Mostrant articles per etiqueta: gines vera

Dilluns, 01 Març 2021 11:34

Animal. Leticia Sierra. Ediciones B.

Des de la portada de Animal (Edicions B), de Leticia Sierra, un gat ens sosté la mirada. El gat personifica l'instint animal, el costat més salvatge de l'ésser humà, ja que Animal arranca amb la troballa d'un cadàver, un home assassinat cruelment, mutilat. Conforme avanç la investigació, ambdues, les evidències apuntaran a una venjança, a una revenja. I en esmentar dues investigacions en Animal, em referisc no sols a la policial. També jugarà un important paper Olivia Marassa, Livi, la reportera del Diario. Olivia haurà d'anar fent del fil per a desembolicar el complex cabdell d'aquest brutal crim en el tranquil municipi asturià. Narrat de manera àgil, addictiva, els lectors afins a la novel·la negra gaudirem d'aquest lliurament, òpera prima de Leticia Sierra per la tensió i intensitat narrativa. Olivia Marassa al costat del fotoperiodista Mario Sarriá ens revelaran no sols les claus de l'assassinat, també les de la cobertura periodística d'un succés, potser de tan bona mà pel fet que Sierra, asturiana de naixement, va treballar com a periodista en diversos mitjans de comunicació abans d'abordar aquesta primera novel·la a la qual de ben segur vindran unes altres.. Animal. Leticia Sierra. Ediciones B.

 

Recomanació de Ginés Vera

Publicat en Lectures
Etiquetat com
Dilluns, 03 Febrer 2020 14:41

El libro de los venenos. Dioscórides

El llibre dels verins és una obra que se sol atribuir al metge grec del segle I a. d. C. Dioscórides. En aquest cas, el llibre recentment publicat està traduït i editat per Antonio Guzmán Guerra. Ens trobem així un llibret de butxaca que recorda aquella dita, el que les grans essències han de guardar-se en flascons xicotets. Respecte a “El libro de los venenos”, presa com a base el tractat (no solament) botànic clàssic -suposadament- atribuït a Dioscórides.

 

El titulat originàriament “El libro de los venenos y de las fieras que arrojan de sí ponzoña” es veu enriquit en aquesta edició actualitzada amb dues parts molt interessants. D'una, amb els comentaris d'Andrés Laguna, el primer traductor al castellà en 1555 del tractat grec. Laguna, una de les personals científiques espanyoles més importants del s. XVI, dóna veu pròpia amb interessantíssimes anotacions al text de Dioscórides. D'una altra part, és el mateix Guzmán Guerra qui incorpora noves notes enriquint encara més els 69 capítols dedicats a animals, plantes i principis verinosos al costat de possibles –o suposats– remeis contra ells. I ho fa amb textos i comentaris ja poètics ja literàries vinculats a cada capítol. En aquest elenc de substàncies i anècdotes hi ha lloc, per exemple, per a la cicuta i el filòsof grec Sòcrates. O per al àspid i Cleòpatra, al costat d'un poema de Luís de Góngora. També s'al·ludeix als fongs verinosos al costat del “Cuento gastronómico” d'Emilia Marró Bazán sense oblidar-me del “Platero i yo”, de Juan Ramón Jiménez, en l'apartat referit a les sangoneres. Hi ha més al·lusions, per exemple, a Lope de Vega, Cervantes, Quevedo, Teofrasto, Neruda, Miguel Hernández, Horaci Quiroga, Nicolás Guillén, Blasco Ibáñez, Góngora o Baltasar **Gracián, entre altres. Per als amants de les curiositats, en l'apartat dedicat a l'escurçó, entre els seus possibles remeis llegim aquests: cendra de sarments o de figuera, alls o cebes majados o torrats en forma de pols, licor, peix, fem de cabra cuit en vi, calaminta cuita en orina, endívia, astrágalo, erica, rude, anet, cervell de gallina. Personalment crec que és una obra entre culta, divertida i original precisament per aqueixes tres parts de “El llibre dels verins”. Pensem que els verins i el seu ús han acompanyat a la història de l'ésser humà des de fa segles. Un llibre de grandària tan reduïda com intens. “El libro de los venenos”. Dioscórides. Mármara ediciones.

 

 

Recomanació de Ginés Vera

Publicat en Lectures
Dimarts, 07 Gener 2020 10:01

Lledó la policía y Quim el cajero del súper

Lledó la policía y Quim el cajero del súper és un llibre infantil especialment indicat per a xiquetes i xiquets de 3 i 7 anys. Replet d'emocions, entreteniment i diversió, narra l'aventura d'una policia, Lledó, que ha de detenir a un lladre que ha robat en el supermercat on treballa Quim. Després de l'èxit del llibre Lledó la bombera y Pau el enfermero, Miguel Alairach i Sergio Montal tornen a unir els seus respectius talents. Tots dos llibres, publicats per l'editorial castellonenca Unaria edicions, advoquen per la ruptura d'estereotips socials actuals intercanviant els rols de dos de les professions més sexualitzades. Destacar la presència de valors com la companyonia, la gratitud o el respecte a les persones majors i als animals. A més del seu ja esmentat vessant coeducatiu, didàctica i pedagògica, anotar que s'ha editat en castellà i valencià, com ja ocorreguera amb Lledó la bombera y Pau el enfermero. En definitiva, un llibre per als més xicotets de la casa en el qual conflueixen tant dinamisme de la narrativa clàssica, com l'aventura, les fantàstiques il·lustracions i els valors didàctics i pedagògics cap a l'erradicació d'estereotips socials. Lledó la policía y Quim el cajero del súper Miguel Alairach i Sergio Montal. Unaria ediciones.

 

 

Recomendación de Ginés Vera

Publicat en Lectures
Dijous, 02 Gener 2020 10:48

Las trampas del afecto. Mari Jungstedt

Julia, Maria i Daniel hereten una granja de Gotland construïda en el segle XVII que forma part del patrimoni històric de l'illa. La seua possible venda donarà lloc a tensions i disputes familiars. Sobretot perquè Maria desitja eixir d'un matrimoni infeliç amb un marit alcohòlic, en tant Daniel té un gran deute de joc que ha de saldar com més prompte millor. La trama de la novel·la s'entreteixix amb l'aparició d'un cos sense vida en un pantà. El de l'agent immobiliària Sanna Widding de la immobiliària contractada per Maria i Daniel per a la venda de la propietat familiar.

 

Dotzè lliurament de la cèlebre sèrie de Gotland protagonitzada per la parella policial Anders Knutas i el seu col·lega Karin Jacobsson.

 

Mari Jungstedt (Estocolm, 1962) després de deu anys treballant en la televisió sueca, va decidir donar un gir a la seua carrera i dedicar-se a la literatura. Els successius lliuraments de les aventures del comissari Anders Knutas confirmen el talent d'aquesta autora, una de les responsables de l'èxit actual de la novel·la policíaca sueca. Només a Suècia, on va debutar en 2003 amb la sèrie de Gotland, s'han venut més de quatre milions d'exemplars dels seus llibres. Actualment passa temporades al nostre país, a més de compaginar el seu treball d'escriptora amb el d'ambaixadora de l'ONG SOS Children Villages. Las trampas del afecto. Mari Jungstedt. Maeva editorial.

 

 

Recomanació de Ginés Vera

Publicat en Lectures
Dilluns, 25 Novembre 2019 13:37

Paella Power. Rodrigo de la Calle

‘Abans que frare -bromeja Martín Berasategui en el pròleg de Paella Power (Planeta Gastro)-, Rodrigo de la Calle va ser cuiner ras’. De la Calle és l'autor d'aquest llibre (homònim al del restaurant que regenta a Madrid) sobre la paella i molt més. El xef Berasategui també comenta que aquell va estar en la seua cuina ‘aprenent l'ofici amb il·lusió’. I il·lusió és alguna cosa que podem veure i llegir en aquest 'Paella Power'. Ho veiem en les magnífiques fotos a tot color, de Javier Peñas, no solament de les receptes que s'inclouen en aquest llibre. També en aeixes altres mostrant-nos l'Albufera de València, bressol de la paella valenciana, de les de l'arròs, les gents al voltant d'aquest cereal i els seus guisats o d'alguns elements en els quals De la Calle ens fa complida confidència. Potser en això si hi haja eixa picada d'ullet monàstica, ja que el xef d'Aranjuez destina un capítol a l'arròs, però també un altre als utensilis per a cuinar-lo, així com un a les tècniques, sense descurar el dels ingredients botànics o el de les receptes base. Hi ha un titulat ‘Hoy es domingo’. Em sembla molt significatiu perquè aqueixa icona internacional espanyol com és la nostra paella valenciana ho és gràcies a molts diumenges d'arrelat menjar familiar o entre amics. Dir diumenge és a dir paella, sobretot per als qui vivim en aquest Mediterrani al qual un dia Rodrigo va venir fa anys a aprendre els seus secrets. Quants tipus de paelles o d'arrossos diferents ha cuinat no ho sabem, però sí que quants ens proposa en aquest llibre. 52, un per a cada diumenge de l'any. No és casualitat. Abans d'arribar a eixe epíleg del seu amic Juan Echanove, quasi com a colofó a aquest gran llibre (ací una picada d'ullet al seu format també), trobem 52 variades receptes per a col·locar-nos el davantal més enllà d'alimentar amb escreix la nostra curiositat sobre els orígens de Rodrigo, de com va ser escriure aquest llibre, l'arròs com a molt més que un aliment o els seus secrets (que n'hi ha). Des de la tradicional paella valenciana a la de verdures; des de la paella d'ostres i algues a l'arròs amb aladrocs i espinacs; passant pels arrossos melosos, com el d'anguila o de bolets i verdures, fins a arribar als caldosos, com el d'espardenyes i espàrrecs o l'arròs de bullit. Que no em deixe en el forn, metafòricament, els arrossos al forn, literalment, com el de gemmes d'espàrrecs o el de ratatouille. Abans que se'ns faça més encara la boca aigua us recomane aquest llibre per a fer encara més present la paella i els arrossos en les nostres cuines i en els nostres records. Hui paella, hui, paella.

 

Rodrigo de la Calle (Aranjuez. Madrid, 1976). Tècnic en Hostaleria pel Centre IES de Madrid. Ha passat per les cuines de restaurants madrilenys canviats de nom com a L’Hardy, Goizeko Kabi, Romesco o Lur Maitea. La seua incorporació al restaurant La Taula de l'Hotel Mil·lenni d'Elx marcarà la seua trajectòria professional en l'incipient naixement de la gastrobotànica. El restaurant Mugaritz d'Andoni L. Aduriz va suposar per a ell una segona revolució professional. Va treballar al Poblet, al costat de Quique Dacosta, on va aprendre tots els secrets dels arrossos i es va xopar de nous conceptes estètics. Va culminar la seua formació en el restaurant Martín Berasategui la influència del qual encara pot veure's en els seus plats. Des de 2007, dirigeix el seu propi restaurant a Aranjuez, la seua ciutat natal. En col·laboració amb Santiago Orts ha desenvolupat el concepte de gastrobotànica, que conjumina cuina i agricultura. A Madrid Fusion 2009 va ser triat Cuiner Revelació per la premsa gastronòmica, que ho considera un dels valors més importants de la gastronomia madrilenya. Des de llavors ha sigut ponent en els congressos gastronòmics més rellevants del país, ha intervingut en simposis a l'estranger i guanyat premis de gran prestigi. Paella Power. Rodrigo de la Calle. Planeta Gastro.

 

 

Recomendación de Ginés Vera

Publicat en Lectures
Etiquetat com
Dimarts, 19 Novembre 2019 10:24

Mi amigo Bernat. Tamara García Bono

Qui és Bernat? Bernat és un xiquet que un dia deixa d'anar a escola. Està malalt. Qui ens conta aquesta bonica història està preocupat pel seu amic Bernat. No solament perquè ja no li veu a l'escola, sinó perquè li han explicat quin tipus de malaltia té el seu amic Bernat. ‘Mi amigo Bernat’ està basat en una història real i escrit i il·lustrat per Tamara García Bono. El 20% del preu del llibre es destinarà a la investigació del càncer infantil.

 

Tamara Garcia Bono va nàixer el 9 d'agost de 1987 en el municipi de Sellent (València). Des de xicoteta ha sigut apassionada de l'art i amant dels contes infantils. Va estudiar Magisteri d'Audició i Llenguatge en la Universitat de València i posteriorment va realitzar un Màster en Igualtat i Gènere. Porta exercint com a mestra d'Educació Primària des de 2009. S'ha format com life coach i ha realitzat diversos cursos sobre educació emocional i mindfulness per a xiquets i xiquetes. Considera que l'art és una forma d'expressió i comunicació, i que els contes són una eina molt potent per a abordar qualsevol situació en la infància. S'estrena com a autora i il·lustradora amb la publicació del conte «Mi amigo Bernat». Mi amigo Bernat. Tamara García Bono. Malian editora.

 

 

Recomendación de Ginés Vera

Publicat en Lectures
Etiquetat com
Dilluns, 11 Novembre 2019 13:11

Recetas veganas fáciles. Gloria Carrión

L'autora del reeixit blog ‘La Gloria Vegana’, Gloria Carrión, ens proposa en aquest ‘Recetas veganas fáciles’ (Arcopress) més de seixanta propostes 100% vegetals. Ho fa a més dividint les receptes en blocs, des dels els aperitius i guarnicions als segons passant pels snacks fins a l'apartat de receptes bàsiques. Destacar d'una banda el capítol introductori on ens parla del Baby Led Weaning o el Batch Cooking, així com consells sobre mesures i utensilis a més dels ingredients interessants en el rebost d'un o una veggi.

 

El pròleg d'aquest llibre és a càrrec de Cristina Rodrigo, fundadora de Vegans of Spain. Com la mateixa autora ens comenta en la introducció, ‘Recetas veganas fáciles’ no està dirigit a convèncer a ningú cap al veganisme o vegetarianisme. L'objectiu de Carrión és oferir al lector o lectora una cinquantena llarga d'opcions saboroses, divertides i fàcils en la cuina. La majoria de les receptes presenten una elaboració senzilla, alguna cosa que l'autora valora fent valdre aqueixa consigna que menys és sempre més. Al costat de les receptes veiem fotografies a tot color i notes de conservació o de millora de la recepta segons el cas. Des de la crema de remolatxa rostida, al risotto fàcil de carabassa o el bescuit de llimó, trobarem plats freds i calents, de cullera o forqueta, per als amants del salat o el dolç. Especialment interessant és l'apartat de ‘Bàsics’, ací aprendrem a preparar per exemple una sobrassada vegetal, una beixamel d'arròs o un pudding de xia bàsic.

 

Gloria Carrión Moñiz és cordovesa encara que actualment viu a Sant Cugat del Vallès amb el seu marit i el seu fill. Treballa en una cosa totalment aliena a la seua passió, la cuina, de la qual guarda records de la seua infància, especialment del seu avi i de la manera de cuinar de la seua mare, assegurant que va ser quan es va independitzar quan va començar realment a donar-li canya als fogons…a la seua manera. Recetas veganas fáciles. Gloria Carrión. Editorial Arcopress

 

 

Recomendación por Ginés Vera

Publicat en Lectures
Etiquetat com
Dilluns, 04 Novembre 2019 13:40

La guerra. Ana María Shua.

El repte d'un llibre com La guerra aborda des de l'escriptura mínima un dels episodis més terribles i complexos de la humanitat. La seua autora, l'argentina Ana María Shua, dispara més de cent minificciones sobre com el bèl·lic ha alterat fins a la destrucció geografies i pobles. Per les pàgines d'aquesta antologia desfilen guerrers, armes, estratègies, camps de batalla, fites històriques, herois i heroïnes. Shua no solament és el major referent del microrelat en el nostre idioma, també ha obtingut premis en el gènere de la novel·la. Però és en les distàncies curtes, en la nostra manera d'entendre la brevetat, on la seua obra ha suposat una exploració literària de primer ordre. En La guerra, tot forma part d'aquest art bèl·lic, i Shua es val de les armes narratives que més la caracteritzen també ací per a vèncer al lector: el matís, el silenci, l'el·lipsi, el poètic, la ironia i el tret precís en el final de cada obra, des de principi a fi.

 

Ana María Shua va nàixer a Buenos Aires en 1951. Els seus quatre llibres de minificcions, gènere en el qual ha obtingut ampli reconeixement en el món de parla hispana, són La sueñera, Casa de geishas, Botánica del caos i Temporada de fantasmas (Páginas de Espuma, 2004), inclosos tots ells en Cazadores de letras (Páginas de Espuma, 2009), a més de Fenómenos de circo (Páginas de Espuma, 2011). També ha escrit diversos llibres de contes, reunits en el volum Que tengas una vida interesante, i antologats en Contra tiempo (Páginas de Espuma, 2013). En 1980 va guanyar amb la seua novel·la Soy paciente el premi de l'editorial Losada. Les seues altres novel·les són Los amores de Laurita, El libro de los recuerdos (Beca Guggenheim), La muerte como efecto secundario (Premio Club de los Trece y Premio Municipal de Novela) i El peso de la tentación. També és autora de poesia, de literatura infantil, amb la qual ha obtingut premis nacionals i internacionals, entre ells el del Banc del Llibre a Veneçuela i el White Raven, a Alemanya. Els seus llibres han sigut publicats al Brasil, Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Corea i els Estats Units. La guerra. Ana María Shua. Editorial Páginas de Espuma.

 

 

Recomamanció Ginés Vera

Publicat en Lectures
Etiquetat com
Dilluns, 21 Octubre 2019 13:17

Manderley en venta y otros cuentos

Dotze relats vertebren l'últim llibre publicat per la saragossana Patricia Esteban Erlés (Saragossa, 1972). En ‘Manderley en venta y otros cuentos’ (Páginas de espuma) trobem històries carregades d'un estil directe, d'obsessions amb l'espai domèstic -vegeu la picada d'ullet ja en portada-; també amb l'estranyament de les rutines, el joc fantasmal i negre del desconcertant, la inquietud de la normalitat en els personatges i en les vides d'aquests. L'espai interior se'ns antulla un personatge més, un que estableix un diàleg silenciós amb els de carn i os. Hi ha reflexió i intent de fugida, també fantasia, però sobretot realitat, unes vegades gòtica, unes altres simplement sinistra i unes altres, inevitable. L'atmosfera d'aquests relats ens situa davant subtileses i confinaments abocant als seus protagonistes a aqueix final sorprenent i lluminós com la caiguda del teló en un escenari teatral.

 

Professora i columnista en Herald d'Aragó, Patricia Esteban Erlés ha publicat tres llibres de contes. Amb Manderley en venda (2008), va obtenir el Premi de Narració Breu de la Universitat de Saragossa en 2007 i va ser seleccionat en el Premi Setenil. Amb el seu segon llibre de relats, Obert per a titelles (2008), va guanyar el Premi de Narrativa Santa Isabel d'Aragó, Reina de Portugal. El seu tercer llibre de contes, Blau rus, va arribar en 2010, estant també seleccionat com un dels candidats al Premi Setenil. En 2012 va publicar, el seu primer llibre de microcontess, Casa de Nines. En 2017 va obtenir el Premi Dos Passos amb la seua primera novel·la, Les madres negras. Manderley en venta y otros cuentos. Patricia Esteban Erlés. Editorial Páginas de espuma.

 

 

Recomendación Ginés Vera

Publicat en Lectures
Etiquetat com
Dimarts, 08 Octubre 2019 09:30

La hija del bucanero. Luis Cabrera Delgado

Una bebè és rescatat enmig del mar per un vaixell de bucaners, el terrible capità Jean Nau Zondervan de l'embarcació Gavina Assassina adopta la xiqueta amb el propòsit de convertir-la en una virtuosa dama; no obstant això, els tripulants l'ensinistren en l'art de la marineria. Amb el pas del temps, i després d'incomptables aventures i peripècies per tot el Carib, la jove arriba a dirigir els assalts als vaixells carregats d'or. Encara que els seus mètodes no siguen els convencionals, amb sabres i canonades, sinó a base de trucs i ardits. Famosos pirates de diferents parts del planeta pretenen casar-se amb ella, però l'amor, que la transforma, li arribarà de manera inesperada. La hija del bucanero. Una trepidant novel·la curta de pirates a càrrec del dramaturg, poeta, guionista de radi, periodista, crític i investigador literari cubà Luis Cabrera Delgado. La hija del bucanero. Editorial Verbum.

 

Recomanació Ginés Vera

Publicat en Lectures
Pàgina 1 de 8