment d’Escoles de la Diputació de València.

En el cas del CEIP Villar Palasí, la subvenció assignada servirà per a substituir per complet la coberta de l’edifici que, en l’actualitat i a causa de la deterioració pel pas del temps, presenta nombroses goteres que no es poden reparar aïlladament sinó que precisen d’un recanvi integral de l’estructura. Així mateix, l’obra comporta també treballs de recanvi de finestrals que permetran mantindre millor l’aïllament de les aules. Està previst que l’obra finalitze al desembre.

 

Informa Nou Horta. Burjassot

Publicat en Burjassot-VAL

La Coordinadora que treballa per la defensa del Paratge Natural dels Moles, dins del com es troba el barrac L’Endolça, es manifesta en contra d'unes obres que envaeixen el barranc, recorda que la llei reconeix un llit d'aigua discontinu com a domini públic hidràulic, i com tal genera unes zones de servitud de pas i una zona de policia. Zones que cal respectar per a realitzar les labors de vigilància i neteja del barranc, per si fóra necessari. Les obres realitzades del col·legi han envaït la zona de servitud de pas, construint literalment sobre el barranc.

I després dels dos últims episodis de pluges, s'han produït en tots dos casos l'enfonsament de part del talús sobre el llit del barranc, posant en evidència la inestabilitat de lloc triat per a la construcció d'un col·legi. De fet, ja l'any 2012 les aigües van sobrepassar l'actual pont d'accés al barri situant-se a l'altura del pati del col·legi en construcció.

La Coordinadora se solidaritza amb l'Associació de Veïns Lloma Llarga-Valterna que des del mes de febrer sol·licita informació sobre la construcció tant a l'Ajuntament com a la Confederació Hidrogràfica de Xúquer.

La Coordinadora denúncia també que el barranc d'Endolça és el mateix sobre el qual la transnacional britànica Intu vol construir el seu Mega centre comercial. I assenyala la temeritat que suposaria per part de les diferents administracions consentir que una vegada més prevalga l'interès privat d'uns pocs sobre la seguretat de la ciutadania. En aquest cas pel perill d'inundacions que generaria Intu Mediterrani, ja que la seua construcció suposaria la impermeabilització de més d'un milió i mitjà de metres quadrats de bosc i l'ocupació dels terrenys que ocupa actualment el barranc d’Endolça.

 

Informa Nou Horta. Paterna

Publicat en Paterna-VAL

L'Ajuntament d'Albal ha iniciat les obres de recuperació i reforma del seu casc antic. L'actuació ha començat en els carrers Juan Esteve i La Torre, per a prosseguir en les calles Cronista Jesús Emilio Hernández (dos trams d'aquest carrer), Julio Nebot, Carrer Llarg i les places del Santíssim i de la Torre. L'actuació és una de les majors que es realitza en el municipi en els últims anys en el seu casc antic i que intervindrà en la posada en valor de tot l'entorn de la Torre vigía d'Albal, l'únic BIC de la localitat.

Hui l'alcalde d'Albal, Ramón Marí, ha visitat l'inici de les obres i ha destacat que “l'objectiu de l'Ajuntament és que l'actuació s'execute en el menor termini possible perquè aquesta obra es realitze ocasionant les mínimes molèsties, doncs ja sabem que qualsevol obra d'aquest tipus sempre genera incomoditats, com quan algú realitza obres en la seua casa vivint en ella, però al final el resultat és la revaloració de l'habitatge, en aquest cas d'aquesta zona del municipi”. Segons els tècnics municipals, el temps previst per a l'execució és de tres mesos i 

En aquesta primera fase del projecte es reformaran i rehabilitaran un total d'1.156 metres quadrats corresponents a la plaça del Santíssim, més aproximadament 2.000 metres quadrats dels carrers adjacents. Mentre, en la segona fase es recuperarà tota la plaça de la Torre i el seu entorn. La inversió total supera el 650.000 d'euros que realitzarà l'Ajuntament, la primera fase s'inverteixen 350.000 euros i en una segona 150.000 euros, al que cal afegir la rehabilitació del carrer Llarg amb un pressupost que paga l'empresa d'aigües Aqualia per 150.000 euros. Compta amb ajudes de la Diputació de València per a la remodelació de l'entorn de la Torre.

Els carrers que es rehabiliten, i que seran semipeatonales, són Juan Esteve, La Torre, un tram de Cronista Jesús Emilio Hernández, Julio Nebot, carrer Llarg i les places del Santíssim i de la Torre. Es tracta d'una important actuació “que posa en valor el nostre centre històric”, va afegir Ramón Marí, qui explique que “la plaça del Santíssim juntament amb la Plaça de la Torre, constitueixen membrana fonamental de la trama de centre històric d'Albal.

La reforma i la rehabilitació de les places consistirà en la creació de zones de descans amb la col·locació de bancs i arbrat i ampliant la vorera, així com la renovació la xarxa d'aigua potable i actuacions puntuals de reparació, millora del sistema de sanejament, millora i ampliació de l'enllumenat i de les instal·lacions elèctriques, i finalment un reasfaltado, elevant a la mateixa cota vorera i calçada. També es canviarà tota l'actual il·luminació de la Torre per a millorar l'actual imatge del monument, ja que és una de les poques torres vigía que queden en la comarca de l'època àrab.

L'objectiu és el de semipeatonalizar tots aquests carrers per a poder dotar d'un major espai al vianant i millorar la qualitat urbana, a causa que les voreres actuals són molt estretes i els vehicles aparcats dificulten l'accessibilitat dels veïns. 

La història de la Comunitat Valenciana, igual que en altres llocs, està basada en conquestes i reconquestes. Diferents imperis han habitat aquestes terres, deixant al seu pas un patrimoni històric. Molts són els casos de monuments que, desgraciadament, han desaparegut amb el temps, però a voltes tenim la sort de conservar-los. Albal ha mantingut la seua torre islàmica del segle XI i que va ser declarada com Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de Monument des de 2002.

Es tracta d'una torre defensiva del S. XI situada en el nucli històric de la població en una xicoteta plaça en la qual recauen dues dels seus fronts, existint adossats en els altres dos fronts (posterior i esquerre).

En el "Llibre del Repartiment" de València, consta la donació que va fer de la alquería àrab, en 1238, el Rei Jaume I a Gil de Atrosillo. Sis anys més tard aquest va vendre la venda d'Albal al cabildo de València que va conservar definitivament el senyoriu. Es tracta d'una torre d'origen àrab, de planta rectangular, les dimensions de la qual són 6,10 metres per 5,01 metres de costat.

El sistema constructiu es caracteritza per l'existència de quatre murs de càrrega, construïts amb tàpia de terra i calç i encofrada amb taules paral·leles. La tàpia està feta amb una proporció elevada de pedres no tallades que integren 2/3 parts del conglomerat. S'observen 16 tapiadas que constitueixen tres cossos diferenciats, coberts per volta de canó.

Es tracta d'un dels edificis més destacats de la comarca de l'Horta Sud i es troba dins de la xarxa torres islàmiques defensiva que va existir en aqueix moment en el territori valencià. Trobem edificacions similars i de la mateixa època a la d'Albal en poblacions com Alcàsser, Alfarp, Antella, Benifaiò, Beselga, Bétera, Godelleta, Picassent Serra o Sot de Xera. 

Primer anem a recuperar tot l'entorn i posar en valor la Torre, però no anem a quedar-nos ací “l'Ajuntament d'Albal té com a objectiu la posada en valor d'aquest monument amb aquesta intervenció, que ha d'orientar-se en tot cas a recuperar, en la mesura del possible, l'estat original del bé, ajustant-se en tots els seus punts a les normatives internacionals i principis bàsics de la restauració”, i és per açò que est va a ser el següent pas “s'obrirà la possibilitat de ser visitada i ser convertida en un espai museístic de qualitat, entrant en les rutes i guies de turisme comarcal pel seu indiscutible valor i interès històric i cultural, tal com ja va ocórrer després de la restauració de l'Ermita de Santa Anna del mateix municipi”, va explicar l'alcalde.

L'Ajuntament d'Albal vol donar visibilitat a la seua història, per açò està duent a terme un projecte per a millorar l'accessibilitat i renovar les infraestructures urbanes del centre històric. En paraules de l'alcalde Ramón Marí “No tots els pobles tenen un monument declarat Bé d'Interès Cultural, per a l'Ajuntament d'Albal és molt important que s'ajude a millorar el nostre centre històric, i sobretot fer-ho sempre pensant en el poble. El que anem a fer és crear una plaça emblemàtica i moderna, un entorn concorde a la importància del nostre monument, un lloc construït per al gaudi dels nostres veïns i veïnes”.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

La Comissió Tècnica de seguiment de les obres del mur del Pati de les Sitges s’ha reunit hui per segona vegada a Sant Miguel dels Reis, acudint a la cita els representants tècnics de l’Ajuntament de València, de l’Ajuntament de Burjassot i de la Direcció General de Patrimoni. Tal com han informat els tècnics municipals de l’Ajuntament de Burjassot, en la reunió s’ha informat de l’adjudicació de les obres per part de l’Ajuntament de València per valor de 228.000 euros, obres que s’iniciaran el dilluns 15 d’octubre, baix la direcció tècnica de l’arquitecte Javier Benlloch Marco.

Durant aquesta segona reunió s’ha posat en coneixement dels assistents també el pla de treball inicial, el qual se centrarà durant els primers dies en la retirada de la part del mur que no es va retirar durant els treballs d’emergència. Aquests materials seran depositats en el propi Passeig Concepción Arenal per al seu posterior i quasi immediat ús en la reconstrucció del mur, ja que així ho han decidit els tècnics, amb la qual cosa, el Passeig quedarà totalment acordonat en la seua part confrontant al Pati de les Sitges.

Així mateix, i tal com apunta la direcció tècnica, les obres de rehabilitació del mur de les Sitges que es realitzaran seran en tot moment coherents i compatibles amb la futura rehabilitació integral de l’edifici, la qual cosa permetrà seguir les directrius d’aquesta rehabilitació en el futur global del monument.

I també com a punt important i vital per al monument de les Sitges, els representants de totes les institucions presents han acordat l’inici de la redacció d’un Pla Director per a la rehabilitació del monument a través de la convocatòria de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat del pla de subvencions que es realitza per a tal fi. “Amb aquesta redacció del Pla Director, en la qual tots hem mostrat el nostre acord, es podran establir les bases de la rehabilitació integral del Pati de les Sitges, un pla que detallarà tot el necessari perquè el nostre gran monument torne a lluir en tota la seua esplendor, i que el graner de València, el nostre Pati, estiga en perfectes condicions en un futur molt pròxim. Estar tots en conjunció en la línia de treball actual i futura és per a tots nosaltres allò més important, i la salut del Pati de les Sitges és la voluntat principal”, ha declarat Rafa García, Alcalde de Burjassot.

 

Informa Nou Horta. Burjassot

Publicat en Burjassot-VAL

El regidor de Trànsit i Seguretat Vial de l’Ajuntament de Godella, Fernando Oliveros, va visitar, amb el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, i tècnics de la Diputació de València, les obres de la nova vorera front al cementeri que connecta les urbanitzacions de la zona nord amb el casc antic del municipi.

Oliveros va explicar que amb aquest camí, construït per la Diputació, es dóna resposta a una queixa veïnal que demanava incrementar la seguretat dels vianants en una carretera per la qual transiten més de 14.000 vehicles al dia. Cal recordar que en el ple de gener de 2018 es va aprovar per unanimitat la moció presentada pel propi Oliveros per sol·licitar l’execució d’esta vorera.

La nova vorera de Godella és la primera de les tres previstes en la CV-310. Les obres s'han dut a terme en el marge esquerre de la carretera, entre el quilòmetre 1,6 i l'1,9. A partir d'eixe punt, i aprofitant tant els terrenys de titularitat pública adjacents com el carril de trenat de la pròpia carretera, s'ha generat una nova vorera de 300 metres de longitud, amb un ample de 2 metres, que completa així el tram de vorera preexistent que arribava fins al cementeri.

L’obra ha comptat amb un pressupost de  49.237 euros, i ha inclòs la incorporació de sistemes de drenatge, la renovació de la senyalització -tant horitzontal com a vertical-, i la col·locació de vorades com a element separador que, en alguns casos, s'han completat amb una jardinera.

Així mateix, per a la incorporació a la CV-310 des de la via de servei amb sentit Godella s'ha executat, sobre el carril de trenat actual, un d'acceleració de 70 metres de longitud, amb un tascó de transició de 90 metres. Per a l'eixida al cementeri amb sentit Godella, el tascó de desacceleració arriba als 60 metres. La nova configuració de la plataforma es completa amb una cuneta de seguretat d'un metre d'ample en el tram posterior al cementeri, en sentit Bétera.

Esta actuació s’ha emmarcat dins del Pla de Mobilitat Ciclopeatonal de la Diputació, una aposta que en la comarca de l'Horta Nord, contempla el desenvolupament de sis actuacions que suposaran la creació de 12.900 metres de vies segures amb una inversió aproximada de 3,8 milions d'euros.

Entre estes actuacions pendents també s’executarà un itinerari per a ciclistes i vianants entre les glorietes de les Escoles Professionals Luis Amigó i de la urbanització Campolivar, així com un altre en la zona de Santa Bàrbara tercera fase. En el primer cas, les obres ja estan adjudicades i es preveu que es realitzen abans de la fi d’any. En el segon, l’Ajuntament crearà una partida en els pressupostos de 2019 per expropiar els terrenys sobre els quals ja hi ha un acord amb els veïns i veïnes, i la Diputació s’encarregarà de l’execució de les obres.

 

Informa Nou Horta. Godella

Publicat en Godella-VAL

Aquests dies, tal com pot comprovar-se en les imatges que acompanyen aquesta informació, s’ha procedit a millorar les pistes de pádel del Poliesportiu Municipal de Burjassot.

Des de la regidoria d’Esports, dirigida per Manuel Pérez Menero, s’ha procedit al canvi del sòl de les pistes, eliminant així els xicotets forats que s’havien fet en les mateixes a causa de l’ús. Amb aquesta acció, es garanteix la bona pràctica d’aquest esport, tan demandat per les veïnes i els veïns del municipi.

L’obra s’ha realitzat amb la major rapidesa possible, de manera que els usuaris i les usuàries de les pistes ja n’estan fent ús.

 

Informa Nou Horta. Burjassot

Publicat en Burjassot-VAL

L'Ajuntament de Quart de Poblet ha iniciat la rehabilitació d'un dels seus edificis emblemàtics, la Casa de Cultura, que a la fi del segle XIX i principis del XX va ser residència de Juan Bautista Valldecabres Rodrigo, qui va exercir càrrecs com els de president de la Diputació de València, Diputat en Corts i Senador del Regne. Es tracta d'una intervenció planificada per fases. En aquesta primera, que suposa una inversió de 270.000 euros, les principals actuacions se centren en la reforma de la Torre Miramar, l'eliminació de barreres arquitectòniques, així com l'eficiència energètica.

Durant els treballs, que previsiblement es perllongaran fins a finals d'enguany o principis del pròxim, s'intentaran mantenir algunes activitats, com les conferències de Unisocietat en el saló d'actes, encara que les classes s'han traslladat a les dependències del Centre de l’Esport, en el carrer Batalla d'Almansa, així com les sessions del programa d'Alfabetització i Aules d'Español per a Immigrants, que es realitzaran en les dependències del Centre Obert, en el carrer Adolfo Jiménez del Riu i Tasso, segons informen des de la Regidoria de Cultura, que dirigeix Cristina Mora. 

La Casa de Cultura actual és el resultat de la unió de dues edificacions: l'edifici històric i un altre modern, que es va alçar en 1983 en l'espai ocupat per l'hort del primer. Tots dos estan vinculats a través d'un pati i de l'escala central. 

Segons arreplega el Catàleg d'Edificis Protegits de Quart de Poblet, inclòs en el Pla General d'Ordenació Urbana, l'edifici antic data de 1896, encara que altres fonts sostenen que aqueix va ser l'any en què Juan Bautista Valldecabres va comprar la casa als seus sogres, amb la qual cosa la data de construcció original és anterior. 

Després de l'adquisició, l'habitatge va ser sotmès a una reforma “eclèctica historicista que li confereix l'aspecte actual”, tal com arreplega la memòria del projecte de rehabilitació. 

L'edifici històric mostra en la seua planta la distribució típica dels habitatges de l'Horta. En accedir a través d'un portón de dues fulles des de la plaça Valldecabres, s'arriba a un primer vestíbul amb parets i sostres profusament decorats amb estucs, mosaics de Nolla i pintures. A continuació, una porta de fusta i cristall molt ornamentado, d'estil modernista, dóna pas a un segon vestíbul, amb els sostres decorats i un sòcol perimetral de taulells realitzat en la fàbrica de la família Valldecabres. És l'espai de pas cap a l'edifici contemporani. La planta segona alberga les dependències administratives de l'Àrea de Cultura i l'Oficina de Turisme. La tercera planta és diàfana. 

Pel que fa a l'edifici contemporani, és seu de la Sala d'Exposicions, d'un saló d'actes i de les dependències que acullen el programa Unisocietat. 

La Torre Miramar és una construcció típica valenciana, que s'alça en els terrats de les cases per a contemplar el mar o l'entorn i gaudir de les vistes. En la de la Casa de Cultura es va a abordar una rehabilitació integral amb execució d'una nova coberta, substitució de fusteries i eliminació de la tabiquería i la porta existents, entre altres actuacions. 

Pel que fa a l'accessibilitat, s'executarà un nou ascensor, es farà accessible l'entrada des de la plaça Valldecabres, es modificarà la condícia de la primera planta per a fer-ho adaptat a persones amb diversitat funcional, i s'actuarà sobre la rampa d'accés a la Sala d'Exposicions, que té massa pendent en l'actualitat, com a intervencions més destacades. També es van a millorar els sistemes de seguretat enfront d'un incendi. 

L'Ajuntament va adquirir l'actual Casa de Cultura als hereus de Juan Bautista Valldecabres en 1982, per la seua singularitat i perquè és un dels pocs immobles d'aqueixa època que es conserven en el municipi. La inauguració del nou servei municipal, després de la reforma i ampliació realitzades, es va fer el 9 de juny de 1986, dia de la Passejà de sant Onofre i vespra de la celebració dels actes en commemoració de l'onomàstica del patró de Quart de Poblet.

 

Informa Nou Horta. Quart de Poblet

Publicat en Quart de Poblet - VAL
Pàgina 7 de 11