Mostrant articles per etiqueta: ciencia

Mae Jemison es va convertir en 1992 en la primera dona afroamericana que va viatjar a l'espai. El seu somni de xiqueta es va fer realitat en formar part de la tripulació del transbordador espacial Endeavour. Ara, totes les xiquetes i xiquets del CEIP Torrefiel de València la coneixen un poc més i somien també a arribar tan lluny com ella. Ho fan gràcies a un nou i cridaner mural –per les seues dimensions, pel seu colorit i pel seu missatge- del projecte Dones de ciència. Obra de l'artista i il·lustradora valenciana Galletamaria, amb aquest so ja 17 els murals que homenatgen i visibilitzen a grans dones de la història de la ciència, gràcies al projecte de la Universitat Politècnica de València i el Centre d'Innovació Les Naus de l'ajuntament de la ciutat.

 

En el mural del CEIP Torrefiel, Galletamaria presenta a una Mae Jemison mirant cap al cel, “com a símbol de les seues aspiracions, personalitat i reptes aconseguits” amb referències directes a l'espai i a la seua trajectòria, que completa amb una sèrie de llibres que tanquen perfectament la composició i el missatge de l'artista. Ho fa a més amb un colorit que plena de vida el col·legi i el seu entorn, contribuint així a acostar des de l'art la figura de Jemison a tot l'alumnat, però també al personal del centre i al veïnat de la zona.

 

Per a l'artista valenciana, formada en la Facultat de Belles arts de la UPV, aquest és un projecte molt necessari. “Havent-nos criat en un món que és molt masculí, em sembla molt necessari que figures com la de Mae Jemison i tantes altres estiguen representades una vegada i una altra. I crec que és molt important també que no siguen sempre dones blanques. Les xiquetes necessiten referents i aquest projecte contribueix molt a això”, destaca Galletamaria.

 

Pablo Calderón, secretari del CEIP Torrefiel, destaca que el mural va encuriosir de tot l'alumnat des del primer dia en què van començar a pintar-lo i, una vegada finalitzat s'incorporarà també a la programació del centre. “Partint d'ell, en les diferents tutories del centre es realitzaran activitats relacionades amb Mae Jemison, sobre la seua trajectòria i el que ha representat”, conclou Pablo Calderón.

 

Amb aquest mural, la figura de Mae Jemison se suma a un projecte que ja ha rendit tribut a dones de referència mundial en l'àmbit de la ciència com Margarita Salas, Anna Lluch, Jane Goodall, María Blasco o Ada Lovelace, entre altres. El projecte Dones de Ciència continuarà creixent al llarg d'aquest 2021, amb la col·laboració novament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació.

Publicat en Educació

Amb l'arribada de la pandèmia i la cerca de la vacuna per a superar la crisi sanitària, la Ciència ha passat a ser el focus de l'atenció mediàtica i social. Aquesta circumstància ha posat de manifest la rellevància de la investigació i el paper fonamental que han tingut i tenen les dones en el seu desenvolupament. “Més del 50% dels projectes destinats a investigar sobre la Covid-19 han estat liderats per dones científiques segons l'informe del CSIC de 2020, la qual cosa demostra que les dones tenim un paper fonamental en aquest àmbit”, explica la Dra. Sofia Bauer, coordinadora i investigadora mèdica en el Centre de Salut de Quart de Poblet.

 

En aquest sentit, la Dra. Bauer, investigadora en l'àmbit de la medicina de família i en l'Atenció Primària, reivindica que “en aquest camp existeix un gran interés a buscar solucions a la pandèmia de la Covid-19, ja que l'entorn de la medicina familiar i comunitària, per la seua major proximitat als pacients, és ideal per a desenvolupar assajos clínics que contribuïsquen a aportar solucions a determinades patologies”. Encara que és poc comú associar la investigació a l'Atenció Primària, Sofía Bauer insisteix que “les metgesses de família posseeixen un grandíssim potencial investigador i encara queda molt perquè puguem desenvolupar aquesta faceta investigadora i incloure-la dins de la nostra jornada laboral. Encara que la nostra professió és fonamentalment clínica, també resulta imprescindible deixar un espai tant per a docència com per a la investigació”, explica. En el seu cas, la Dra. Bauer ha participat en diferents projectes d'investigació entre els quals es troba el realitzat per a la identificació de la població espanyola de risc cardiovascular i renal”.

 

Per part seua, la Dra. Alicia García, Mèdic adjunta del Servei de Nefrologia de l'Hospital de Manises, desenvolupa la seua investigació en temes relacionats amb millorar la qualitat de vida dels pacients amb malaltia renal crònica. Aquest projecte, en el qual porta treballant mesos i en el qual col·labora amb entitats del Regne Unit, Xile i el Brasil, així com de l'associació ALCER Castalia i del Complex Hospitalari de Terrasa, té com a objectiu treballar els beneficis de l'exercici físic en hemodiàlisi obtenint així molt bons resultats. Totes dues professionals coincideixen a afirmar que “les dones podem realitzar grans aportacions a la ciència i al progrés de la medicina, per això és tan important que formem part dels equips investigadors i tinguem les mateixes possibilitats de rebre finançament o difondre els nostres resultats”. A més, insisteix que “la curiositat per trobar respostes i solucions és el motor de la ciència, per això totes les xiquetes han de saber que amb la seua ment poden millorar el món”.

 

Totes dues investigadores coincideixen en la idea que les dones són un factor exponencial en aquest sector del progrés de la medicina i de la ciència i que, per tant “cal potenciar l'interés de les més joves per satisfer la curiositat científica sense més objectiu que l'afany de saber i conéixer cada vegada més sobre el món que ens envolta i que sense por desenvolupen també la seua carrera com a investigadores”, conclouen. I per damunt d'aquesta consideració, “la curiositat per trobar respostes i solucions” és un tret propi de l'ésser humà, per la qual cosa no té sentit que aquest àmbit siga propi d'homes o dones.

 

Informa Nou Horta. Hospital de Manises

Publicat en Salut

La Casa de la Dóna de Quart de Poblet acull a l'exposició Les Xiques som Guerreres, una proposta que cerca demostrar que les dones també han protagonitzat i protagonitzen la història de la ciència i la tecnologia. La mostra pot visitar-se des d'avui i fins al 28 de febrer, en horari de 9 a 14 hores i de 16 a 19, a la Casa de la Dóna. A més, les associacions, col·legis, instituts i altres col·lectius que vulguen visitar-la podran concertar una cita prèviament.

 

L'exposició, emmarcada en el projecte de divulgació Ciutat Ciència, impulsat pel CSIC i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), està dirigida especialment a adolescents i té el clar objectiu de destacar, a través d'il·lustracions actuals i un text pròxim, l'imprescindible paper que les dones han desenvolupat en l'avanç del coneixement científic, com les investigadores que actualment formen part del CSIC.

 

Aquesta labor de visibilització cerca motivar a les xiquetes i joves a cursar estudis que tradicionalment han sigut considerats masculins, com poden ser els de l'àmbit científic i tecnològic. Així, Les Xiques som Guerreres pretén acabar amb els estereotips de gènere i donar veu a totes les dones científiques que han sigut silenciades en els llibres de text al llarg de la història amb la finalitat de crear referents que les generacions actuals i futures puguen seguir.

 

La iniciativa forma part del projecte Hypatia, finançat per la Comissió Europea amb el propòsit de fomentar el model STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, segons les seues sigles en anglès) posant en contacte a centres educatius, museus de ciències, instituts d'investigació i indústria amb experts en qüestions de gènere i adolescents.

 

 

Informa Nou Horta. Quart de Poblet

Publicat en Quart de Poblet - VAL

L'Ajuntament de Paterna ha rebut la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació que atorga el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a aquelles localitats que destaquen i sobreïxen pel seu suport a la innovació en els seus territoris.

 

Així ho ha anunciat avui l'Alcalde del municipi i president de l'associació Paterna Ciutat d'Empreses, Juan Antonio Sagredo, qui ha destacat la importància d'aquest reconeixement “que situa a Paterna a l'avantguarda en matèria d'innovació empresarial, reconeixent l'alt potencial científic, tecnològic i innovador de les seues institucions i empreses”. 

 

La distinció, que es concedeix per un període de tres anys, té com a objectiu reconèixer i promoure la innovació als ajuntaments, en línia amb l'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d'Innovació, i amb el programa europeu Horitzó 2020. 

 

En aqueix sentit, el primer edil ha assenyalat que “aquest reconeixement és també un pas més en l'Estratègia de Desenvolupament Local promoguda per l'Ajuntament per a crear en el nostre territori un entorn econòmic, social i acadèmic favorable que facilite l'emprenedoria i la I+D+i, fomentant el desenvolupament de la innovació social com a eix de l'increment del benestar social i la qualitat de vida dels paterners i paterneres”.

 

A més, la distinció suposa que Paterna forma ja part de la Xarxa Innpulso, un fòrum de contacte format per 72 ciutats i que té per objectiu definir les polítiques locals innovadores i potenciar els projectes d'entitats locals.

 

Quant als avantatges de formar part d'aquesta xarxa, l'Alcalde ha posat de manifest que “pertànyer a aquesta Xarxa ens permetrà dur a terme projectes col·laboratius entre municipis, a més de posicionar-nos com un municipi prioritari a l'hora d'acollir instal·lacions científiques i tecnològiques o per a la celebració de congressos, seminaris i altres esdeveniments”. 

 

Finalment, el primer edil ha agraït el suport rebut per part d'agents socials i empresarials “des del primer moment hem comptat amb el suport de centenars d'entitats, empreses i institucions d'àmbit local autonòmic i estatal, que sens dubte ha afermat la nostra candidatura, permetent obtenir aquest esperat reconeixement”. ha conclòs. 

 

 

Informa Nou Horta. Paterna

Publicat en Paterna-VAL

 

En l'institut Vicent Andrés Estellés de Burjassot estan d'enhorabona ja que dues de les seues alumnes, Claudia Vilallonga i Andrea Gómez, de 2n de Batxillerat, han guanyat la segona edició del concurs “De major vull ser com…”, organitzat per Fisabio, la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana i el Centre d'Innovació Les Naus de València.

 

Al concurs, que pretén visibilitzar el treball de les dones en àrees considerades tradicionalment 'masculines', com són la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, a través de peces audiovisuals, s'han presentat estudiants de 38 centres educatius de la Comunitat Valenciana, amb un total de 71 vídeos presentats, xifra que triplica la de l'any passat, quan es va celebrar la primera edició. En el cas de les alumnes de l'IES Vicent Andrés Estellés, Claudia i Andrea s'han fet amb el premi de la categoria de vídeo més innovador.

 

Orgulloses i acompanyades de professors i d'altres alumnes del centre que també van participar en el certamen, com Berta Molina, Laia Maicas i Nerea Murillo, les guanyadores Claudia i Andrea van rebre el premi, el passat 8 de febrer, en el marc de la gala celebrada en Les Naus. Del vídeo guanyador han destacat que, “malgrat la seua sorprenent senzillesa, aconsegueix transmetre el missatge que pretén donar, amb molta força”.  

 

 

Informa Nou Horta Burjassot

Publicat en Burjassot-VAL

La doctora en Bioquímica, iniciadora de la biologia molecular a Espanya al costat del seu marit, Eladio Viñuela, i autora de la patent més rendible de la història científica espanyola, entre molts altres assoliments, Margarita Salas, va visitar ahir Quart de Poblet per a pronunciar la conferencia “Dona i Ciència: la meua pròpia experiència”, dins del programa de la 7a Setmana de la Ciència, organitzada per l'associació Quart és Ciència, amb el patrocini de l'Ajuntament i la col·laboració de diferents institucions i entitats. Entre el seus múltiples premis, distincions i nomenaments figuren el Premi Jaume I a la Investigació Bàsica (1994) i el Premi Isabel Ferrer (2002), tots dos de la Generalitat Valenciana. 

A la necessitat d'acabar amb el desigual accés de les dones a càrrecs directius també en l'àmbit científic, es va unir com a conclusió força d'aquest acte la denúncia del moment crític de la investigació a Espanya deguda al paupèrrim finançament. Margarita Salas va advertir que “com no canvie radicalment la situació, com a mínim perdrem una generació d'investigadors”, va defensar la importància de donar suport a la investigació bàsica, “que nodreix a la pràctica”, i va ser rotunda en afirmar: “un país sense investigació és un país sense desenvolupament”. 

Després d'un repàs il·lustrador sobre el paper de la dona en la ciència des de la Prehistòria fins als nostres dies, la doctora Salas va relatar la seua experiència personal, dilatada i enriquidora. Com a resum, destacar que en 1967 va tornar a Espanya al costat d’Eladio Viñuela, després de tres anys de treball i formació a Nova York amb el Premi Nobel Severo Ochoa, qui li va inocular l'atracció per la bioquímica, per a introduir al nostre país la biologia molecular, generant coneixement en el que va definir com un “desert científic” en aquella època, i “obrint les portes a altres investigadores”, com va destacar la presidenta de Quart és Ciència, Carmen Espinós, investigadora de Genètica i Genòmica de Malalties Neuromusculars i Neurodegeneratives del Centre d'Investigació Príncep Felip. 

Margarita Salas va admetre que en la seua trajectòria professional no s'ha sentit discriminada per ser dona ni en el laboratori de Severo Ochoa ni posteriorment en els seus diferents equips de treball. No obstant això, en arribar a Espanya i iniciar el seu projecte personal al costat del seu marit, sí que van percebre que ella fora del laboratori era “la senyora de”, la qual cosa va portar a Eladio Viñuela a separar-se de la investigació que havien iniciat junts i emprendre un camí propi perquè la doctora Salas poguera ser reconeguda pels seus assoliments. D'ell va dir ahir: “no solament ha sigut un marit, sinó també un amic i un mestre, de fet, el millor dels meus mestres”. 

Els estudis de Margarita Salas sobre el virus bacteriòfag *Phi29 la van portar a descobrir l'ADN polimerasa, molt important per la seua capacitat per a aconseguir produir milers o fins a milions de còpies de l'ADN partint de quantitats molt xicotetes, un avanç molt important per a la medicina forense o per a estudis genètics, entre altres aplicacions. És l'autora de la patent que més regalies ha donat al Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que la va nomenar professora ad honorem del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, un fet que li permet continuar treballant en la investigació per a millorar les seues troballes entorn del fago Phi29 i caminar cap al seu objectiu d'emular a Rita Levi-Montalcini, qui va acudir tots els dies al laboratori fins als 100 anys. 

Va demanar ajudes per a la dona que li permeten compaginar la seua vida professional amb la seua família i va admetre que ella va retardar la maternitat fins als 37 anys perquè només en aqueix moment va entendre que podria desenvolupar ambdues facetes. “A la dona ningú li regalarà res, ha de lluitar amb més força i tenacitat que l'home per a aconseguir els mateixos objectius. No vull quotes, sinó que les dones lluitem perquè se'ns considere pel que valem”, va afegir. 

L'alcaldessa, Carmen Martínez, va rebre a l'Ajuntament a Margarita Salas i també a la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, que va assistir a la conferència. La representació de la Universitat es va completar amb la vicerectora de Responsabilitat Social i Cooperació, Rosa Puchades, de Quart de Poblet, i amb la vicerectora d'Innovació i Transferència, Loles Real. 

Carmen Martínez va lliurar a la doctora Salas, al final de la seua xarrada-col·loqui, una rèplica de la placa del carrer que el municipi li va dedicar en 2016, com a resultat del procés de votació ciutadana per al nomenament de diversos carrers en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. El Consell Municipal de Memòria Històrica, integrat per representants de tots els grups polítics en la corporació municipal, historiadors i historiadores locals, va acordar que les noves denominacions al·ludiren totes a dones rellevants i va incloure a Margarita Salas en el llistat. Va ser una de les més votades. Ahí va signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament. 

La Setmana de la Ciència continua amb un interessant programa que es pot consultar en la web de l'entitat.

 

Informa Nou Horta. Quart de Poblet

Publicat en Quart de Poblet - VAL

L'associació Quart és Ciència organitza una nova edició de la Setmana de la Ciència, que se celebrarà del 4 al 13 de novembre, i on podrem gaudir de multitud d'actes i activitats divulgatives tant per a xiquetes i xiquets com per a adults.

Els actes arranquen diumenge, 4 de noviembre, amb el Cine Fòrum Debat amb la projecció del documental “Nanocosmos, un viatge a lo pequeño”, presentat i moderat pel doctor José Cernicharo, professor d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). 

Entre les activitats més destacades, el dilluns 5 de novembre a les 17.30 hores tindrà lloc la ponència “Dona i Ciència: la meua pròpia experiència”, protagonitzada per la Dra. Margarita Salas, bioquímica espanyola i professora vinculada "ad honorem" del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Va treballar als Estats Units amb el Premi Nobel Severo Ochoa i va introduir, junt al seu marit, Eladio Viñuela, la biologia molecular a Espanya. 

Aqueix mateix dia s'inauguren dues exposicions: “Excreta”, a Quart Jove, realitzada pel Museu Nacional de Ciències Naturals i produïda com a part de Ciutat Ciència i “XX *Científiques”, a la Casa de la Dona. Ambdues estaran obertes fins al 16 de novembre. 

Margarita Salas va ser una de les dones triades pels veïns i les veïnes de Quart de Poblet per a canviar de nom una dels carrers dedicada a un personatge vinculat al Franquisme en aplicació de la Llei de Memòria Històrica.

La doctora María Carmen Collado, científica de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) pronunciarà la conferencia “Dieta en los primeros mil días de vida”, el dimarts 6, mentre que el doctor Francisco García, responsable de la Unitat de Bioinformática i Bioestadística del Centre d'Investigació “Príncipe Felipe”, parlarà sobre “Big Data i Salud”. 

Tot el que envolta als vols espacials tripulats,  ho explicarà Antonio Torres Ferrer, cap de la Unitat d'Entrenament Bàsic i Avançat del Centre d'Astronautes Europeus, el dijous 8, i el cicle de xarrades el tancarà el divendres 9, el doctor Enrique Lanuza, professor titular del Departament de Bilogía Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València, que se centrarà en analitzar la relació “Sexo, Drogas y Neuronas”. 

Les quatre conferències se celebren en el teatre del Centre Cultural El Casino, a les 19.15 hores. 

S'han programat també esdeveniments per a estudiants, com l'activitat “Star War”s, una xarrada-concurs dirigida a alumnat d'ESO i Batxillerat, que persegueix mostrar-los de forma amena i original com l'estadística és una eina molt útil per a resoldre els problemes més habituals de moltes disciplines. Es realitza en col·laboració amb els IES Riu Túria i La Senda.

D'altra banda, en col·laboració amb Astrolúdico i els CEIP Ramón Laporta i La Constitució s'ha organitzat una observació del cel nocturn i la divulgació de l'astronomia per a alumnat d'Educació Primària. 

A més, es farà una nit d'observació astronòmica per a tots els públics el dissabte 10 de novembre, de 22 a 24 hores, en el CEIP Ramón Laporta, també amb la col·laboració d’Astrolúdico. 

El diumenge 11 de novembre, a les 12.30 hores, es presentaran dos monòlegs científics en la cafeteria La Llar dels Somnis (carrer Azorín, 8): “Mitad microbios”, a càrrec del doctor Álex Mira, director del laboratori de Microbioma Oral del Centre Superior d'Investigacions Científiques en Salut Pública, i “Los hombres tienen vulva y las mujeres próstata, que no te engañen”, a càrrec de la doctora Ana Peiró, destinada en la Unitat del Dolor de l'Hospital General Universitari d'Alacant. 

A la vesprada, a les 18.30 hores està previst el Cine Fòrum Debat amb la projecció de la pel·lícula “La llegada”, presentat i moderat per Vicent Balaguer. En el col·loqui debat participaran Núria Sanmartín i el doctor Fernando Ballesteros. En finalitzar, se celebrarà l'acte de clausura oficial de la 7a Setmana de la Ciència de Quart de Poblet. 

No obstant això, les activitats continuen en la Mancomunitat Intermunicipal Barri del Crist. El dia 12, el Saló d'Actes de la Mancomunitat acollirà, a les 19.15 hores, la conferència “¿Sabes lo que respiras?", pronunciada pel doctor Francisco Sanz Herrero, metge adjunt del Servei de Pneumologia, del Consorci Hospital General Universitari de València. Finalment, el dimarts 13, les doctores Mª Ángeles Martín i María Blanch, de l'Institut de Ciència i Tecnologia dels Aliments i la Nutrició, del CSIC, impartiran un “Taller de Chcolate”, organitzat per Ciutat Ciència.

 

Informa Nou Horta. Quart de Poblet

Publicat en Quart de Poblet - VAL

Conéixer la ciència d’una manera divertida, comptada en un llenguatge senzill a través de diferents xerrades plantejades en un format accessible al públic. Aquesta és la idea que desenvoluparà la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Burjassot, dirigida per Roc Senent, comptant amb la col·laboració de CEMEF i de la Small World Initiative, un projecte de ciència ciutadana per a descobrir nous antibiòtics i fomentar la cultura científica.

Des de la regidoria s’han programat tres xarrades divertides sobre ciència, que tindran lloc en un dels establiments hostalers del municipi, concretament en el pub irlandés “The Tempere Bar”, en el carrer Mendizábal, 44, del 15 al 17 de maig. L’entrada, lliure per a tota aquella persona que vulga participar en les xerrades, serà a les 19.30 hores i les xerrades començaran a les 20 hores.

La primera de les xerrades, el dimarts 15 de maig amb el nom Què bevem quan bevem?, serà la impartida per Mª José Cano Cebrián, del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia, de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.

Prendrà el testimoni, el dimecres 16 de maig, la xerrada “Bad drugs, no drugs: apocalipsi microbiana en un món sense antibiòtics”, impartida per Sergi Maicas, del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València.

Manel Perucho, component del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Facultat de Física de la Universitat de València serà l’últim dels ponents en la xerrada del dijous 17 de maig. En aquest cas, la xerrada arriba baix el nom “L’univers és infinit”, moralment neutre i increïblement violent.

 

 

Informa Nou Horta. Burjassot

Publicat en Burjassot-VAL
Etiquetat com

L'associació valenciana Di-Capacitats ha llançat al mercat una aplicació pionera que permet llegir textos digitals en I-pub i PDF. La característica principal d'aquesta app és que es controla per comandos de veu i també és tàctil. L'aplicació ha sigut creada de forma especial per a les persones discapacitades que no poden utilitzar les extremitats superiors. Per açò, funciona per reconeixement de veu, però també és tàctil perquè està feta perquè totes les persones, malgrat no tenir aquestes dolències, puguen gaudir d'una bona lectura.

Les característiques més representants d'aquest programari és que està programat en dos idiomes: espanyol i anglès. Posseeix accés directe a capítols, es poden afegir marcadors o diferents maneres de lectura… A més, conté un assistent d'ajuda molt complet que guia als usuaris per a poder tenir una bona lectura.

Avui dia, en el nostre país existeixen aproximadament quatre milions de persones discapacitades que pateixen malalties degeneratives com l'Esclerosi Múltiple, l'ELA i altres malalties neuromusculars, que impedeixen fer una cosa tan senzilla com agafar un llibre digital i moure el dit per a passar les pàgines. Amb la descàrrega d'aquesta app la societat pot col·laborar perquè Di-Capacitats puga seguir desenvolupant aplicacions per a ajudar a les persones amb discapacitat i poder aconseguir la seua integració. 

En aquests moments Voicebook està desenvolupada per a Android i es pot trobar en la PlayStore per un cost de 1’99€. Dins de diversos mesos podrem trobar-la en dispositius Apple ja que s'està programant en aquests moments.

 

 

Publicat en Ciència i tecnologia
Etiquetat com