Mostrant articles per etiqueta: entrevista

A la torrentina Cristina Flor, de 30 años de edad, coach deportiva, le encanta el deporte y lo ha practicado desde muy pequeña. A raíz de conocer el CrossFit hace ya más de dos años y medio, se ha lanzado al mundo de la halterofilia, consiguiendo finalmente un hueco en el campeonato nacional. Nos entrevistamos con ella para conocerla mejor y contarnos cómo se ha lanzado a esta disciplina.

 

Cristina, sabemos que te gusta practicar deporte desde siempre ¿qué disciplinas has practicado?

Siempre me ha gustado desde muy pequeña dedicarme al deporte, he practicado atletismo y he competido a nivel nacional en 100 metros lisos, y fui seleccionada también para la selección española de natación, pero debido a una pequeña enfermedad no pude competir, y después de recuperarme decidí dedicarme más al atletismo porque me gustaba más.

 

¿Cómo llegas al mundo de la Halterofilia?

No fue directamente, al cabo de los años, me llamó la atención la disciplina de CrossFit en la cual llevo dos años y medio practicando, y mis entrenadores me dijeron por mis capacidades físicas que probara la halterofilia, primero para divertirme y ver si me gustaba. De manera que decidí probar y competir y sorprendentemente me quedé segunda en la primera competición que realicé, y esto me hizo pensar que quizá tenía posibilidades, así que decidí continuar compitiendo y ver si me podía clasificar para ir al Campeonato Nacional, aunque para mi era impensable.

 

Finalmente lograste clasificarte ¿con qué marca?

Pues la verdad que estoy muy contenta porque sin darlo todo al máximo porque me ceñí a lo que me marcaron, obtuve la séptima mejor marca de la Comunidad Valenciana consiguiendo así un hueco para participar en el campeonato de España de Halterofilia, femenino.

 

¿Cuántas horas dedicas tu entrenamiento y cómo lo compaginas con tu trabajo?

Pues los intento compaginar con mi trabajo, por la mañana estoy como entrenadora en un centro deportivo y por las tardes voy al centro de entrenamiento y readaptación Qualis Training Lab donde soy coaching deportivo en el departamento de psicología además de ser compañera son mis entrenadores.

Intento dedicar dos horas al día casi 3 o 4 días a la semana en mis descansos y lo compagino con CrossFit de dos a tres horas también.

 

¿Cómo son los entrenamientos?

Se suele entrenar entre 3 y 5 ejercicios aproximadamente en cada sesión de entrenamiento a máxima intensidad.

Me gusta la forma de entrenar, trabajamos de una manera diferente a la forma que se realiza de normal el entrenamiento de fuerza, respetan mis descansos y mi vida personal, para no generar estrés y yo mantenerme en una buena forma tanto física como psicológicamente.

 

¿Cuándo será el campeonato nacional y en qué categoría participarás?

El campeonato será durante los próximos días 12 y 13 de junio. Me presento con el Club de Halterofilia Cabanyal y participaré en la categoría de femenina de 64 kilos. Voy con muchas ganas, porque es algo nuevo para mí.

 

Desde la redacción de Nou Torrenti te deseamos mucha suerte y esperamos que puedas batir tu propia marca.

Publicat en Entrevistes

Entrevista a David Solís, presidente de la Junta Local Fallera de Aldaia.

 

¿Qué está suponiendo toda esta situación para el mundo fallero del municipio?

La situación está siendo difícil, a los faller@s de Aldaia, lo que nos gusta es hacer falla durante todo el año, no solo los 4 días de la semana fallera, si no, el bajar al casal, disfrutar de nuestra gente, preparar proclamaciones, presentaciones, Play Backs, Adorno de calle, etc.. pero la situación es la que es y entendemos que hay que cumplir las normas sanitarias para más pronto que tarde esta situación vaya normalizándose.

¿Qué es lo que más echáis de menos de la fiesta?

¡¡¡Hacer falla!!! Como te he dicho antes, todo lo que repercute al llevar a cabo nuestra Cultura Valenciana y como sociedad.

 

¿Qué actividades o acciones alternativas llevaréis a cabo aunque la festividad no se pueda celebrar como tal?

Con las limitaciones que tenemos, poco podemos hacer, estamos preparando vídeos recordando los actos oficiales que realizamos en un ejercicio normal y los retransmitidos en redes sociales, hemos preparado una exposición en el Jent Jobe (antiguo ayuntamiento) donde están expuestos todos los carteles anunciadores de fallas 2021 y todas las fotografías falleras que se han presentado a ambos concursos, también hay un repaso fotográfico de todas las fallas ganadoras desde que hay fallas en Aldaia y fotografías de todos los representantes de cada falla y Junta local de este ejercicio.

El día 16 de marzo a las 19.00h en colaboración con la biblioteca municipal vamos a realizar una reunión por zoom donde hablaremos de indumentaria Valenciana.

Y para finalizar el día 19 haremos misa en honor a San José en la iglesia de la anunciación con el aforo limitado únicamente a los representantes de las fallas y Junta Local Fallera y cumpliendo con todas las medidas sanitarias.

 

¿Tenéis pensada o habéis hablado alguna fecha para celebrar las Fallas 2021?

Si los niveles de la pandemia y la vacunación son favorables la semana fallera en Aldaia será del 1 al 5 de septiembre, siendo la noche del 1 la plantà y el 5 la cremà.

 

¿Qué ayudas se están dando para superar la crisis?

Por parte del ayuntamiento de Aldaia nos están ayudando en todo lo que está en su mano, nos ha mantenido la subvención anual aún que no hayamos tenido actividad, se hizo cargo de búsqueda y alquiler de nave donde guardamos los monumentos hasta que podamos plantarlos. Esperemos que por parte de la Generalitat Valenciana y Diputación, nos ayuden de la misma manera que han ayudado o van a ayudar a las fallas del cap y casal. Las comisiones falleras estamos en una situación muy crítica, los censos falleros desgraciadamente van a bajar y mucho, esperemos que se acuerden de las fallas de los pueblos igual que lo han hecho con las de Valencia porque Fallas somos TODOS.

 

Mensaje a la población.

El mensaje que le transmitiría a la población es que después de dos años consecutivos sin fallas, deseo que en el momento en el que podamos volver a retomar la actividad, nos vean como que somos un colectivo solidario, que defendemos nuestra cultura y nuestras tradiciones, donde regalamos al pueblo el olor a pólvora, el color, la crítica y la sátira de nuestros monumentos, la alegría de las notas de música de nuestras bandas, el canto de nuestras Albaes, la belleza de nuestra indumentaria en un pasacalles o cuando ofrendamos a nuestra virgen de los desamparados y el espectáculo de luz y fuego de la noche de la crema, que las fallas no solo somos fiesta, también somos cultura y sobre todas las cosas las fallas SOMOS Y HACEMOS PUEBLO.

Publicat en Entrevistes

Entrevista a Eva Zamora, alcaldessa d'Alcàsser.

 

Què està suposant tota aquesta situació per al món faller del municipi?

És una situació complicada, ja que després de dos anys consecutius sense festa no és fàcil per als fallers ni per a les comissions, anímicament ni econòmicament.

Què és el que més trobeu a faltar de la festa?

Sempre la relació humana, la proximitat i la sociabilitat, tots estos moments tan festers, amb la música, el foc, les flors... l’explosió d’alegria, tot el que ens està mancant en esta situació de pandèmia tan difícil.

 

Quines activitats o accions alternatives dureu a terme encara que la festivitat no es puga celebrar com a tal?

Des de l’Ajuntament estem preparant alguns actes, amb totes les mesures de seguretat sanitària i que puguen seguir-se des de les nostres xarxes socials, amb els màxims representats com a protagonistes indiscutibles. També algun espectacle pirotècnic que la gent puga disfrutar-lo des de les seues terrasses.

 

Teniu pensada o heu parlat alguna data per a celebrar les Falles 2021?

Les direccions de les comissions falleres ja han proposat dates, estem un poc a l’espera de l’evolució de la pandèmia per acordar-les definitivament.

 

Quines ajudes s’estan donant per a superar la crisi?

Des de l’Ajuntament s’està intentant que esta situació siga el menys greu possible per a les comissions. Les ajudes ordinàries segueixen estant al pressupost i s’han donat altres ajudes extraordinàries. També s’ha llogat per part de l’Ajuntament una nau industrial per emmagatzemar els monuments fins a la celebració de la festa.

 

Missatge a la població.

Paciència i prudència, perquè el correcte comportament de tots enguany ens acostarà més a poder disfrutar com cal de les nostres festes falleres, patrimoni immaterial de la humanitat.

Publicat en Entrevistes

Entrevista a Miguel Chavarría, alcalde d’Alboraia:

 

Com està vivint el teu municipi aquesta nova ona de Covid-19?⁣⁣

Amb preocupació, responsabilitat i en general amb la deguda prudència. Tots i totes volem eixir el més prompte possible d’aquesta situació i tots junts estem treballant per a aconseguir-ho.

Estem en contacte directe amb Sanitat, els centres de salut d’Alboraia, la residència i el centre de dia, les vacunes van fent, a poc a poc, el seu camí.

 

Quines mesures s’estan duent a terme?⁣⁣

Com la situació actual és molt canviant, cada dia ens hem d’adaptar, de moment tenim totes les activitats culturals, d’oci i esport suspeses, com cal en aquests moments.

Per altra banda, mantenim els serveis públics per atendre la població el millor possible. El servei d’assistència a domicili, que es dóna a través de la regidoria de Serveis Socials, ha augmentat en personal, ara mateix en total tenim 8 treballadors i treballadores.

Gràcies a aquest servei com a la Policia Local d’Alboraia i a Protecció Civil podem ajudar i assistir, en el seu dia a dia, a persones amb Covid-19.

A més continuem amb les tasques de neteja i desinfecció diària en tot el terme municipal; La Patacona, Port Saplaya i el centre urbà.

 

Com està la situació entre la població?⁣⁣

L’índex de contagis està sent prou alt, però segons l’últim informe, sembla que comença a remetre a poc a poc. I això és una bona notícia, però hem de ser molt prudents i continuar complint totes les mesures de seguretat.

Des de l’Ajuntament continuem duent a terme una tasca pedagògica, recordant que cal eixir de casa el menys possible i hem d’utilitzar sempre la mascareta per a evitar qualsevol contagi, per exemple si fem esport o estem a la platja, on ara és obligatori dur-la.

 

Quines ajudes econòmiques esteu oferint o oferireu als sectors més afectats? (hostaleria, comerços...)⁣⁣

Des de l’Ajuntament hem donat suport als comerços a través de la campanya ‘Alboraia eres tu’, donant visibilitat a tot el sector comercial i d’hostaleria.

Per altra banda els hostalers i comerciants han pogut demanar subvencions per a terrasses o per a impostos com el fem.

Ara en el 2021 el nostre ajuntament se suma econòmicament a les ajudes del Pla Resistir de la Generalitat Valenciana, i donarem ajudes directes a aquests sectors més perjudicats. L’Agència de Desenvolupament Local de la regidoria de Comerç d’Alboraia està oberta per a facilitar informació sobre aquests tràmits i sobre qualsevol classe de dubtes.

Ara més que mai l’administració pública i el nostre ajuntament està per a ajudar a totes i tots els veïns que ho necessiten.

 

Missatge per a la població⁣⁣

Seguim insistint en el manteniment de les mesures de distància i higiene i en què hem d’eixir de casa el mínim possible. Tots junts podem fer que aquest últim esforç servisca superar aquesta situació, i cal ser conscients de la missió que totes i tots hem de complir, que és, ni més ni menys, que salvar la vida del nostre veïnat, amistats i familiars, sobretot dels nostres majors. 

Publicat en Entrevistes

El Grup MRW, una signatura 100% espanyola, és l'empresa de transport urgent per a enviaments nacionals i internacionals amb major implantació al nostre país, més de 10.000 persones estan vinculades a la marca en més de 550 franquícies i 58 plataformes logístiques a Andorra, Espanya, Gibraltar i Portugal.



El Grup, creat en 1977, realitza en l'actualitat 62 milions d'enviaments anuals, aportant solucions de negoci concretes per a tota classe d'empreses i particulars, i és pioner en la implantació de l'e-Commerce, convertint-se en especialista en aquest sector emergent.



Entrevistem a Vicente Genís, director gerent de Sibealpi, S.L., l'empresa que gestiona la franquícia MRW d'Aldaia i Paterna.



P.- Senyor Genís, el projecte de MarketPlace que s'ha posat en marxa a Aldaia és el camí a seguir?

VG.- Sens dubte. La digitalització del xicotet comerç és una tendència estratègica mundialment, l'única cosa que ha provocat el confinament causat per la Covid-19 és una acceleració del procés, obligada pel canvi en els hàbits de consum dels ciutadans.



P.- Com va sorgir el projecte?

VG.- En la crisi del Coronavirus les petites empreses que ja feien venda online van poder continuar duent a terme la seua activitat econòmica, encara que es van veure forçats a introduir en temps rècord millores en l'eficiència de la gestió del canal online, mentre que aquells el desenvolupament del qual era reduït o fins i tot nul, han parat la seua activitat pràcticament íntegrament.



Per a donar solució a aquest desequilibri, l'Ajuntament d'Aldaia i l'Associació de Comerciants (ACODA), van arribar a la conclusió que era imprescindible crear una eina de venda online per a tot el comerç d'Aldaia que es poguera implementar en temps rècord.

P.- Com funciona?

VG.- Es tracta bàsicament d'un directori d'empreses i productors locals. Qualsevol empresa es pot registrar a través d'un formulari senzill que està en la seua pàgina web i deixar les seues dades de contacte, l'equip de disseny completarà la tasca de donar d'alta al comerç revisant que aquest complisca amb els requisits que marque l'Associació i l'Ajuntament.



El directori té un suport tècnic excel·lent amb un motor de cerca optimitzat per a donar resposta hiper ràpida de totes les categories de productes i serveis. A més s'ha treballat el SEU tècnic i de continguts de la web perquè els comerços que formen part del directori es beneficien obtenint visibilitat en els principals motors de cerca, principalment en Google.



I per fi apareixem nosaltres, MRW, com a tercera pota del projecte, per a canalitzar els enviaments nacionalment i internacional, així com el repartiment local, amb uns avantatges en preu i logística molt considerables.



P.- Creu que l'èxit de la venda online pot ser un fenomen puntual causat per la pandèmia o que és irreversible?

VG.- Estic convençut que el creixement del comerç electrònic, que ha triplicat la seua quota de mercat durant aquesta crisi sanitària, és imparable i que ha arribat per a quedar-se. Més de 700.000 noves llars s'han incorporat al consum digital, hi ha un 15% més de compradors online, fins i tot un sector de la població que encara es resistia a incorporar-se a aquest canal de venda, com les persones majors, s'han llançat a comprar sense por a aquesta revolució.

P.- Es tracta llavors d'un autèntic canvi social.

VG.- Efectivament, els consumidors estan mostrant una transformació d'hàbits que van més enllà de la comoditat de la compra online i els preus competitius, la gent està buscant més seguretat, prefereix el pagament sense contacte físic, trien opcions de compra més respectuoses amb el medi ambient, renunciant a agafar el cotxe i anar a fer la compra, o se sent més tranquil com a consumidor en la intimitat de la seua llar, entre altres factors.

P.- És a temps el comerç de proximitat d'agafar aquest tren?

VG.- Per descomptat que sí. Especialment perquè en temps d'incertesa els consumidors estan redescobrint la importància de la confiança, un factor que ningú millor que el comerç de proximitat pot oferir.



Per això el model que volem desenvolupar des de MRW és híbrid, no es tracta que el comerç de proximitat desaparega en favor de la botiga online, sinó que l'ideal és que tots dos mons convisquen en una estratègia omnicanal, perquè el client vol continuar gaudint d'una atenció personalitzada, al mateix temps que utilitza els serveis que potencia el MarketPlace: cita prèvia, reserva de comandes, enviament a domicili, etc.



P.- Què aporta una empresa com MRW a aquesta mena de projectes com el de Compraldaia.com?

VG.- Aportem fonamentalment la nostra experiència. MRW ha sigut una signatura pionera en la introducció i desenvolupament del comerç electrònic a Espanya, posant els nostres coneixements tècnics i la nostra capacitat logística per a garantir l'èxit de centenars de projectes.



Estem al costat dels comerciants del retail per a assessorar-los i fer-los la vida molt més fàcil, sobretot en aspectes com la gestió d'estocs, la previsió de proveïdors o el repartiment sostenible. Volem que se centren a maximitzar els seus guanys a través del marge comercial, i que confien en MRW per a resoldre la resta de les seues necessitats.



P.- Cap a on enfoca el seu futur MRW?

VG.- Cap a un escenari de sostenibilitat. El canvi climàtic és una evidència i totes les empreses, petites i grans, hem de treballar per a reduir la petjada ambiental.



En el nostre cas, MRW ha apostat des de fa anys pel repartiment d'última milla sostenible en els nuclis urbans mitjançant la introducció de mitjans de transport alternatius, amb la finalitat de reduir la petjada de carboni i contribuir a la disminució de la contaminació acústica. Els vehicles utilitzats són bicicletes, tricicles o furgonetes elèctriques, les quals aconseguiran en 2020 el 25% dels mitjans de transport en ciutats de l'empresa.

Publicat en Entrevistes
Etiquetat com

El passat dilluns dia 2 de juny, la nostra comunitat passava a la fase 2, amb l’obertura de quasi tots els comerços, bars i restaurants després que foren tancats per la pandèmia.

 

A Nou Torrentí ens vam entrevistar amb l’alcalde de Torrent, Jesús Ros, per a fer un balanç de les actuacions realitzades a la pandèmia i de les pròximes mesures a prendre.

 

Veiem que des del consistori s’estan realitzant diferents mesures per a combatre aquesta crisi sanitària i econòmica, però, quines voldríeu destacar en cas que algú no haja pogut informar-se?

En principi s’ha destinat a l’Atenció Social des del primer moment que es va iniciar l’Estat d’Alarma, com per exemple el “Menjar a Casa”, el seguiment a les persones majors, visitant aquelles que puguen viure a soles i allunyades del nucli urbà o via assistència telefònica.

 

Per altra banda, entre les mesures econòmiques, s’han destinat ajudes directes a empreses, comerços locals, autònoms, PIMES i famílies afectades pel coronavirus.

 

Respecte a les mesures sanitàries, quines heu pres?

Per tema de prevenció hem repartit més de 170.000 mascaretes a establiments que anaven obrint, empreses del polígon, domicilis i xiquets. Per altra banda, estem preparant una ajuda de fins a 200 € a empreses i autònoms per a actuacions de prevenció sanitària.

 

Respecte a l’ajuntament, centres i serveis municipals estem prenent les mesures necessàries de neteja i desinfecció d’aquestes zones, perquè no hi haja risc de contagi. En l’obertura de biblioteques i centres esportius s’ha augmentat el nivell de desinfecció i neteja per l’ús de les instal·lacions.

 

També s’han instal·lat mampares de metacrilat que eviten el contacte físic a aquesta iniciativa de seguretat se sumen els equips d’ozó o la implantació de mitjans de control febril.

 

I les econòmiques?

Entre d’altres, com ja he esmentat abans, les directes a empreses i autònoms que s’han vist obligats a tancar per pagar el lloguer o gastos de subministrament, que ja han començat a pagar-se, l’anul·lació de la taxa d’ocupació de terrasses, i de la taxa d’ocupació amb plaça fixa en els mercats o la devolució de taxes i preus públics en aquells serveis no prestats, a més a més hem pensat a fer unes targetes per promoure el comerç de Torrent, així com l’ampliació del termini voluntari de l’IVTM.

 

Ens agradaria que féreu una xicoteta anàlisi de com esteu vivint i afrontant aquesta situació des de l’Ajuntament.

Han sigut moments difícils el no poder passejar pels carrers de Torrent, i disfrutar de l’activitat torrentina, ha sigut dur, de casa a l’ajuntament i l’ajuntament a casa o parlar amb els companys de govern per videoconferències (cosa que no m’acabe d’acostumar encara). Però molt content de com hem treballat tota la corporació i dels serveis públics que han estat a l’altura d’aquesta crisi. Sempre hem intentat fer el millor possible per a pal·liar al màxim aquesta crisi sanitària, la veritat que estic molt agraït a tot l’equip de govern de les moltes tasques que s’han realitzat.

 

Respecte al confinament, quantes denúncies per no seguir-lo heu hagut de realitzar fins al moment? Com valoreu l’actuació del veïnat?

Jo he vist molt positivament la reacció de la gent, la solidaritat per exemple amb els serveis essencials eixint cada dia a aplaudir al balcó per animar a tots als que han estat des del principi al servei de la gent. Sí que és de veres que hem rebut estadístiques d’unes 2,500 denúncies des que va començar el confinament per no complir les mesures. Però en general la gent ha complit des del principi de la pandèmia.

 

Com es va afrontar el no passar a la fase 1 i com creu que estem passant per aquesta segona fase?

En un principi, va ser un colp dur perquè teníem tot preparat per a passar de fase, la gent estava molt il·lusionada, però la veritat crec que la seguretat de la ciutadania era el més important. Passar a la fase 3 crec que hauria de prendre’s en més calma, és important moure el xicotet comerç i l’hostaleria però sempre anar amb molt de compte sense relaxar-se perquè aquesta pandèmia és molt seriosa.

 

I sobre les piscines municipals i les escoles d’estiu s’ha pres ja una decisió? 

Sobre les piscines segurament s’obriran de l’1 de juliol al 31 d’agost amb torns de matí i vesprada i amb cita prèvia, sempre amb un aforament limitat, sobre les escoles d’estiu encara no s’ha pres una decisió al respecte.

 

Per a finalitzar, què ens pot contar del Pla d’Actuació Municipal 2020 de lluita contra COVID-19?

Molt content en general per l’acord al qual hem arribat en el ple municipal tots els grups. S’han unit esforços en les últimes setmanes per a elaborar un document conjunt que done solucions i ajude a recuperar la normalitat. Crec que hem demostrat estar a l’altura de donar solucions consensuades i desenvolupar totes les actuacions necessàries per a donar resposta als problemes que puguen tenir els torrentins. Molts dels punts ja els he comentat abans que són mesures que ja estan en marxa i altres com una nova línia de transport urbà al Toll i l’Alberca per promoure eixa zona comercial entre moltes altres.

 

Unes paraules d’ànim per a la població.

Sempre disfrutar d’aquestes eixides que ja podem fer sempre amb coneixement i anar amb molta precaució i calma. Per altra banda, molt d’ànim a les famílies que ho estan passant molt mal.

Publicat en Entrevistes
Etiquetat com

Juanjo Pérez Soriano, torrentino de 39 años, es un cantautor valenciano que forma parte de la Fundación Músicos por la salud, encargada de llevar música en directo a Hospitales y Centros de Salud.

 

Hace poco, presentó su nuevo videoclip en el que han colaborado diferentes hospitales de la comunitat: “Cuándo podré verte dormir”, un homenaje a todos los sanitarios que están trabajando duramente durante esta pandemia.

 

Desde Nou Torrentí hemos tenido el placer de poder entrevistarle y que nos contase un poco en qué ha consistido este solidario proyecto.

 

Entrevista:

Recientemente has publicado tu nuevo videoclip ‘Cuándo podré verte dormir’ en homenaje a todo el personal sanitario que actualmente lucha día a día contra la Covid-19. ¿Cómo y por qué surgió esta idea? 

Nació de la necesidad de querer rendir homenaje al personal sanitario y agradecerles su gran esfuerzo. No sabía cómo hacerlo y entonces me acordé que en 2008 compuse un tema que hablaba de la realidad de esos días. Pensé que sería bonito escribir una nueva letra contando lo que estábamos viviendo. Además quería que participaran todas las personas que habitualmente veo cada semana en los hospitales gracias a ‘Músicos por la salud’, la Fundación de la cual formo parte y lleva la música en directo a Hospitales y Centros de salud. Les invité a que me enviaran vídeos y fotos de su día a día, y la respuesta fue inmediata. Con todo el material que recibí realicé un montaje y el resultado fue algo muy emotivo, porque son personas que conozco y con las que he compartido muchos momentos.

 

¿Qué centros hospitalarios son los que han colaborado en este proyecto?

Han colaborado Hospital Clínico Universitario de Valencia, Hospital Universitario y Politécnico La Fe de Valencia, Ayuntamiento de Alboraya, Hospital de Manises, Hospital Padre Jofré, Hospital Universitario Doctor Peset y Hospital General Universitario de Valencia.

 

¿Cómo ha sido trabajar con ellos?

Trabajar con ellos ha sido muy fácil porque a pesar del cansancio acumulado se han involucrado muchísimo desde el primer instante, y recibieron la idea con gran ilusión.

 

¿Qué otros proyectos tienes en marcha? ¿Y futuros?

Ahora mismo estoy terminando de grabar mi quinto álbum de estudio ‘Lo que tu mapa no señala’, que estará compuesto por temas escritos entre 2016 y 2019. Será mi trabajo más ecléctico porque confluirán diferentes estilos como pop, rock, reggae, samba o swing.

 

Y en cuanto a proyectos futuros, quisiera materializar uno que llevo dándole vueltas varios años: grabar algunos poemas de Miguel Hernández que adapté a canción hace un tiempo. Todo comenzó con un cortometraje sobre la presencia en 1937 del poeta en la zona de Torrent, donde acudió a una tertulia de intelectuales valencianos conocida como ‘El Ballenato’. Musicalicé un poema de ‘Vientos del Pueblo’ y la experiencia me gustó tanto que continué.

 

¿Cómo estás viviendo esta crisis sanitaria?

Supongo que como todo el mundo, al principio con bastante incertidumbre porque es algo nuevo a lo que nunca nos habíamos enfrentado. Y a medida que pasaban las semanas con más optimismo porque las estadísticas iban dando otros resultados y veías como la gente cada tarde a las 20:00 h. daba su apoyo en forma de ovación a todos los profesionales que se exponían al virus cada día.

 

¿Crees que el sector de la música se verá muy afectado?

Tristemente creo que se verá bastante afectado. Se han podido ver en redes sociales diversas campañas con el fin de apoyar a todo el personal del sector de la música, desde técnicos hasta músicos. Ahora es el momento de ayudar a la música.

 

En caso afirmativo, ¿qué soluciones te vienen a la cabeza que podrían ayudar?

Una solución inmediata sería que las personas que hayan adquirido entradas para conciertos cancelados a causa de la Covid-19, no las anulen y así apoyen a su artista o grupo. Otra que compren discos, vinilos y todo tipo de merchandising, para así también ayudar a la sostenibilidad del músico y de todo el tejido creado alrededor de él.

 

 Muchos son los artistas que durante esta cuarentena han decidido amenizar en directo con su música a la población a través de conciertos online, tal y como hiciste junto con otros artistas locales el pasado domingo 10 de mayo junto con la colaboración del Ayuntamiento de Torrent. ¿Qué opinas de este nuevo método de realizar conciertos online?

Hay que adaptarse a las nuevas situaciones y los conciertos online son una buena opción a tener en cuenta. Una manera fácil y al alcance de todos para poder disfrutar de tu artista en directo desde tu ordenador o dispositivo móvil. Jamás podrá igualar al calor de un concierto real, pero ahora mismo es una de las mejores soluciones que tenemos a nuestro alcance.

 

¿Cómo fue esta experiencia?

Antes que nada agradecerle al Ajuntament de Torrent que contara conmigo para esta iniciativa. Disfruté muchísimo y me lo pasé genial. Hubo mucha interacción con la gente. Entre canción y canción lanzaba varias preguntas, como por ejemplo que hacían para llevar bien el confinamiento y recuerdo que me respondieron de todo: deporte, recetas de cocina, retomar viejas lecturas pendientes... Fue muy reconfortante sentir el calor de la gente en la distancia.

 

Siguiendo en la misma línea, ¿vas a realizar próximamente otro concierto de este estilo? En caso afirmativo, ¿dónde podemos verlo?

Seguramente haga alguno más porque fue una experiencia muy gratificante. Lo haré desde mi página de Facebook: facebook.com/juanjoperezmusica

 

¿Cuánto tiempo llevas dedicándote a la música?

Hablar del tiempo dedicado a la música es muy relativo porque mi primera canción, ‘Cuento de hadas’, la compuse sobre 1999 (el año pasado para celebrar sus 20 años publiqué un recopilatorio donde incluía una versión actual a piano y voz) y después edité dos maquetas más en 2007 y 2008 (‘Caminos y veredas’ y ‘Más caminos y veredas’, respectivamente). Si hablamos de manera profesional, entonces desde 2011, cuando publiqué ‘En acústico’, mi primer disco. Un trabajo en directo grabado a primera toma con guitarra, melódica y percusión.

 

¿Cuáles han sido y son en la actualidad, tus influencias musicales? 

Siempre he escuchado un poco de todo como por ejemplo Elvis, Bob Marley, The Beatles... Aunque al principio predominaba la música de autor como Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina, Javier Krahe, Antonio Vega, Ismael Serrano, Javier Álvarez, Pedro Guerra, Jorge Drexler, Carlos Chaouen, Tontxu o Quique González, por citar algunos. También llegarían Nino Bravo, El último de la fila, Presuntos Implicados, Juan Perro, Carlos Goñi, Kiko Veneno, Jarabe de Palo o Manolo García.

 

Después de un tiempo escucharía Wilco, Jack Johnson, Vetusta Morla, Caetano Veloso, Antónia Font, George Brassens, Rubén Blades, Joan Baptista Humet o Carlos Santana. Más tarde descubriría grandes autores valencianos como Pep Laguarda, Remigi Palmero o Julio Bustamante. Y estos últimos días he escuchado La habitación Roja, Love of Lesbian, Iván Ferreiro, Senior i el cor brutal, Els amics de les arts, Ella Fitzgerald o Celia Cruz.

 

Además me gusta descubrir nuevos artistas en rastros, tiendas de música, navegando por la red... Siempre con ganas de encontrar algo que me llame la atención, que despierte mi curiosidad.

 

¿Cómo describirías tu estilo?

Todo músico busca ese sonido que le caracterice y defina su sello de identidad. A medida que pasan los años y publico más discos, experimento con nuevos ritmos, armonías o melodías. Podría describir mi estilo como una canción de autor que con el paso del tiempo coquetea con diferentes estilos musicales: pop, rock, reggae, bossa nova, swing...

 

Finalmente, espacio libre para añadir el comentario que tú creas dirigiéndote a los lectores de Nou Torrentí.

Me gustaría saludar a todas las personas que leen y disfrutan del Nou Torrentí, enviarles un fuerte abrazo y darles ánimos en estos tiempos de cambio. Decirles que cuando todo esto termine saldremos más fortalecidos, con nuevos valores y aprendiendo que las pequeñas cosas nos hacen mucho más grandes. Y que ahora es el momento de darle todo nuestro apoyo al pequeño comercio y al resto de los sectores que han visto paralizada su actividad, en especial al de la cultura. ¡Juntos lo lograremos!

Publicat en Entrevistes
Etiquetat com

Jorge Quintana, periodista i escriptor torrentí, va estudiar Periodisme a la Universitat CEU Cardenal Herrera de València i va començar a treballar en el setmanari de ciclisme de tirada nacional META 2MIL, del qual va arribar a ser director. Amb l'arribada de la crisi, la publicació va deixar d'editar-se i va decidir emprendre amb una empresa de serveis vinculats al ciclisme. La seua passió per l'escriptura li va portar a escriure dues novel·les negres: Cuervos y Palomas, que versa sobre el món de l'atletisme, i La mujer sin nombre en la qual utilitza els mateixos personatges que en la primera. Després de la publicació d'eixes novel·les, Quintana tenia l'espineta clavada d'escriure una novel·la sobre ciclisme, un món del qual no s'havia atrevit a escriure fins que l'editorial Libros de Ruta li va proposar Pedaleando en el infierno

 

Què et va donar l'empenta per escriure Pedaleando en el infierno?

El desig d'explicar una època molt concreta del ciclisme, és a dir, l'època de principis de l'any 2000. Volia explicar-li a la gent una visió que moltes vegades no es dóna. Hem parlat de grans escàndols… Jo crec que no cal justificar el dopatge, però sí que explicar per què molts esportistes acaben embolicats en eixos problemes. Ningú s'alça un dia i es dopa. És un procés lent i sibil·lí. Eixa generació ho va tenir molt difícil. De fet, el protagonista de la novel·la està tota l'estona dubtant de si és bo o dolent. Si ha de fer-ho o no. Eixa és una època molt concreta i, afortunadament, l'època actual ha millorat infinitament. Ara et puc dir que tenim el ciclisme més net de la història. Encara que això no vol dir que tinguem un ciclisme totalment net. La seguretat absoluta no existeix. 

 

Com ha sigut la tasca de documentació per a escriure el llibre?

La tasca de documentació, en aquest cas, ha sigut tirar mà de la memòria. Al final ha sigut l'època que jo he viscut professionalment en un periòdic. Evidentment, has de documentar-te perquè la memòria et pot jugar males passades i pots cometre alguna relliscada. En la novel·la, està molt mesclada la ficció amb la realitat. Llavors, hi ha fragments en els quals els personatges són reals i has de tirar mà dels arxius per a no jugar amb la memòria. Molts lectors em diuen que tenen la sensació d'estar llegint una crònica periodística. De fet, jo intente aconseguir eixa fusió entre realitat i ficció. 

 

Per què vas decidir fer una biografia fictícia en forma de crònica periodística? 

Jo he llegit moltes biografies de ciclistes de l'època que reconeixen haver-se dopat i expliquen el que succeïa. Si tu intentes comptar la veritat dels fets com a relat periodístic és molt difícil perquè, d'una banda, la gent intenta justificar les seues mentides i, d'altra banda, moltes vegades no tens suficients proves per a acusar a ningú. Però la ficció em permet esquivar eixos dos problemes. No necessite provar el que estic escrivint perquè estic comptant una novel·la. Encara que evidentment he de ser realista, ja que no puc fer un relat que no tinga res a veure amb la realitat. Pot sonar paradoxal, però amb aquesta novel·la intente donar una visió més “real” abusant de la ficció. Això és així perquè no he de justificar res, ja que el protagonista no sóc jo, sinó un personatge inventat.

 

Com aconsegueixes contar la història d'un ciclista d'alt rendiment i que els entesos en el tema es creen la història?

Bé, he muntat amb bicicleta. A nivell professional no he competit en ciclisme, però sí en altres esports. El meu pare, els meus oncles i els meus cosins han sigut ciclistes. Llavors, des de ben xicotet he vist carreres, he conviscut amb ciclistes i des de 1r de carrera ja estava escrivint cròniques de ciclisme. En 5è d'universitat estava entrevistant a Óscar Freire, que era campió del món en eixe moment…

 

Com a periodista has cobert moments clau del ciclisme. Quins moments t'han inspirat per a escriure la novel·la?

El període clau de la novel·la i de tot aquest període és l'Operació Port, que va ser una batuda policial en la qual van acabar persones importants en la presó. Eixa operació va obrir els telenotícies d'Espanya amb bosses de sang. També intente explicar la societat d'aquells anys. El món del ciclisme també era un reflex de la societat. Era una Espanya en la qual tot semblava possible i ningú creia que la música anava a deixar de sonar. 

 

Quan vas començar a obrir els ulls?

A mi em va fer canviar molt la introducció del passaport biològic. Un esportista ha de notificar tots els dies de la seua vida on dorm i una hora al dia ha d'estar en un lloc sense moure's per a passar un control antidopatge. Va ser llavors quan vaig pensar que estàvem fent lleis personalitzades i un esforç que va en la bona direcció. També vam tenir la sort que en el món del ciclisme van aparéixer alguns patrocinadors que van llançar missatges molt clars: “no volem victòries” i “patrocinarem l'equip mentre no hi haja escàndols”. Això ha canviat molt la mentalitat i ara hi ha molts equips i patrocinadors que tenen eixa mentalitat, però tothom ha d'anar en la mateixa direcció.

 

Com a assessor de ciclistes, Què sols aconsellar-los quan et demanen ajuda?

El primer que un esportista ha d'entendre és que cadascun té un límit i tu has d'assumir quin és el teu. El teu límit pot ser guanyar el Tour de França o ser un simple gregari. Tu no pots trencar el teu límit. Cadascun ha de saber quin és el seu límit i assumir-lo amb esportivitat, perquè si no hi ha un esport net, no hi ha esport, en aquest cas. 

 

Què opines de la criminalització del dopatge?

Si és per a defensar el dret que té un esportista a voler competir en el seu esport de forma neta, em sembla perfecte. L'EPO danya la salut i cal utilitzar tots els recursos: la llei, la policia i el passaport biològic.

Publicat en Entrevistes

Els torrentins han tornat a depositar la seua confiança en l’alcalde Jesús Ros. Al llarg dels anys, Ros ha pogut veure com ha canviat el panorama fester torrentí i, aprofitant que les festes de Moros i Cristians començaran en un no res, ens concedeix una entrevista per a donar-nos la seua visió sobre les festes i tradicions torrentines.

 

Què podries dir sobre la idiosincràsia festera dels torrentins?

Torrent és un poble alegre, obert i hospitalari, és a dir, un poble implicat i participatiu que, al llarg de l’any, viu les seues festes i tradicions amb intensitat. El calendari festiu s’estén durant tot l’any amb els clavaris de l’entrada de la Flor, Sant Blai, Falles, Setmana Santa, el Corpus... Això dota a la nostra ciutat d’un caràcter especial i únic. I a l’estiu, en Festes Patronals, es fa més evident si cap en la nostra manera de ser. Cada dia s’omplin les places de torrentins i torrentines amb ganes de distraure’s i de passar-ho bé. No importa l’edat, des dels més xicotets que es diverteixen amb les animacions que programem, els més joves amb el Rockejat o amb les revetles, i els més majors amb els espectacles de varietats i concerts de les places. I, aglutinant-los a tots, les ‘filaes’ i comparses que durant uns dies donen vida al nucli antic amb música i dinars de germanor. 

 

Els teus anys d’experiència al capdavant de l’alcaldia han fet que hages vist evolucionar les festes. Què podries contar-nos d’eixa evolució?

Les festes són un clar reflex de com ha evolucionat la ciutat en els últims 30 anys. Torrent s’ha transformat amb nous barris i places, multiplicant els seus serveis i donant resposta a noves necessitats que han anat sorgint. Paral·lelament, han anat creixent les festes i qualitat, cada vegada més participatives, amb major nombre d’actes, cada vegada més repartits per tot el poble. Una mostra d’eixe creixement es veu clarament en la festa de Moros i Cristians, que va començar amb un parell d’esquadres d’amics i ara tenim una federació amb més de 2.000 festers censats, un programa que any rere any creix, amb nous actes més espectaculars i multitudinaris com l’Entrada del dia 29, que és l’enveja de la comarca i que eixe dia reuneix a més de 12.000 persones.

 

Què més podries afegir sobre les Festes de Moros i Cristians?

En els seus trenta anys de vida s’han convertit en una part fonamental i sense la qual no podríem entendre hui dia les nostres festes patronals. Gràcies al bon treball que realitzen des de Federació, hui podem presumir d’una de les millors festes de Moros i Cristians de la Comunitat. Les trabucaes, l’Entrada o la mateixa Entraeta infantil, que cada vegada és més participativa i espectacular, s’han convertit en un atractiu turístic que atrauen cada estiu a veïns i veïnes de la comarca i de poblacions amb tradició com Alcoi o Alacant. A més, és una festa en continu creixement i renovació, com ho demostra les novetats introduïdes com ara el pregó, que vaig tindre l’honor l’any passat de ser el primer pregoner de la història, o el sopar del fester que aquestes festes reunirà al voltant de la Torre a centenars de torrentins, o la modificació del recorregut de la baixada, que tots esperem amb expectació. 

 

A més, Torrent s’ha convertit en una ciutat cada vegada més multicultural, com està enriquint això el panorama festiu torrentí?

Sí, Torrent és una ciutat acollidora i integradora. I en part ho és per la riquesa de la seua diversitat cultural. Veïns d’altres comunitats han trobat a Torrent el lloc on viure i tirar arrels: andalusos, extremenys, castellanomanxecs... i també d’altres països. El nostre programa potencia el talent local, però també hi ha representació cultural d’altres comunitats com a la ‘Nit Flamenca’ que visquérem fa uns dies, o al Festival de Folklore Ciutat de Torrent, on comptem amb grups de Múrcia i Ciudad Real, i tornarà a haver-hi més folklore multicultural a la Plaça Unió Musical. Per l’Auditori passen cada any els millors intèrprets internacionals en el ‘Jazz Panorama’, seguirem amb aires del sud amb Rocío Alcalá a la Plaça de l’Església... En definitiva, unes festes variades per a tots els gustos i que compta amb tots.

 

Què esteu fent perquè siga possible eixa inclusió?

Des de l’ajuntament tractem de potenciar la riquesa que ens aporten les diferents cultures, donant suport a les seues setmanes culturals i festes i promovent qualsevol activitat d’interés per a la nostra ciutat. Com a mostra, les dues edicions de ‘Degustació de Cultures’ que s’han celebrat a la Plaça Major, en la qual van participar totes les cases regionals del nostre poble mostrant la seua gastronomia, tan presents en el nostre dia a dia i que participen de totes les activitats locals. 

 

Per últim, quin missatge t’agradaria donar als veïns de Torrent perquè isquen al carrer a gaudir d’aquestes festes?

Els diria als torrentins que aprofiten aquests dies per a desconnectar del dia a dia i que es divertisquen, que gaudisquen dels seus veïns i veïnes d’una bona xarrada, de la música, dels espectacles, dels concerts, de les trabucaes, de l’Entrada... perquè les festes són per a ells i elles. I que ho facen amb responsabilitat, com sempre, i de la millor manera que sabem fer-ho els torrentins: eixint al carrer a compartir i gaudir, orgullosos de tindre unes festes patronals de tots i per a tots.

Publicat en Entrevistes

Isabel Bonig, candidata del PPCV a la presidència de la Generalitat, assevera que el seu partit és “l'única alternativa creïble i sòlida enfront de la coalició sanchista d'esquerres”. Així mateix, la popular assegura que el valencià serà un mèrit en comptes d'una exigència a l'hora d'accedir a la funció pública, "excepte en casos com l'ensenyament en les línies en valencià”.

 

ENTREVISTA A ISABEL BONIG:

 

Quins mecanismes posaran en funcionament perquè no es repetisquen casos de corrupció dins del seu partit?

Hem demostrat en aquests anys el nostre compromís amb les bones pràctiques. Els mecanismes que vam posar en marxa han funcionat i podem mirar al futur amb confiança. Ara podem mirar als ulls de la gent i dir-los que són uns altres els partits que porten persones investigades en les seues llistes. A més, són candidatures que es presenten a municipis molt importants de la nostra Comunitat.

 

Quina reputació considera que té el seu partit en l'actualitat?

Hi ha hagut un canvi evident en com ens percebien fa quatre anys i com ens perceben. Ara ens crida tothom. A la nostra porta venen empresaris, associacions, entitats, persones afectades per les polítiques del Botànic, autònoms, en definitiva, col·lectius de la societat civil preocupats pel rumb de l'actual Consell. Quan hem governat hem sigut capaços de traure a Espanya i a la Comunitat de les pitjors crisis, de crear ocupació i retornar l'estabilitat a l'economia. Ho hem fet i ho tornarem a fer. Som experts en arreplegar les pitjors herències i en lliurar els millors resultats. Els ciutadans perceben que som l'única alternativa creïble i sòlida enfront de la coalició sanchista d'esquerres que han teixit Ximo Puig i Mónica Oltra. Som la gran referència del centredreta i l'únic projecte capaç de traure, a través d'una bona gestió, a la Comunitat Valenciana de la paràlisi a la qual ens han portat les decisions d'un govern sectari i caòtic.   

 

Quins creu que són les millors bases del PP en aquestes eleccions autonòmiques?

La credibilitat, la gestió, la solvència i el nostre compromís amb les persones. Som l'opció política a la qual recorren els ciutadans quan perceben dificultats.

 

Baixar els impostos és una de les mesures que anuncia en el seu programa electoral. A què està disposada a renunciar perquè siga possible eixa baixada? 

Acabarem amb els quasi 500 milions en chiringuitos que han gastat Puig i Oltra per a acontentar els seus i estendre la xarxa clientelista que crea l'esquerra cada vegada que governa. Al que no renunciarem és tenir les millors polítiques socials, la millor educació o la millor sanitat. La nostra proposta, amb l'eliminació dels impostos de successions, donacions i patrimoni i la baixada del 7% de l'IRPF a 9 de cada 10 contribuents valencians, va dirigida fonamentalment a la classe mitjana i treballadora, per a millorar la seua capacitat d'estalvi i inversió. Amb això, al costat d'altres mesures de suport als autònoms i als sectors industrials, pretenem reactivar l'economia i contribuir a la generació d'ocupació.

 

Un dels temes que preocupen a molts estudiants, opositors, aturats i treballadors és el requisit lingüístic. Què farà el seu partit amb aquest tema?

Acabarem amb un instrument que en mans de l'esquerra s'ha utilitzat per a 'seleccionar' entre 'bons' i 'mals' valencians. El PP juntament amb sindicats ha recorregut el decret d'usos administratius del valencià, que ha sigut declarat nul en part pel Tribunal Superior de Justícia i ara hi ha un recurs de cassació en el Suprem. Es tracta d'un decret que assenyala com han de parlar els funcionaris o que regula en les relacions mercantils privades que s'haja de parlar en valencià amb la creació d'un registre de bones i males pràctiques…. Aquest govern se salta les lleis.

 

María José Català va ser qui va implantar el requisit lingüístic en Educació.  Per què ho va fer si no estaven d'acord amb eixe requisit?

Va ser una eina pensada per a llocs com el de docents en valencià, però que, amb l'arribada de PSPV i Compromís al Consell, s'ha pervertit i s'ha convertit en una arma ideològica. Acabarem amb les imposicions sectàries i ideològiques del Botànic, perquè la llengua no ha sigut un instrument d'enfrontament i confrontació fins que van arribar Ximo Puig i Mónica Oltra al Consell.

 

En quins àmbits està disposada a suprimir eixe requisit i en quins no?

El coneixement del valencià serà mèrit i no un requisit imprescindible per a accedir a la funció pública, excepte en casos com l'ensenyament en línies en valencià. Som terra bilingüe i apostem pel coneixement i el foment del valencià, però no per la imposició.

 

Apostaria el PPCV per un model de televisió autonòmica amb dos canals (un en valencià i un altre en castellà) per a garantir els drets lingüístics de tots els valencians?

Quan el PP arribe a la Generalitat ens replantejarem el model de la radiotelevisió pública valenciana. I per descomptat, serà un model que respecte els drets de tots els valencians i que no siga un llast per a les arques públiques.

Publicat en Entrevistes
Pàgina 1 de 2