Mostrant articles per etiqueta: guerra civil

L'Ajuntament de Massamagrell va commemorar el Dia de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, diumenge 28 de març, dia que marca la Llei 14/2017 de 10 de novembre de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana.

 

Per a la commemoració d'aquest dia, el consistori va decidir realitzar un xicotet homenatge a les 10.00h del matí, en el cementiri municipal. L'acte, obert a la ciutadania i respectant les distàncies i garantint totes les mesures de seguretat, va començar una
ofrena floral en el monument que rendeix homenatge a les víctimes.

 

A l'acte, al qual van assistir regidors de la corporació municipal, va comptar amb la presència de veïns, veïnes i familiars de les persones afusellades a les quals el monument rendeix
homenatge. A continuació es van realitzar els discursos i manifests.

 

La regidora de Memòria Històrica, Araceli Munera, va iniciar l'acte assenyalant que “cal fer memòria per a fer justícia social, per a tenir futur. Hem d'honorar a les persones que van lluitar als carrers, places i muntanyes amb dignitat antifeixista, per la
llibertat i els drets adquirits i que van caure posant el cos per totes i tots”.

 

Seguidament l'alcalde de Massamagrell, Paco Gómez, va llegir el manifest i va destacar que “des d'una posició sempre vigilant i defensora de la convivència democràtica, el Ajuntament de Massamagrell, com a part de l'administració més pròxima al conjunt de la ciutadania, recordem i homenatgem les Víctimes de la Guerra d'Espanya i de la Dictadura, a Massamagrell”.

 

Per a finalitzar aquest homenatge es va guardar un minut de silenci com a mostra de record i honra als qui van donar la seva vida en defensa de la llibertat i la democràcia.

 

Informa Nou Horta. Massamagrell

Publicat en Massamagrell-VAL

La localitat de Godella va rendir ahir un homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme en dos actes celebrats en l'Ermita i en el Cementeri Municipal amb motiu de la commemoració del Dia de la Memòria Democràtica Valenciana, declarat per la Generalitat Valenciana.

 

Fernando Oliveros, regidor de Memòria Democràtica, junt a l'alcaldessa Eva Sanchis i altres representants de la Corporació Municipal van acudir als actes que van comptar amb la participació de veïnes i veïns de la localitat que van voler sumar-se a esta iniciativa que coincideix amb l'aniversari de la mort del poeta Miguel Hernández.

 

Un grup de corda va amenitzar musicalment també l'esdeveniment celebrat en el Cementeri Municipal i que va servir per a mantindre viu el record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

 

Fernando Oliveros va explicar que estos actes serveixen “per a recordar a totes les persones que van morir durant la Guerra Civil i la dictadura a Godella”. “Recordar el passat significa tindre molt present el que va ocórrer en temps passats per a evitar tornar a caure en errors i convertir-nos en una millor societat amb el pas del temps”, va afegir el regidor de Memòria Democràtica.

 

Informa Nou Horta. Godella

 

Publicat en Godella-VAL

Les obres de demolició d'un habitatge antic al carrer Ernest Ferrando de Paterna han permés descobrir l'entrada a un nou tram del refugi subterrani que es va construir en 1939 per a albergar a xiquets i xiquetes de Paterna durant la Guerra Civil Espanyola.

 

Després de les primeres investigacions realitzades per l'equip d'arqueologia municipal, el complex descobert podria formar part del “refugi per a grups escolars de la Vila de Paterna, sobre la base d'un projecte de l'arquitecte municipal Joaquín Rieta, amb capacitat per a 1.509 xiquets i el pressupost d'execució dels quals material d'obres va ascendir a 110.101 pessetes", segons es va publicar en La Gaseta de la República en 1939.

 

El complex localitzat, que passa a catalogar-se de manera immediata com a Bé de Rellevància Local (BRL), podria formar part d'aquest refugi la tipologia subterrània del qual, construït diversos metres per davall de la superfície, garantia una major protecció als paterners i paterneres de l'època.

 

Aquest túnel per a protegir-se d'atacs aeris està compost per una entrada amb 5 escalons que dona accés a una galeria subterrània excavada en la roca calcària i argilenca. Aquesta galeria es compon al seu torn per una entrada principal, cinc sales i quatre galeries. Dues de les galeries es troben tancades, la tercera, té una longitud de 63 metres i la quarta, que naix dins de la tercera, tanca a escassos 3 metres.

 

El període bèl·lic que va suposar la Guerra Civil espanyola va plantejar la necessitat de donar protecció a la població civil dels nuclis que presumiblement serien bombardejats. Per això, va ser fonamental la construcció de refugis antiaeris localitzats tant en centres públics, fonamentalment col·legis, com en edificis particulars.

 

En aquest context, en el nucli urbà de Paterna es van construir diversos refugis antiaeris al llarg del conflicte. D'acord amb la documentació conservada, el tram que s'ha descobert en Ernesto Ferrando podria formar part del refugi que començava en el col·legi Cervantes.

 

L'Ajuntament de Paterna, a través de l'àrea de Patrimoni Històric, continua amb les labors d'investigació i documentació per a determinar amb major precisió les característiques d'aquest rellevant refugi descobert.

 

Informa Nou Horta. Paterna

 

Publicat en Paterna-VAL

Les obres de rehabilitació de la Cova d'Alfonso XIII, dutes a terme per l'Ajuntament de Paterna, han permès descobrir un refugi de la Guerra Civil del que no es tenia constància fins avui. 

Tal com ha destacat l'Alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo, que va visitar ahir la cova al costat de la Tinent Alcalde de Sostenibilitat, Eva Pérez i el Director Tècnic de l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament, ha afirmat que “en la nostra obstinació per recuperar i posar en valor el nostre patrimoni, hem descobert una part més de la història de la nostra Vila que demostra la por que existia a Paterna durant la guerra”. 

El refugi està situat en la part esquerra del fons de l'habitatge, al costat d'un antic pou descobert també durant aquestes obres de rehabilitació. A més, el refugi inclou un passadís de 50 metres que ho uneix amb una altra de les coves properes coneguda com la cova del Trinquet. 

“Aquest túnel obri la porta al fet que puguen existir més construccions d'aquest tipus unides entre si, per la qual cosa podem estar parlant de malla d'habitatges que formarien entre sí un macrorrefugi”, ha explicat l'Alcalde de Paterna, qui també ha assenyalat que “els diferents departaments de l'Ajuntament, des de Patrimoni, Cultura i Arqueologia, es van a posar a treballar per a determinar el valor històric del conjunt d'aquestes troballes”. 

L'històric edifici va ser adquirit pel consistori el passat estiu després anys d'abandó per l'anterior equip de govern del PP i les obres de rehabilitació, que han comptat amb un pressupost de 100.00 euros s'emmarquen dins del Pla Actua, cofinançat amb els Fons *FEDER de la UE, sota el lema “Una manera de fer Europa”.

 

Informa Nou Horta. Paterna

Publicat en Paterna-VAL

Massamagrell declara el 14 de setembre “Dia de Record i Homenatge a les Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura”

La moció ha sigut presentada per l'equip de Govern

El ple de l'Ajuntament de la corporació va aprovar aquest dimecres, per majoria, la moció “14 de setembre, Dia de Record i Homenatge a les Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura de Massamagrell”, presentada per l'equip de Govern del consistori, conformat pels grups municipals de Empoderem Massamagrell, Compromís per Massamagrell i PSOE-PSPV Massamagrell.

Tal com va explicar la regidora de Memòria Històrica i portaveu de Empoderem Massamagrell, Carmen Gurillo, “el 14 de setembre de 1940 té un significat especial per a Massamagrell, atès que va anar el dia que més veïns de la localitat van ser assassinats pel règim franquista”. 

Fou aquest dia, quan 39 veïns de Massamagrell van ser traslladats de la presó al mur d'afusellament “El Terrer” a Paterna, lloc on més de 2.238 persones van veure els seus últims rajos de llum, amb moltes de les seues famílies, ocultes en la distància entre garrofers, per a acompanyar-los en els seus últims minuts. 

Massamagrell per aquell temps comptava amb una població 3.794 habitants, dels quals al voltant de 167 van ser detinguts, 45 d'ells executats en diferents “saques”. Parlem d'un percentatge del 11’86% durant el període comprès des de 1939 al 1942, sent el poble amb més represaliats i afusellats de la comarca de l'Horta.

En la moció se sol·licita l'impuls, el 14 de setembre de cada any, d'actes de reconeixement i homenatge amb l'objecte de mantenir la seua memòria i reivindicar els valors democràtics i la lluita del poble valencià per les seues llibertats.

La moció va comptar amb el suport dels grups polítics que conformen l'equip de Govern: Empoderem Massamagrell, Compromís per Massamagrell i PSOE-PSPV Massamagrell; als quals es van sumar EUPV. Va comptar amb l'abstenció de PP Massamagrell, Ciutadans Massamagrell i Veïns Massamagrell.

 

Informa Nou Horta. Massamagrell

Publicat en Massamagrell-VAL

L'exposició 1900-1939. De principis de segle a la Guerra Civil, va tancar la programació amb motiu de la Setmana de la Cultura en un acte que va tindre lloc en la Residència Nova Edat i que va comptar amb la presència del president de l'Associació Cultural “El Bolitxo” Manuel Sospedra, que va explicar les fotos i va explicar detalls als residents sobre aquestes quatre dècades.

 

Informa Nou Horta. Sedaví

Publicat en Sedaví-VAL

L'Ajuntament d'Aldaia va homenatjar ahir als coneguts com a ‘xiquets de Madrid’ que van ser acollits per famílies de la localitat durant la Guerra Civil, alguns dels quals van romandre i es van assentar definitivament en el municipi. L'acte va tenir lloc en el Saló de Plens amb motiu del lliurament del guardó dels XXXII Premis Universitaris Alaquàs-Aldaia a Rita Pons Mascarell pel seu treball de recerca "La vida a Alaquàs i Aldaia durant la Guerra Civil (1936-1939)", on ha realitzat una tasca de recerca sobre el temps de conflicte «fratricida» i la solidaritat d'ambdues localitats acollint xiquets amb fórmules diferents: colònies i famílies d'acolliment. 

L'alcalde d'Aldaia, Guillermo Luján, al costat de la regidora de Biblioteca i Arxiu Municipal, Mónica Trujillo, i el regidor de Cultura d'Alaquàs, Toni Saura, i Pilar Molina, per part de Caixa Popular, van reconèixer el treball de Rita Pons, a qui li van agrair el seu esforç per a contribuir a la memòria dels municipis veïns i el seu rigor validat pels cinc instituts locals col·laboradors en el certamen: els IES Beatriu Civera, Carles Salvador i Salvador Gadea d'Aldaia i els IES Clara Campoamor i Doctor Faustí Barberà d'Alaquàs. 

En la segona part de l'acte va tenir lloc el lliurament del document sonor a l'Arxiu Municipal dels testimoniatges de persones vingudes de Madrid en la Guerra Civil, una recopilació realitzada en el Centre de Formació de Persones Adultes d'Aldaia de la mà de Lola López Estornell, qui va agrair als coneguts com a xiquets de Madrid la seua col·laboració i «la seua immensa generositat de voler compartir la seua intimitat amb el poble d'Aldaia i facilitar aquest arxiu sonor que és història per a Aldaia». Especialment emotives van ser les paraules dirigides a l'única supervivent aldaiera nascuda a Madrid, Ángela Llepes Rivero, present durant tot l'acte, que va rebre l'afecte de l'equip de govern i de Lola López Estornell per la seua «dignitat i manca de venjança». Al costat d'Ángela Llepes Rivero, el consistori va reconèixer també a les famílies de tres ‘xiquets de Madrid’ més, Carmen Herranz Rubio, Angelita García Pérez i Alberto Jiménez Fernández, els qui també van participar a l'arxiu sonor municipal explicant les seues vivències i contribuint a la història oral del poble d'Aldaia.

L'Homenatge als «xiquets de Madrid» culminarà els pròxims dies amb la creació d'un monòlit en el parc dels Oliveres que recordarà l'arribada d'aquestes persones a l'estació d'Aldaia des de la capital d'Espanya.

 

Informa Nou Horta. Aldaia

Publicat en Aldaia-VAL

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i l’historiador i autor de l’obra, Josep Andreu Bosch, acompanyats pel director general de l’Esport de la Generalitat Valenciana, Josep Miquel Moya, i del periodista Paco Lloret, presentaran dijous 19 d’abril el llibre L’esport valencià durant la Guerra Civil que ha editat la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que depèn de l’àrea de Cultura de la Diputació. 

El llibre de Bosch estudia l’activitat i el paper que van jugar esports com el futbol, la pilota, la boxa o el ciclisme durant els anys del conflicte militar per tal d’aportar informació sobre un tema poc estudiat i desconegut. La presentació d’aquesta obra tindrà lloc al Trinquet de Pelayo a les 20 hores, una vegada finalitzada la partida de les 18 hores.

 

Informa Nou Horta. València

Publicat en València

El Ayuntamiento de Quart de Poblet da el viernes, 13 de abril, un gran paso en la recuperación de la memoria histórica con dos acontecimientos:

A las 18 horas, ante la Casa de Cultura se inaugurará oficialmente la "Ruta QDP 36-39" con un recorrido reducido guiado, que desde Casa Cultura, pasará por Betània-Plaza de la Cruz, Plaza de la Iglesia, Plaza del Ayuntamiento y Centro Cultural El Casino.

Andrea Moreno y Pau Olmos, autores del libro "Quart de Poblet 1936-1939: Un poble de la rereguarda" (ganador del Premio de Ciencias Sociales y Humanas Amador Griñó i Guzmán 2013), explicarán cómo se vivió la guerra en Quart tomando como guía algunos edificios y espacios que fueron destacados.

A las 19 horas, en el Centro Cultural El Casino se estrena el vídeo documental "Quart de Poblet 36-39", que recoge entrevistas y parte de la información histórica que la ruta desarrolla.

Además, se presentará el APP móvil de la Ruta QDP 36-39.

Se trata de un proyecto realizado conjuntamente por las concejalías de Turismo y de Cultura y Patrimonio con subvención de la Generalitat Valenciana en materia de Memoria Histórica.

 

Informa Nou Horta. Quart de Poblet

Publicat en Quart de Poblet - VAL

Les Jornades de Memòria Històrica de Paiporta ofereixen aquest dijous la segona entrega del projecte 'Memòria oral', una sèrie de gravacions a testimonis de la Guerra Civil espanyola i la postguerra. Aquestes gravacions, que inclouen quatre nous testimonis, es presenten al Museu de la Rajoleria, a partir de les 19.00 hores, en un acte d'homenatge a aquestes persones que conclourà amb l'actuació de Domingo Chinchilla.

Les Jornades de Memòria Històrica són una iniciativa de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Paiporta, i varen començar el passat 28 de març amb la presentació de la investigació 'De la rereguarda a les presons. República, guerra i dictadura a Paiporta'. També està en marxa al propi Museu de la Rajoleria l'exposició del MuVIM 'Estètica Republicana a València', mentre que aquest dimecres es projecta el documental 'Fills del silenci', a l'Auditori Municipal.

El projecte 'Memòria oral' naix de la necessitat de conéixer, conservar i arxivar el testimoni directe de les persones que varen viure els anys més convulsos de la història recent d'Espanya, i també de Paiporta. Així, en la primera edició de les Jornades de Memòria Històrica ja es varen recollir els records de quatre persones majors del poble, gravades en vídeo.

Enguany s'ha comptat amb quatre més, que han donat el seu testimoni no sols de les vivències relacionades amb la guerra, sinó que també han permés configurar un relat sobre el dia a dia i la vida quotidiana d'aquells anys.

Les Jornades de Memòria Històrica de Paiporta compten amb una desena d'activitats diverses i variades que inclouen música, teatre, literatura, audiovisuals i visites guiades, i s'han programat per a, “amb total transparència, posar a disposició de tota la ciutadania” testimonis, records i documents d'aquella época, i “descobrir aquest període de la història, conèixer-lo de forma exhaustiva, conservar la memòria dels fets i els testimonis per a que no es perda, i créixer així com a societat”, segons va explicar el regidor de Cultura, Alberto Torralba.

Després de l'acte d'aquest dijous, les Jornades continuaran divendres amb el documental 'Espoir, Sierra de Teruel', també a l'Auditori, i dissabte, amb la visita al guiada al refugi del Grup Escolar de l'Ajuntament de València i la representació de l'obra 'Shakespeare en Berlín' a l'Auditori Municipal. El diumenge se celebrarà el concert 'La Memòria al Cord', amb la participació del Cor de la Unió Musical de Paiporta, mentre que el dia 20 es tancaran les Jornades amb la projecció del documental 'Del roig al blau', també a l'Auditori.

 

Informa Nou Horta. Paiporta

Publicat en Paiporta-VAL