Mostrant articles per etiqueta: Comarca

La Diputació de València ha ampliat fins a octubre els terminis perquè els ajuntaments de la província puguen justificar els projectes de millora d'infraestructures i serveis que posaran en marxa amb les ajudes dels plans provincials d'obres de 2018 i 2019. D'esta manera, s'amplia en 99 dies, temps de duració de l'estat d'alarma, el terme de justificació tant del SOM 2018-19 com del IFS de 2018.

 

El vicepresident i diputat de Cooperació Municipal i Coordinació Institucional, Carlos Fernández Bielsa, explica que amb esta mesura es facilita la gestió dels consistoris a l'hora de tramitar les inversions que van quedar interrompudes durant els mesos de major incidència de la pandèmia, “donant resposta a la petició de la immensa majoria d'alcaldes i alcaldesses”.

 

Estes inversions en actuacions de millora d'espais i equipament en els municipis de la província podran justificar-se fins al 27 d'octubre en el cas del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de 2018-19 i fins al 12 d'octubre en el cas dels projectes inclosos en el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles de 2018.

 

En paraules del vicepresident Bielsa, “esta ampliació de terminis que hem aprovat per unanimitat tots els grups és molt important perquè els ajuntaments disposen de la flexibilitat i el temps necessari per a concloure les obres subvencionades per la Diputació, abans de començar a desenvolupar els projectes del nou Pla d'Inversions per al bienni 2020-21, que ja s'ha publicat en el BOP després d'aprovar-se en ple amb el consens i les aportacions dels diferents grups”.

 

Més autonomia i menys burocràcia

L'equació sobre la qual se sustenta el nou Pla d'Inversions de la Diputació de València, que repartirà 140 milions d'euros entre els 264 municipis i entitats locals menors de menys de 50.000 habitants, és molt senzilla: més autonomia i menys burocràcia.

 

Estos són els principis aplicats per l'àrea que dirigix Carlos Fernández Bielsa que, amb criteris de repartiment com la població, la superfície, el percentatge d'aturats, els plans d'Igualtat o l'aposta pel desenvolupament sostenible promogut per l'Agenda 2030 de l'ONU, pretén agilitar la tramitació i reforçar més si cap l'autonomia municipal per a decidir el destí d'estes inversions.

 

El responsable de Cooperació destaca que es tracta de “un pla modern per a pal·liar els obstacles i les febleses històriques dels municipis, especialment els més xicotets, al mateix temps que cohesiona el territori amb inversions en totes les comarques i per damunt del color polític de cada ajuntament”. Tots els grups representats en el ple provincial van votar a favor d'esta aposta per la simplificació i l'eficiència al servei de l'autonomia local. Els portaveus estan d'acord que “invertir és créixer i generar riquesa i ocupació”.

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

La Fundació Horta Sud ha iniciat un estudi amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de la crisi provocada pel Covid-19 en el teixit associatiu. Mitjançant un qüestionari en línia, que estarà disponible fins al 15 de setembre, l’estudi pretén conéixer quins canvis ha provocat la pandèmia en les associacions de la Comunitat Valenciana. Els resultats de l’anàlisi també serviran per a determinar quines alternatives es planteja el moviment associatiu davant els nous reptes econòmics i socials.


El teixit associatiu és una peça clau en la vida dels nostres barris i municipis, amb milers d’activitats organitzades per les associacions festives, esportives, educatives, musicals, d’oci i temps lliure i de persones majors, entre altres. A conseqüència de la pandèmia, milers d’activitats organitzades per les associacions s’han vist cancel·lades i tota l’economia relacionada amb el teixit associatiu s’ha paralitzat. Amb l’objectiu de conéixer amb dades objectives l’impacte econòmic i social de la crisi en el moviment associatiu, la Fundació Horta Sud ha posat en marxa aquest estudi, la primera iniciativa d’aquestes característiques que es realitza a la Comunitat Valenciana.


La interacció directa amb la base social i les persones beneficiàries és una de les característiques distintives del teixit associatiu, el que fa que la majoria de les activitats de les associacions no es puguen realitzar telemàticament. A més, a conseqüència de la cancel·lació de les activitats i la pèrdua d’ingressos, un altre aspecte fonamental que es veurà afectat són els llocs de treball. Segons l’últim Estudi d’Avaluació de l’Impacte del teixit associatiu a l’Horta Sud, l’any 2018 les associacions generaven, només a la comarca, més de 3.000 llocs de treball directes.


L’estudi també servirà per a repensar quines estratègies de futur poden implementar les associacions per tal d’adaptar-se a la nova realitat. Una informació que resultarà molt valuosa a l’hora d’adequar les accions i polítiques de participació ciutadana per als pròxims anys, oferint les eines i els serveis més adients per tal de seguir acompanyant i enfortint al teixit associatiu.


Des de fa 48 anys, la Fundació Horta Sud ofereix cursos de formació i un servei d’assessorament per a associacions. La promoció d’un teixit associatiu viu, dinàmic i participatiu és una condició necessària per al desenvolupament econòmic, polític, educatiu i cultural, així com per a aprofundir en la democràcia de qualsevol societat.

Publicat en Comarca-VAL

El Consorci Pactem Nord ha posat en marxa una nova acció formativa, relacionada amb les noves tecnologies aplicades al comerç de proximitat, centrada en la planificació estratègica ecommerce i el maneig de hootsuite, per a optimitzar el màrqueting i vendes dels comerços de la comarca.


El taller webinar d'estratègies de venda online consta de 2 sessions online, i s'han inscrit 52 comerços d'Alboraia, Almàssera, El Puig de Santa María, Foios, Godella, Meliana, Museros, Puçol, Rafelbunyol, Rocafort, Tavernes Blanques i Vinalesa.


Amb la col·laboració de Facenord -federació d'associacions de comerç i empreses de l´Horta Nord- des de Pactem Nord s'ha estructurat un programa formatiu d'adaptació a les noves necessitats del sector, fonamentalment basat en la digitalització del comerç i serveis, on a més les expertes que imparteixen el taller formatiu realitzen posteriorment una tutoria més personalitzada.


La primera sessió es va donar lloc el passat 25 de juny, i la segona sessió -també online- es produirà el pròxim 9 de juliol.

 

 

Publicat en Comarca-VAL

El ple de la Mancomunitat de l'Horta Sud va aprovar ahir una declaració institucional que marca les línies d'actuació de l'entitat intermunicipal per a afrontar la reconstrucció social i econòmica de la comarca després de la pandèmia. D'aquesta manera, els vint municipis que formen l'Horta Sud es comprometen a continuar col·laborant activament entre ells fomentant la solidaritat entre administracions amb la creació de la taula de diàleg "Units per l'Horta Sud". Aquest fòrum donarà continuïtat a les reunions extraordinàries d'alcaldes, alcaldesses i portaveus que la Mancomunitat ha organitzat durant l'estat d'alarma.

 

La "Declaració institucional de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud per a la reconstrucció social i econòmica de la comarca" està dividida en sis eixos temàtics. En el primer d'ells s'assumeixen tots els compromisos del Pacte Horta Sud que ha publicat la Fundació Horta Sud i a la qual ja s'han adherit centenars de persones, empreses i institucions públiques de la comarca. La Mancomunitat assumeix l'essència del Pacte que destaca que la col·laboració i el desenvolupament de xarxes de treball col·laboratiu amb la societat civil "es converteix en fonamental en la nova normalitat".

 

El segon bloc temàtic de la declaració resumeix algunes mesures enfocades al foment de la solidaritat entre corporacions locals. En aqueix sentit, la Mancomunitat es compromet a crear la taula de diàleg "Units per l'Horta Sud" que pretén donar continuïtat a les reunions de coordinació que ha vingut organitzant durant l'estat d'alarma en les quals alcaldes, alcaldesses i portaveus han compartit solucions a problemes comuns. A més, l'entitat intermunicipal treballarà per a la creació d'una "comissió especial de resposta a emergències amb professionals municipals formada per un equip multidisciplinari tècnic per a situacions d'emergència social, preventiu i d'intervenció".

 

Les accions per a la recuperació econòmica i de l'ocupació ocupen el tercer dels blocs. La Mancomunitat de l'Horta Sud es compromet, entre altres mesures, a continuar impulsant l'Observatori Industrial que s'està desenvolupant des d'ACCO (Acord Comarcal per la Creació d'Ocupació) com a eina de coneixement i anàlisi de l'actual situació socioeconòmica per a l'elaboració de plans estratègics. Quant al foment de l'ocupació, la Mancomunitat treballarà per a incloure en totes les seues licitacions públiques clàusules socials que faciliten la contractació d'empreses de la comarca. A més, es reprendran els processos de contractació de personal paralitzats durant la declaració de l'estat d'alarma i s'estudiaran "accions per a millorar processos de gestió del talent jove per a l'adquisició de nous coneixements i noves capacitats al servei de l'activitat emprenedora".

 

Polítiques socials, innovació i recursos
En l'apartat social, la declaració institucional se centra en l'habitatge com un dret fonamental no resolt. En aqueix sentit, la Mancomunitat de l'Horta Sud es "implicarà, conjuntament amb els ajuntaments, en la cerca de solucions per a afavorir el manteniment i l'accés a l'habitatge especialment entre els col·lectius més vulnerables i castigats per la pandèmia".

 

A més, l'organisme comarcal es compromet a mantenir la seua aposta per les polítiques d'igualtat, ja que l'augment de la violència de gènere durant el confinament i les dificultats de conciliació demostren que continuen sent "problemes sense resoldre que han de mantenir-se molt presents en les agendes dels organismes públics".

 

La declaració institucional situa també a la innovació i a la tecnologia digital com a aliats en la reconstrucció. Per això, la Mancomunitat de l'Horta Sud es compromet a "crear i impulsar una Xarxa comarcal de Desenvolupament Tecnològic que reunisca els governs locals i a les empreses, així com a tots els actors i interlocutors territorials que col·laboren perquè, a través de la cooperació públic privada, planifiquen i lideren el repte de la necessària transformació digital, la responsabilitat social i el desenvolupament sostenible de la nostra comarca".

 

Finalment, els ajuntaments de l'Horta Sud sol·liciten a través d'aquesta declaració al govern central que de manera urgent permeta als consistoris "poder disposar del 100%" dels seus superàvits, així com dels romanents de tresoreria de 2019 i d'anys anteriors, "flexibilitzant la regla de la despesa, amb independència de si es compleixen o no els requisits establits en la disposició addicional sisena de la Llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera".

 

Suport de tots els grups a la declaració
La presidenta de la Mancomunitat de l'Horta Sud Eva Sanz va comentar durant la celebració del ple en què la reconstrucció és una tasca que ha d'implicar la col·laboració i solidaritat de totes les administracions públiques. "La reconstrucció de la comarca ha de passar obligatòriament per la col·laboració entre administracions i per la solidaritat entre elles. Per això, des de la Mancomunitat assumim el repte de continuar sent el fòrum de trobada per a facilitar aqueixa col·laboració entre els ajuntaments de la comarca. Units serà més fàcil", ha explicat.

 

Per part seua, Vicent Zaragozá portaveu del grup socialista en la Mancomunitat va destacar que és l'hora de "treballar totes i tots junts per a aconseguir la reconstrucció social i econòmica dels municipis de l'Horta Sud". "Prendre totes les mesures adequades per a acabar amb la transmissió de la COVID-19, portar avant polítiques econòmiques més sostenibles i reduir l'impacte negatiu sobre els col·lectius més vulnerables ha de ser una prioritat per als ajuntaments. Ara, més que mai, hem de posar a les persones en el centre de les polítiques municipals", va explicar Zaragozá.

 

El portaveu del Partit Popular en la Mancomunitat, Rubén Molina, va subratllar la importància de la unitat de tots els partits en la redacció i aprovació d'aquesta declaració institucional. Molina va remarcar també la importància dels ajuntaments per a "potenciar la labor dels empleats públics amb l'administració electrònica, el teletreball i l'aplicació de noves tecnologies en àrees com l'educació i els serveis socials" i va reclamar "comptar amb el finançament i recursos econòmics per part de l'administració central i autonòmica concordes a les necessitats de la nostra comarca que permeten sufragar les despeses de la pandèmia i afrontar la recuperació amb plenes garanties".

 

El grup de Compromís, a través del seu portaveu Isabel Martín, va defensar l'adhesió del seu partit a la declaració institucional perquè "ara més que mai cal estar units per a fer front als reptes als quals ens enfrontem". Per a Martín, aquesta pandèmia de caràcter mundial tindrà conseqüències que hauran d'assumir els ajuntaments amb recursos propis per això va exposar la necessitat de "poder disposar dels estalvis dels ajuntaments per a pal·liar els efectes socials, per a reconstruir la comarca d'una forma sostenible en la qual es reforcen els serveis bàsics i impulsar un nou model econòmic basat en l'economia circular i de proximitat". "Hem d'alçar la veu per a exigir al govern de l'estat que ens deixe disposar dels superàvits i romanents de tresoreria flexibilitzant la regla de despesa", va postil·lar l'alcaldessa de Paiporta.

 

Finalment, Rafael Mercader, portaveu de Podemos, va assenyalar que les persones que formen el seu partit creuen "fermament en la unitat dels pobles com a eina per a la defensa dels interessos dels nostres veïns i veïnes". "Des de la Mancomunitat, no sols aprovem una declaració d'intencions, sinó que ens comprometem a treballar i a barallar perquè la nostra comarca torne a ressorgir i torne a ser un referent en drets socials, ocupació i economia", va concloure Mercader.

Publicat en Comarca-VAL

Aprendre, ser eficients i traure partit de les energies renovables en l'àmbit local marcarà la diferència en la transició cap a un nou model energètic. Un model que es vertebre entorn de la sostenibilitat del planeta y la utilització justa dels recursos per part de les persones que l'habitem. En el marc del Pacte Horta Sud, la cooperativa AeioLuz presenta 7 propostes concretes per a impulsar la transició energètica de la comarca.


A més de ser un bé imprescindible, l'energia també és un dels vectors clau que determina l'evolució de les nostres comunitats, per això és molt important conéixer i alfabetitzar-se en els seus usos i gestió. És essencial que les persones tinguem un accés just a l'energia perquè cobrisca les nostres necessitats bàsiques i ens permeta viure dignament. Ha arribat l'hora que l'energia deixe de ser una moneda de canvi per part d'un reduït nombre d'empreses.


En aquest marc, proposem les següents accions concretes:

 

1. Formar a la ciutadania a temes d'energia i emergència climàtica

Tallers presencials i en línia per a utilitzar de manera conscient els recursos del planeta que estan al nostre abast: com utilitzar l'energia de la forma més eficient possible, com utilitzar els electrodomèstics perquè gasten menys sense disminuir les seues prestacions, com produir la nostra energia, com compartir-la i, a conseqüència de tot l'anterior, com estalviar en les nostres factures.


Creació d'oficines d'atenció ciutadana perquè cada persona puga rebre una atenció personalitzada que s'adapte a la seua situació particular.


Plans de formació transversal en col·legis perquè tant l'alumnat com la comunitat educativa en general es consciencie i aprenga una altra manera de cobrir les nostres necessitats energètiques.


Per tant, caldrà projectar plans específics per als nostres tres principals usos energètics: l'alimentació, l'habitabilitat i el transport.

 

2. Fomentar l'alimentació sana i responsable

La comarca de l'Horta Sud té grans possibilitats de producció agrícola de proximitat. Aquesta producció local genera ocupació i redueix de forma molt important la petjada ecològica del que mengem.


Serà important racionalitzar l'ús de la terra a través d'horts urbans, bancs de terra o altres fórmules similars.


Promocionar els grups de consum, la tira de comptar local i els mercats de proximitat seran de vital importància per a millorar la nostra relació amb l'alimentació, al mateix temps que es promou el desenvolupament digne del teixit productiu, amb ocupació reconeguda i de qualitat.

 

3. Millorar l'habitabilitat dels nostres habitatges

Durant el confinament s'ha posat en relleu la importància de mantenir les nostres llars en les millors condicions per poder viure dignament.


Plans de rehabilitació. Encara que existeixen plans autonòmics que ja ho contemplen, serà fonamental en l'àmbit local considerar la rehabilitació en casos d'especial necessitat, així com al parc d'habitatge social, que ha d'augmentar en qualsevol cas.

 

4. Reduir les nostres necessitats energètiques

Campanyes de renovació d'electrodomèstics i dispositius electrònics antics i obsolets quan siga necessari.


Campanyes i plans d'ajuda per a unificar fonts d'energia passant del gas a l'electricitat en els usos que siga convenient

 

5. Produir i compartir la nostra energia

Amb la producció de la nostra pròpia energia tot són avantatges: la instal·lació és molt senzilla, ens permet estalviar i, a més, evitem l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle.


Ajustar ordenances i reglaments per a facilitar al màxim la instal·lació d'energies renovables en les llars i en petites empreses del municipi, així com en els polígons industrials. La generació distribuïda també ens permet estalviar energia.


Fomentar l'ús d'energies renovables, especialment la fotovoltaica, mitjançant l'adequació de bonificacions en impostos, com el de béns immobles, el ICIO o qualsevol altra forma d'aplicació fàcil i directa.


Promocionar i afavorir les instal·lacions col·lectives perquè són les més interessants en l'àmbit d'eficiència i aprofitament dels recursos. Ara ens sembla alguna cosa raríssima, però prompte hauria de ser tan comú en una comunitat de propietaris com la instal·lació d'un ascensor. Atenció a les Comunitats Energètiques Locals, que prompte han d'estar regulades una vegada transposades les directives europees vigents.

 

6. Millorar la nostra mobilitat

Promoure el comerç de proximitat afavoreix l'ocupació local i dinamitza els nostres barris. A més, la compra de barri també fa innecessaris els desplaçaments a centres comercials que es troben lluny dels nostres municipis.


Promocionar l'ús compartit de vehicles a través de plataformes virtuals en les quals es puguen posar en comú els desplaçaments dels veïns i veïnes, millorant així l'eficiència dels desplaçaments.


Afavorir la instal·lació de punts de càrrega per a vehicles elèctrics. Tant en el cas dels vehicles públics, la qual cosa impulsaria la renovació dels parcs mòbils municipals, com en el cas dels privats, per a així anar substituint progressivament els vehicles de combustió. Millor encara si es tracta de punts de càrrega per a vehicles compartits.

 

7. Garantir el dret a l'energia: que ningú es quede arrere

És fonamental donar resposta a les necessitats de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. En un context tan advers com l'actual, és imprescindible posar en marxa eines perquè ningú es quede arrere.


Potenciar els serveis socials dels nostres municipis per a la detecció precoç de situacions de vulnerabilitat energètica, la qual cosa permetria contribuir a millorar la vida en moltes llars.


Generar espais d'integració social per a apoderar a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, amb l'objectiu que es facen responsables de les seues circumstàncies energètiques.

 

En definitiva, del que es tracta és d'avançar cap a un nou paradigma en el qual siguem capaços de produir la nostra pròpia energia en les nostres llars. Per a aprofitar al màxim aquestes instal·lacions és clau que ho fem en companyia d'altres persones, només així podrem construir comunitats resilients per a fer realitat la vida sostenible que necessitem.

 

Recordem, l'energia més barata i la que menys contamina és la que no utilitzem.

 

Aquestes mesures han sigut proposades per AeioLuz, una cooperativa de l'Horta Sud que treballa en temes d'educació energètica, estalvi energètic, pobresa energètica i autoconsum energètic.

Publicat en Comarca-VAL

La Mancomunitat de l'Horta Sud reprén l'assessorament personalitzat i presencial a empreses per a ajudar-les a superar les seues dificultats d'organització i gestió. L'assessorament és gratuït i consisteix en una anàlisi de la situació per a la detecció de problemes i la posada en marxa d'un pla d'acció per a superar les seues dificultats. Les empreses de la comarca interessades poden sol·licitar-ho a través del correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o telefonant al 961 572 011.

 

Durant el temps en el qual l'estat d'alarma ha exigit unes normes estrictes per a evitar contagis de Covid 19 aquest servei s'ha prestat de manera telemàtica. Ara, amb l'avanç de la desescalada, els tècnics de l'Acord Comarcal per a la Creació d'Ocupació (ACCO) de la Mancomunitat de l'Horta Sud ja poden assessorar presencialment les empreses. L'assessorament és confidencial, per això és important la presència física del personal tècnic, perquè la informació mai isca del negoci. D'aquesta manera, les persones responsables de l'empresa són les que manegen en tot moment la documentació i fan el treball amb l'ajuda dels/les professionals.

 

El programa consisteix en la realització d'un estudi de la gestió del negoci per a detectar en quina situació es troba, el seu nivell de risc i els seus principals problemes. Una vegada realitzada l'auditoria i detectades les principals manques en la gestió, es realitzen plans d'acció per a corregir aquests problemes i millorar el seu risc. El personal professional a més, acompanya a l'empresariat en la posada en marxa del pla d'acció per a facilitar el seu compliment i comprovar la seua efectivitat. El servei té també un vessant formatiu l'objectiu del qual és que les persones responsables dels negocis siguen capaços per si mateixes de detectar en qualsevol moment quina és la situació del seu negoci i puguen establir accions per a corregir les desviacions.

 

El servei d'assessorament a empreses de ACCO - Mancomunitat de l'Horta Sud és totalment gratuït i està dirigit a qualsevol negoci amb seu social a la comarca que el sol·licite, tant per a noves empreses com per a aquelles que ja han rebut aquest servei i vulguen reprendre'l. La sol·licitud es pot realitzar a través del correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o telefonant al 961 572 011.

 

Per a la presidenta de la Mancomunitat de l'Horta Sud Eva Sanz aquest servei que presta l'entitat intermunicipal es torna "més necessari que mai per a afrontar la recuperació econòmica a la comarca després de la parada econòmica provocada per la pandèmia". "L'assessorament a empreses és una eina molt valuosa per a ajudar als nostres negocis en el moment d'incertesa pel qual travessem", ha explicat Sanz.

 

Informa Nou Horta. Mancomunitat de l'Horta Sud

Publicat en Comarca-VAL

La majoria dels municipis de la comarca de l'Horta Sud han acordat no celebrar Escola d*Estiu aquest any a causa de les dificultats d'organització que suposa adaptar-les a la nova normalitat provocada per la pandèmia del Coronavirus. La decisió de la majoria dels ajuntaments s'ha pres gràcies a la posada en comú de la problemàtica en les diferents reunions de treball organitzades per la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud en les últimes setmanes.

 

La pràctica totalitat dels municipis que conformen la comarca de l'Horta Sud no veuen possible la celebració de les tradicionals Escoles d'Estiu que se celebraven durant els mesos de juliol en la majoria dels municipis. La dificultat del compliment amb les normes marcades per les autoritats sanitàries quant al distanciament social han sigut determinants a l'hora de prendre aquesta decisió.

 

Durant les últimes setmanes, els alcaldes, alcaldesses i portaveus municipals han participat en diferents reunions de treball en les quals s'ha posat en comú diferents problemàtiques comunes en la desescalada de la pandèmia. D'aquesta manera qüestiones com l'obertura de les piscines d'estiu, la celebració de les Festes majors o patronals, els mercats ambulants o les escoles d'estiu han sigut debatudes per a buscar solucions comunes.

 

La presidenta de la Mancomunitat de l'Horta Sud, Eva Sanz, ha volgut destacar la posició de l'organisme intermunicipal com a fòrum de debat i de col·laboració de les diferents administracions locals que formen la comarca. "En un moment en el qual és més necessària que mai la col·laboració, la Mancomunitat ha demostrat la importància que té a l'hora de crear espais de diàleg i intercanvi d'informació entre els municipis per a solucionar problemes que en molts casos són els mateixos", ha explicat.

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL

La Junta de Govern de la Mancomunitat de l'Horta Sud ha aprovat els plecs per a la licitació del contracte de recollida d'animals abandonats que tenen com a principal novetat l'eliminació del sacrifici i el foment de l'adopció com a alternativa. El contracte tindrà una duració d'un any prorrogable a un altre i un cost de 100.042 euros per any.

 

La redacció dels plecs ha tingut en compte tota la legislació vigent en matèria de benestar animal. En aquest sentit, s'especifica clarament quins han de ser les condicions de trasllat i de manteniment dels animals en les instal·lacions de l'empresa adjudicatària. Per exemple, per al seu trasllat, el text exigeix que les mascotes disposen d'"un habitacle en bones condicions higienicosanitàries, desinfectat, amb espai suficient per a protegir-los de la intempèrie i les diferències climatològiques i amb aigua, alimentació i ventilació convenient".

 

Quant al manteniment dels animals, els plecs exigeixen que les instal·lacions tinguen bones condicions higienicosanitàries concordes amb les necessitats fisiològiques i etològiques, amb espais d'esbarjo als quals els animals seran trets diàriament i amb llocs independents on separar-los per grups segons el caràcter, grandària, edat o estat de salut.

 

El document també exposa la "prohibició d'induir la mort als animals per qüestions econòmiques, de sobrepoblació, manca de places, impossibilitat de trobar adoptant en un termini determinat, abandó del responsable legal o malaltia amb possibilitat de tractament pal·liatiu o curatiu, o animal perillós amb possibilitat de recuperació determinat per un etòleg". Com a alternativa al sacrifici, els plecs obliguen l'adjudicatària a comprometre's en la posada en marxa de col·laboracions amb protectores d'animals o accions de promoció per a l'adopció dels animals allotjats.

 

L'empresa concessionària del servei deurà també mantenir i actualitzar un registre que estarà a disposició per a la seua consulta tant de la Mancomunitat com dels ajuntaments als quals se'ls prestarà el servei. L'objectiu és la transparència del procés per a saber en temps real la situació de cadascun dels animals recollits, traslladats i mantinguts per la concessionària.

 

"El benestar animal és una de les prioritats per a la Mancomunitat de l'Horta Sud. Hem treballat molt aquest text per a poder estar segurs que els animals abandonats que recollim en els nostres municipis estaran ben cuidats i que es posaran tots els mitjans perquè opten a una nova vida amb una altra família que els adopte", ha explicat la presidenta de la Mancomunitat de l'Horta Sud, Eva Sanz.

Publicat en Comarca-VAL

El manifest del Pacte Horta Sud pretén establir les bases per a la reconstrucció de la comarca una vegada haja passat l’actual crisi provocada pel coronavirus. El pacte s’ha presentat per registre d’entrada en tots els ajuntaments de la comarca i, fins al moment, ja s’han adherit els municipis d’Alaquàs, Aldaia, Picassent, Quart de Poblet i la Mancomunitat de l’Horta Sud, així com més de 250 persones i 70 entitats ciutadanes, econòmiques i culturals de la comarca. Des de la Fundació Horta Sud esperem que la resta de consistoris també se sumen al pacte.


El teixit associatiu de la comarca de l’Horta Sud ja ha passat a l’acció. Des de l’inici de la crisi, les associacions estan fent propostes a les institucions públiques en matèria de mobilitat sostenible, transport públic, reactivació de l’economia, impuls del comerç local i, sobretot, per tal de reivindicar unes ciutats més humanes i sostenibles. És el moment de recuperar l’espai públic, de connectar el Parc Natural del Túria amb el de l’Albufera, de netejar i fer una xarxa de barrancs que connecten els municipis i que siguen un espai natural, no vertaders. També cal protegir l’horta, incrementar les zones verdes, connectar tots els municipis amb carril bici, plantar més arbres, impulsar la transició energètica o reforçar els sistemes de salut pública. Les persones han d’estar en el centre de la reconstrucció, tot això sense oblidar que la crisi climàtica ja està ací i aquesta no té vacuna.


Es pot eixir d’aquesta pandèmia millorant la nostra comarca. Caldrà coordinació, consens i voluntat política, la societat ho està reclamant. La política haurà d’estar a l’altura, no podem continuar com estàvem fins ara, ha arribat el moment de transformar la realitat, no sols de gestionar-la. Els primers ajuntaments democràtics es van caracteritzar per la seua voluntat pedagògica a l’hora de promoure el canvi social, varen construir uns municipis amb la comunitat. Actualment tenim una administració tremendament garantista, plena de processos i de burocràcia, que ha perdut la voluntat de fer pedagogia i de transformar la realitat. Caldrà que tant els professionals de l’Administració pública com la classe política recuperen la voluntat transformadora, la pedagogia i la comunitat. Demanen generositat i responsabilitat a totes les parts.


En qualsevol cas, les associacions seguirem presentant propostes i estarem en disposició de coordinar accions amb les Administracions públiques, si bé cal recordar que són les institucions públiques les que tenen les competències i el poder per a fer-lo.


Els objectius del Pacte Horta Sud
Les conseqüències de la pandèmia i de la crisis econòmica probablement perduren durant un temps potencialment dilatat i que exigirà grans sacrificis a tota la ciutadania, apel·lem a la solidaritat d’aquesta i no al foment de l’odi i la divisió. Cal fugir tant d’extremar les pors com de menysprear ni una coma els perills, que ara s’atallen amb l’esforç immens del personal sanitari i altres grups de servidors públics i amb la responsabilitat de totes les persones.


Aquesta recuperació es farà a diverses escales territorials i institucionals, però l’escala local és molt important: és als pobles i ciutats on succeeix la vida, on es percebran directament els efectes més dramàtics i, igualment, les millors mostres de solidaritat. L’Horta Sud ha de ser conscient d’això per a assumir la seua quota de compromís i per a organitzar el civisme que ajude a suportar els problemes i imaginar solucions de futur.


Fa moltes dècades que no ens enfrontàvem a un desafiament com aquest, però disposem del capital humà, la intel·ligència col·lectiva, dels recursos de coneixement i d’infraestructures com per a no rendir-se: democràticament vencerem en aquesta aposta.


Sent una característica essencial de les societats obertes la crítica, no és aquest el moment d’extremar-la ni de pretendre obtenir avantatges de la situació. La mesura, la renúncia a l’insult creuat i a la polarització en l’expressió de les idees, és un deure envers les víctimes, amb els qui lluiten per salvar-les i amb la convivència ciutadana. L’opacitat de les actuacions no és una opció, la sobredimensió espectacular dels problemes i del dolor, tampoc. Tots sentim temor: és missió de les xarxes cíviques ajudar a mantenir la mesura desviant la lògica preocupació cap a tasques positives i reduir l’impacte del temor sobre l’espai públic.


L’Horta Sud ha de preparar-se per a alteracions molt profundes en la seua estructura productiva i en aspectes tradicionals i consolidats de la seua economia. Tots estem cridats a intentar definir una economia més sostenible i uns models de recuperació que minimitzen la pèrdua d’ocupació i el tancament d’entitats socials, menudes i mitjanes empreses. L’adopció de mesures urgents i inajornables ha de ser compatible amb l’obertura d’un diàleg social que avalue i definisca les noves necessitats. Caldrà un autèntic pacte per la comarca per a maximitzar les energies disponibles i evitar la dispersió d’esforços.


La gestió de la crisi ha de tindre, com una de les seues prioritats, reduir els impactes econòmics negatius en aquells grups més vulnerables. Les institucions i la solidaritat cívica han d’atendre’ls prioritàriament, en l’àmbit local, amb projectes estables, públicament definits i amb dotacions pressupostàries clares. I tot això assegurant la participació dels sectors afectats i la planificació de polítiques estables.


L’Horta Sud té una forta capacitat per a generar xarxes de suport mutu. Apel·lem als professionals, tècnics, comunicadors, especialistes en diverses matèries i dirigents socials i universitaris a desenvolupar xarxes de treball que col·laboren amb les institucions públiques amb aportació d’idees i experiències de cooperació. Aquestes mesures d’autoorganització seran bàsiques per a regenerar l’espai públic i l’autoestima de la comarca en els pròxims mesos.


Aquest és un problema de totes les persones i, entre totes, contribuirem a vèncer les dificultats. Imaginar el futur és la millor manera de superar el pitjor del present.

 

Com adherir-se al pacte?
La Fundació Horta Sud ha habilitat en la seua web una nova secció amb el contingut del pacte, així com dos formularis per a que les persones i les entitats puguen adherir-se al #PacteHortaSud.


Adherir-se al Pacte Horta Sud: bit.ly/PacteHortaSud

Publicat en Comarca-VAL

La Regidoria de Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de València, amb la col·laboració de la Fundació Horta Sud, han presentat hui el primer estudi de l’Avaluació de l’impacte de les associacions de la ciutat de València. En el estudi, en el que han participat 186 entitats, es posa de manifest que el moviment associatiu genera llocs de treball, dinamitza l’activitat sociocultural i multiplica per dos cada euro que rep per part de l’Administració pública. Aquest estudi serveix per a mesurar l’impacte social i econòmic del teixit associatiu de la capital del Túria.


Per tal de donar visibilitat i valorar l’aportació de les associacions de la capital del Túria, l’Ajuntament de València, amb la col·laboració de la Fundació Horta Sud, va iniciar en novembre de 2019 la recollida de dades a traves d’un qüestionari, implicant a més de 180 associacions i entitats de la ciutat de València.


Per a Elisa Valía, Regidora de Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de València, aquest estudi posa de manifest que “les associacions són clau per a recordar-nos allò que mai hem d’oblidar: el compromís col·lectiu, la necessitat de justícia social, la dinamització dels nostres barris i l’aposta per la nostra cultura i les nostres tradicions”. En aquest sentit, Valía aposta per “fomentar la corresponsabilitat entre l’administració pública i les associacions, desenvolupant línies de cooperació i col·laboració per a avançar cap a un govern més obert”.


El gran dinamisme associatiu de la ciutat de València es reflecteix en l’ampli ventall de tipus d’associacions: educatives, veïnals, de cooperació i sensibilització, culturals, d’infància, adolescència i joventut, de dona, de persones majors, festives, mediambientals, d’assistència social, i esportives, principalment. L’estudi demostra que 1 de cada 2 associacions actuen en l’àmbit municipal, mentre que el 9% són d’àmbit comarcal, el 31% d’àmbit autonòmic, el 13% d’àmbit nacional i el 2% d’àmbit internacional.


El 61% de les associacions pertanyen a alguna federació i/o coordinadora, mentre que el 39% no estan federades. En aquest sentit, també destaca el fet que el 18% de les associacions que han contestat al qüestionari estan declarades d’utilitat pública, un reconeixement per part de l’Estat a la tasca social que fan algunes associacions que promouen l’interès general.


Persones associades, voluntariat i gènere
Les 186 associacions que han contestat al qüestionari realitzen 8.693 activitats puntuals a l’any en les que participen una mitjana de 163 persones per activitat, així com 3.531 activitats periòdiques a l’any en les que participen una mitjana de 73 persones per activitat.


L’estudi també destaca que de les 186 associacions enquestades, a València hi ha 149.970 persones associades, de les quals un 9% assumeix tasques de voluntariat. Un 52% de les persones voluntàries dedica entre una i dues hores a la setmana, un 30% li dedica entre 2 i 5 hores setmanals i un 18% li dedica més de 5 hores a la setmana.


Les 13.489 persones voluntàries d’aquestes 186 associacions estan dedicant aproximadament més de 31.500 hores a la setmana de forma desinteressada a la millora de la vida de les persones i de la ciutat. La franja de població que més participa en tasques de voluntariat està localitzada entre el menors de 30 anys amb un 42% del total. Li segueixen les persones de 30 i 45 anys i els que tenen entre 46 i 65 anys, amb percentatges molt semblants (25% i 26% respectivament) mentre que el 7% són persones majors de 65 anys.


Pel que fa a la representativitat de gènere, el 55% de les persones associades són dones i el 45% són homes, per tant la participació en les associacions és pràcticament paritària. Respecte a la representació per gènere a les Juntes Directives, els percentatges són molt pareguts, el 52% són dones i el 48% són homes. En canvi, són les dones les que fan un pas endavant a l’hora d’assumir responsabilitats: la distribució del voluntariat és del 61% de dones front al 39% d’homes que assumeixen tasques de voluntariat.


Impacte econòmic
Els ingressos totals de les associacions enquestades són de 35.057.399 €. De les vies de finançament amb les que compten les associacions destaquen, en primer lloc, els ingressos que reben per subvencions que representa un 69% del total. Un 31% dels recursos econòmics són recursos propis, entre els que es troben la prestació de serveis, donatius, quotes de soci o de la mobilització de recursos a empreses.


Per tant, podríem dir que de cada 3€ destinats a les activitats del teixit associatiu que donen vida a la ciutat, 2€ els posa l'Administració pública i 1€ l'aporten les associacions. Aquesta proporció varia si llevem les quatre primeres associacions amb més pressupost, ja que la relació passa a ser que el teixit associatiu multiplica per 2 cada 1 euro que rep per part de l’Administració pública.


L’estudi també confirma que les associacions enquestades generen 1.123 llocs de treball, dels quals 614 són contractes a jornada completa i la resta, un total de 509, són contractes a temps parcial. Dins dels contractes de treball a temps complet, el 51% són dones i el 49% són homes, mentre que dins dels contractes de treball a temps parcial, el 73% són dones i el 27% són homes. Si férem una extrapolació, podríem estar parlant que el moviment associatiu de la ciutat de València genera més de 5.000 llocs de treball.


Objectius de l’estudi
La informació recollida en l’estudi mostra una fotografia de la situació en la qual es troben les associacions de la ciutat. La gestió de les dades s'ha realitzat a través de la Plataforma d’Avaluació de l’Impacte, una eina impulsada per la Fundació Horta Sud per tal de conéixer l’impacte de les associacions dels municipis de la Comunitat Valenciana.


En aquest sentit, l’estudi serveix per a visibilitzar, valorar i reconéixer l'aportació social i econòmica que el teixit associatiu de València fa a la societat, quant a persones associades, voluntàries, hores de dedicació i recursos econòmics. A més, el fet de disposar d'informació objectiva i actualitzada també serveix per a demostrar que la confiança en el tercer sector no és cega, sinó que les organitzacions són transparents i que aporten i enriqueixen a la societat.


Les associacions de la ciutat de València realitzen una funció essencial en les polítiques de desenvolupament, medi ambient, promoció dels drets humans, joventut, salut pública, cultura, festes, creació d'ocupació i altres de similar naturalesa. No podem menysprear el gran capital social i la intel·ligència col·lectiva del moviment associatiu. Ara, més que mai, és imprescindible l’aportació de les associacions per a reconstruir les nostres comunitats.

 

Informa Nou Horta. Comarca

Publicat en Comarca-VAL
Pàgina 1 de 42