La teua societat et deu diners?

Dilluns, 07 Octubre 2019 11:15 Escrit per  Gabi Martínez Publicat en Economia Vist 68 vegades

És habitual que amb càrrec a la societat es paguen despeses dels seus socis, i això té la seua problemàtica si no es tracta bé fiscalment. Però hui ens dediquem a comentar la situació inversa. Una de les formes habituals i molt més des de l'última crisi ha sigut la típica aportació o injecció d'imports del soci a la seua societat. Quan als balanços apareixen saldos deutors a favor dels seus socis i que perduren en el temps. Són les mal anomenades comptes amb socis, que en realitat són préstecs si es pretenen reintegrar o aportacions si no és així.

 

Quan el moviment és de càrrec i abonament amb certa recurrència, si, podem parlar de comptes amb socis i mancat de problemes fiscals, atés que s'admet que ni la societat ni el soci obté beneficis financers. Quan el saldo roman molt temps i encara que realment el soci no perceba un rendiment per el, en tractar-se segons la normativa fiscal de persones vinculades, soci-societat, el tractament que se li ha de donar és el que resultaria en operacions similars entre persones estranyes. El prestador cobra interessos subjectes a IRPF, el prestatari els paga amb dret a deducció, i si la societat no és prestatària si no donatària, perquè l'estrany lliurament sense demanar res a canvi, la receptora haurà de passar per les arques autonòmiques pel concepte d'Impost de Donacions. La qüestió, és que la norma fiscal preveu que quan aquestes operacions es fan entre “molt coneguts”, vinculats, soci i societat, l'AEAT cobra sí o sí. L'interés reportat a favor del soci serà el legal dels diners, encara que no el cobre i en altres situacions s'estaran reportant dividends.

 

L'important és que abans que vinga la inspecció a qualificar eixos saldos amb el criteri que estime, possiblement més beneficiós per a les arques de l'Estat, és convenient donar-li forma. No hi ha més, si no és un compte amb socis, un compte corrent que es mou amb habitualitat, amb eixa o eixes aportacions el soci haurà fet un préstec, una aportació al capital social o bé una aportació no reintegrable.

 

És convenient estudiar cada cas i formalitzar el document més apropiat, amb acord de Junta General, amb més despesa en cas d'ampliació de capital, amb menys despesa en cas de préstec o molt menys o cap en cas d'aportació no reintegrable.

 

Però al seu torn hem de preveure si en algun moment el soci demanarà o no el reintegrament perquè la tributació serà diferent. I tot sabent que la norma és interpretable i el TSJ de Madrid ja ha dit que fins que no passen 15 anys no té per què dubtar-se que es tracta d'un préstec, no donació ni aportació a fons propis.

 

Mira el teu balanç.

 

Gabi Martínez

Martínez Abad Consultores

Economista - Membre Grupo ACE

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

www.linkedin.com/in/gabimartinez-01

www.facebook.com/GabiMartinez2016

Modificat el Dilluns, 07 Octubre 2019 11:21

Deixa un comentari

Assegura't d'omplir la informació requerida marcada amb (*) . No està permés el codi HTML. La teua adreça de correu NO serà publicada.