Mostrant articles per etiqueta: Entrevistes

José Ortiz Pérez, de 55 anys de edat, president de la Germandat del Crist Medinaceli, que compta amb uns 250 germans, està involucrat en la Setmana Santa des de fa ja 20 anys i desde fa 5 és el president de la seua germandat.

 

Aquest any compleixen 25 anys d’història a la Setmana Santa de Torrent, i José ens parla sobre les celebracions que es van a dur a terme, amb motiu d’aquests 25 anys. 

 

¿Com és ser president de la teua germandat?

Ser president, és un càrrec difícil perquè és una responsabilitat molt gran, i que no hi haja cap error, és un compromís molt gran i tot el treball de tot un any, es pot perdre per un xicotet error, ja que du tot el pes de la confraria, encara que sempre es compta en una junta que treballa colze amb tu. Jo vaig decidir donar el pas després de diferents anys formant part de la junta directiva. 

 

¿Com ho viviu en la família?

La veritat que en la meua casa és tradició en la família la Setmana Santa Els 4 membres de la família estem tots involucrats en la germandat, és tradició. 

 

¿Que novetats s’han fet aquest any amb motiu del 25 aniversari?

Aquest any hem fet unes medalles per canviar els escapularis que es duien abans. I per altra banda en setembre amb motiu del 25 aniversari organitzarem la quedada de totes les germandats de Jesús Medinaceli de la Comunitat Valenciana, que normalment es fa cada dos anys en diferents poblacions, aquest any serà ací a Torrent. Els actes es realitzaran durant un cap de setmana, on exposarem fotografies d’aquests 25 anys entre altres activitats.

 

Que altres activitats celebreu durant l’any?

Com tots els primers divendres de Març, celebrem la Festivitat de Jesús de Medinaceli, en la Parròquia de Sant Joan Bosco, amb una missa i posterior besapeus a la nostra imatge. 

 

Com descriuries la vostra processó?

Nosaltres eixim el Dimecres Sant i és una de les processons que més gent porta, perquè la devoció a Jesús de Medinaceli és molt gran, i és un espectacle veure als portadors portant a oms la imatge, són 45 fixes, encara que són 80 portadors però no tots poden carregar-la perquè ja són més majors, però tenen el gust d’acompanyar-la.

 

Que diries a la gent perquè s’acostaren a conéixer la Setmana Santa torrentina? 

Destacar que Torrent, és especial respecte a la resta, com és la figura de reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció, que només la tenim a Torrent. I per altra banda la gran evolució i cada vegada va creixent més amb el nomenament de Festa d’Interés Turístic Autonòmic, a més que ja som 18 germandats les que formem part d’aquesta Setmana Santa i això és un al·licient per a la gent que puga eixir a veure-la i gaudir de les processons.

Publicat en Entrevistes

Com es va fundar la Germandat?

La germandat es va fundar el Divendres Sant 7 d'abril de 1944. En aquells dies hi havia diverses germandats a Torrent amb l'advocació de diferents moments de la Passió de Jesús però no existia cap que s'encarregarà de donar-li el protagonisme que mereixia a la Resurrecció en les celebracions de Diumenge de Glòria. Així doncs, van decidir fundar la que llavors es va dir Germandat de Crist Resucitado. Uns anys més tard, i davant la negativa de les altres germanors perquè una germanor de “Crist Ressuscitat” desfilara en la processó del Sant Enterrament, van decidir afegir l'altra advocació que té la nostra germandat, passant a tenir la titularitat amb la qual actualment se la coneix, Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat. 

 

Sempre has sigut de la Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat o has pertangut alguna altra?

No, sempre he pertangut a aquesta germandat, des de 1.983.

 

Des de quan eres President de la Germandat de la Vera Creu?

He sigut president en dos períodes. La primera vegada vaig ser elegit en 1.996 i vaig estar de president fins a 2.007. Després vaig ser triat de nou en 2011 i seguisc fins a l'actualitat. 

 

Heu celebrat actes commemoratius del 75 aniversari de la germandat? Quins?

Sí, hem celebrat diferents actes. Vam donar començament a les celebracions el Diumenge de Glòria de 2018 amb l'anunci del nostre 75 Aniversari. Després, el 14 de setembre, la festivitat de l'Exaltació de la Santa Creu, la nostra titular, celebrem l'Eucaristia com cada any, però aquesta vegada es va fer de forma més solemne i li lliurem una medalla a la resta de germandats de Torrent. 

Hem volgut organitzar diferents activitats culturals. La música és un element molt important dins de les celebracions de Setmana Santa i hem volgut que estiguera present en el nostre aniversari. Durant els Diumenges d'Advent i Quaresma col·laborem amb la Parròquia de l'Asunción de Ntra. Sra. en l'organització d'unes audicions prèvies a la celebració de l'Eucaristia. També s'ha format un cor entre els membres de la germandat que va participar en el festival de nadales que organitza el nostre arxiprestat.

L'acte principal va ser el 27 de gener. Aqueix dia participem en l'Eucaristia d'Acció de Gràcies pels 75 anys d'història i, després d'ella, participem d'un menjar de germanor.

Els últims actes han sigut aquests dies previs a la Setmana Santa. El dissabte 6 d'abril representem una meditació guiada en la nostra parròquia en la qual es va combinar la narració de textos amb les interpretacions musicals. I l'últim ha sigut la inauguració d'una exposició a la sala cívica de L’Antic Mercat organitzada juntament amb la Germandat de la Santa Faç, que també celebra la seua 75 aniversari.

Ara, acabades totes aquestes celebracions, volem editar un llibre commemoratiu d'aquests 75 anys, que incloga tot el viscut enguany i que ens agradaria presentar en dates pròximes a les Setmana Santa de 2020.

 

Dins de la Setmana Santa, fareu algun acte diferent o especial pel 75 aniversari de la germandat?

En el que són les celebracions pròpies de la Setmana Santa no farem cap acte especial. Les processons se celebraran com de costum. És clar que serà una Setmana Santa molt especial per a tots.

 

Quins valors caracteritzen a la germandat?

Els nostres valors, com a associació pertanyent a l'Església, són els que l'Evangeli ens transmet. Però si he de destacar alguna cosa, crec que la familiaritat és el que més ens caracteritza. 

 

Què li diries a la gent que no coneix la Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat perquè vaja a veure-la?

Doncs a aquestes persones li diria que no es limiten a veure'ns, que intenten conèixer-nos i entendre com vivim i els valors que compartim. D'aqueixa forma podran valorar tot el treball que realitzem. A totes les persones que no coneixen la Setmana Santa de Torrent sí que m'agradaria convidar-los al fet que ens visiten i vegen les processons i diferents actes que s'organitzen. És una de les Setmanes Santes més riques de la nostra província, amb una gran participació i diversitat d'actes.

 

Publicat en Entrevistes

Alfredo Costa Alonso, president i Germà Major de Germandat de La Santa Faç, ens obri les portes de sa casa per explicar-nos què representa per a ell el 75 aniversari de la seua confraria, i, així mateix, parlar-nos sobre els moments i emocions més especials que ha viscut a la Setmana Santa torrentina. 

 

Costa és un home molt entregat a la fe catòlica i mostra d’això és la imatgeria religiosa que adorna cada racó de sa casa. Li agrada compartir i ens trau al saló dues figures que versen sobre el pas de la seua germandat: un Crist amb una creu al coll i la Santa Faç. A continuació, les posa damunt la taula i comencem l’entrevista.

 

Què ens podries contar sobre l’origen de la teua germandat?

La nostra germandat va ser fundada el 1944 per un grup d’amics del Cercle Catòlic. L’any 45 la ceba es pagava molt bé i hi havia poca indústria a Torrent. Aleshores, van decidir plantar cebes per a guanyar diners per a fer el pas.  Però l’any següent va ploure tant que amb les cebes no guanyaren ni per a regar [riu]. Per això, quan jo era president de la Junta ens coneixien pel nom de ‘la ceba’. 

 

I com et vas involucrar en la teua germandat?

Quan em van apuntar, tenia quatre o cinc anys. A l’exposició de la Sala Cívica de l’Antic Mercat pots veure una foto meua de quan era xicotet. Ara seré un dels més antics que encara ix en processó. Encara no m’he perdut cap trasllat des que estic a la germandat.

 

I què significa per a tu el 75 aniversari?

El 75 aniversari és arribar a un punt en què te’n recordes de tot el que ha passat i de tots els germans que han mort. He viscut moltes coses. Per exemple, l’any 54 va tocar la loteria a la nostra germandat. Quan estava de president, ens anaven de sopar amb els de la Junta i féiem torrades de xulles... Jo he conviscut amb tots i hem viscut molts bons moments. 

 

Què heu preparat enguany per a celebrar-ho?

El 27 i 28 d’abril celebrarem el VI Encontre Nacional de Confraries i Germandats Santa Faz i Verònica, que es celebrarà a La Santa Faç de Torrent. A més, el 27 farem un dinar al restaurant ‘Los Abetos’ i el 28 d’abril tenim una missa a la parròquia l’Assumpció. També la Vera Creu i nosaltres vam inaugurar l’exposició “75 años de Historia 1944-2019” a l’Antic Mercat el passat 8 d’abril . I eixe mateix dia es va fer el lliurament de premis del concurs del llenç de la Verònica. 

 

Quines sensacions et transmeten els llenços de la Verònica?

A mi, em transmeten sensacions molt bones. Jo veig un llenç de la Santa Faç i em fa plorar moltes vegades. 

 

A més, una xiqueta de la vostra germandat representa a la Verònica cada any des de 1976. Quina és la teua tasca amb elles?

Jo els ensenye el que significa ser la Verònica. Encara que la Verònica d’enguany ja ho sabia, perquè s’ho havia explicat sa mare.

 

Ets molt respectat a la teua germandat?

Sí, a la meua germandat la gent em respecta molt. I intente que els germans entenguen el significat de la Setmana Santa, perquè jo visc la religió. Aleshores, vull que la gent visca la Setmana Santa com toca.

 

Què desitges per a aquesta Setmana Santa 2019?

Pau, convivència i que la gent reflexione. Que entenguen que hem d’ajudar a la gent necessitada, perquè hi ha molta gent que ho està passant molt malament.

Publicat en Entrevistes

Aquesta vegada ens endinsem en el món de la música tradicional i popular valenciana amb Carles Dénia (cantant, guitarrista, compositor, arranjador i productor gandià). El nostre entrevistat és tot un referent de la música tradicional valenciana, ja que ha rebut guardons i nominacions pel seu treball discogràfic i, com a bon rodamons, participa en un gran ventall de projectes amb els quals recorre escenaris a escala internacional. L’any passat va guanyar el Premi Carles Santos de la Música Valenciana en la categoria de millor disc de fusió, mestissatge i urbana amb el disc ‘Cant espiritual’. Entre la seua versatilitat d’estils, destaquen el cant d’estil, el flamenc i el jazz, encara que reconeix que té cançons pròpies amb un estil molt difícil de classificar.

 

A més, Dénia s’ha aliat amb el dinàmic i premiat quintet de vent-metall ‘Spanish Brass’ per a dur a terme un projecte amb l’objectiu de gaudir junts i transmetre les emocions inherents a la bellesa de la música. Demà, a les 20.00 hores, l’Auditori de Torrent serà escenari del fruit del seu treball conjunt amb un projecte anomenat ‘Mira si hem corregut terres...’, que forma part de la programació del Festival Brassurround – Torrent. El mes que ve Dénia i ‘Spanish Brass’ gravaran el disc del projecte, que llançaran durant el mes d’octubre. La gira d’aquest espectacle continuarà el 12 de juliol a La Pobla de Vallbona i el 13 d’octubre a Vila-real. 

 

ENTREVISTA A CARLES DÉNIA:

 

Com et definiries com a artista? 

Jo diria que sóc músic. És la paraula que a mi m’agrada utilitzar per a definir-me una miqueta en general.

 

I com ha sigut la teua trajectòria musical? 

He tingut una vida molt centrada en molts aspectes de la música com ara el cant i la composició, perquè m’agrada molt compondre, escriure, arranjar... Com a cantant m’agraden moltíssims estils de música tradicional i popular. Sóc guitarrista i m’he dedicat a la guitarra durant molt de temps. He tingut una vida musical molt intensa. 

 

'Spanish Brass' i tu veniu a l’Auditori de Torrent amb ‘Mira si hem corregut terres...’. Què ens espera? 

Podreu escoltar una tria de cançons tradicionals i populars de distintes èpoques i de distints àmbits de la música tradicional, a més d’algunes composicions pròpies que jo emmarcaria dins de la música d’autor. També estan presents els arranjaments de Ramon Cardo. Els ‘Spanish Brass’ són increïbles amb els instruments de metall i interpreten els arranjaments de manera magistral.  A més, jo aporte el meu cant i la guitarra quan cal... És una conjunció d’elements i una música molt difícil de catalogar. És un espectacle molt variat i molt ben treballat musicalment. 

 

Per què heu triat una frase de la ‘Malaguenya de Barxeta’ com a títol del vostre espectacle? 

Perquè és un cant emblemàtic de la música popular valenciana. A més, és una peça de música tradicional que era absolutament desconeguda i ara s’ha fet una mena d’himne. 

 

Estaven entre els objectius la difusió i promoció de la cultura valenciana i del valencià? 

Jo no faig música per a fer promoció de res. Jo utilitze la meua llengua de manera natural sense cap voluntat política de cap mena. En la mesura que jo puga col·laborar en la promoció i difusió de la meua llengua, jo estic molt content... No obstant això, difondre la meua llengua no és el meu objectiu existencial. El que vull és utilitzar la meua llengua de manera natural.

 

És rendible cantar en una llengua minoritària? 

Cante música tradicional ibèrica en valencià i en castellà. Ara estic fent un projecte a Holanda i també vaig molt a Itàlia. És cert que amb una llengua minoritària tens una audiència menor, però la competència també és menor. Per tant, és relatiu. Jo participe amb persones d’altres països i d’altres estils musicals. Això em genera un volum de faena que em permet cantar en la meua llengua sense preocupar-me de si això és rendible o no. 

 

També cantes en valencià a altres països? 

Sí, he presentat ‘Tan alta com va la lluna’ i ‘El paradís de les paraules’ a l’estranger. També és cert que és més complicat a l’estranger, precisament perquè el valencià és una cosa més desconeguda i menys assequible per a molta gent. Però, sempre que he tingut l’oportunitat, ho he fet. Sempre intente internacionalitzar els meus projectes en valencià.

 

Com creus que serà el futur de la música en valencià? 

Jo crec que l’ús del valencià tendirà a normalitzar-se. De fet, ja està prou normalitzat i hi ha una col·lecció de discos prou nombrosa. Crec que aquest procés de normalització continuarà, encara que és una cosa molt difícil de preveure realment.

Publicat en Entrevistes

Amb motiu del passat Dia Internacional de la Dona, Encarnación Lerma, regidora de Polítiques d'Igualtat i ginecòloga amb màster en Reproducció Humana, ens concedeix una entrevista per a parlar sobre realitats socials que afecten les dones.

 

Què representa per a vosté el moviment feminista?

Per a mi ho és tot. És un moviment pacifista que pretén aconseguir la igualtat entre homes i dones. No va en contra dels homes ni significa que les dones són superiors.

 

Vosté és ginecòloga i regidora. En el seu cas s'ha trencat el sostre de vidre?

Existeix eixe sostre i també un “sòl enganxós” que ens impedeix a les dones aconseguir els objectius desitjats com arribar a llocs de responsabilitat política i empresarial.

 

Torrent és una ciutat multicultural i diversa. Això implica que hi haja dones amb problemes diversos. 

Les dones som diferents i diverses pel que fa a edat, religió, cultura, ideologia... Tampoc hem d'oblidar a les dones amb discapacitat. Cadascuna de nosaltres tenim una desigualtat específica, però totes tenim en comú la desigualtat respecte als drets de l'home.

 

Quines mesures d'acció positiva s'estan duent a terme per a protegir els drets de les dones?

Des de la Casa de la Dona s'està actuant per a aconseguir la igualtat treballant a nivell individual amb dones en exclusió social, víctimes de violència masclista i responsables de famílies monoparentals. També treballem a nivell grupal, per a tota la població, amb les associacions de Torrent. A més, lliurem els Premis Violeta amb els quals pretenem que l'ambient festiu faller també estiga involucrat.

 

Quins mecanismes s'han posat en funcionament per a combatre la violència de gènere?

Formem part de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació. A més, Torrent està integrat en el sistema VioGén i hi ha una col·laboració molt important entre la Policia Nacional i la Policia Local. Tenim una Policia Local dedicada a atendre, acompanyar i informar les víctimes de violència de gènere. 

 

Parlem de la salut de les dones. Disposem de tecnologia capdavantera per al diagnòstic precoç del càncer de mama?

Crec que el mamògraf que hi ha a Torrent és de molt bona qualitat.

 

Quin és el temps d'espera mitjà de les torrentines per a fer-se una mamografia en la sanitat pública?

Ara porten un retard perquè es va avariar un mamògraf. Per això, estan cridant a la gent cada dos anys i mig en comptes de cada dos anys, però això no té a veure amb l'Ajuntament de Torrent. També m'agradaria afegir que el diagnòstic definitiu es realitza a nivell hospitalari mitjançant ecografia, punció, RMN…

 

Li sembla raonable eixe temps d'espera?

Quan apareix una patologia mamària les proves diagnòstiques es realitzen a nivell hospitalari, no al centre de diagnòstic precoç. En eixe cas, s'ha d'acudir al centre de salut perquè la dona siga remesa a cirurgia o a l'hospital. De totes maneres, la Conselleria de Sanitat hauria d'intentar pal·liar aquest retard.

 

Continuem abordant assumptes que afecten les dones. Què opina sobre la gestació subrogada?

D'entrada, no estic d'acord. No m'acabe de creure que la dona ho faça per altruisme o per fer un favor. Pot haver-hi molt pocs casos. Habitualment són dones que presten el seu cos com a atuell a canvi d'una aportació econòmica. Considere que l'adopció és una opció més correcta. A més, tenir un fill o una filla no és un dret, és una capacitat. 

 

Finalment, m'agradaria conéixer la seua postura sobre l'avortament.

Una dona que no desitja un embaràs fa el que siga per a no seguir amb ell. Per tant, em sembla correcte que es faça en bones condicions a càrrec de la Seguretat Social, perquè està en perill la vida de la dona.

Publicat en Entrevistes

Quin balanç fa d’aquests dos anys com a presidentade la Junta Local Fallera de Torrent?

El balanç és positiu, perquè pense que les coses van eixint a poquet a poquet com se les plantejàvem amb iniciatives i propostes que s’han ficat damunt de la taula i que les falles hi han acceptat i que s’han pogut dur a terme,

Han sigut dos anys intensos, que s’ha treballat molt, amb molta gent i treball darrere que no es veu i que gràcies a ells finalment el resultat és positiu.

 

Quines novetats o canvis podem veure aquest any?

Com ja s’ha avançat tornem a fer l’ofrena en un dia, i açò es va platejar perquè era una demanda per part de les falles i es va aprovar perquè entenem que és un acte important que mereix l’atenció de tot el món faller i no com abans que es feia separat en dos dies i la mitad de comissions estava en l’ofrena i l’altra mitat en unes altres activitats.

I per altra banda destacar com a novetat l’entrega de premis que es trasllada del dia 16 al dia 17 de març en un acte a part al matí a les 11.30 en la Plaça Unió Musical.

I més a més aquest any es farà un acte en honor a Sant Josep el dia 18 amb dansades i finalitzant amb un castell a la Nit del Foc.

 

Quina evolució creu que hi ha a la Junta Local Fallera de Torrent, des que vas ser fallera major?

L’evolució, pense que és al món de les falles en general, les falles han canviat molt en alguns aspectes per a millor i en altres no tan bons. A nivell de junta pense que els canvis han vingut donats per la situació social i de la vida en  general, lògicament anem a un món més modern amb més dinamisme i la forma de treballar és diferent, però pense que en cada espai de temps s’han fet les coses com en eixe moment es requeria.

 

Creus que és important rescatar antigues tradicions d’inici?

Les falles a més de festa per damunt de tot són tradició i cultura i n’hi ha coses que no es poden perdre o que es poden recuperar i que mai deguem perdre, la tradició i la cultura sempre deuen perdurar  i més  a més hem de transmetre  ho als menuts i que  siguen coneixedors d’aquests costums.

 

Es pot millorar en alguns aspectes de la festa?

Jo pense que en aquesta vida, tot es pot millorar i és millorable, el que cal tindre és la capacitat i el voler de millorar. El que deuen fer els fallers és superar-se any darrere d’any en tots els sentits.

 

Com veu el nivell faller torrenti als concursos i la participació fallera aquests últims anys enrere?

A veure n’hi ha de tot, alguns concursos tenen prou afluència de comissions i en altres concursos que cal treballar-los més, de vegades no es pot comptar amb la gent necessària o de vegades no volen, és una decisió respectable, cada comissió deu enfocar la seua falla com millor considera, però pense que no deguem oblidar-se que les falles són tradició i cultura i això és el que es deu potenciar des de cada comissió de Torrent. Però pense que a poc a poc ho van treballant més, perquè per exemple aquest any el teatre ha tingut molt bona acceptació en general, moltes falles que no participaven ho estan fent, inclòs al teatre infantil. I per altra banda la cavalcada infantil, és una cavalcada molt treballada i amb molt de nivell, jo pense que les falles estan agafant consciència que cal treballar-se els concursos perquè el nivell de les nostres falles es mantinga.

 

I per a aquestes falles que consell donaries, per poder gaudir-les?

Doncs sobretot que tots tinga’m coneixement que la festa és per a divertir-se, perquè  convivim en xiquets i cal donar exemple, amb el tema de les nits de casal, pólvora, i als actes, que tots tinga’m una organització i si tots fiquem de la nostra part, tot es desenvolupa molt millor, i podem poder gaudir de la festa més tranquil·lament.

Publicat en Entrevistes

Senyor alcalde, quina valoració faria de les nostres falles torrentines 2019?

Les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un títol que és un honor però que també té la seua part de responsabilitat perquè cal mantindre’l. Per fortuna les Falles de Torrent estan sempre en contínua evolució, gràcies al treball de cada faller i fallera de cada comissió i al de Junta Local Fallera, sabent reinventar-se i millorar en cada pas que dóna. Encara no hem començat la setmana gran de Falles i ja hem viscut grans moments com la Crida, el Cant de l’Estoreta, les Cavalcades, el lliurament d’insígnies… que ens indiquen que aquetses Falles seran, com cada març, tot un èxit. Un any especial per a la Cotxera, que compleix 50 anys amb el seu imprescindible acte del Trasllat i, sobretot, per a Carmen i Leyre, les nostres falleres majors.

 

 

Quina opinió li mereixen els canvis realitzats aquest any en l’agenda Fallera?

Sempre hem defensat que les Falles seran el que vulguen els fallers. Aquesta ha sigut la nostra línia de treball, la de buscar el consens i la iniciativa de les comissions falleres. Enguany s’han introduït algunes novetats que han generat molta expectació i que segur que fan que la gent isca al carrer. El mateix dia de la Crida, Torrent va despertar amb el soroll dels trons de bac d’una macrodespertà que es realitzava per primera vegada i en la qual van participar un gran nombre de fallers i falleres. Amb les dansades a Sant Josep es vol fer partícip a la societat torrentina més enllà de les comissions, en aquest cas amb els grups de ball de la ciutat. S’ha volgut donar una importància especial al lliurament de premis amb un acte que aglutinarà a totes les comissions en la plaça Unió Musical. I per fi, a més de les mascletaes, Torrent tindrà una Nit del Foc el dia 18. Moltes novetats que vénen a engrandir encara més si cap a les Falles, sense perdre els orígens i el sentit de la festa.

 

 

Com valora el fet de recuperar la Nit del Foc del pròxim 18 de març amb material pirotècnic nacional i per què no s’ha fet abans?

Serà una nit espectacular i històrica. No solament perquè està darrere la Pirotècnia Germans Caballer, que és una garantia d’èxit, sinó perquè Torrent es mereixia tindre una Nit de Foc a l’altura de la capital de l’Horta Sud. I si a això li afegim que el 80% del producte és nacional i valencià, poc més podem dir. La nostra línia és la de treballar per valorar lo nostre, per recuperar les tradicions, i hem considerat que ja era hora que els torrentins i torrentines pogueren gaudir d’una nit de pólvora, llum i so de primer nivell. Seran més de 200 quilos de pólvora, ningú se la pot perdre.

 

 

No creu que al nostre municipi li falta més llum i color per a la categoria que ostenta?

Les Falles són molt importants per a Torrent. I fora de Torrent també ho són, com ho demostra que formem part del grup de Juntes Locals més importants de la Comunitat. No crec que a les Falles de Torrent les falte de res. Tot el contrari. Cal agrair el treball que realitzen al llarg de l’any les 29 comissions, omplint els carrers d’alegria, color i germanor. Cada vegada hi ha més comissions que aposten més per la cultura, com es va poder veure amb la participació i la qualitat de l’últim Cant de l’Estoreta; es cuiden més els llibrets, els monuments... Com abans parlàvem, s’estan introduint actes nous i alguns canvis gràcies al bon treball, la imaginació i la bona gestió de les comissions i de Junta Local Fallera. Cada vegada hi ha més participació i implicació des de cada casal i la nostra obligació, com a representants de la ciutat, és estar al seu costat i donar-los suport.

 

Com es viuen des de la tribuna les crítiques del món faller en la Cavalcada del Ninot?

 

La ironia, la sàtira, la crítica… són part de la nostra manera de ser dels valencians. I és un senyal d’identitat de les Falles que es veu en els monuments i, per descomptat, en la cavalcada. I cal prendre-se-lo amb sentit de l’humor. És un honor veure’t reflectit en ella, alguna cosa que em prenc com una mostra d’afecte, la mateixa que expressen des de les comissions. Encara que et confessaré que enguany em vaig quedar una mica despagat perquè no ens van criticar molt.

 

 

Quin és el seu major desig o suggeriment en aquestes festes Josefines?

Que ens acompanye el temps perquè les falleres i fallers puguen gaudir de les seues activitats i que no hi haja cap incident. I res més, simplement desitjar a tots els torrentins i torrentines i a la gent que ens visite aquests dies, que gaudisquen d’una festa que descriu molt bé la nostra forma de ser com a torrentins i com a valencians.

Publicat en Entrevistes
Etiquetat com
Dimarts, 05 Març 2019 11:31

Entrevistem a Rafa Gil

Un dels equips animadors durant la passada temporada de rallyes, han sigut els germans Gil i el seu Renault Clio Sport.

 

Per a la present temporada tenen previst competir en el campionat de rallyes de la Comunitat Valenciana als comandaments d'un vehicle de primera línia, parlem amb Rafa Gil.

 

 

Com valores la passada temporada?

La veritat és que ha sigut una mica complexa per les avaries que hem patit en el **Clio, patim dos abandons en el ral·li de la Ceràmica se'ns va trencar un suport de motor a uns 12 km del final del primer tram i encara així aconseguim un bon temps però ens va impedir acabar un ral·li que segurament mereixia un podi i a la Nucia campionat d'Espanya, vam trencar una transmissió en la primera corba del segon tram cronometrat, ací prenga la decisió de vendre el cotxe i vaig estar a punt de retirar-me dels ral·lis, quan t'ocorren aquestes coses després d'haver preparat tan a consciència un ral·li, la frustració que se sent és molt forta.

 

Però en els ral·lis on us va respectar la mecànica, foreu molt ràpids no?

Si, si, sens dubte... A Xaló, Xixona i el ral·li de València hem aconseguit molt bons resultats, Xaló i Xixona són dos ral·lis que m'agraden molt, he passat moltes vegades per aqueixos trams en diferents versions i em trobe molt còmode, són trams molt tècnics potser no tant de “bon cotxe” i si de “ bones mans” com se sol dir... I el ral·li de València és el de casa i si li sumes que és memorial Javi Sanz perquè és un plus emocional.

 

 

Com prepareu cada ral·li?

“El pes de l'operació” com sempre dic, és cosa del meu germà Juan Carlos, ho mesura tot, l'es encarrega de preparar els trams, els entrenaments que són la presa de notes, quilòmetres a recórrer i estratègies.

 

Hem treballat molt en les notes i ara mateix tenim un sistema molt pràctic i que em descriu molt bé cada corba, ha costat però ara ho tenim.

 

També fem treball físic combinant amb exercicis de concentració i reacció.

 

L'automobilisme de competició és un esport molt seriós i cal prendre-li'l com a tal, com solc dir això no és “el parchís”.

 

 

Què que rivals us heu trobat i qui seran més forts en la present temporada?

Bo tots els rivals són dignes, en aquest esport no solament compta pilotar bé, compte el pressupost, la preparació de cada carrera, la mecànica sobretot i el factor sort, com rivals en el top 5 que són els que no podíem aconseguir per cotxe i altres factors, eren Santiago Carnisseria, Javier Polidura, Santiago Cañizares amb el Porxe, o els nostres companys d'escuderia Roberto Tolosa amb el Subaru... Miguel García amb el Megane que és dels pilots més ràpids que he conegut, després amb els quals ens hem barallat més de tu a tu han sigut els Clio de Basilio Cano, Genitin, Óscar Donet i els Germans García Ramos que amb el Hyundai Accent fan meravelles, també haurem de tenir molt en compte per a aquesta temporada és Óscar Ortola un pilot rapidíssim que enguany compta amb un bon cotxe i assegurança que algun equip sorprenent.

 

El que té de bo els ral·lis és que tots ens portem bé i som amics però #això sí, amb el casc llevat.

 

 

Què us ofereix la present temporada?

Bé, després de vendre el Clio no ho tenia res clar, la idea era parar però ara estem treballant com mai per a tirar avant un projecte important, amb un cotxe de la categoria R2, ja tenim signat la major part del pressupost necessari i ja només falten uns serrells, que esperem tancar en els pròxims dies i presentar el cotxe i els nous patrocinadors que són els qui fan possible el projecte i als qui estaré eternament agraït.

 

 

Per a quan el debut i amb quécoche?

El debut serà a principis d'Abril en el ral·li de Xaló, finalment hem descartat el ral·li de Gandia, no podíem provar el cotxe abans del ral·li i eixir a córrer sense conèixer un cotxe ja diguem “seriós” perquè no era la millor opció, tindrem un programa de cinc ral·lis:  Xaló, Xixona, Ceràmica, La Nucia i València. Sense descartar fer alguna prova fora de la Comunitat Valenciana.

 

El cotxe, el decidirem en els pròxims dies, però si que et puc dir que serà de la categoria R2, amb un equip de garanties.

 

 

Un plaer i molta sort per a la present temporada.

Gràcies a vosaltres per cobrir les nostres participacions i rampell ens veiem en la presentació de l'equip.

Publicat en Entrevistes
Etiquetat com

La Fallera Major, Inmaculada Agapito Tebar, té 31 anys i és gerent d’un bar restaurant de Massanassa i és mare d’un xiquet i dos xiquetes. Natalia Torres Martí, la Fallera Major Infantil, té 11 anys i estudia 6é de primària al CEIP Blasco Ibáñez. La meua afició és ballar i practica hip hop i funky. Les dos ens conten com estan vivint aquests dies pròxims a les falles.

 

Des de quan eres fallera?

Inma: Sóc fallera des que vaig nàixer. Quan tenia 6 o 7 anys, els meus pares van deixar la falla, mai vaig deixar de sentir el sentiment faller. Fa dos anys vaig tornar a ser fallera gràcies a la meua filla.

Natalia: Des que vaig nàixer.

 

Què va ser el primer que pensares quan et varen proclamar com a fallera major del teu poble?

Inma: Va ser una alegria molt gran, érem dues xiques per al sorteig i en cap moment pensava eixir triada, va ser una mescla d’emocions

molt boniques.

Natalia: Que s’havia complit el meu somni.

 

Què és per a tu ser Fallera Major del teu poble?

Inma: És una responsabilitat molt gran, crec que el somni de qualsevol fallera és poder representar i portar el nom del teu poble on vages.

Natalia: Un somni fet realitat, un any molt bonic i emocionant per poder portar el nom de Benetússer. Poder representar a tots els infantils en el món de les falles és una il·lusió molt gran.

 

Què element de les falles vos representa?

Inma: L’element més important per a mi és la pólvora i els monuments.

Natalia: La banda de fallera, sobretot aquest any que és la que m’acredita com a Fallera Major. També els vestits, la música, la gent fent paelles al carrer, els ninots... tot. 

 

Quins són els actes que més t’agraden o t’emocionen de les Falles?

Inma: Són tots els actes meravellosos, però sens dubte els nervis de la Crida i l’emoció en l’ofrena en lliurar el ram a la nostra Verge.

Natalia: M’agrada tot, però si he de ressaltar alguna cosa, em quede amb el moment de la plantà perquè comença una setmana intensa i la nit de la cremà perquè encara que tot acaba, et queden tots els records tan bonics que has viscut.

 

Tens algú referent en el món faller?

Inma: Per a mi l’autèntic referent són tots i cadascun dels fallers i falleres de totes les comissions, que amb el treball dur de tot un any fan que siga possible està gran festa anomenada FALLES, i fan que tots els veïns de la població puguen gaudir al màxim de la setmana fallera.

Natalia: Els meus pares, que també són fallers des de xicotets i també han sigut Fallera Major i President a la nostra comissió. Ara falta el meu germà.

 

 

Programació Falles

DISSABTE 2 DE MARÇ

18.00 h. Cavalcada del Ninot. Totes les comissions falleres eixirán  de la Plaça del Ajuntament ,  finalitzant  el passacarrer al carrer Major.

 

DIUMENGE 3 DE MARÇ

12.00 h.- Festival de paelles a la Plaça de la Xapa. Les sis comisions cuinaran les paelles i després del dinar gaudirem de una discomòbil

 

DIVENDRES 15 DE MARÇ

9.30 h.- Visita de les FF.MM. de Benetússer a les falles que planten en les  escoles i escoletes de la població.

23.00 h.- Visita de les Falleres Majors de Benetússer, les Corts d’Honor i la Junta Local a les diverses demarcacions, per vore com planten les falles.

 

DISSABTE 16 DE MARÇ

09.00 h.- Plantà oficial de totes les falles de Benetússer

09.30 h.- Començarà la visita del Jurat qualificador de falles i carrers engalanats a les sis comissions falleres.

18.30 h.- A la Plaça de l’Esglesia,  lliurament de premis  A continuació, Castell de Focs, a càrrec de la Pirotecnia  Tamarit.

23.00h.- Nit d´Albaes a les Falleres Majors de Benetússer I a cadascuna de les Falleres Majors I Presidents de les comissions.

 

DIUMENGE 17 DE MARÇ

08.00 h.- Despertà a la Fallera Major Infantil de Benetússer,  Natalia Torres i Martí 

11.00 h.- Visita oficial de Falles. Les sis Comissions de Falles i la Junta Local  aniran en passacarrer  visitant  tots els casals, concentració al casal de Junta Local.

 

DILLUNS 18 DE MARÇ

08.00 h.- Despertà a la Fallera Major de Benetússer, Inmaculada Agapito Tébar

18.00 h.- Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats.

 

DILLUNS 19 DE MARÇ

11.30 h.- Concentració de totes les comissions a la Plaça de l´Ajuntament.

12.00 h.- Solemne Misa en honor a Sant Josep, a l´Esglèsia de Benetússer.

14.00 h- Mascletà a càrrec de la Pirotecnia  Tamarit, patrocinada per l´Ajuntament de Benetússer

22.00 h.- Cremà oficial de les falles infantils de la població.

23.00 h.- Cremà de la Falla infantil guanyadora del Primer Premi, amb l’assistència de la Fallera Major Infantil de Benetússer, Natalia Torres i Martí.

24.00 h.- Cremà oficial de les falles de Benetússer.

01.00 h.- Crema de la Falla guanyadora del Primer Premi, amb l’assistencia de la Fallera Major de Benetússer  Inmaculada Agapito Tébar

 

Publicat en Entrevistes

Eduardo Gascó ens conta com seran les festes josefines del municipi i com s’organitzen les falles dins de la regidoria

 

S’ha incorporat alguna cosa nova des de que eres delegat d’esta regidoria?

La veritat es que, una vegada mires arrere, veus en perspectiva on estavem i on estem i la sensació és molt molt positiva.

El que hem fet des del primer segon és ajudar a les falles i a Junta Local a tot allò que puguerem fer-los més fàcil. Un relació fluida en l’administració fa els tràmits senzills.

I després en accions puntuals, hem creat un acte específic per l’entrega de recompenses honorífiques, organitzem anualment una macrodespertà pel poble totes les falles juntes, hem donat gran importància a la crida fent-la dissabte de vesprada amb un espectàcul audiovisual i pirotècnic... són cosetes menudes que ara mirem arrere i vegem un gran treball raere d’elles.

 

Què és lo més difícil de coordinar en la regidoria?

Són varies coses. En primer lloc, coordinar els desitjos de les falles, el veinat i l’Ajuntament, tenim que ser un poc com el roin que te que ficar dos parts que dificilment poden estar d’acord, però pense que Alfafar és un exemple de concòrdia i convivència entre fallers i veins per a que la festa es puga fer i durar.

I en segon lloc clarament tot el dispositiu al voltant de les falles. Hi ha que coordinar policia, neteja, manteniment, urbanisme, bombers... un maremagnum que finalment, en treball de tots, fem que tot açò siga possible.

 

Què destacaries de les Falles d’Alfafar?

Destacaria les comissions per supost. Normalment parlem d’actes puntuals, l’ofrena seria l’exemple per ser el que més gent abarca, pero aci en Alfafar destaque el gran treball de les comissions, la unió que existix dins d’elles, parlant moltes voltes de que són com una gran família. És complicat moltes voltes trobar esta concòrdia pero és molt grat que en Alfafar pugam disfrutar d’ella.

 

Quin pressupost s’ha establert per a estes Falles?

Pues enguany arribem, si no recorde mal, als 43.000 euros. Cada any hem anat pujant poc a poc, ja que les falles varen ser unes de les més damnificades en la crisi i on el pressupost es va reduir més. Per això intentem cada any pujar un poc les subvencions a les comissions, donar més recursos a la Junta Local, intentar colaborar i gestionar més coses i millor per a fer la festa més gran. És un camí llarg perque no es pot fer tot de colp pero anem avançant.

 

Com encares la recta final de la legislatura? Quins projectes tens en ment?

La veritat és que en l’avançament de les eleccions generals poc podem fer, però acabarem les falles conforme tenim planificat, esperant que siguen de molt d’èxit. I després en la regidoria de Sanitat que també duc tenim la fira de la salut que serà l’última semana de març i primera d’abril, i triarem a nou president o presidenta de junta local, que també tenen enguany eleccions. No obstant el treball diari no para i seguim a disposició de tot el veïnat per poder resoldre les seues consultes i problemes.

Publicat en Entrevistes
Pàgina 6 de 8