La "segona" oportunitat

Divendres, 19 Juliol 2019 10:47 Escrit per  Gabi Martínez Publicat en Economia Vist 56 vegades

Vegem la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'ordre social, coneguda com la Llei de la Segona Oportunitat.

 

Segons es llig en aquesta, “El seu objectiu no és un altre que permetre que una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tinga la possibilitat d'encarrilar novament la seua vida i fins i tot d'arriscar-se a noves iniciatives, sense haver d'arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai podrà satisfer”.

 

Com ha arribat tan tard? Una empresa o negoci fallit, si el titular és una persona jurídica (societat), existeix normativa legal per a limitar la responsabilitat legal dels propietaris (socis), si en canvi és una persona física (autònom), aquest respon amb tot el seu patrimoni sense límits.

 

D'una banda ha de generar confiança als deutors, però sense perjudicar els creditors, de manera que aquesta Llei té una doble meta, ha de facilitar la suspensió dels pagaments, fins i tot condonació, perquè el deutor puga seguir, però alhora garantir el cobrament a qui va arriscar finançant. Per aquest motiu la Llei obliga a concedir acollir-se a ella qui demostre haver sigut deutor de “bona fe” i que prèviament estiga disposat a lliurar tots els seus béns per a ser liquidats contra el seu deute. Així podrà el deutor obtenir “l'exoneració dels seus deutes pendents quan haja satisfet en la seua integritat els crèdits contra la massa, els crèdits concursals privilegiats i, si no ha intentat un acord extrajudicial de pagaments, el 25% dels crèdits concursals ordinaris”. Alternativament, per al que no cobrisca, se li podrà acceptar un pla de pagaments en 5 anys.

 

Però ací ve la contrapartida, quan parlem de crèdits que es podran negociar segons les possibilitats del deutor, fins i tot perdonar, els deutes amb la AEAT o TGSS es consideraran com a “privilegiades”, mai es podran quedar fora de pagament ni en últim lloc. Doncs bé, aquesta nova reforma concursal que va venir a donar una segona oportunitat al deutor de bona fe, va mantenir un privilegi per a aquests Organismes Públics. Evidentment, mai s'ha d'arribar a la situació de no respectar els deutes amb les quals es financen els projectes de negoci, però si algú s'ha de quedar sense cobrar, no ha de ser exclusivament el teu proveïdor que allargarà la cadena amb el seu.

 

La novetat. Recentment el Suprem ha condemnat a Hisenda a perdonar més de 70% del deute del reclamant (interessos, recàrrecs, sancions, fins i tot quota) i acomodar terminis de pagament per 5 anys. Una sentència més i s'asseurà jurisprudència. Esperem que abans no hi haja una nova reforma que obligaria a començar de nou. S'entén que la Sentència seria de la mateixa aplicació per a la Seguretat Social.

 

 

Gabi Martínez, economista

Twitter: @gabimartinez_1

Modificat el Divendres, 19 Juliol 2019 10:51
Més en esta categoria: « El Compliance Tributari

Deixa un comentari

Assegura't d'omplir la informació requerida marcada amb (*) . No està permés el codi HTML. La teua adreça de correu NO serà publicada.