Mostrant articles per etiqueta: Diputació

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València continua col·laborant amb l’Institut Valencià d’Edificació (IVE), dins els projectes ALDREN i SHERPA del programa europeu Interreg-MED. En aquesta línia, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha mantingut una reunió amb Vera Valero, coordinadora local del projecte SHERPA i Carlos Espigares, coordinador local del projecte ALDREN, per tal d’avaluar l’aconseguit i aprofitar sinèrgies amb altes projectes. 

Allí s’ha avançat en la subscripció d’un acord de col·laboració entre la Diputació de València i l’IVE per a treballar en el projecte ALDREN. Aquest projecte de la CEE està liderat per l’IVE i té per objecte donar suport a iniciatives en matèria de renovació d’edificis en temes d’eficiència energètica. La Diputació, entre altres aspectes, aportarà les dades dels seus edificis.

L'objectiu principal d’ALDREN és promoure i aconseguir majors nivells de renovació i qualitat constructiva, promovent la rehabilitació integral d'edificis, assumint les barreres dels mercats i preparant el sector de la construcció per a la inversió. A més de definir una certificació energètica per a edificis terciaris (principalment oficines i hotels) comú per a tota la UE. L'experiència pilot en permetrà obtenir un historial de l'edifici, a més d'un full de ruta, per a convertir-lo en un edifici de consum quasi nul.

Eixos resultats, a més de permetre escometre futures accions de millora de l’eficiència energètica dels edificis, contribueixen, dins de l’àmbit d’actuació del projecte SHERPA, a generar coneixement i intercanviar-lo amb la resta d’actors implicats, amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica dels edificis i complir amb la Directiva UE 2018/844 del Parlament Europeu i del Consell de 30 de maig de 2019 per la qual es modifica la Directiva 2010/31/UE relativa a l’eficiència energètica dels edificis i la Directiva 2012/27/UE relativa a l’eficiència energètica. La finalitat és aconseguir la descarbonització dels edificis abans del 2050. 

A més, per tal d’aprofitar sinergies amb altres projectes del programa Interreg-MEG, es va a incloure l'edifici d'Oficines del Carrer del Mar com a experiència pilot del projecte ALDREN.

 

Projecte SHERPA

A més, l’IVE ha fet entrega dels resultats de les auditories dels tres edificis amb els que la Diputació de València ha participat en el projecte SHERPA: les oficines del carrer la Mar, l’Arxiu Provincial i el Centre Ocupacional de la Diputació.

El Projecte europeu SHERPA té com a objectiu la capacitació del personal de les administracions públiques de l'àrea MED per a preparar i desenvolupar projectes de renovació energètica d'edificis de propietat i ús de les administracions públiques, a fi de millorar les seues prestacions energètiques i disminuir els seus consums (tant en termes energètics com a monetaris).

Per a aconseguir aquest objectiu, SHERPA planteja elaborar una fase de proves on s'aplique el mètode que planteja el projecte, incloent formació pràctica sobre projectes de renovació energètica en edificis reals, la qual cosa implica la selecció, preparació i desenvolupament, fins a la fase de projecte executiu, de 100 processos de renovació energètica d'edificis seleccionats de les administracions publiques implicades.

En el cas concret de la Comunitat Valenciana s'han seleccionada 14 edificis a escala regional, sobre els quals realitzar un estudi de renovació energètica (i en el cas que no ho tinga l'obtenció del Certificat d'Eficiència Energètica), amb la participació, de la Diputació de València, a més de la Conselleria d'Educació, la Conselleria de Sanitat i la Diputació d'Alacant.

Finalment, s’ha plantejat la conveniència de realitzar accions divulgatives adreçades als ajuntaments per a explicar la totalitat de projectes en matèria d’estalvi i eficiència energètica que els poden afectar, amb la finalitat de donar una visió de conjunt de les línies de treball existents.

 

Informa Nou Horta. València

Publicat en València

El projecte “Connecta València” de la Diputació de València, consignat en 5.690.000 euros, és un dels 24 beneficiaris de la convocatòria estatal “Destinacions Turístiques Intel·ligents” de Red.es. El programa està dissenyat per un equip tècnic interdisciplinari de les àrees de Modernització, Turisme i Medi Ambient de la Diputació per a optimitzar la gestió turística i mediambiental i fer de les comarques valencianes un “Territori Intel·ligent i Sostenible”.

L'entitat pública empresarial del Ministeri d'Economia i Empresa aportarà el 60% de la inversió amb fons europeus, mentre que la institució valenciana assumeix el 40% restant.

Els diputats delegats de les tres àrees implicades en el projecte, Ivan Martí (Modernització), Pilar Moncho (Turisme) i Josep Bort (Medi Ambient) han felicitat l'equip tècnic del projecte, integrat per tècnics de la Diputació, Divalterra i Ajuntament de València, i han destacat el benefici de treballar de manera col·laborativa. En aquest sentit, han assenyalat que el projecte ha obtingut l'import màxim de les ajudes atorgades per Red.es.

La diputada de Turisme, Pilar Moncho, ha mostrat la seua satisfacció perquè “estem davant una inversió molt potent que ens va a permetre comptar amb dades pròpies i en temps real sobre perfils, gustos i decisions dels nostres visitants. Sabem que el turisme està canviant, el model ja no és el de sol i platja, l'allotjament també canvia, però necessitem dades per a adaptar les noves ofertes turístiques als gustos dels ciutadans”.

A més, tal com ha indicat la diputada “la selecció del projecte és una molt bona notícia per a celebrar el Dia Internacional del Turisme, el pròxim 27 de setembre, dedicat per l'OMT al turisme i la transformació digital, amb arguments inqüestionables”.

Segons Ivan Martí, “la transversalitat de Connecta València permetrà obtenir dades anonimitzades sobre patrons de moviment, informació turística, perfil de visitants, o impacte ambiental, entre d’altres, que aporten informació molt rellevant per a dissenyar la gestió pública de manera eficaç”.

El projecte Connecta València contempla també l'obtenció de dades sobre impacte ambiental i sostenibilitat del nostre territori. Per açò, el diputat Josep Bort ha agraït l'engegada d'aquest “ambiciós pla de treball que ajudarà a la millora, preservació i conservació del nostre patrimoni natural”.

 

Millor tecnologia i anàlisi de dades

Els punts clau del projecte seleccionat per Red.es inclouen la millora de la infraestructura tecnològica, la consolidació de la informació turística en un únic repositori així com l'anàlisi de les dades obtingudes per a propiciar una posterior presa de decisions intel·ligent que millore l'eficiència de les inversions en el sector turístic. A més, “Connecta València” es converteix també en un mecanisme d'escolta activa dels ciutadans i visitants. 

Per a açò, la Diputació de València disposarà de nous dispositius de captació de mobilitat i de paràmetres mediambientals, instal·larà estacions d'informació en paratges naturals i en municipis i millorarà la connectivitat per a dotar de comunicació a tots els elements intel·ligents de les comarques valencianes.

Amb açò, es podrà analitzar totes les fonts de dades de turisme que seran integrades en un únic repositori. A més, “Connecta València” habilitarà un portal de dades obertes per a reutilitzar la informació i desenvoluparà una App provincial.

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València

La Diputació de València col·labora amb la Càtedra Terra Ciutadana, de la Universitat Politècnica de València i l’Ajuntament de València, en la difusió del treball que duen a terme per a presentar la candidatura del regadiu històric de l’horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), un reconeixement que atorga l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). 

En aquesta línia, s’ha celebrat en la Llotja de Pescadors d’El Palmar una presentació amb l’objectiu de definir els elements i accions estratègiques que ha de contenir el Pla d’Acció de la candidatura d’aquest regadiu històric com a SIPAM. 

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha destacat que “amb aquesta magnífica iniciativa s’obri una nova via d’oportunitats, ara a nivell mundial, per rebre el reconeixement que l’Horta mereix”. Una iniciativa que es fa possible “amb la col·laboració amb altres administracions i institucions” i que s’emmarca dins de l’aposta per la defensa i dinamització de l’Horta de València.

Per la seua part, el Director de Càtedra Terra Ciutadana i coordinador de la proposta, José María García Álvarez-Coque, ha agraït l’ajuda de la Diputació, que “està implicant-se en la comunicació amb els ajuntaments de l’Horta per a que facen les seues aportacions, per tal de que siga un esforç col·lectiu de tota l’àrea metropolitana de València eixa presentació a la FAO”. Per això, “haurà de reunir-se un comité assessor en Roma, per a valorar si l’Horta té mèrits suficients per a aquest reconeixement”.

A més de la presentació d’avui, el pròxim dimecres, 26 se setembre, es celebrarà a Meliana un encontre per tal d’informar i implicar els municipis de l’Horta Nord en la proposta.

 

L’Horta de València com a SIPAM

Els SIPAM són sistemes agrícoles sostenibles vius i en evolució que, a més, creen impressionants paisatges de gran valor, rics en biodiversitat, desenvolupats a través de l’adaptació mútua d’una comunitat amb el seu territori. Són diferents als llocs patrimonials convencionals i a les àrees protegides. Representen sistemes dinàmics gestionats per humans definits no només per les condicions específiques del lloc, sinó també per les tradicions, cultures de cultiu i els aliments.

L’Horta de València constitueix un espai en que conflueixen aquests elements. D’origen islàmic medieval, amb antecedents de l’època romana, i amb un àrea total que cobreix 23 km quadrats, l’Horta és un territori en el qual, al llarg dels segles, la comunitat agrícola ha construït un paisatge únic, el valor del qual supera l'estrictament productiu i constitueix un testimoni històric que ha sabut dinamitzar un llegat mil·lenari.

Una estructura històrica, basada en una sèrie de canals, camins rurals i barraques, que han definit el seu llegat físic: un sistema agrícola ric en cultius mediterranis que configura un paisatge canviant al llarg de les estacions, amb una cultura hidràulica representada per sistemes d’us de l’aigua i entitats com la Real Acequia de Moncada i el Tribunal de les Aigües.

Com a territori proposat com a SIPAM, l’Horta reuneix els cinc criteris indispensables. Per una banda acompleix les dimensions de seguretat alimentaria i de nutrició definides per la FAO: disponibilitat, accés, utilització i estabilitat. Per altra, el d’agrobiodiversitat, ja que les explotacions familiars locals han aconseguit mantenir l’stock agrícola natural, la seua biodiversitat i una producció d’alta qualitat, amb alguns cultius que són únics, com ara la xufa. Amb sistemes de coneixement local i tradicional que distribueixen l’aigua, gestionats per el Tribunal de les Aigües amb un mètode de reg per gravetat.

 

També l’existència de cultures, sistemes de valors i organitzacions socials, ja que es tracta d’un sistema periurbà que permet als agricultors i pescadors tenir un contacte directe amb el mercat de la ciutat de València i ha facilitat la creació d’espais com ‘La Tira de Contar’. Per últim, els paisatges i característiques d’aquests tenen un important valor visual i escènic, ecològic, agrícola i cultural. Tot açò fa de l’Horta de València un espai idoni per a ser declarat SIPAM per la FAO.

 

Informa Nou Horta. València

Publicat en València

La primera edició de les Jornades Comarcals sobre Canvi Climàtic i Energia Sostenible, que desenvolupa la Diputació de València per promoure distintes accions i impulsar la sostenibilitat ambiental a les comarques de València, ha sigut guardonada amb el primer segon de la categoria de ‘Grans Ciutats’ dels III Premis de la Setmana Europea de la Mobilitat 2018 (SEMcv-2018). 

Aquest guardó, que atorga la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, reconeix la labor de l’àrea de Medi Ambient de la institució provincial en la promoció de la mobilitat sostenible, l’autoconsum energètic i la eficiència als municipis de la província. El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha sigut l’encarregat de recollir aquest premi durant la Jornada Valenciana per la Mobilitat Sostenible que s’ha celebrat a la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre de València. 

Les jornades comarcals sobre sostenibilitat que impulsa la Diputació es desenvolupen de la mà de l’Associació Valenciana d’Empreses Elèctriques (ASELEC) i han recorregut nou municipis des del seu inici a l’abril de 2018. La propera i última parada d’aquesta ruta d’encontres es celebrarà el proper dimecres 19 de setembre a Gandia, després d’haver visitat La Pobla de Vallbona, Utiel, Ayora, Xàtiva, Xiva, Massamagrell, Torrent, Paiporta i Sueca. 

La tercera edició dels premis de la Setmana de la Mobilitat ha entregat un total de 19 premis a distintes accions desenvolupades per ajuntaments, institucions, organitzacions i empreses en diferents categories. En la secció de ‘Ciutats Grans’, a més de la iniciativa provincial s’han guardonat els projectes ‘Andeando: El camino escolar de Elda’, de l’Ajuntament d’Elda, i la reordenació de Ciutat Vella de l’Ajuntament de València.  

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

L'àrea de Projectes Europeus de la Diputació de València, que dirigeix el diputat provincial Bartolomé Nofuentes, ha acollit la presentació del projecte europeu Skill It, una iniciativa que té com a objectiu augmentar la competència i l'alfabetització digital entre els grups d'adults i adultes amb major risc d'exclusió social. 

Així, durant la jornada celebrada en la institució valenciana l'11 de setembre, el consorci, compost per organitzacions de set països, ha exposat els diferents reptes que enfronten, així com els resultats en els quals estan treballant. 

Partint de l'Estratègia Europa 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, la base de Skill It se sustenta a reconèixer l'aprenentatge permanent i el desenvolupament de competències com a elements clau per a la recuperació econòmica, assumint que existeixen manques en tots dos camps a l'interior de la Unió Europea.

Davant açò, aquest projecte pretén millorar els nivells de competències bàsiques en adults i adultes, així com potenciar una formació contínua, amb la finalitat de facilitar el seu accés tant al mercat de treball com a l'educació. 

Una proposta que el diputat de Projectes Europeus ha aplaudit, destacant que “en l'era de les TIC, el gran repte és aconseguir que tota la societat puga beneficiar-se d'elles, acabant amb la bretxa digital existent, la qual cosa va a millorar la seua situació laboral”. 

D'altra banda, Nofuentes també ha volgut posar l'accent en “el paper transnacional d'aquesta iniciativa, la qual cosa permet enfortir la col·laboració entre organitzacions dels diferents països participants, creant una xarxa per a compartir experiències i eines”. 

“D'aquesta manera, aprofitant els recursos existents i conjuminant forces, podrem potenciar la realització professional, social i personal d'aquelles persones que es trobaven en risc d'exclusió”, ha conclòs. 

En aquesta fase del projecte, segons van explicar des del consorci, es van a identificar les necessitats d'alfabetització i competències digitals de 140 estudiants adults desfavorits dels set països socis, després del que es desenvoluparà i dissenyarà un model innovador de competències TIC per a satisfer aquestes necessitats; a més, també es va a dissenyar i desenvolupar un mòdul innovador de capacitació de tutorial entre iguals per a adults.

Un altre dels aspectes en els quals s'està treballant és a capacitar a 21 adults i adultes dels grups objectiu en habilitats de tutorial entre iguals, així com implementar el model d'educació TIC amb 84 persones. 

Finalment, s'oferirà el producte Skill It com una caixa d'eines online i com CD, al que els interessats i interessades podran accedir lliurement. 

Encapçalat per la cooperativa italiana Prometeu Onlus, que lluita per la integració social i cultural de grups en desavantatge, el consorci que està desenvolupat aquest projecte compta amb institucions d'altres sis països, el Cas HEM Education Center de Turquia, la companyia espanyola Tradigenia SL, el Ballybeen Women's Centre d'Irlanda del Nord, l'ONG grega Morfogennesis, l'organització AKLUB de la República Txeca i l'institut Callidus de Croàcia. 

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha elaborat un curs amb l’objectiu de dotar l’alumnat; personal públic i funcionari, d’estratègies per a millorar els textos escrits usant un llenguatge inclusiu que evite qualsevol tipus de discriminació, especialment la discriminació per l’ús d’un llenguatge sexista.

Aquesta iniciativa respon a la intenció, per part de la Diputació, d’incloure la perspectiva de gènere en el llenguatge administratiu que usa el personal de l’Administració pública, ja que aquest és un dels camps que es volen treballar per a ajudar a eradicar qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe. 

En aquesta línia, la Unitat de Normalització Lingüística col·labora amb l’Àrea de Personal, que oferirà als treballadors dels ajuntaments el curs en línia de llenguatge no sexista, emmarcat dins del Pla de Formació Local de la Diputació de València.

Aquesta acció forma part de la campanya «Valencià per la igualtat» per la qual la Unitat de Normalització Lingüística ha coeditat recentment la Guia per a usar un llenguatge igualitari en l’Administració local, una iniciativa de l’agència AVIVA de foment de l’ús del valencià de l’Ajuntament de Silla i a la qual s’hi han sumat més de 40 ajuntaments de Castelló, València i Alacant, junt amb la Diputació de València.

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

La Diputació de València invertirà 11.019.428 euros durant els exercicis 2018 i 2019 amb el propòsit de construir sis nous centres socials comarcals de titularitat pública a les localitats d’Ademús, Agullent, Aras de los Olmos, la Font de la Figuera, Meliana i Mislata. Es tracta d’un projecte de col·laboració en matèria d’infraestructures socials entre la Diputació de València, la Generalitat i els ajuntaments.

En la passada reunió de treball celebrada en el mes de febrer amb la vicepresidenta Maria Josep Amigó, la secretària autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal, Helena Ferrando, els directors generals Mercè Martínez i Antonio Raya i els alcaldes i responsables municipals, es van establir les bases per a la construcció dels sis centres de dia.

Maria Josep Amigó es va mostrar especialment satisfeta del transcurs d’aquestes reunions, «perquè s’ha pogut comprovar una actitud propositiva per part dels alcaldes, els quals estan treballant per posar en marxa aquestes infraestructures que responen a una clara demanda ciutadana». 

Així mateix, Amigó considera la materialització d’aquest projecte com a «modèlic» pel que respecta «a la col·laboració interinstitucional: l’Ajuntament aporta el sòl o els edificis municipals a rehabilitar; la Conselleria estableix les prioritats a partir de criteris objectius i s'encarrega de cobrir les despeses derivades del funcionament dels centres; mentre que la Diputació finança la seua construcció». 

 

Nou Centre de Dia i un taller ocupacional a Ademús

Al municipi d’Ademús es crearan de 35 a 40 places al nou Centre de Dia i un taller ocupacional per a usuaris amb diversitat funcional gràcies a la rehabilitació de dos edificis de titularitat municipal que durant anys han estat seu del CEIP Nuestra Señora del Rosario d’Ademús i que compten amb una dotació pressupostària per part de la Diputació de 816.441 euros al llarg dels exercicis 2018 i 2019.

L’alcalde d’Ademús, Ángel Andrés González, va assegurar que aquestes dues infraestructures socials «incrementaran les possibilitats d’atenció de les persones majors i persones amb diversitat funcional no només d’Ademús, sinó de la comarca en el seu conjunt». Uns centres amb els quals «esperem reduir la llista d’espera de persones que requereixen aquest tipus d’atenció».

 

Centre de Dia de proximitat per als veïns i veïnes d’Agullent

Amb una dotació pressupostària de 600.615 euros al llarg dels exercicis 2018 i 2019, la construcció d’un Centre de Dia per a persones majors en Agullent farà possible l’oferta de 25 noves places. El projecte es durà a terme sobre els terrenys del Patronat, al mateix nucli urbà, adquirits recentment pel consistori d’Agullent a la parròquia de Sant Bertomeu. 

L’alcalde d’Agullent, Jesús Pla, va assegurar que fins ara «les persones majors del municipi es veien obligades a abandonar la seua localitat i el seu entorn més proper per poder ser atesos convenientment». Amb el nou Centre de Dia «aconseguirem que els nostres majors, com també la resta de persones de la Vall d’Albaida, siguen ateses sense haver de desplaçar-se a altres localitats, i fer-ho plenament integrades en el municipi», va subratllar.

 

Nou Centre Social Multifuncional per a Aras de los Olmos

Amb una dotació pressupostària de 117.143 euros al llarg dels exercicis 2018 i 2019, Aras de los Olmos començarà la rehabilitació d’un edifici multiusos de titularitat municipal que albergarà un centre social multifuncional per a persones majors de 65 anys que viuen soles. Juntament amb el centre social multifuncional, en la planta superior està previst habilitar un alberg.

L’alcalde d’Aras de los Olmos, Rafael Giménez, va afirmar que es tracta «d’un projecte molt important» per al municipi i la comarca de La Serrania, ja que les localitats de l’interior «comptem amb una població molt envellida que necessita ajuda i atenció en aquest moment de la seua vida». Unes necessitats «que només es poden proporcionar amb garanties i professionalitat en centres d’aquestes característiques». 

 

Centre de Dia amb gran jardí per als majors de La Font de la Figuera

El Centre de Dia del municipi, que compta amb una dotació pressupostària de 1.322.856 euros al llarg dels exercicis 2018 i 2019, s’allotjarà en un terreny de 1.013 metres quadrats de titularitat municipal i oferirà 40 places. A més, junt amb aquest primer terreny el consistori disposa d’un segon solar de 900 metres quadrats que s’habilitarà com a jardí, el que permetrà gaudir d’un important paisatge natural. 

L’alcalde de la Font de la Figuera, Vicent Munyoz, va assegurar que fer realitat aquest projecte «constitueix una alegria enorme per al municipi i per la comarca de la Costera en el seu conjunt». Així mateix, Munyoz va incidir en què des de les entitats locals «no ens podem permetre que la gent més major se’n vaja a viure a altres llocs perquè tenen una mancança de serveis socials».

 

Vocació comarcal del nou Centre de Dia de Meliana

El nou Centre de Dia per a persones majors de Meliana naix amb una clara vocació comarcal, oferint entre 60 i 100 places amb el propòsit de donar resposta als municipis dels voltants. El nou centre s’ubicarà a l’eixida de l’antiga carretera direcció a Barcelona, comptarà amb dotació pressupostària de 3.706.437 euros al llarg dels exercicis 2018 i 2019 i s’habilitarà un carril bici per a facilitar les comunicacions. 

L’alcalde de Meliana, Josep Riera, va assegurar que es tracta d’un projecte «molt sol·licitat des de fa temps, sobretot pel col·lectiu de gent gran». «Hem buscat un espai que gaudeix d’una certa centralitat, no només respecte de Meliana, sinó també per a la resta de municipis confrontants. La finalitat és intentar que la gent gran puga portar la seua vida amb normalitat, en l’entorn més pròxim i mantenint les amistats i rutines».

 

Mislata gaudirà d’una Residència de 3a edat i d’un Centre de Dia

Amb la rehabilitació de l’antic Hospital Militar mitjançant d’una dotació pressupostària de 4.395.938 euros al llarg dels exercicis 2018 i 2019, els veïns i veïnes de Mislata gaudiran d’una residència de tercera edat dotada amb 40 places i un Centre de Dia habilitat per a 60 persones. 

L’alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, va confirmar que amb l’execució d’aquest projecte «s’atén una reivindicació ciutadana de més de quatre dècades», la qual permetrà «prestar una atenció digna i de qualitat als nostres majors».

 

17 milions en total

En matèria d’infraestructures socials, als 11.019.428 euros que la Diputació de València invertirà durant els exercicis 2018 i 2019 cal sumar els 5.589.725 euros invertits en 2017, que permetran la creació de més de 500 noves places públiques en centres socials d’abast comarcal, distribuïts territorialment per 10 comarques diferents de la demarcació de València.

Aquest és el cas del projecte per a la construcció del Centre de Dia de malalts mentals i el Centre d'Integració i Rehabilitació (CRIS) de Carcaixent; la residència per a persones amb diversitat funcional intel·lectual de Paterna; el projecte de residència per a persones amb diversitat funcional intel·lectual i Centre de Dia de Sueca; i el Centre de Recepció de Menors de Llíria.

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

La Diputació de València complementarà la línia d’inversió en trinquets de la Conselleria d’Educació, Investigació Cultura i Esport amb el nou Pla de Trinquets, que compta amb 2 milions d’euros procedents del superàvit de la corporació provincial del passat exercici. Les actuacions per a la recuperació d’aquests espais esportius, que arribaran a 31 trinquets i instal·lacions vinculades al món de la pilota de 12 comarques valencianes, tindran lloc durant els anys 2018 i 2019.

Les ajudes cobreixen el 100% dels projectes valorats en menys de 20.000 € i el 80% del cost d’aquells que superen aquesta quantitat, tal com marca el criteri establert a la convocatòria d’ajudes autonòmiques que va aprovar la Conselleria d'Educació, Investigació Cultura i Esport. D’aquests projectes, 8 es finançaran al complet i els 23 restants rebran una ajuda del 80% del total pressupostat.

A la presentació del Pla de Trinquets, que es va celebrar el passat mes de juny a Meliana, la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó va mostrar la seua preocupació perquè “durant molts anys, per l’infrafinançament, els trinquets, els carrers de la pilota i els frontons havien sigut els grans oblidats per part dels ajuntaments en quant al seu manteniment”. 

Amb la materialització d’aquest nou pla, Amigó es va mostrar satisfeta per “poder anunciar aquesta nova col·laboració amb la Conselleria per tal de dignificar el nostre esport per excel·lència, la pilota valenciana”. Els 31 municipis de les comarques de València que no havien pogut acollir-se al pla autonòmic “es sumaran als 47 que ja havien entrat al programa de la Conselleria gràcies a la col·laboració amb la Diputació, completant les ajudes amb 2 milions d’euros”, va explicar.

Per la seua banda, el conseller Marzà va posar en valor la contribució de la corporació provincial amb el nou pla d’ajudes per als espais de pilota valencians, remarcant la “demanda espectacular, fruit de la inacció durant molts anys. Per això hi ha tants pobles i ciutats que han demanat les ajudes per condicionar els seus trinquets i carrers de pilota”.

 

2 milions d’euros repartits amb criteris objectius

El Pla de Trinquets 2018-2019 comptarà amb un pressupost total de 2 milions d’euros d’ajudes que es concediran seguint la baremació efectuada pels tècnics de la Conselleria, amb els mateixos criteris objectius i transparents que figuraven en la convocatòria d'ajudes per al condicionament de trinquets que va aprovar la Conselleria d'Educació, Investigació Cultura i Esport. 

El pla finançarà el 100% de les millores als trinquets de Llocnou d’En Fenollet, a la Costera; Godelleta, a la Foia de Bunyol; Albuixech, a l’Horta Nord; Torrent, a l’Horta Sud; La Pobla Llarga, Càrcer i Montserrat a la Ribera Alta; i Otos, a la Vall d’Albaida.  

Les ajudes per al 80% de la inversió es destinaran a les instal·lacions de La Pobla de Vallbona i Vilamarxant, en Camp de Túria; Moixent i Canals en la Costera; Tavernes Blanques, Meliana, Rafelbunyol, Museros, Alboraia i Bonrepós i Mirambell a l’Horta Nord; Chelva i Chulilla a Los Serranos; Carlet i Algemesí a la Ribera Alta; Favara i Sueca a la Ribera Baixa; Ador, Bellreguard i Tavernes de la Valldigna a la Safor; Sinarcas a Utiel-Requena; València; i Castelló de Rugat i Quatretonda a la Vall d’Albaida.

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

La Diputació de València conclou les obres de la nova vorera enfront del cementeri de Godella, un camí que perllongarà l'itinerari per als vianants existent al llarg de la carretera CV-310 fins a les urbanitzacions situades en la zona nord del municipi. D'aquesta forma, des de l'àrea de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí es dóna resposta a una petició veïnal que demanava incrementar la seguretat dels vianants en una carretera per la qual transiten més de 14.000 vehicles al dia.

L'actuació forma part del Pla de Mobilitat Ciclopeatonal, una ambiciosa aposta impulsada per la diputació amb l'objectiu de vertebrar les comarques i municipis valencians amb la vista posada en la seguretat dels “altres” usuaris de la carretera. Un pla que preveu la creació de més de 130 quilòmetres d'itineraris i rutes ciclopeatonales en un centenar de municipis valencians i que, en la comarca de l'Horta Nord, contempla el desenvolupament de 6 actuacions que suposaran la creació de 12.900 metres de vies segures amb una inversió aproximada de 3,8 milions d'euros.

Quant a l'actuació a Godella, la primera de les tres previstes en la CV-310, les obres s'han dut a terme en el marge esquerre de la carretera, entre el quilòmetre 1,6 i l'1,9. A partir d'eixe punt, i aprofitant tant els terrenys de titularitat pública adjacents com el carril de trenat de la pròpia carretera, s'ha generat una nova vorera de 300 metres de longitud, amb un ample de 2 metres, que completa així el tram de vorera preexistent que arribava fins al cementeri.

L'obra, amb un pressupost de 49.237 euros, ha inclòs la incorporació de sistemes de drenatge, la renovació de la senyalització, tant horitzontal com a vertical, i la col·locació de vorades com a element separador que, en alguns casos, s'han completat amb una jardinera.

Així mateix, per a la incorporació a la CV-310 des de la via de servei amb sentit Godella s'ha executat, sobre el carril de trenat actual, un d'acceleració de 70 metres de longitud, amb un tascó de transició de 90 metres. Per a l'eixida al cementeri amb sentit Godella, el tascó de deceleración aconsegueix els 60 metres. La nova configuració de la plataforma es completa amb una cuneta de seguretat d'un metre d'ample en el tram posterior al cementeri, en sentit Bétera.

Després d'aquesta, les següents actuacions en matèria de mobilitat ciclopeatonal en la comarca de l'Horta Nord seran l'execució d'un itinerari segur per a ciclistes i vianants entre les glorietes de les Escoles Professionals Luis Amigó i de la urbanització Campolivar, també en la CV-310, i la connexió ciclopeatonal entre el barranc del Carraixet i el centre escolar en la CV-311, a Alboraia. Ambdues obres han sigut ja adjudicades i la seua execució es preveu per al pròxim trimestre.

 

Inform Nou Horta. Godella

Publicat en Godella-VAL

La millora urbanística de la zona adjacent a la plaça de bous de València està cada vegada més a prop. El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegut les bases del que serà la recuperació del seu entorn, concretament, en el lateral que ara ocupa el passatge del Doctor Serra amb l'objectiu que la cèntrica plaça de bous lluïsca “en tota la seua esplendor”.

Aquest projecte va ser un dels temes tractats en la trobada que van tenir dimarts passat el president Gaspar, i l'alcalde de València, Joan Ribó, on es va tractar les possibilitats d'una actuació, el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI), de la plaça de bous de València, que passaria per derrocar l'actual espai del Museu Taurí amb la finalitat de millorar la visibilitat de la plaça i culminar el procés de transformació dut a terme en la zona amb l'obertura de l'adjacent plaça comercial.

Toni Gaspar ha explicat que d'aquesta manera s'estaria traslladant dels plànols a la realitat una reforma que va quedar pendent fa 50 anys i que Peñín Arquitectos ja va dissenyar en 2009: una actuació urbanística “per a tirar les parets altes que impedeixen veure la plaça de bous” i que exigeix la col·laboració entre les dues institucions.

 

Recuperació d'un espai públic

Així mateix, la remodelació urbanística projectada allibera com a espai públic la zona del passatge, deixant de ser un vial tancat, fosc i quasi intransitable per a concentrar totes les edificacions auxiliars de la plaça de bous en un nou i únic edifici complementari al coso, en el qual se situarien el museu, les oficines, taquilles i dependències necessàries per als nous usos d'un recinte obert a una major oferta cultural, la qual cosa inclouria la creació de camerinos, magatzems i la millora dels accessos.

“El projecte servirà, sobretot, per a permetre que es puga veure la plaça de bous en tota la seua esplendor i que la ciutat recupere una zona que, en un moment determinat, ha estat oculta”, ha subratllat Gaspar. 

D'aquesta manera, com pot observar-se en la proposta de reforma presentada, es crearia una nova construcció al fons de la parcel·la, sobre les mitgeres del carrer Castelló, que permetria revaloritzar en benefici de la ciutat, sense edificis pel mig, un monument arquitectònic de primera magnitud, lliure d'edificacions i visible per tots els seus costats. Així es posarà en valor una plaça renovada, amb capacitat per a més de 12.000 persones, molt bé comunicada, i que és un monument històric de la ciutat, visible, visitable i funcional.

 

Informa Nou Horta. Valencia

Publicat en València
Pàgina 8 de 20