Mostrant articles per etiqueta: Diputació

La Diputació de València ha iniciat aquest dimecres les activitats programades per a xiquetes i xiquets amb motiu de les vacances de Nadal. Sota el nom de ‘Nadal al pati’, la corporació provincial ofereix a les famílies tallers i espectacles infantils en horari de matins i vesprades entre els dies 26 i 28 de desembre i entre el 2 i el 4 de gener.

La programació nadalenca de la Diputació ha començat amb un taller titulat ‘Caseta d'ocells’, amb sessions a les 11 i 12 hores. A la vesprada, el Pati de la Scala acull la producció teatral ‘Contes de Nadal’, en sessions de 18 i 19 hores. En tots els casos, l'activitat és d'accés lliure i té un aforament limitat de 50 persones en el cas dels tallers i 70 en el dels espectacles teatrals. Aquestes entrades poden recollir-se 30 minuts abans a la mateixa Diputació, en la plaça Manises, 4.

La mateixa dinàmica es repetirà la resta de dies amb les activitats programades. El dijous hi ha programat un taller de globoflèxia al matí i a la vesprada un espectacle musical i de màgia. El divendres el taller estarà dedicat a l'elaboració de gots de pingüí, i l'espectacle teatral porta per títol ‘Canta-conta-contes’. 

En la setmana del 2 al 4 de gener, el Pati de la Scala tornarà a obrir les seues portes a les famílies, amb tallers de joies i corones, dibuix i marionetes, mentre que a les vesprades repetiran els espectacles teatrals de música, màgia i contacontes. 

La programació nadalenca de la Diputació de València es completa amb l'estand que l'àrea de Joventut i Esports porta cada any a Expojove, en la Fira de Mostres. Del 26 de desembre al 4 de gener, la corporació provincial ofereix activitats esportives, jocs infantils, rocòdrom i un simulador de ràfting que l'any passat es va convertir en una de les atraccions del certamen d'oci infantil.  

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València

Veïnes i veïns de Rocafort, acompanyats pel seu alcalde, Víctor Jiménez Bueso, i la regidora d'Igualtat, Acció Social i Educació, Sonsoles Giner Durà, han gaudit d’una visita guiada per la Diputació de València, on han sigut rebuts pel diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes López.

Al llarg d’aquest recorregut, que tanca el cicle de visites del programa ‘Els dimecres ens veiem a la Dipu 2018’, han pogut conéixer la història i les curiositats arquitectòniques dels edificis de la corporació provincial. 

 

Informa Nou Horta. Rocafort.

 

Publicat en Rocafort-VAL

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i alguns representants del Servei de Medi Ambient de la Diputació de València han participat al Congrés Nacional de Medi Ambient que es celebra a Madrid entre el 26 i el 29 de novembre. En aquest Congrés, que enguany celebra la seua catorzena edició, el diputat Bort ha participat a l’encontre ‘El paper de les diputacions en l’adaptació al canvi climàtic’, on ha destacat les principals línies de treball en aquest àmbit que desenvolupa la Diputació a les comarques de València.  

El diputat Josep Bort ha subratllat que “el futur passa inevitablement per la sostenibilitat, i per a aconseguir-ho, és necessari i imprescindible que el conjunt de la societat civil i de les administracions públiques participen en aquest projecte”. Així mateix, Bort ha considerat que “cites com la del Conama, que cada any ens permet avaluar i sondejar la realitat mediambiental que viu el nostre entorn, són molt necessàries per guiar el treball de futur”.

Per tal d’adaptar els municipis de les comarques de València als impactes del canvi climàtic, la Diputació impulsa diverses polítiques públiques com la promoció i coordinació del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia; la promoció del vehicle elèctric i de la instal·lació de punts de recàrrega; l’Estratègia de Gestió Forestal sostenible i per a la prevenció d’incendis; el pla contra la sequera i la millora de la xarxa de distribució d’aigua; el Programa de Gestió Integral de Platges; i la promoció de l’educació i la sensibilització ambientals a través de diverses campanyes. 

La Diputació de València, a més, també ha format part de l’exposició d’estands del Congrés. Els representants del Servei de Medi Ambient de la corporació provincial han participat amb un aparador on han exposat les distintes línies de treball que impulsa l’àrea. 

 

Conama 2018: Rumb 20.30

El Congrés Nacional de Medi Ambient (Conama) celebra en 2018 la seua catorzena edició amb el lema “Rumb 20.30”, que posa la vista en els objectius amb els que s’ha compromés Espanya en el marc de l’Agenda 2030 de l’ONU i de la Unió Europea per 2020, 2030 i 2050. Es tracta d’un encontre organitzat per la Fundació Conama, independent i sense ànim de lucre, que s’alinea amb l’objectiu número 16 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.

Aquesta cita anual s’ha convertit en un esdeveniment de referència estatal per la qualitat i amplitud dels continguts que aborda i l’elevada participació que suscita. Durant l’última edició, Conama va comptar amb més de 7.000 participants i una xarxa de més de 450 institucions col·laboradores com administracions, institucions, empreses, centres tecnològics i entitats del tercer sector. 

 

Informa Nou Horta. València

Publicat en València

Donar la millor resposta possible contra la violència de gènere. Aquest és l’objectiu de la Diputació de València, que al llarg de la present legislatura treballa intensament des de l’àrea d’Igualtat en programes i iniciatives amb les quals ajudar els ajuntaments a combatre la xacra social de la violència masclista. L’última d’aquestes és la constitució de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, que aquest dimecres veu la llum després de dos anys d’intens treball institucional per a posar-la en marxa.

L’assemblea general constituent presidida per la diputada d’Igualtat, Isabel García, ha comptat amb la presència de Mayte Noguera, en representació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), un vocal per part de cadascun dels 7 grups polítics amb presència en la institució i un responsable de cadascun dels 49 municipis que des de hui es converteixen en socis fundadors d’aquesta Xarxa provincial contra la violència de gènere.

Un total de 54 sol•licituds d’adhesió han arribat a la Diputació des que es va obrir el termini el 14 d’abril. D’aquestes només 5 han sigut rebutjades d’inici al no complir amb algun dels tres requisits que recull el reglament publicat el 14 de març d’aquest mateix any en el BOP: disposar d’una regidoria o delegació d’Igualtat dotada amb recursos de l’ajuntament en qüestió; tindre un pla d’Igualtat propi; i, en el cas de municipis de menys de 20.000 habitants, estar adherits al programa Atenpro del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar, un servei d’atenció telefònica a les víctimes de violència de gènere.

 

Treball en xarxa

La titular d’Igualtat de la Diputació destaca la importància del treball en xarxa perquè “els municipis compartisquen recursos i esforços en la lluita contra aquesta xacra social que ens afecta a totes i tots”. En paraules d’Isabel García, “no és suficient amb el minut de silenci o la bandera al balcó, hem de ser proactius i des de les institucions dotar de recursos als ajuntaments per a ajudar-los a desenvolupar els seus propis plans i fer front a la violència masclista”.

La diputada ha assenyalat que aquestes ajudes seran prioritàries per als municipis més xicotets, “que han de disposar de les eines necessàries per a tindre els seus propis programes i oferir atenció a les víctimes amb les mateixes garanties que qualsevol altre municipi de major grandària”. De moment, els 49 ajuntaments adherits a aquesta Xarxa provincial han rebut la seua placa com a municipi protegit contra la violència de gènere, una condició que es revisarà periòdicament i que obri les portes a tots els municipis de la província.

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere naix amb 49 localitats d’11 comarques. Ajuntaments de grans poblacions com Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Mislata, Alzira i Burjassot podran compartir els seus recursos i el seu treball en matèria de violència de gènere amb consistoris xicotets com Castelló de Rugat, El Palomar o Yátova, i amb la resta de membres d’aquesta Xarxa que vertebra la província des de Xirivella a Utiel, passant per Quart, Aldaia, Albal, Picanya, Monserrat, Alfafar, Aiora, Requena i així fins als 49 ‘socis’ fundadors d’aquesta plataforma intermunicipal contra la violència masclista.   

  

Formació i ajudes

Per part seua, la Diputació, a través de les seues àrees d’Igualtat i Administració General, continuarà formant a les policies locals i el personal tècnic dels ajuntaments en matèria de violència de gènere i invertirà una partida anual en la difusió de campanyes de prevenció i sensibilització en l’àmbit local. 

Enguany hi haurà una aportació de 200.000 euros que es repartirà entre els municipis fundadors de la Xarxa i, segons avança Isabel García, en el pròxim exercici està previst invertir entre 400.000 i 500.000 euros en aquestes campanyes i activitats promogudes pels ajuntaments per a construir una societat més forta i que responga amb contundència a una 

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

L'àrea de Projectes Europeus de la Diputació de València, que dirigeix el diputat provincial Bartolomé Nofuentes, ha participat en la clausura del projecte europeu ‘Digital Girls’, una iniciativa que naix amb l'objectiu d'inspirar i motivar a xiquetes i joves a desenvolupar les seues carreres en l'àmbit tecnològic i digital. 

Durant la conferència final d'aquest projecte Erasmus+, celebrada en el Grafisch Lyceum de Rotterdam (Holanda) el passat 16 de novembre, Nofuentes va voler aplaudir el treball realitzat i va destacar “el gran valor social que aquest projecte aporta”.

Així, el diputat va incidir en la importància de la participació de la dona en el món de les noves tecnologies a tots els nivells, posant l'accent principalment en la innovació i l'emprenedoria. 

“Hem de donar suport a mesures que acaben amb aquesta bretxa, trencant amb rols preestablits que estan dificultant que la meitat de la població es plantege desenvolupar el seu futur laboral en el món de les tecnologies”, va assegurar el diputat, qui també va assenyalar els ecosistemes digitals europeus a nivell territorial com “l'espai adequat perquè les emprenedores puguen desenvolupar els seus projectes d'una manera sostenible”. 

‘Digital Girls’ pretén acabar amb la falta de “confiança digital” i iniciativa emprenedora que sol aparèixer en major mesura en les dones, potenciant l'ocupabilitat i la mentalitat empresarial ja des de xiquetes. 

Per a això, el projecte està desenvolupant diferents línies d'actuació. Entre elles destaca especialment la creació de la sèrie de curtmetratges “El món de joves digitals reeixides”, amb el qual es pretén visibilitzar rols femenins en el camp del món digital que servisquen com a models a imitar. 

A més, s'ha desenvolupat un full de ruta amb les diferents carreres i professions digitals; així com una plataforma online amb informació sobre oportunitats en el mercat digital. 

Altres actuacions que s'estan duent a terme són la realització d'esdeveniments de diversa índole, com a jornades de portes obertes en empreses o esdeveniments web; o campanyes de sensibilització a través de les xarxes socials. 

La iniciativa està formada per l'organització holandesa Dóna Daria, que encapçala el projecte, l'agència multimèdia ‘Inthecity Project Development’, l'agència multimèdia ‘Pressure Line’, l'agència búlgara de màrqueting i comunicació KU LA TEUA, la companyia de teatre i cinema Smashing Times d'Irlanda, el centre txec d'Educació i Orientació AKLUB, l'organització Desenvolupament Social Juvenil K.A.N.E. de Grècia i la xarxa internacional EURORESO. 

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València

Donar la millor resposta possible contra la violència de gènere. Aquest és l'objectiu de la Diputació de València, que al llarg de la present legislatura treballa intensament des de l'àrea d'Igualtat en programes i iniciatives amb les quals ajudar els ajuntaments a combatre la xacra social de la violència masclista. L'última d'aquestes és la constitució de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, que aquest dimecres veu la llum després de dos anys d'intens treball institucional per a posar-la en marxa.

L'assemblea general constituent presidida per la diputada d'Igualtat, Isabel García, ha comptat amb la presència de Mayte Noguera, en representació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), un vocal per part de cadascun dels 7 grups polítics amb presència en la institució i un responsable de cadascun dels 49 municipis que des de hui es converteixen en socis fundadors d'aquesta Xarxa provincial contra la violència de gènere. De banda de l'Ajuntament de Paiporta va assistir el primer tinent d'alcaldia i regidor de Cultura, Alberto Torralba.

Per a formar part de la xarxa s'havia de disposar d'una regidoria o delegació d'Igualtat dotada amb recursos de l'ajuntament en qüestió; tindre un pla d'Igualtat propi; i, en el cas de municipis de menys de 20.000 habitants, estar adherits al programa Atenpro del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar, un servei d'atenció telefònica a les víctimes de violència de gènere.

 

Treball en xarxa

La titular d'Igualtat de la Diputació destaca la importància del treball en xarxa perquè “els municipis compartisquen recursos i esforços en la lluita contra aquesta xacra social que ens afecta a totes i tots”. En paraules d'Isabel García, “no és suficient amb el minut de silenci o la bandera al balcó, hem de ser proactius i des de les institucions dotar de recursos als ajuntaments per a ajudar-los a desenvolupar els seus propis plans i fer front a la violència masclista”.

La diputada ha assenyalat que aquestes ajudes seran prioritàries per als municipis més xicotets, “que han de disposar de les eines necessàries per a tindre els seus propis programes i oferir atenció a les víctimes amb les mateixes garanties que qualsevol altre municipi de major grandària”. De moment, els 49 ajuntaments adherits a aquesta Xarxa provincial han rebut la seua placa com a municipi protegit contra la violència de gènere, una condició que es revisarà periòdicament i que obri les portes a tots els municipis de la província.

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere naix amb 49 localitats d'11 comarques. Ajuntaments de grans poblacions com Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Mislata, Alzira i Burjassot podran compartir els seus recursos i el seu treball en matèria de violència de gènere amb consistoris xicotets com Castelló de Rugat, El Palomar o Yátova, i amb la resta de membres d'aquesta Xarxa que vertebra la província des de Xirivella a Utiel, passant per Quart, Albal, Picanya, Monserrat, Alfafar, Aiora, Requena i així fins als 49 ‘socis’ fundadors d'aquesta plataforma intermunicipal contra la violència masclista.

 

Formació i ajudes

Per part seua, la Diputació, a través de les seues àrees d'Igualtat i Administració General, continuarà formant a les policies locals i el personal tècnic dels ajuntaments en matèria de violència de gènere i invertirà una partida anual en la difusió de campanyes de prevenció i sensibilització en l'àmbit local.

Enguany hi haurà una aportació de 200.000 euros que es repartirà entre els municipis fundadors de la Xarxa i, segons avança Isabel García, en el pròxim exercici està previst invertir entre 400.000 i 500.000 euros en aquestes campanyes i activitats promogudes pels ajuntaments per a construir una societat més forta i que responga amb contundència a una de les seues principals xacres.

 

Informa Nou Horta. Paiporta

Publicat en Paiporta-VAL

Les inversions que ha rebut l’Horta Sud durant la nova etapa de la Diputació de València s'eleven fins als 45,3 milions d'euros, un 70,1% més que el que van percebre els seus municipis durant la legislatura anterior. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha assenyalat durant la roda de premsa que s’ha celebrat aquest divendres al Museu de la Rajoleria de Paiporta, junt amb l’alcaldessa del municipi, Isabel Martín, que “aquest augment dels recursos que arriben als municipis respon a la nova política de la Diputació per a distribuir els seus fons amb criteris d’objectivitat i equitat”.

Maria Josep Amigó ha fet balanç de la nova etapa durant la seua intervenció davant d’alcaldesses i alcaldes de la comarca, i ha explicat que “la nova forma de treballar a la Diputació de València ha consistit en anar acabant amb la pràctica dels convenis singulars fins fer-los desaparèixer en l’actualitat”. “Açò —ha afegit la vicepresidenta— ha permés que arriben més recursos a tots els Ajuntaments de forma més transparent i amb independència del seu color polític”.

Isabel Martín, batlessa de Paiporta, ha agraït a la vicepresidenta la seua assistència, i ha expressat la seua satisfacció pels nous criteris que segueix la corporació provincial en el repartiment de les ajudes: “Sense cap dubte, la gestió de la Diputació en aquesta legislatura ha fet un gir de 180º i han augmentat quasi el doble els recursos que han arribat als pobles. A més, això s’ha fet de manera equitativa i no partidista, deixant enrere aquella etapa fosca de subvencions i ajudes a dit”.

A Paiporta, de fet, la inversió de la Diputació de València ha passat dels 2.144.920 euros en l'etapa 2011-2015, el que suposava uns 88 euros per habitant, als 3.080.743 del període 2015-2018, és a dir, 124 euros per habitant.

Els municipis de l’Horta Sud en general han rebut en el que va de legislatura 60.808.670 euros. Això suposa un augment del 70% respecte al que es va destinar des de la corporació provincial en l’anterior legislatura, 35.568.118 euros, i una inversió per habitant de 133,79 euros, a diferència dels 77,96 dels percebuts entre 2011 i 2015.

En quant a la partida d’inversió en educació pública, els distints programes de la Diputació per a la millora de les escoles públiques d’infantil i primària, així com de les escoletes infantils municipals, han comptat amb uns fons de més de 2,8 milions d’euros. Aquests diners han servit per condicionar 12 CEIPS de la comarca i també per millorar 16 espais educatius municipals de la comarca.

A més, la Diputació també ha posat en marxa un pla de finançament de centres de dia per a persones majors i amb diversitat funcional en col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Amb la inversió de 4.395.938 euros d’aquest programa, l’Horta Sud comptarà amb un centre de dia i una residència per a majors al municipi de Mislata amb 100 places públiques.

 

Tres anys de col·laboracions entre administracions

La vicepresidenta de la corporació provincial ha subratllat davant dels mitjans que “la Diputació ha tingut com a primer objectiu seguir les polítiques del Botànic i, per això, ha col·laborat en diferents conselleries per a dur endavant inversions en temes tan importants com l’educació o els serveis socials”.

La Diputació de València ha cooperat amb la Conselleria d’Educació, Investigació i Esports a través dels Plans Municipals de Manteniment d’Escoles de 2017 i 2018, amb el que es subvenciona la millora dels centres públics d'infantil i primària que no s'han pogut acollir al Pla Edificant de la Generalitat, i el Pla de Millora d'Espais Educatius Municipals de 2018, que destina ajudes als municipis per tal d'adequar i condicionar els centres municipals públics d'educació no reglada (escoletes infantils, conservatoris de música i escoles d'adults).

La col·laboració interadministrativa amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha permés, segons ha explicat Maria Josep Amigó, “la creació de les primeres 500 places públiques de centres de dia, de menors i de centres multifuncionals que s’han fet al País Valencià en els últims 20 anys”.

 

Informa Nou Horta. Paiporta

Publicat en Paiporta-VAL

Les inversions que ha rebut l’Horta Sud durant la nova etapa de la Diputació de València s’eleven fins als 45,3 milions d’euros, un 70,1% més que el que van percebre els seus municipis durant la legislatura anterior. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha assenyalat durant la roda de premsa que s’ha celebrat al Museu de la Rajoleria de Paiporta, junt amb l’alcaldessa del municipi, Isabel Martín, que “aquest augment dels recursos que arriben als municipis respon a la nova política de la Diputació per a distribuir els seus fons amb criteris d’objectivitat i equitat”. 

Maria Josep Amigó ha fet balanç de la nova etapa durant la seua intervenció davant d’alcaldesses i alcaldes de la comarca, i ha explicat que “la nova forma de treballar a la Diputació de València ha consistit en anar acabant amb la pràctica dels convenis singulars fins fer-los desaparèixer en l’actualitat”. “Açò —ha afegit la vicepresidenta— ha permés que arriben més recursos a tots els Ajuntaments de forma més transparent i amb independència del seu color polític”. 

Isabel Martín, batlessa de Paiporta, ha agraït a la vicepresidenta la seua assistència, i ha expressat la seua satisfacció pels nous criteris que segueix la corporació provincial en el repartiment de les ajudes: “Sense cap dubte, la gestió de la Diputació en aquesta legislatura ha fet un gir de 180º i han augmentat quasi el doble els recursos que han arribat als poble. A més, això s’ha fet de manera equitativa i no partidista, deixant enrere aquella etapa fosca de subvencions i ajudes a dit”. 

Els municipis de l’Horta Sud han rebut en el que va de legislatura 60.808.670 euros. Això suposa un augment del 70% respecte al que es va destinar des de la corporació provincial en l’anterior legislatura,  35.568.118 euros, i una inversió per habitant de 133,79 euros, a diferència dels 77,96 dels percebuts entre 2011 i 2015.  . 

En quant a la partida d’inversió en educació pública, els distints programes de la Diputació per a la millora de les escoles públiques d’infantil i primària, així com de les escoletes infantils municipals, han comptat amb uns fons de més de 2,8 milions d’euros. Aquests diners han servit per condicionar 12 CEIPS de la comarca i també per millorar 16 espais educatius municipals de la comarca.

A més, la Diputació també ha posat en marxa un pla de finançament de centres de dia per a persones majors i amb diversitat funcional en col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Amb la inversió de 4.395.938 euros d’aquest programa, l’Horta Sud comptarà amb un centre de dia i una residència per a majors al municipi de Mislata amb 100 places públiques.

 

Tres anys de col·laboracions entre administracions 

La vicepresidenta de la corporació provincial ha subratllat davant dels mitjans que “la Diputació ha tingut com a primer objectiu seguir les polítiques del Botànic i, per això, ha col·laborat en diferents conselleries per a dur endavant inversions en temes tan importants com l’educació o els serveis socials”. 

La Diputació de València ha cooperat amb la Conselleria d’Educació, Investigació i Esports a través dels Plans Municipals de Manteniment d’Escoles de 2017 i 2018, amb el que es subvenciona la millora dels centres públics d’infantil i primària que no s’han pogut acollir al Pla Edificant de la Generalitat, i el Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals de 2018, que destina ajudes als municipis per tal d’adequar i condicionar els centres municipals públics d’educació no reglada (escoletes infantils, conservatoris de música i escoles d’adults). 

La col·laboració interadministrativa amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha permés, segons ha explicat Maria Josep Amigó, “la creació de les primeres 500 places públiques de centres de dia, de menors i de centres multifuncionals que s’han fet al País Valencià en els últims 20 anys”. 

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

A les comarques de València, cada persona produeix més de 440 quilos de residus a l’any, un total de 1.120.000 tones anuals, de les que s’estima que 984.000 són deixalles barrejades i 136.000 de recollida selectiva. La Diputació, amb motiu de la Setmana Europea de Prevenció de Residus que es celebra des del 17 fins el 25 de novembre, reafirma el seu compromís amb el tractament adequat dels residus urbans i amb l’impuls de nous mètodes de valorització de les deixalles i el seu reaprofitament.  

La institució provincial participa com a soci en dos projectes europeus per transformar residus urbans en materials aptes per a ús industrial. Aquestes iniciatives d’economia circular són el projecte URBANREC ‘Nous enfocaments per a la valoració dels residus voluminosos d’origen urbà en productes reciclats d’alt valor afegit’, i el Life Recypack, per obtenir plàstic comercial valoritzable per a la indústria a partir del desenvolupament  de quatre nous models de selecció de residus comercials a Espanya i a Itàlia

Des de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació també es treballa en l’estudi de l’aprofitament energètic dels residus verds procedents de la jardineria, l’agricultura o les tasques de gestió forestal sostenible per a la producció de combustible renovable destinat a la calefacció dels edificis públics dels ajuntaments de la província.

La Diputació, a més, participa i finança fins al 15% els consorcis de la província, encarregats de donar un tractament adequat als residus que arrepleguen els ajuntaments, seleccionant i separant aquells materials susceptibles de tenir un segon ús, com el material metàl·lic, els plàstics de diferents densitats i els residus voluminosos, entre d’altres. La matèria orgànica passa un procés d’higienització per tal de generar un material bio-estabilitzat apte per a l’ús agrícola i, en última instancia, es soterra als abocadors controlats el rebuig sense possibilitat de reciclatge.

A més, la Diputació controla i supervisa els abocadors de residus clausurats a la província, per tal de que compleixen totes les condicions mediambientals exigides per la llei de residus, i col·labora activament a les campanyes de conscienciació ciutadana en matèria de reciclatge i reutilització dels diversos materials aprofitables existents als residus, així com en la importància de la recollida selectiva i separada de la matèria orgànica i l’agro-compostatge.

 

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus

Amb la finalitat de promoure activitats de sensibilització sobre els recursos sostenibles i la gestió de les deixalles, la iniciativa de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR en les seues sigles en anglès) anima a autoritats públiques, entitats privades, societat civil i ciutadans individuals a participar a través de la coordinació d'accions; el desenvolupament de ferramentes de comunicació específiques per a grups objectius (col·legis, empreses, administracions, associacions); la promoció de jornades temàtiques de prevenció; i la prova de jornades de neteja d'espais públics a nivell europeu sota el lema ‘Let’s Clean Up Europe’.

Els objectius prioritaris de la EWWR són les accions de conscienciació  sobre la prevenció en la generació de residus, basada en el sistema de les 3Rs —reducció de residus, reutilització de materials/productes i reciclatge—; la promoció de les polítiques europees als diferents països membres; donar visibilitat al treball realitzat pels participants en la setmana; proporcionar ferramentes de formació adaptades a les necessitats dels participants; i avaluar l'impacte de les accions i les campanyes de comunicació a partir de canvis en el comportament pel que fa a la forma de consumir i gestionar els residus.

 

Un problema de salut humana i ambiental

A més dels perjudicis per a la salut pública i els entorns naturals, la mala gestió de les deixalles agreuja els desafiaments que planteja el canvi climàtic. Es calcula que en 2016 el tractament i l'eliminació de deixalles van emetre 1.600 milions de tones de diòxid de carboni, el 5% de les emissions mundials. Comptar amb sistemes adequats per tractar les deixalles resulta essencial en l'aposta per una economia circular en la qual els productes es dissenyen per ser reutilitzats i reciclats, a través de formes intel·ligents i sostenibles que permeten promoure el creixement econòmic eficient i minimitzar l'impacte ambiental.

Entre els residus més preocupants destaquen els plàstics, l'impacte dels quals en els ecosistemes perdura milers d'anys. En 2016, es van generar 242 milions de tones de residus de plàstic, la qual cosa representa el 12% de tots els residus sòlids a nivell mundial.

La ràpida urbanització i l'augment de les poblacions porten aparellada una generació creixent de residus, que perjudica a la salut humana i els entorns locals. Si els nuclis urbans no adopten mesures urgents, la quantitat mundial de deixalles, que va aconseguir els 2.010 milions de tones en 2016, passarà en les properes tres dècades a 3.400 milions de tones, un augment del 70%, segons l'informe del Banc Mundial ‘Les deixalles 2.0: Un panorama mundial de la gestió de deixalles sòlides fins a 2050’ (2018).

 

Informa Nou Horta. comarca

Publicat en Comarca-VAL

Després de l’aprovació el darrer 7 de novembre de l’adhesió del consell agrari municipal al programa Bancs de Terres de la Diputació de València, l’Ajuntament de Godella va participar a la jornada ‘Bancs de terres de gestió municipal a les comarques valencianes’, celebrada al Centre Cultural La Beneficència amb tècnics i representants municipals.

La tècnica d’Agricultura de l’Ajuntament de Godella també va assistir a una dinàmica organitzada des del Centro de Estudios Rurales y Agricultura Internacional (CERAI), com a entitat col·laboradora en l’organització d’estes jornades. 

El taller es va realitzar amb un número reduït de municipis amb què treballar les principals problemàtiques dels bancs de terres i les propostes o estratègies comuns per superar-les. A més, des del consistori godellenc ja treballen en l’aprovació prèvia d’una ordenança reguladora dels bancs de terres municipals.

El programa de bancs de terres que impulsa la Diputació a les comarques de València des de 2015 ja proporciona el seu suport tècnic a 43 municipis –entre els quals està Godella- per tal de desenvolupar aquests registres de terrenys abandonats, i compta amb 89 parcel·les disponibles a la plataforma provincial. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, van participar a estes jornades que, en paraules de la vicepresidenta, «són clau per buscar una solució a totes les terres fèrtils que han caigut en desús».

Durant la cloenda d’aquesta jornada, Maria Josep Amigó va destacar que «les terres conreables que s’han abandonat són un problema per als nostres pobles i veïns, perquè a banda de no generar economia, acumulen brutícia, fan proliferar plagues i destrossen el paisatge». L’objectiu és el de «canviar les dinàmiques negatives actuals i posar en marxa altres de positives que facen avançar la nostra agricultura cap a un nou horitzó més esperançador», va afegir.

Per la seua part, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha incidit que «els bancs de terres són un element molt important per a dinamitzar l’agricultura i posar en valor uns recursos que estan dilapidats actualment.

La jornada va estar centrada en el paper que tenen els bancs de terra com a ferramentes de promoció i revitalització del medi rural. El programa de la sessió estava dirigit a personal municipal d’ajuntaments de les comarques de València i va abordar aspectes com el programa d’impuls d’aquests bancs per part de la Diputació als últims tres anys, així com també la figura d’aquests registres municipals de terres abandonades dintre de la nova legislació d’estructures agràries de la Generalitat Valenciana.

 

Una ferramenta per a l’agricultura ecològica urbana

El programa del banc de terres de la Diputació ha ajudat a 43 municipis valencians a difondre i desenvolupar aquesta iniciativa per a impulsar l’agricultura ecològica urbana. La Diputació de València compta amb una plataforma informàtica per a facilitar als ajuntaments valencians la gestió d’aquest registre i col·labora amb el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) en la dinamització dels bancs.

Els bancs de terres municipal es creen com un recurs per als propietaris de parcel·les amb capacitat agrícola, una alternativa laboral per als qui poden conrear-les i un recurs contra l'abandó d'aquests terrenys. Amb l'ús d'aquest banc es genera un impacte positiu en l'àmbit mediambiental, econòmic i social. Aquests bancs de terres constitueixen un registre administratiu municipal, de caràcter públic, que facilita el contacte entre els propietaris de parcel·les aptes per a l'explotació agrícola i les persones interessades en arrendar-les per al cultiu.

 

Informa Nou Horta. Godella

Publicat en Godella-VAL
Pàgina 5 de 20