“Los Inhumanos començàrem ‘assaltant’ els escenaris només per a divertir-nos”

Divendres, 18 Octubre 2019 11:44 Escrit per  Diana Gimeno Publicat en Entrevistes Vist 47 vegades
Sergio Aguado, vocalista de Los Inumanos Sergio Aguado, vocalista de Los Inumanos

Los Inhumanos tornen a la càrrega presentant el seu nou disc per a acomiadar-se del 2019, titulat 'Qué difícil es hacer el amor cuando te haces mayor'. Un àlbum que compta amb temes nous i en la gravació del qual han participat els components actuals i originals de la banda, tals com Alfonso i Sergio Aguado. El 26 d'octubre faran la presentació del disc a València, en Imágenes Club, i el concert tindrà lloc el 21 de desembre. En Nou Horta quedarem en el Mercat de Colón amb Sergio Aguado, vocalista de Los Inhumanos, i vam poder entrevistar-li personalment.

 

Quan i per què es va formar Los Inhumanos?

Los Inhumanos es van formar l'any 80. Originalment el grup era una colla d'amics del Saler (València) d'entorn de 18 anys amb moltes ganes de passar-ho bé. Tots teníem alguna cosa en comú, i era el gust per la música. Molts de nosaltres, a més d'interpretar les cançons, ens agradava també compondre-les; i com en esta època El Saler no era zona per a eixir, sinó que havies d'anar-te a altres pobles de voltant, aprofitàrem les festes dels pobles al caps de setmana per a tocar les nostres cançons. Entre els descansos de les orquestres, eixíem nosaltres i així va sorgir el nom del grup, amb els nostres 'assalts' a l'escenari, ja que la gent deia 'això és inhumà'.

 

En estos moments, vos imaginàveu l'èxit que anàveu a tenir?

Per a res, érem una colla que l'única cosa que volíem era pujar a tocar i divertir-nos a l'estiu, i veure'ns ja a l'any següent. La sort va ser que vam poder ficar-nos en diferents locals de música de València d'esta època, i va ser així on vam conéixer a un representant d'una companyia de discos que ens va demanar que li manàrem una maqueta. La gravàrem 'pensat i fet' i li va semblar el nostre estil molt original, molt diferent. A partir d'ací, ens vam anar donant a conéixer, a la gent li agradàrem i ja començàrem a treure més treballs.

 

El títol del vostre nou treball és un homenatge a la mítica cançó del Simca 1000. De totes les vostres cançons, és la que més afecte li teniu? O quina va ser la raó d'este homenatge?

De la nostra discografia tenim diversos temes que són un referent, però esta, a més de ser un dels més populars, és una cançó que ens donava la idea del pas del temps. Primer, la idea que difícil és fer l'amor en un Simca 1000, i trenta anys després, la idea que difícil és fer l'amor quan et fas major. Com volem celebrar el 40 aniversari, vam voler buscar un clàssic i ens va agradar esta idea. El disc té 10 temes, alguns nous i uns altres són temes recuperats del principi que mai s'havien gravat, retocant alguns simples aspectes per a actualitzar-los. Les lletres que componíem amb 18 anys no és el mateix després, quaranta anys després.

 

Un altre homenatge, Raphael amb 'Mi gran noche'. Per què heu decidit incloure esta cançó?

Amb això dels homenatges tenim un problema, i és que li vam fer un homenatge a Manolo Escobar i va morir, després li vam fer un homenatge a Camilo Sesto i ha mort... Aleshores, clar, ens fa por fer algun altre homenatge perquè algú 'palmarà' segur. Hi ha gent que ens diu: "escolta, odie a tal persona, feu-li un homenatge, a veure si...".

 

Els nostres homenatges són a llegendes de cantants de música espanyola adaptada al nostre estil, en versió més 'gamberra'. En moltes festes vam veure que es toca 'Mi gran noche' i pensàrem "per què no fem la nostra versió?". Estiguérem en un concert del grup valencià, la Golfería, i vam veure com tocaven esta cançó i ens va encantar el seu estil. Com tinc bona relació amb ells, van col·laborar en el nostre disc i així va ser.

 

El 40 aniversari, ni més ni menys, serà el que celebreu amb este nou àlbum. Veurem a uns Inhumanos tradicionals o adaptats al segle XXI?

Com hem comentat anteriorment, no volíem que les cançons del nou àlbum foren iguals que les escoltades fins ara. L'única que no s'ha modificat és 'Lady Di', que es va incloure en el primer disc i l'únic canvi del qual en este nou treball ha estat el seu ritme. La resta de temes del principi sí que els hem canviat la lletra, per exemple, 'Tu chica se fue' l'hem volgut adaptar en l'actualitat i pensàrem "Si s'ha anat la xica, per alguna cosa haurà estat, no?", i perquè no fos un 'rotllo' de 18 anys, vam voler donar-li un toc més seriós: la raó per la qual la xica s'ha anat és perquè el nòvio la maltracta, ja tardava ella a abandonar-lo. Una altra adaptació "La chica de las gafas de sol', un xic que s'enrotlla amb una xica i quan s'adona, resulta que és un xic, però ja que està... En l'amor no hi ha barreres.

 

D'esta manera, hem volgut adaptar estos títols antics a temes d'actualitat. Així tanquem un cicle, des dels anys 80 fins ara.

 

Seguint en la vostra línia, les cançons del nou disc tenen totes un toc d'humor. Ens crida l'atenció, especialment, la de 'Nunca ganaremos Eurovisión'. Expliqueu-nos un poquet el perquè d'este títol.

 

No volem vaticinar res perquè bastant que som 'gafes' com perquè l'any que ve guanye Espanya i l'haurem 'liat parda'. Però ens fa gràcia que un país que l'any 68 va guanyar Eurovisió estant en la situació que estàvem, i que després en els 70 va estar a punt... Quan semblava que li havíem agafat el ritme d'Eurovisió, hui en dia, i malgrat ser més moderns i més actuals, anem a pitjor. La crítica està dirigida al tema dels 'triunfitos' i tot el negoci que porta darrere, en lloc de portar a artistes que ja han demostrat que tenen talent. Sempre anem de víctimes en lloc de fer autocrítica i analitzar què és el que estem portant al festival. Així que si no canviem, està clar: mai guanyarem Eurovisió.

 

A més, ho hem passat molt bé en el videoclip. Ho gravàrem en poques hores, un miracle que gràcies al treball posterior de producció de Naniwa Films, ha donat com a resultat un vídeo molt divertit.

 

Teniu una gran trajectòria professional a la vostra esquena, sabem que tindreu mil i una anècdotes per a contar-nos però ens agradaria que ens explicàreu quina ha estat la que més vos ha marcat.

En un concert que vam fer en un poble de Múrcia recorde que va ploure moltíssim. Anàvem dues furgonetes, una davant de nosaltres, i esta va haver de canviar de rumb a conseqüència de les fortes pluges. Nosaltres, en veure que no podíem seguir pel camí normal, vam posar en el GPS una ruta alternativa però ens va ficar per una zona on no hi havia camí, acabant encastats en un arbre d'un camp de pereres. I per a rematar, un membre del grup va baixar de la furgoneta amb tan mala sort que en baixar va caure en una séquia. Encara sort que en el grup portàvem un socorrista i el va enganxar a temps. Vam haver d'esperar que vingueren a treure'ns la furgoneta i tot, un desastre.

 

Però en general, en els més de 2000 concerts en els quals hem tocat, tenim molt bons records.

 

 

Passen els anys que passen, Los Inhumanos continuen sent un grup terratrémol, amb energia i bon rotllo. Gràcies per l'entrevista!

Modificat el Divendres, 18 Octubre 2019 14:25

Deixa un comentari

Assegura't d'omplir la informació requerida marcada amb (*) . No està permés el codi HTML. La teua adreça de correu NO serà publicada.