El departament de Joventut de l'Ajuntament de Paiporta ha convocat aquesta setmana a les entitats i col·lectius juvenils del municipi per analitzar de forma col·lectiva com ha afectat la crisis sanitària generada per la Covid-19 al col·lectiu jove i al treball de la joventut organitzada. Segons expliquen des del departament, conèixer com els ha afectat aquesta situació i quines necessitats han sorgit és el primer pas per definir els reptes que des de l’àrea cal anar assolint en esta nova realitat.


El primer punt de l'ordre del dia va ser el repàs de la situació de cada entitat. Totes elles van haver de parar la seua activitat, tot i que algunes van portar endavant accions en línia. L'accés a la tecnologia ha suposat durant el confinament un element d’inclusió o exclusió social. Per això, les entitats juvenils manifesten la seua preocupació sobre la bretxa tecnològica i demanen al departament de Joventut intervenir al respecte.


D’altra banda, la paralització de l’activitat juvenil organitzada ha afectat al finançament d’algunes entitats. En aquest sentit, Joventut planteja revisar el pressupost de l'àrea i analitzar les possibilitats de treballar en la línia de la cogestió d’activitats.


Altre fet que afecta tant a l'activitat de les associacions juvenils com a les activitats pròpies de l'àrea de Joventut és la incertesa sobre les possibilitats per portar endavant intervencions a la tornada de l'estiu i quines seran les restriccions al respecte. En aquest sentit, destaca especialment la preocupació sobre la disponibilitat d’espais prou amples com per poder mantindre la distància de seguretat entre les persones participants.


Altres propostes que vénen de la mà de les associacions juvenils són accions formatives en ofimàtica i noves tecnologies, un servei d'informació i orientació acadèmica, apropar la política als i les joves i organitzar espais de debat i participació juvenil, o dissenyar i desenvolupar intervencions de promoció d'hàbits saludables i mediació en espais d'oci amb les persones joves que van participar en el curs de formació 'Mediació en espais d’oci. Xarxa d’agents de salut'.


Algunes d’estes propostes coincideixen amb projectes amb els que el departament de Joventut ja està treballant i que la visió juvenil enriqueix de forma considerable. En altres casos es tracta d'aportacions molt interessants que parteixen de les mateixes necessitats juvenils. En qualsevol cas, les reunions amb les associacions juvenils són un espai de participació juvenil des del qual analitzar la realitat de les persones joves i detectar necessitats concretes, cosa que és fonamental per millorar les polítiques de joventut municipals.

 

Informa Nou Horta. Paiporta

Els veïns i veïnes de dos carrers de Mislata estaven convocats ahir de nou a les urnes. Però en esta ocasió, per a decidir el disseny urbanístic del seu propi carrer. La regidoria de Participació Ciutadana llançava així una nova edició de "Mislata Opina", un programa de participació veïnal que en anteriors ocasions ja ha consultat, per exemple, la reurbanització de l'Avinguda Blasco Ibáñez o l'ús públic de l'antiga caserna militar en residència i centre de dia per a persones majors.

 

Per a l'alcalde, Carlos F. Bielsa, “des d'este equip de govern sempre hem apostat per la participació ciutadana i per la implicació dels veïns i veïnes de Mislata; és important que el futur de la nostra ciutat el decidim entre tots i totes".

 

L'Ajuntament plantejava a la ciutadania empadronada als carrers Verge dels Desemparats i Víctor Pradera (del núm. 19 en avant) triar entre dos opcions possibles. La ‘Opció A’ mantindria l'estructura de carrer actual, renovant el paviment, drenatge, i les rajoles de les voreres mantenint la seua amplària, a més del canvi de l'enllumenat públic a bombetes LED per a estalvi energètic i mantindre pràcticament les mateixes places d'aparcament. La ‘Opció B’, es tractaria d'un projecte urbanístic més ambiciós, donant prioritat al vianant, creant un entorn verd i facilitant l'ús comercial per a fer un espai més funcional, segur per a la infància, accessible i atractiu, i reduint les places d'aparcament en pro de les persones.

 

Un total de 432 veïns i veïnes a partir de 16 anys estaven citats per a la votació, i amb una participació de més del 30%, prop del 91% dels i les votants van triar la ‘Opció B’, el projecte que prioritza al vianant.

 

“El projecte triat pels veïns i veïnes que han participat convertirà l'espai en un entorn més amable, habitable i més respectuós amb el vianant, incentivant el passeig de les persones i potenciant també el comerç del barri”, afirma Bielsa.

 

Informa Nou Horta. Mislata

L'Ajuntament de Quart de Poblet, en col·laboració amb la fundació Limne, ha posat en marxa un projecte de ciència ciutadana amb l'objectiu d'estudiar i conservar les tortugues autòctones que habiten en l'últim tram del riu Túria. Es tracta de dues espècies protegides, conegudes com la tortuga d'estany (Emys orbicularis) i el leprós (Mauremys leprosa), que tenen presència estable a Quart de Poblet i que desafortunadament es veuen amenaçades per l'abandó incontrolat de tortugues americanes o asiàtiques.

 

Durant la campanya, que s'allargarà fins a tardor, es realitzarà un cens mitjançant parany de les espècies autòctones per a veure el seu estat de conservació i estimar la densitat. A més, les espècies invasores es capturaran i entregaran al Centre de Recuperació de Fauna de la Conselleria. Tant des de l'Ajuntament com des de la fundació, es destaca la importància de conscienciar a la població sobre l'abandó d'animals i recorden que està prohibit alliberar animals exòtics en espais naturals. Si alguna persona necessita desfer-se de la seua tortuga, ha de telefonar al 112 perquè li indiquen com procedir. Així bé, Limne assegura que, gràcies a l'educació ambiental que s'ha dut a terme en els últims anys entre el públic escolar, s'ha reduït el nombre d'espècies invasores oposades en la zona del riu Túria del municipi. Això ha suposat un clar benefici per a les espècies autòctones, que semblen estar recuperant-se en les últimes anualitats.

 

Les tortugues americanes o asiàtiques, espècies invasores, són extremadament populars per la seua reduïda grandària i el seu baix preu, però la veritat és que arriben a créixer fins als 30 centímetres, la qual cosa augmenta les seues necessitats alimentàries i d'espai. Tot això, unit a la seua agressivitat i llarga longevitat fa que en les últimes dècades s'haja observat un continu i massiu abandó en els rius i aiguamolls, convertint-les en una greu amenaça per al medi ambient peninsular.

 

Amb aquesta iniciativa, que ha sigut premiada en la 1a Convocatòria Mediambiental de la Fundació Bancaixa - Bankia, l'Ajuntament continua demostrant el seu compromís mediambiental i la seua aposta per conservar els ecosistemes i la biodiversitat del municipi.

 

Informa Nou Horta. Quart de Poblet

Després de més de cent dies sense música en directe, la banda del Casino Musical de Godella es tornarà a pujar a un escenari. Serà el proper dissabte 18 de juliol a les 20 h en el teatre Capitolio.


Sota el lema ‘Més Casino, més Godella, més música’, la formació bicentenària dirigida per Raúl Martín Torres, interpretarà ‘El tio Caniyitas’, ‘Ammerland’, ‘Creu Daurà’, ‘Concierto de Aranjuez’, ‘Concerto de Amore’, ‘Memorias de África’, ‘ABBA Gold’ i ‘Os passoros do Brasil’.


Este concert, que es desenvoluparà seguint totes les recomanacions per garantir les mesures sanitàries exigides, s’emmarca en el programa de la Diputació de València de recolzament a les societats musicals, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Godella.

 

Informa Nou Horta. Godella

La llamada de lo salvaje

Divendres, 10 Juliol 2020 12:17

Compta la història de Buck, un gos molt bo la vida del qual canvia de la nit al dia quan el seu amo es muda de Califòrnia als exòtics paratges d’Alaska, durant la febre de l’or, a la fi del segle XIX. Com a novençà d’un grup de gossos de trineu (i posteriorment el seu líder), Buck experimenta una aventura que mai oblidarà, trobant el seu lloc en el món i convertint-se així en el seu propi amo. Direcció: Chris Sanders

El pilot establit a Torrent, Ángel Andrino i el seu copilot David Lara, disputaran, aquesta temporada 2020, el campionat madrileny de rallies d'asfalt.



A més d'algunes aparicions com el rallie de la Nucia on l'any passat van aconseguir el primer lloc.



El debut d'aquesta temporada podria produir-se en el campionat valencià de pujades de muntanya el pròxim dia 22 de març en la localitat alacantina d'Agost, mancant saber si el cotxe amb el qual competiran aquesta temporada està acabat de preparar, on faria la seua aparició a manera de test de cara al pròxim rallie d'Arganda del Rey, a Madrid, primera prova puntuable del campionat madrileny. "Ens faria molta il·lusió participar en Agost, després d'un llarg hivern preparant tot ja tenim ganes de provar el nostre cotxe."



Per a enguany, Ángel Andrino, ha confiat en un Citröen C2, posant la posada apunte en mans de Maxiauto."Hem triat aquest cotxe perquè pensem que ens pot ajudar a evolucionar el nostre pilotatge, pujant així un escaló més respecte a l'any passat. Estem molt il·lusionats de cara a aquesta temporada, hem fet molts sacrificis aquest hivern i hem preparat durament la temporada tant físicament com amb els patrocinadors".



Afigen que "de nou, són molts els patrocinadors que han confiat en nosaltres, com nfinity Laser Wellness, empresa especialitzada en estètica; Lavadero Queen Charol, en TorrentHermanos Ochando Santamaría, als quals estem molt agraïts; Talleres LualcarTegesconbeltran SL i Embutidos Pinante, tots ells són molt importants per a nosaltres, ja que sense ells aquest projecte no tiraria avant. A més, són molts els amics que ens donen suport cada carrera, amb la preparació logística etc."


L'objectiu marcat enguany per l'equip és millorar i continuar fent un pas més en el pilotatge millorant dia a dia.



Durant aquest any disputaran rallies tan durs com el nord d'Extremadura, o el rallie ciutat d'Àvila, rallies tots ells d'una gran tradició i coneguts per tots els afeccionats al món del motor per la seua complexitat.



"En principi no ens marquem cap objectiu, encara que ens faria moltíssima il·lusió adaptar-nos  al cotxe i poder recollir el fruit del treball realitzat aquest hivern".



Finalment, "des de l'equip volem enviar tot el nostre més sentit condol, suport i afecte a Charo i la seua família, el nostre patrocinador Queen Xarolde Torrent, per la defunció del seu fill, I.B.P. a. c. s."

El poeta y el médico

Divendres, 10 Juliol 2020 12:04

El ulular de las sirenas y el tableteo de las baterías antiaéreas fueron los sonidos que acompañaron al inspector de policía durante su recorrido en un coche camuflado desde la comisaría de Ruzafa hasta la Estación del Norte. Un par de horas antes, Juan Gris, inspector del Cuerpo de Investigación y Vigilancia, no oía otra cosa desde su despacho que el metálico teclear de las máquinas de escribir, que la mayoría de sus compañeros aporreaban solo con dos dedos. Se marchó de las dependencias policiales a renglón seguido de haberle encomendado el comisario un cometido muy específico: ponerse a disposición de la personalidad que venía esa misma mañana en tren a Valencia. Juan Gris había recibido la orden de ejercer de conductor y guardaespaldas del ilustre visitante mientras este permaneciese en la ciudad. El comisario no le desveló su nombre. Se limitó a mostrarle una fotografía. Sabía que el inspector no tardaría ni un segundo en reconocer al poeta oriolano Miguel Hernández. Su libro de poemas, “El rayo que no cesa”, era el libro de cabecera de Juan Gris. No quedaba nadie en la comisaría de Ruzafa que no le hubiera oído musitar, en el coche o en la oficina, algunos versos de la excepcional “Elegía”, incluida en ese texto: «Un manotazo duro, un golpe helado,/ un hachazo invisible y homicida,/ un empujón brutal te ha derribado». El inspector era un hombre de ideas republicanas y de izquierda. Tras introducirse en el vehículo policial comenzaron a oírse las primeras explosiones. La aviación italiana volvía a bombardear El Grao, y las terroríficas sacudidas, a modo de sombría banda de música, formaron el comité de bienvenida que recibió a Miguel Hernández nada más poner un pie en el andén. Al observar su indumentaria, pantalón de pana y espardeñas, el inspector en seguida recordó uno de los datos biográficos del poeta: a los quince años abandonó los estudios por decisión paterna y fue pastor de cabras. Tiempo después, otro insigne vate, el chileno Pablo Neruda, lo definió como El muchachón de Orihuela. Miguel Hernández, en los inicios de la guerra civil, se alistó al 5º Regimiento de Milicias Populares, un cuerpo militar de voluntarios republicanos que se forjó por iniciativa del Partido Comunista de España. De manera que su presencia en Valencia, con el propósito de asistir al II Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura, en el que él era firmante de la ponencia general, al menos lo iba a alejar temporalmente de los frentes de guerra. Al salir de la estación, Miguel Hernández contempló desde la distancia las balaustradas y las escaleras de piedra de la plaza Emilio Castelar. Luego, el inspector  lo trasladó a su lugar de alojamiento, en el nº 42 de la calle de la Paz, donde se ubicaba la Casa de la Cultura, que presidía don Antonio Machado. A su llegada, Miguel Hernández manifestó su vivo interés en saludar y mantener una breve conversación con el maestro Machado, pero este había fijado su residencia en una casa de la localidad de Rocafort, conocida como Villa Amparo, y ese día aún no había salido de ella, habida cuenta de que se podía ver a su chófer oficial cómodamente arrellanado en un sillón de la Casa de la Cultura y enfrascado en la lectura del periódico El Mercantil Valenciano. Entonces, Miguel Hernández le pidió al inspector que pasara a recogerlo a última hora de la tarde. «Después del almuerzo y de una fugaz siesta –dijo-, tengo intención de trabajar un rato en mi nuevo poemario». En el trayecto, Juan Gris se había atrevido a confesarle a Miguel Hernández que cada noche antes de acostarse releía varios poemas de “El rayo que no cesa”, y se lo demostró recitando de memoria y entero uno de los sonetos del libro, aquel cuyo primer verso endecasílabo decía “Te me mueres de casta y de sencilla”. De ahí que Miguel Hernández quiso ahora corresponder al inspector con otra confidencia: «”Viento del pueblo” es el título que tengo pensado para la obra que estoy a punto de dar por concluida». De regreso a la comisaría de Ruzafa, Juan Gris se percató de que el automóvil de color negro que estaba parado al otro lado de la calle de la Paz, era el mismo que a él le había llamado poderosamente la atención momentos antes en la Estación del Norte, por la razón de que sus dos ocupantes exhibían una sospechosa actitud vigilante. Algo que ya no se pudo quitar de la cabeza.

 

  Una noche, establecida ya cierta confianza entre ambos, el inspector le preguntó a Miguel Hernández si deseaba acudir a una tertulia de intelectuales valencianos, y el poeta no titubeó lo más mínimo en su respuesta: «Claro que sí». La tertulia era conocida como El Ballenato y se celebraba en una finca rodeada de huerta y naranjos en el término municipal de Torrent. Antes de la guerra civil, la finca había sido propiedad de los jesuitas y estaba destinada a Casa de Ejercicios Espirituales. Durante la contienda se constituyó en ella la sede central del Estado Mayor del Ejército de Levante, y el sitio recibía el nombre en clave de Posición Pekín. Uno de los asiduos a la tertulia instituida en la Posición Pekín era el doctor Juan Peset Aleixandre. Había sido rector de la Universitat de València, y, como presidente de Izquierda Republicana en Valencia –el partido fundado por Manuel Azaña–, se presentó como candidato del Frente Popular en las elecciones de febrero de 1936 y resultó elegido diputado en las Cortes españolas. Fue el candidato más votado en la circunscripción de Valencia-capital. A Miguel Hernández y al doctor Peset Aleixandre les unía la mutua devoción por el poeta Luis de Góngora. Así que muy pronto entablaron una estrecha relación; lazos de amistad que permanecerían inextinguibles hasta que sus vidas acabaron truncándose trágicamente al cabo de unos pocos años (“temprano levantó la muerte el vuelo”) y con una escasa diferencia de meses entre sus dos muertes: Juan Peset Aleixandre sería fusilado en mayo de 1941 en Paterna por el régimen franquista y Miguel Hernández fallecería en la enfermería de la prisión de Alicante en marzo de 1942 después de un periplo de varios años por distintas cárceles fascistas. Algunas noches, el poeta y el médico optaban por abandonar la tertulia y salían a pasear por la finca, bajo el atento escrutinio del discreto inspector, que no les quitaba el ojo de encima. A menudo se acercaban a la verja exterior y se extasiaban ante la hermosa fachada del palacete Cortina que se erigía enfrente, una construcción inspirada en el Patio de los Leones de la Alhambra de Granada. Esa noche, delante del palacete Cortina, se encontraba aparcado un automóvil negro, con el morro encarado hacia la carretera. Pero ni Miguel Hernández ni Peset Aleixandre sintieron preocupación alguna por ese insólito hecho. Sin embargo, al inspector sí se le encendieron todas las alarmas internas. Sobre todo cuando advirtió que el vehículo estaba ocupado por un solo individuo: el conductor. Una pista facilitada por la negligencia de un sujeto sin duda debidamente instruido para estos menesteres de seguimiento y vigilancia, pero el cual, incomprensiblemente, se había encendido un cigarrillo y con cada calada avivaba la brasa e iluminaba suficientemente el interior del habitáculo, delatando la ausencia de más ocupantes. Juan Gris escaló la verja por el lugar más apartado del coche. Extrajo la pistola de la funda sobaquera, amartilló el arma,  cruzó la carretera, y se fue aproximando lateralmente al vehículo, poco a poco y con mucho sigilo. De forma instintiva, dirigió su mirada hacia la formidable cúpula de teja vidriada del palacete y, merced a la repentina claridad que proporcionó una luna liberada de las nubes que la velaban desde hacía horas, distinguió nítidamente el cañón de un fusil. No se lo pensó dos veces. Efectuó varios disparos contra la cúpula, y esa rápida reacción suya provocó que el francotirador errase su disparo, y el proyectil, sibilante, solo pasó rozando la cara de Miguel Hernández. El doctor Peset Aleixandre se abalanzó sobre el poeta y, abrazado a él, buscó la protección de un murete de piedra.  Se oyeron varias detonaciones más, y una voz desconocida que bramaba “Arriba España”. No tardaron en cubrir el perímetro numerosos soldados republicanos con sus máuseres en ristre. El silencio volvió a adueñarse de la noche. El doctor Peset Aleixandre no pudo hacer nada por salvar la vida del inspector Juan Gris. Había recibido en el pecho varios impactos mortales. Tampoco pudo hacer nada por los dos fascistas, ya cadáveres.

 

Enrique  S. Cardesín Fenoll

L'Associació de Comerciants i Torrent (ACST) va llançar, el mes de juny passat, una APP amb els establiments i serveis torrentins que garanteixen una compra 100% segura a la nostra ciutat.

 

L'APP, que ha superat ja les 9000 descàrregues, engloba a més de 300 negocis locals del sector comercie, serveis i hostaleria que compleixen amb tots els requisits d'higiene i salut per a oferir una compra o servei amb total seguretat als seus clients.

 

Aquests campanya compta amb l'aval de CONFECOMERÇ (Confederació Valenciana de Comerç i Serveis) i la CEC (Confederació Espanyola de Comerç) que han volgut donar suport a la iniciativa d'ACST acreditant oficialment el vinil que ja llueix en els aparadors de les nostres ciutats.

 

Durant aquests mesos, ACST ha estat en contacte diari amb els seus associats fent de transmissor de les decisions que s'anaven prenent tant estatalment, com a autonòmic i municipal.

 

Segons Iván Valls, director de l'associació, "..._amb motiu d'aquesta crisi de la Covid-19, el teixit comercial ha sigut conscient de la importància de pertànyer a una associació professional que l'informe i defense els seus drets.

 

Una associació és una mica més que l'organització d'un esdeveniment puntual (una fira comercial, una campanya, una xarrada empresarial, etc.), és un organisme que ha de treballar professionalment, diàriament, per a fer costat als seus negocis associats quan més ho necessiten_...".

 

Amb motiu del llançament de la Nova APP del Comerç de Confiança, disponible tant per a iOs com Android, la ciutadania podrà consultar, de forma categoritzada, els comerços que ofereixen una compra, o oferta de servei, amb total garantia de seguretat. A més, l'APP funciona per geolocalització permetent als potencials clients que el seu mòbil els conduïsca al producte o servei desitjat de manera fàcil i eficaç depenent de la proximitat de la persona amb el comerç sol·licitat.

 

Recorda que pots Descarregar l'APP en els següents enllaços:

 

Android:

https://play.google.com/store/apps/details?id=negoapp.infinitoostudios.acstorrent

 

iOs (iPhone):

https://apps.apple.com/es/app/acs-torrent/id938468447

 

Si tens un negoci a Torrent i encara no apareixes en el llistat del Comerç de Confiança, pots Telefonar al 616832711 o escriure a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i entrar a formar part de la nova app del comerç torrentí.

 

www.facebook.com/ACSTorrent


www.twitter.com/ACSTorrent


www.instagram.com/acst_comercio_de_torrent

 

www.acst.es

 

#ACST #ComerçdeConfiança #ComerciodeTorrent #untorrentdepossibilitats

Pàgina 1 de 1682