Mostrant articles per etiqueta: UPV

Un pol que viu en un frigorífic i lluita contra el domini de gelats de cucurutxo que exploten els recursos naturals i posen en perill el medi ambient. És l'argument del videojoc Frozen Out, creat per Fideuà Games, un equip format per cinc graduats de la Universitat Politècnica de València (UPV).

 

Frozen Out “va sorgir arran d'un treball interdisciplinari realitzat entre la Facultat de Belles arts i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica de la UPV, dins del marc dels Projectes d'Innovació i Millora Educativa (PIME)”, explica el professor del Departament de Sistemes Informàtics i Computació de la UPV, Ramón Mollá.

 

Els PIME tenen per objectiu fomentar la docència de caràcter més actiu, i millorar la qualitat de l'aprenentatge dels estudiants. Contemplen el desenvolupament d'habilitats d'alt nivell enfront dels models tradicionals basats en l'acumulació de coneixements i en procediments memorístics. Al seu torn, promouen l'adquisició d'aprenentatges dirigits a la transferència del coneixement a la vida real i professional. La UPV porta des de 2010 desenvolupant aquest tipus de programes d'innovació educativa.

 

El projecte sorgeix d'una assignatura
Alejandro Jiménez Carrasco, Tomás Ruiz Martín, Vicent Pla Madrid, Pablo López Orrios i Adrián Reina Sáez van decidir participar en els Premis PlayStation. Alejandro és graduat en Disseny i Tecnologies Creatives per la UPV i explica com van arribar a participar. “Comencem un treball col·laboratiu que, en un primer moment, era un treball de classe. En acabar l'assignatura decidim desenvolupar-ho com a projecte final de grau i, posteriorment, presentar-ho als Premis PlayStation”.

 

Pablo López, enginyer informàtic per la UPV, apunta que Frozen Out és un videojoc amb un toc d'humor dirigit a tots els públics. “És un joc de puzles. En programació hem fet la interfície per a assignar als personatges les animacions dissenyades i fer que els pugues moure tu amb els controls. També hem establit com es mouen els personatges que tu no controles”, afig.

 

Setena edició dels Premis PlayStation
Sony Interactive Entertainment Espanya convoca els Premis PlayStation anualment amb l'objectiu de buscar projectes independents, originals i de qualitat per a fer-los realitat en el terreny del desenvolupament local. En concret, el Premi Especial Compromís PlayStation pretén millorar la vida de les persones i del seu entorn a través dels videojocs.

 

La Fundació Onze col·labora amb PlayStation en la supervisió de les funcions d'accessibilitat de tots els jocs secundats per aquest concurs de captació de talent.

 

Enguany, que els premis arriben a la seua setena edició, els nominats del Premi Especial Compromís PlayStation al costat de Frozen Out, han sigut INSTITUTRIU, de 500 Milers Studio; Naamu: The Lost Essence, de An Otter Studio i Roller Katz: BF, de Naili Studio.

 

Els guanyadors es van donar a conéixer en una gala retransmesa en línia, que va comptar amb la presència, entre altres, de Marc Gasol i de Shuhei Yoshida, responsable de la iniciativa PlayStation Indies a escala mundial. Yoshida va dedicar unes paraules a tots els participants i va assegurar haver provat totes les produccions presentades a aquests guardons.

Publicat en Ciència i tecnologia

Mae Jemison es va convertir en 1992 en la primera dona afroamericana que va viatjar a l'espai. El seu somni de xiqueta es va fer realitat en formar part de la tripulació del transbordador espacial Endeavour. Ara, totes les xiquetes i xiquets del CEIP Torrefiel de València la coneixen un poc més i somien també a arribar tan lluny com ella. Ho fan gràcies a un nou i cridaner mural –per les seues dimensions, pel seu colorit i pel seu missatge- del projecte Dones de ciència. Obra de l'artista i il·lustradora valenciana Galletamaria, amb aquest so ja 17 els murals que homenatgen i visibilitzen a grans dones de la història de la ciència, gràcies al projecte de la Universitat Politècnica de València i el Centre d'Innovació Les Naus de l'ajuntament de la ciutat.

 

En el mural del CEIP Torrefiel, Galletamaria presenta a una Mae Jemison mirant cap al cel, “com a símbol de les seues aspiracions, personalitat i reptes aconseguits” amb referències directes a l'espai i a la seua trajectòria, que completa amb una sèrie de llibres que tanquen perfectament la composició i el missatge de l'artista. Ho fa a més amb un colorit que plena de vida el col·legi i el seu entorn, contribuint així a acostar des de l'art la figura de Jemison a tot l'alumnat, però també al personal del centre i al veïnat de la zona.

 

Per a l'artista valenciana, formada en la Facultat de Belles arts de la UPV, aquest és un projecte molt necessari. “Havent-nos criat en un món que és molt masculí, em sembla molt necessari que figures com la de Mae Jemison i tantes altres estiguen representades una vegada i una altra. I crec que és molt important també que no siguen sempre dones blanques. Les xiquetes necessiten referents i aquest projecte contribueix molt a això”, destaca Galletamaria.

 

Pablo Calderón, secretari del CEIP Torrefiel, destaca que el mural va encuriosir de tot l'alumnat des del primer dia en què van començar a pintar-lo i, una vegada finalitzat s'incorporarà també a la programació del centre. “Partint d'ell, en les diferents tutories del centre es realitzaran activitats relacionades amb Mae Jemison, sobre la seua trajectòria i el que ha representat”, conclou Pablo Calderón.

 

Amb aquest mural, la figura de Mae Jemison se suma a un projecte que ja ha rendit tribut a dones de referència mundial en l'àmbit de la ciència com Margarita Salas, Anna Lluch, Jane Goodall, María Blasco o Ada Lovelace, entre altres. El projecte Dones de Ciència continuarà creixent al llarg d'aquest 2021, amb la col·laboració novament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació.

Publicat en Educació

 

Els il·lustradors Vicente Perpiñá i Carlos Mercé, junt amb el suport del ‘Programa Generació Espontánea’; de la Universitat Politècnica de València, han editat la publicació, ‘Plaça del Mercat’, per a reivindicar i recuperar la revista d'historietes a Espanya.

 

‘Plaça del Mercat’; és una publicació gràfica a tot color i semestral impulsada per dos jóves dibuixants valencians a través del seu propi segell editorial, ‘Edicions Anònimes’.

 

Esta revista d' historietes curtes tracta temes socials com la violència que pateix la dona en l'actualitat i, en especial, en els carrers; el consum de droga entre els jóves i els seus efectes; o temes de divulgació com la importància del llibre com a vehicle per a transmetre la cultura, entre altres temàtiques.

 

Per al director de la revista, Vicente Perpiñá, ‘Plaça del Mercat’; busca recuperar l'essència de revistes dirigida a adults com ‘El Víbora’, ‘Rambla, ’Cairo’ o ‘Cretino’, “porque és necessari crear projectes independents que no sols comprenguen l'oci, sinó que també tinguen interés cultural ric en informació sense filtres”.

 

Un dels objectius d' esta nova publicació és ajudar les persones que lluiten per dedicar-se al còmic a trobar el seu lloc. “Volem ser un aparador per als jóvens que ixen de la universitat amb ganes de dedicar-se al còmic i guiar-los perquè reafirmen el seu estil de dibuix i narrativa”, recalca Carlos Mercé, coordinador de la revista.

 

Esta publicació, de venda en llibreries especialitzades de tota Espanya, pretén crear bons còmics, apostar per nous talents, fer pedrera i en el procés, que els novells artistes criden l'atenció d'editorials i tinguen l'opció de participar en projectes més grans, destaca la direcció de ‘Plaça del Mercat’.

 

La llista d'autors d'este primer número inclou Alejandro Álvarez, Jon Soto Pereira, Inma Perez,Iris Bernárdez, Beier Li, Cèsar Sebastián, Marta Brown Serna, Fabián Molinaro, Carlos Mercé i Vicente Perpiñá. La publicació reuneix a una sèrie d'il·lustradors amb estils que passen del del còmic clàssic americà, al’ pin-up’, a l'hiperrealisme o la tira còmica, entre altres.

 

Este projecte està finançat íntegrament pel ‘Programa Generació Espontánea’; de la Universitat Politècnica de València per a la dinamització de les activitats culturals dels seus estudiants i eixits. I, a més, compta amb el patrocini de les empreses ‘Yojimbo COMICS’; ‘Libros Fugitivos’ i ‘Rey Mono Camisetas’.

 

 

Informa Nou Horta. Cultura i Oci 

Publicat en Cultura i oci

La retinopatia diabètica (RD) i la degeneració macular associada a l'edat (DMAE) són dues de les patologies més comunes que provoquen dany en la retina. Ambdues poden estar directament relacionades amb la ceguesa i la deterioració de la visió, amb el que la seua detecció primerenca resulta fonamental.

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València ha desenvolupat, a escala de laboratori, un nou sistema d'anàlisi de fons de retina que ajudaria a detectar de forma automàtica i en la seua fase primerenca les lesions que caracteritzen aquestes malalties –traspuats i microaneurismes en la retinopatia diabètica i drusas en el cas de la degeneració macular associada a l'edat. 

El sistema es compon de descriptores d'imatge extrets localment i models de predicció entrenats amb algorismes avançats d'aprenentatge automàtic (machine learning). A partir d'aquestes eines, és capaç d'analitzar de forma precisa i ràpida les imatges de retines. El procés és senzill: l'algorisme detecta la textura, morfologia i complexitat del fons d'ull i diferència automàticament aquelles imatges patològiques, d'aquelles saludables, localitzant els signes de cadascuna de les malalties. 

“Una detecció automàtica de teixits patològics contribuirà a la detecció primerenca d'aquestes retinopaties”, apunta Adrián Colomer, investigador del Computer Vision and Behaviour Analysis Lab-i3B de la Universitat Politècnica de València.

 

 

Avaluació més objectiva

Actualment, la detecció d'aquestes patologies es duu a terme de forma manual; la seua avaluació és totalment subjectiva i requereix d'un gran coneixement i experiència per part de l'especialista mèdic.

“Aquest sistema ajudaria als professionals mèdics a destriar casos patològics del que no ho són i a disminuir la seua càrrega de treball. A més, reduiria el cost associat a aquest diagnòstic”, afig Colomer.

Els últims resultats del treball desenvolupat pels investigadors de la UPV han sigut publicats en la revista Journal of Computational and Applied Mathematics.

 

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València
Etiquetat com

L'interès per millorar i innovar és el principal motiu que porta al docent a invertir la metodologia. Altres raons, la poca participació dels alumnes en classe (25%) o la impossibilitat d'impartir la totalitat de la matèria (8%). Així s'arreplega un informe presentat durant la sessió que ha celebrat el Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València. 

Durant l'últim curs, 256 assignatures i 270 professors es van sumar al projecte Docència Inversa. Aquesta metodologia es va engegar en la Universitat Politècnica de València en 2014 com a experiència pilot i ha passat de 19 a 357 assignatures i de 28 a 421 docents en l'actualitat. Com ha exposat la vicerectora de Recursos Digitals i Documentació, Virginia Vega, “Docència Inversa UPV és un projecte consolidat en la nostra universitat. Els nombres avalen aquest projecte que explica ja amb 9.000 alumnes. A més, a nivell mundial som la universitat amb més professors impartint aquesta metodologia. Per açò, és el moment de posar el focus en la qualitat de la implantació de la metodologia”. 

 

El model classe inversa o flipped classroom en la UPV

Classe inversa o flipped classroom és un mètode pedagògic que modifica els rols del professor i alumne dins i fora de l'aula: la classe magistral es trasllada a casa, on l'estudiant aprèn els coneixements amb vídeos i altres materials multimèdia, i el temps de classe és utilitzat per a realitzar pràctiques, treballs en equip i altres dinàmiques més col·laboratives. 

Com es detalla en la memòria presentada: el 87% del professorat enquestat considera positiva aquesta metodologia per a l'alumne. També el 55% dels alumnes està satisfet amb ella, a pesar que requereix una major implicació per la seua banda per a obtenir resultats. Per a Vega, “la majoria dels professors que han optat per incorporar aquesta metodologia ho han fet com a forma d'innovació docent, un punt positiu a favor dels nostres docents que volen seguir innovant en l'espai de l'aula”. 

 

Professorat associat

Sobre la situació del professorat associat, el rector de la UPV, Francisco Mora va assenyalar que “és important aclarir que el professor associat és una figura de professor contractat contemplat en la llei, perquè professionals, l'activitat principal de les quals no està en l'àmbit acadèmic universitari, impartisquen docència en la Universitat, amb la particularitat que puguen aportar en la mateixa punts de vista i experiència, des de la seua professió principal”.

En aquest sentit, Mora apunta que “les Universitats Públiques de la Comunitat Valenciana i totes les Organitzacions Sindicals amb representativitat en aquest àmbit, ens trobem immerses actualment en la negociació del primer Conveni Col·lectiu del Personal docent i investigador contractat laboral. Aquestes negociacions les presideix el Secretari Autonòmic d'Educació i Recerca, sent est el marc contemplat en la Llei on s'han de negociar les condicions laborals del professorat associat”

De fet, el dia 10 d'abril, s'ha convocat una nova reunió de la Taula de Negociació del Conveni Col·lectiu on, entre altres temes, es tractarà prioritàriament les condicions de treball del professorat associat. 

 

Ciència en el Parlament

Així mateix, en el transcurs de la sessió, el Consell de Govern ha aprovat el suport de la Universitat Politècnica de València al projecte Ciència en el Parlament. Es tracta d'una iniciativa ciutadana que té com a objecte augmentar l'interès del poder polític en el sector científic, tecnològic i innovador. La campanya ja ha aconseguit el respatler de més de 70 institucions científiques, també associacions empresarials i mitjans de comunicació. “Ciència en el Parlament espera crear una estructura amb l'objectiu d'aconseguir una major comunicació entre polítics i representants del sector científic, i que ajude a resoldre els reptes que té plantejada la nostra societat”, ha explicat José Capella, vicerector de Recerca, Innovació i Transferència. 

 

Tres candidats als premis Jaume I: José Bonet, Vicente Boria i Jaime Gómez

Finalment, durant la sessió del Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València s'ha acordat recolzar les candidatures dels catedràtics José Bonet, al Premi Rei Jaume I en Recerca Bàsica; Vicente Boria, en la modalitat de Noves Tecnologies i Jaime Gómez, en la de Protecció del Medi ambient. 

José Bonet és catedràtic de Matemàtica Aplicada, expert en Anàlisi Funcional. Acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Ciències i Medalla de la Reial Societat Matemàtica Espanyola, Bonet està considerat com una de les referències i un dels principals dinamitzadors de la recerca matemàtica a nivell nacional. El seu treball se centra en l'anàlisi funcional, anàlisi complexa i teoria d'operadors, i en les aplicacions de l'anàlisi matemàtica a la ciència i la tecnologia.

Per la seua banda, el catedràtic Vicente Boria és investigador en l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia i professor en el Departament de Comunicacions de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació. Al gener, Boria va ser nomenat fellow member de l'Institut Internacional d'Enginyers Elèctrics i Electrònics en Tècniques i Teoria de Microones. A més, és president de la Comissió Executiva del Consorci Espacial Valencià que, juntament amb l'Agència Espacial Europea, gestiona el Laboratori Europeu d'Alta Potència en Radiofreqüència, situat en la Ciutat Politècnica de la Innovació. 

Finalment, Jaime Gómez és catedràtic d'Enginyeria Hidràulica i membre de l'Institut Universitari d'Enginyeria de l'Aigua i del Medi ambient. En els últims anys, s'ha convertit en l'investigador espanyol les publicacions científiques del qual han tingut una major repercussió a nivell mundial en l'àrea dels recursos hídrics. Gómez ha desenvolupat una àmplia tasca investigadora, amb especial atenció a la millora de la protecció del recurs hídric subterrani. 

Segons el vicerector de Recerca, Innovació i Transferència, “els tres són mereixedors del premi en cadascuna de les modalitats en les quals han sigut proposats”. cal recordar que sis professors i investigadors de la Universitat Politècnica de València ja han sigut distingits amb aquest guardó: Hermenegildo García va rebre el Jaume I de Noves Tecnologies en 2016; José Capmany, en 2012, José Mª Bell-lloc en 2008; José Duato en 2006; Eduardo Primer Yúfera, en 2001 i Avelino Corma, en 2000.

 

Informa Nou Horta. València

Publicat en València
Etiquetat com