Mostrant articles per etiqueta: Diputació

El programa de bancs de terres que impulsa la Diputació a les comarques de València des de 2015 ja proporciona el seu suport tècnic a 43 municipis per tal de desenvolupar aquests registres de terrenys abandonats, i compta amb 89 parcel·les disponibles a la plataforma provincial. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, han participat a la jornada ‘Bancs de terres de gestió municipal a les comarques valencianes’, unes ferramentes que, en paraules de la vicepresidenta, “són clau per buscar una solució a totes les terres fèrtils que han caigut en desús”. 

Durant la cloenda d’aquesta jornada, Maria Josep Amigó ha destacat que “les terres conreables que s’han abandonat són un problema per als nostres pobles i veïns, perquè a banda de no generar economia, acumulen brutícia, fan proliferar plagues i destrossen el paisatge”. Amigó ha subratllat que “hem de ser capaços de canviar les dinàmiques negatives actuals i posar en marxa altres de positives que facen avançar la nostra agricultura cap a un nou horitzó més esperançador”, i ha afegit que “posar aquestes terres a disposició de persones interessades en crear xicotetes empreses i dedicar-se a l’ofici de llaurador és el principal objectiu, i és en benefici de tots”. 

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha incidit per la seua banda que “els camps abandonats són un greu problema i posar-los a disposició de gent que vol incorporar-se a l’agricultura, dinamitzar àrees d’interior, revitalitzar un poc l’economia i  combatre el despoblament, són elements essencials que ens preocupen no sols a la Diputació de València sinó a molts ajuntaments de la província, i és per això que hem creat esta ferramenta dels bancs de terres per posar en contacte a demandants de terra i gent que no la pot treballar”.  

Segons ha afirmat Josep Bort, “els bancs de terres són un element molt important per a dinamitzar l’agricultura i posar en valor uns recursos que estan dilapidats actualment”. “A més, posar les terres a treballar ajuden a disminuir el risc d’incendis, un factor molt important en els actuals escenaris de canvi climàtic, i també per al control de plagues i la seua propagació”, ha afegit el diputat.

La jornada s’ha celebrat al Centre Cultural La Beneficència i ha estat centrada en el paper que tenen els bancs de terra com a ferramentes de promoció i revitalització del medi rural. El programa de la sessió ha estat dirigit a personal municipal d’ajuntaments de les comarques de València i ha abordat aspectes com el programa d’impuls d’aquests bancs per part de la Diputació als últims tres anys, així com també la figura d’aquests registres municipals de terres abandonades dintre de la nova legislació d’estructures agràries de la Generalitat Valenciana. 

El seminari ha servit també per compartir diverses experiències de bancs de terres municipals que s’han dut a terme a municipis com La Pobla de Vallbona, Ontinyent o València alhora que també s’ha debatut sobre el camí a seguir en el futur d’aquestes ferramentes i els canvis necessaris per optimitzar els seus resultats.

 

Una ferramenta per a l’agricultura ecològica urbana

El programa del banc de terres de la Diputació ha ajudat a 43 municipis valencians a difondre i desenvolupar aquesta iniciativa per a impulsar l’agricultura ecològica urbana. La Diputació de València compta amb una plataforma informàtica per a facilitar als ajuntaments valencians la gestió d’aquest registre i col·labora amb el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) en la dinamització dels bancs. 

Els bancs de terres municipal es crea com un recurs per als propietaris de parcel·les amb capacitat agrícola, una alternativa laboral per als qui poden conrear-les i un recurs contra l'abandó d'aquests terrenys. Amb l'ús d'aquest banc es genera un impacte positiu en l'àmbit mediambiental, econòmic i social. Aquests bancs de terres constitueixen un registre administratiu municipal, de caràcter públic, que facilita el contacte entre els propietaris de parcel·les aptes per a l'explotació agrícola i les persones interessades en arrendar-les per al cultiu. 

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

L’Ajuntament de Godella s’ha acollit als fons IFS (Inversions Financerament Sostenibles) de la Diputació de València per executar distintes actuacions pendents. El regidor d’Obres, Fernando Oliveros, ha informat que les propostes de Godella han estat acceptades, al haver complit les condicions, i ha procedit a detallar-les.

En primer lloc, es demana una partida de 77.000€ per a la instal·lació de parcs infantils i la reparació de jardins, que es repartirà de la següent manera: 37.000€ per al parc de la plaça Doctor Valls, 35.000€ per al parc de la Torreta i 5.000€ per acabar de dotar el parc de la carretera de Rocafort. D’altra banda, la reparació de goteres del pavelló municipal s’ha xifrat en 30.000€. 

S’han demanat 20.000€ per a la creació d’aules a l’edifici de Vila Teresita, amb l’objectiu d’impartir cursos i incrementar l’oferta dels tallers ja existents. Amb esta partida no només es faran les obres pertinents, sinó que també es comprarà el mobiliari i l’equipament necessari.

Pel que fa a inversions de menys import, es pretén escometre el canvi de les emissores de ràdio de la Policia Local per uns nous equips Tetra que costaran 9.200€. La Policia Local també té previst adquirir un cotxe elèctric, completament equipat, per a la seua tasca al municipi. L’equipament del vehicle suposarà una despesa de 7.000€. Així mateix, es destinaran 3.000€ a canviar les llums dels vehicles de Protecció Civil per adaptar-les a la normativa, doncs han de ser ara de color blau.

Pel que fa a les reparacions dels distints camins rurals a l’horta que envolta Godella, tindran un cost de 8.100€. Per últim, s’ha previst la compra d’ordinadors i equips informàtics per a distints departaments, amb un pressupost assignat de 6.400€. En total són 161.000€ aprovats per Diputació per escometre totes estes obres i actuacions pendents. 

De les obres que estan a l’agenda de la regidoria, Oliveros ha explicat que ja s’han arreglat les goteres de l’antic Escorxador amb 50.000€ dels PPOS de 2017. També s’han aprovat els projectes per reasfaltar els següents carrers: Villablanca, santa Teresa, Victoria, Rocafort, Manuel Tomás, i camí de la Creu de Gràcia. El següent pas serà la licitació de les obres.

Respecte al reasfaltat del carrer Major, que finalment no es va poder fer durant el mes d’agost, continua pendent de realitzar-se sense que dificulte en excés la normal circulació de cotxes i vianants. «És una zona delicada perquè parlem d’una de les principals vies d’entrada al poble, i hem de tractar de realitzar l’actuació en una època en que hi haja la menor afluència de persones possibles», ha explicat el regidor Fernando Oliveros. 

Amb totes estes actuacions, «volem ajudar a millorar les condicions en què es troben actualment alguns carrers i edificis del poble, amb l’objectiu últim de facilitar la vida dels nostres veïns i veïnes», ha dit Oliveros.

 

Informa Nou Horta. Godella

Publicat en Godella-VAL
Etiquetat com

L’Ajuntament de Foios ha signat la compra de la casa contigua a l’edifici consistorial en el Carrer Dr. Millan, 4, per 170.000 €. L'adquisició d'aquest immoble, que ha visitat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, acompanyada per l’alcalde, Sergi Ruiz, permetrà l’ampliació de l'Ajuntament, amb una completa integració dels espais entre l'actual edifici i la casa adquirida.

La vicepresidenta ha afirmat que “és un plaer veure com gràcies al repartiment dels diners amb criteris objectius, els municipis poden portar endavant aquelles propostes i plans que necessiten per tal de millorar la vida dels veïns i veïnes, amb total autonomia”, i, tal i com ha recalcat: “l’exemple de Foios ho il·lustra a la perfecció”.

Tot i que la compra s’ha realitzat amb fons propis, per la seua part, l’alcalde de Foios, Sergi Ruiz, ha assenyalat que “de no ser pel Fons de Cooperació o pels diferents programes d’inversió de la Diputació, els diners de la compra s’haurien d’haver destinat a altres coses, així que, indirectament, l’ampliació es fa possible gràcies a la distribució de les ajudes de la Diputació de València”. 

Aquesta obra permetrà ampliar la superfície destinada als serveis que es presten des de l’edifici municipal que abasten, entre d’altres, el registre i atenció ciutadana, oficines generals, gestió tributària, urbanisme, Jutjat de Pau i alcaldia, Sala de Juntes i Sala d’Actes, on es celebren els plenaris municipals i que a més serveix de sala d’exposicions.

La casa adquirida té 142 m2 de superfície de solar, amb 9 metres de façana, i coincideix plenament amb la profunditat de l’actual edifici consistorial, la qual cosa la fa molt adequada per a la integració prevista, que afegirà 300 m2 de superfície útil en dos plantes, o prop de 500 m2 si s’opta per elevar una planta segona addicional al conjunt consistorial. 

Ara s’obri un període de reflexió i anàlisi sobre l’abast de la integració dels dos edificis i de les mancances de la casa consistorial, que s’haurà de plasmar en un programa de necessitats. Una vegada definides les línies fonamentals de les actuacions, el govern municipal convocarà un concurs d’idees que desenvolupe el programa de necessitats en un projecte de construcció del nou Ajuntament.

 

Informa Nou Horta. Foios

Publicat en Foios-VAL

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha visitat hui al costat de l'alcalde d'Albal, Ramón Marí i membres de la Corporació municipal les obres de recuperació del barri antic i especialment l'entorn de la Torre islàmica. Gaspar s'ha compromès a continuar invertint en el municipi, on ha destacat que “en la present legislatura des de l'any 2015 ha invertit més de 2,2 milions d'euros a Albal”. 

L'Ajuntament d'Albal va iniciar a mitjan octubre les obres de recuperació i reforma del seu barri antic. L'actuació va començar en als carrers Juan Esteve i La Torre i ha prosseguit als carrers Cronista Jesús Emilio Hernández (dos trams d'aquest carrer), Carrer Llarg i les places del Santíssim i de la Torre. Està pendent iniciar en breu Julio Nebot on ja han començat els preparatius.

L'actuació és una de les majors que es realitza en el municipi en els últims anys en el seu barri antic i que intervindrà en la posada en valor de tot l'entorn de la Torre vigía d'Albal, l'únic BIC de la localitat. L'alcalde d'Albal, Ramón Marí, ha destacat que “l'objectiu de l'Ajuntament és que l'actuació s'execute en el menor termini possible perquè aquesta obra es realitze ocasionant les mínimes molèsties, doncs ja sabem que qualsevol obra d'aquest tipus sempre genera incomoditats, com quan algú realitza obres a la seua casa vivint en ella, però al final el resultat és la revaloració de l'habitatge, en aquest cas d'aquesta zona del municipi”. Segons els tècnics municipals, el temps previst per a l'execució és de tres mesos i les obres van al ritme previst.

La inversió total supera el 650.000 d'euros que realitzarà l'Ajuntament, la primera fase s'inverteixen 350.000 euros i en una segona 150.000 euros, al que cal afegir la rehabilitació del carrer Llarg amb un pressupost que costeja l'empresa d'aigües Aqualia per 150.000 euros. Compta amb ajudes de la Diputació de València per a la remodelació de l'entorn de la Torre xifrades en prop de 150.000 euros.

Els carrers que es rehabiliten, i que seran semipeatonals, són Juan Esteve, La Torre, un tram de Cronista Jesús Emilio Hernández, Julio Nebot, carrer Llarg i les places del Santíssim i de la Torre. Es tracta d'una important actuació “que posa en valor el nostre centre històric”, va afegir Ramón Marí, qui explique que “la plaça del Santíssim juntament amb la Plaça de la Torre, constitueixen membrana fonamental de la trama de centre històric d'Albal.

La reforma i la rehabilitació de les places consistirà en la creació de zones de descans amb la col·locació de bancs i arbrat i ampliant la vorera, així com la renovació la xarxa d'aigua potable i actuacions puntuals de reparació, millora del sistema de sanejament, millora i ampliació de l'enllumenat i de les instal·lacions elèctriques, i finalment un reasfaltat, elevant a la mateixa cota vorera i calçada. També es canviarà tota l'actual il·luminació de la Torre per a millorar l'actual imatge del monument, ja que és una de les poques torres vigia que queden a la comarca de l'època àrab.

L'objectiu és el de semipeatonalitzar tots aquests carrers per a poder dotar d'un major espai al vianant i millorar la qualitat urbana, pel fet que les voreres actuals són molt estretes i els vehicles aparcats dificulten l'accessibilitat dels veïns. 

La història de la Comunitat Valenciana, igual que en altres llocs, està basada en conquestes i reconquestes. Diferents imperis han habitat aquestes terres, deixant al seu pas un patrimoni històric. Molts són els casos de monuments que, desgraciadament, han desaparegut amb el temps, però a vegades tenim la sort de conservar-los. Albal ha mantingut la seua torre islàmica del segle XI i que va ser declarada com Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de Monument des de 2002.

Es tracta d'una torre defensiva del S. XI situada en el nucli històric de la població en una xicoteta plaça en la qual recauen dues dels seus fronts, existint adossats en els altres dos fronts (posterior i esquerre).

En el "Llibre del Repartiment" de València, consta la donació que va fer de l'alqueria àrab, en 1238, el Rei Jaume I a Gil de Atrosillo. Sis anys més tard aquest va vendre la venda d'Albal al capítol de València que va conservar definitivament el senyoriu. Es tracta d'una torre d'origen àrab, de planta rectangular, les dimensions de la qual són 6,10 metres per 5,01 metres de costat.

El sistema constructiu es caracteritza per l'existència de quatre murs de càrrega, construïts amb tàpia de terra i calç i encofrada amb taules paral·leles. La tàpia està feta amb una proporció elevada de pedres no tallades que integren 2/3 parts del conglomerat. S'observen 16 tapiades que constitueixen tres cossos diferenciats, coberts per volta de canó.

Es tracta d'un dels edificis més destacats de la comarca de l'Horta Sud i es troba dins de la xarxa torres islàmiques defensiva que va existir en aqueix moment en el territori valencià. Trobem edificacions similars i de la mateixa època a la d'Albal en poblacions com Alcàsser, Alfarp, Antella, Benifaió, Beselga, Bétera, Godelleta, Picassent Serra o Sot de Xera. 

Primer recuperarem tot l'entorn i posar en valor la Torre, però no ens quedarem ací “l'Ajuntament d'Albal té com a objectiu la posada en valor d'aquest monument amb aquesta intervenció, que ha d'orientar-se en tot cas a recuperar, en la mesura que siga possible, l'estat original del bé, ajustant-se en tots els seus punts a les normatives internacionals i principis bàsics de la restauració”, i és per #això que est serà el següent pas “s'obrirà la possibilitat de ser visitada i ser convertida en un espai museístic de qualitat, entrant en les rutes i guies de turisme comarcal pel seu indiscutible valor i interès històric i cultural, tal com ja va ocórrer després de la restauració de l'Ermita de Santa Anna del mateix municipi”, va explicar l'alcalde.

L'Ajuntament d'Albal vol donar visibilitat a la seua història, per això està duent a terme un projecte per a millorar l'accessibilitat i renovar les infraestructures urbanes del centre històric. En paraules de l'alcalde Ramón Marí “No tots els pobles tenen un monument declarat Bé d'Interès Cultural, per a l'Ajuntament d'Albal és molt important que s'ajude a millorar el nostre centre històric, i sobretot fer-ho sempre pensant en el poble. El que farem és crear una plaça emblemàtica i moderna, un entorn concorde a la importància del nostre monument, un lloc construït per al gaudi dels nostres veïns i veïnes”.

 

Informa Nou Horta. Albal

Publicat en Albal-VAL

L'activitat forma part del programa cultural, ‘Els dimecres ens veiem a la Dipu’, una ruta guiada amb explicacions històriques i arquitectòniques dels edificis de la corporació provincial.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, ha mostrat als veïns i veïnes el patrimoni de la corporació i ha posat en valor la labor de la institució.

Durant la visita també ha estat present la regidora de Benestar Social de la localitat de l'Horta Nord, Yolanda Sánchez.

 

Informa Nou Horta. Albalat dels Sorells

Les inversions que han rebut els municipis de l’Horta Nord durant la nova etapa de la Diputació de València s’eleven fins als 56,3 milions d’euros, un 66% més que el que va percebre la comarca durant la legislatura anterior. Segons ha explicat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, davant dels mitjans a l’encontre celebrat a l’ajuntament de Foios, la corporació provincial ha desenvolupat “una nova forma de distribuir els recursos que respon a criteris d’objectivitat i equitat”.

La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha fet balanç dels tres anys de legislatura amb el nou govern de la Diputació. Segons ha explicat, el nou període ha suposat “una nova forma de treballar a la Diputació de València. Durant aquesta legislatura hem anat acabant amb la pràctica dels convenis singulars fins fer-los desaparèixer en l’actualitat”. “Açò –ha afegit—ha permés que arriben més recursos a tots els Ajuntaments de forma més transparent i amb independència del seu color polític”. 

L’alcalde de Foios, Sergi Rius, ha valorat positivament el nou repartiment dels fons provincials, i ha considerat que “no només s’ha millorat en la claredat i la transparència dels plans i les inversions, sinó també en la quantitat de recursos que han arribat als municipis, tant a través de les Inversions Financerament sostenibles com dels diners dels Programes d’Obres i Serveis Municipals”. L’alcalde ha detallat que “amb els 1,2 milions d’euros que hem rebut a través d’aquests plans, hem pogut realitzar obres a tot el municipi, més de 40 actuacions i millores que no han sigut obres faraòniques”.  

Els municipis de l’Horta Nord han passat de percebre 33.861.672 d’euros de fons provincials entre 2011 i 2015, a rebre 56.362.408 des del 2015 fins al 2018, a falta de l’aprovació dels pressupostos de 2019 de la Diputació. Això suposa 22,5 milions d’euros més i un increment del 66,4% de les inversions de la institució provincial a la comarca, que es tradueixen en 194,06 euros per habitant en l’etapa actual, front als 116,59 durant l’anterior període. 

La Diputació també ha posat en marxa un pla de finançament de centres de dia per a persones majors i amb diversitat funcional en col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Amb la inversió de 5.305.724 euros d’aquest programa, l’Horta Nord comptarà amb un centre de dia al municipi de Meliana amb 100 places públiques (3,7 milions d’euros d’inversió), i una residència a Paterna amb capacitat per a 60 persones (1,6 milions d’euros d’inversió).

En quant a la partida d’inversió en educació pública, els distints programes de la Diputació per a la millora de les escoles públiques d’infantil i primària, així com de les escoletes infantils municipals, han comptat amb uns fons de 3.082.000 euros. Aquests diners han servit per condicionar 12 CEIPS de la comarca i també per millorar 19 espais educatius municipals de l’Horta Nord.

 

Tres anys de col·laboracions entre administracions 

La vicepresidenta de la corporació provincial ha subratllat davant dels mitjans que “la Diputació ha tingut com a primer objectiu seguir les polítiques del Botànic i, per això, ha col·laborat en diferents conselleries per a dur endavant inversions en temes tan importants com l’educació o els serveis socials”. 

La Diputació de València ha cooperat amb la Conselleria d’Educació, Investigació i Esports a través dels Plans Municipals de Manteniment d’Escoles de 2017 i 2018, amb el que es subvenciona la millora dels centres públics d’infantil i primària que no s’han pogut acollir al Pla Edificant de la Generalitat, i el Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals de 2018, que destina ajudes als municipis per tal d’adequar i condicionar els centres municipals públics d’educació no reglada (escoletes infantils, conservatoris de música i escoles d’adults). 

La col·laboració interadministrativa amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha permés, segons ha explicat Maria Josep Amigó, “la creació de les primeres 500 places públiques de centres de dia, de menors i de centres multifuncionals que s’han fet al País Valencià en els últims 20 anys”. 

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

La Diputació de València participa en el projecte europeu “Connecting Regional and Local Administrations to Spanish eIDAS Node” que permet als ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Europea tenir accés als serveis electrònics mitjançant la identificació electrònica dels seus respectius països, d’acord amb la regulació europea per a la identificació electrònica de les persones, també coneguda com eIDAS. 

La coalició formada per la pròpia administració provincial, la Universitat de València, la Junta d’Extremadura, la Diputació de Ciudad Real i el Ajuntament de Rivas (Madrid), duran a terme la connexió de les seues respectives seus electròniques amb el nodo eIDAS, que està integrat dintre de la plataforma Cl@ve 2.0, permetent a les administracions prestar serveis electrònics a la ciutadania dels països membres de la Comunitat Europea.  

El diputat responsable de l’àrea de Modernització, Iván Martí, ha destacat que “qualsevol ciutadà i ciutadana de la Unió Europea podrà utilitzar els serveis de la seu electrònica de la mateixa manera que els ciutadans espanyols. Això els permetrà relacionar-se de forma completa amb el seu ajuntament i accedir a tots els serveis electrònics que s’ofereixen”.

Este projecte s’emmarca dintre de la plataforma d’administració electrònica, iPobles, inclosa en la iniciativa de la transformació digital “Connecta València” de la Diputació.

 

Informa Nou Horta. València

Publicat en València
Etiquetat com

L'activitat forma part del programa cultural, ‘Els dimecres ens veiem a la Dipu’, una ruta guiada amb explicacions històriques i arquitectòniques dels edificis de la corporació provincial.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, ha mostrat als veïns i veïnes el patrimoni de la corporació i ha posat en valor la labor de la institució.

Durant la visita també han estat presentes la regidora d'Igualtat i Serveis Socials de Sedaví, Úrsula Camp, i el regidor d'esports de la localitat, José Francisco Cabanes.

 

Informa Nou Horta. Sedaví

Publicat en Sedaví-VAL
Etiquetat com

El Servei d'Atenció i Protecció per a Víctimes de Violència de Gènere, ATENPRO, és un mecanisme d'atenció immediata i a distància a les dones víctimes de violència de gènere a través de la tecnologia mòbil. La corporació provincial, a través d'un conveni signat amb el Ministeri de Sanitat, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i Creu Roja, vas agafar en l'actualitat a 400 dones víctimes de violència masclista en els municipis valencians de menys de 20.000 habitants. 

El servei consisteix en l'atenció immediata a la dona a través d'un telèfon mòbil amb GPS al que pot accedir les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, siga el que siga el lloc en el qual es trobe. Des de la seua engegada en 2013, el servei ha atès a 6.689 dones en la província de València i actualment 1.388 compten amb expedient actiu, segons dades de Creu Roja, entitat que presta el servei en la província.

Dins d'aquest conveni, la Diputació de València gestiona mitjançant la secció d'atenció domiciliària, dependent de l'àrea de Benestar Social, una mitjana de 400 correus electrònics mensuals remesos des dels serveis socials dels municipis valencians, estiguen o no adherits al conveni. 

El servei ATENPRO ha sigut presentat en les jornades de formació al personal de nou ingrés en el servei: tècnics i tècniques de serveis socials dels ajuntaments, agents d'igualtat de la Generalitat Valenciana i agents de les forces de seguretat de l'estat. Un acte en el qual han participat el delegat del Govern, Juan Carlos Fulgencio, el president provincial de Creu Roja, Rafael Gandia, i la diputada d'Igualtat, Isabel García.

En la seua intervenció, García ha subratllat l'excel·lent treball i la coordinació del personal tècnic de la Diputació amb els serveis socials municipals. Així mateix, ha posat l'accent en la importància de la formació en la lluita contra “la major de les desigualtats”. La diputada ha destacat el paper de la corporació en la formació de més de 700 policies locals i quasi 500 persones de perfil tècnic i polític en matèria d'Igualtat, així com l'engegada de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere.

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València

La creació d’horts socials municipals i de bancs de terres locals són les dues mesures de major importància que l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València promou a les comarques de València per tal de fomentar l’agricultura urbana. La corporació provincial, a través d’aquestes polítiques, reafirma el seu compromís per treballar en un marc d’agricultura integrada i d’auto-abastiment.

Aquestes formes de conrear aliments i diversificar els cultius s’emmarquen en les distintes accions enumerades per la FAO per tal de produir més aliments amb menys recursos i fer front a l’escenari de creixement de la població mundial. Aquest és un dels principals reclams que es reivindiquen al Dia Mundial de l’Alimentació de 2018, una data que es celebra des de l’any 1979 i que enguany reivindica diverses mesures per eradicar la fam al món.   

El Servei de Medi Ambient de la Diputació ha dissenyat el Programa d’Horts Socials Municipals amb l’objectiu de preparar els terrenys hortícoles amb la infraestructura necessària. El programa d’ajudes, que respon a una demanda històrica dels ajuntaments, ha comptat amb un pressupost de 300.000 euros als últims anys i ha beneficiat a 25 municipis de les comarques de València. 

Els horts urbans brinden als usuaris la possibilitat de produir els seus propis aliments, fomenten la participació ciutadana i el desenvolupament sostenible, i promouen l’educació ambiental i els hàbits de vida saludables. Aquests espais municipals, a més, permeten el coneixement i ús de tècniques tradicionals hortícoles, i també l’impuls de l’agricultura ecològica. 

Per a combatre l’abandonament agrícola, i la degradació ambiental i paisatgística que implica, la institució provincial promou també els bancs de terres municipals. Aquests constitueixen un registre administratiu municipal, de caràcter públic, que facilita el contacte entre els propietaris de parcel·les aptes per a l'explotació agrícola i les persones interessades en arrendar-les per al cultiu. Els acords sobre els aspectes econòmics, el termini d'arrendament i altres condicions són lliures. 

El programa del banc de terres de la Diputació ha ajudat a 40 municipis valencians a difondre i desenvolupar aquesta iniciativa per a impulsar l’agricultura ecològica urbana. El desenvolupament d'un banc de terres permet, a més, la creació d'oportunitats d'ocupació i treball, generant un impacte positiu en els àmbits mediambiental, econòmic i social.

 

El Dia Mundial de l’Alimentació: #FamZero

Amb l’objectiu de fer front a les desigualtats alimentàries i contribuir a la sostenibilitat des de la producció i el consum, malgastar menys, nodrir-se millor i adoptar un estil de vida equilibrat s’apunten com a decisions vitals per a assegurar el futur dels aliments. Les accions individuals que poden ajudar a acabar amb la fam al món centren la campanya global de 2018 de la FAO sota el lema “El que jo puc fer per ajudar a aconseguir la #FamZero”, amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació.

La necessitat d'adaptar-se al canvi climàtic i treballar per tal de mitigar els seus efectes també encapçala el missatge de la FAO, atenent les previsions del futur creixement de la població mundial i tenint present que, segons les estimacions, per a 2050 l’agricultura necessitarà produir quasi un 50% més d’aliments, pinsos i biocombustibles del que produïa el 2012 per a respondre a la demanda. 

La finalitat del Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la FAO i que coincideix amb la data de la seua fundació en 1945, és augmentar els esdeveniments de la població per a abordar el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa.

 

Informa Nou Horta. València

Publicat en València
Etiquetat com
Pàgina 6 de 20