L'Hospital de Manises forma a docents en la detecció de signes d'alerta i “maneig” de xiquets amb autisme

Divendres, 06 Setembre 2019 10:50 Escrit per  Publicat en Salut Vist 184 vegades

A Espanya s'estima una prevalença d'aproximadament 1 cas de TEA (Trastorn de l'Espectre Autista) per cada 100 naixements, amb una major presència en els homes que en les dones, amb una proporció de 4 a 1. En els últims anys s'ha constatat un augment considerable dels casos detectats i diagnosticats de xiquets amb TEA degut, entre altres factors, a una major precisió dels procediments de diagnòstic i una millora del coneixement i formació dels professionals. La detecció primerenca és fonamental perquè els professionals terapèutics puguen realitzar una intervenció adequada a cada cas, i en aquesta, és essencial la participació del seu entorn més pròxim com la família i el centre escolar. En un primer moment, les actuacions dels docents són molt importants, ja que ajuden la detecció dels signes d'alerta. Posteriorment en el dia a dia del xiquet, els docents poden ajudar-los adaptant els materials utilitzats a l'aula i posant en marxa metodologies específiques d'aprenentatge.

 

Per això, la Unitat de Neurorrehabilitació Infantil de l'Hospital de Manises ha reunit a més de 120 docents escolars en una jornada per a informar i formar sobre la detecció de signes d'alerta i maneig d'aquests alumnes en l'entorn escolar. Els alumnes amb TEA presenten unes peculiaritats que cal que els docents coneguen i tinguen en compte per a dur a terme un abordatge eficaç i eficient en l'entorn escolar on els xiquets passen molt temps i és clau per al seu desenvolupament. “Per això, és imprescindible que la contribució educativa oferisca respostes a les necessitats individuals d'aquests alumnes que els aporte el suport necessari en la formació acadèmica i afavorisca la integració en el seu grup d'iguals”, explica la neuropsicòloga de la Unitat, María Motos.

 

El TEA es caracteritza per dos grans blocs de dificultats en les persones amb aquest trastorn. El primer d'ells gira entorn de les habilitats de comunicació i interacció social, i el segon es relaciona amb la inflexibilitat, els comportaments estereotipats, repetitius i alteracions del processament sensorial. “L'aula és un entorn en el qual el xiquet amb TEA es veu sotmès a una sobreestimulació en tots dos sentits”. El docent pot percebre algunes dificultats que a vegades poden ser molt òbvies, però en unes altres poden ser més difícils de detectar”, indica Mª Jesús Lluch, logopeda de la Unitat.

 

 

Signes de detecció

Dins d'aquestes dificultats que presenta la població infantil amb TEA, hi ha algunes fàcilment detectables com la dificultat per a fixar i mantenir la mirada durant la interacció amb una altra persona; una menor motivació cap a la relació amb altres xiquets a l'aula, el retard en el desenvolupament del llenguatge expressiu, comportaments repetitius, “manies” difícils de reconduir o "rabietas" excessives aparentment immotivades. En aquesta jornada, les professionals de la Unitat han explicat els signes per a detectar el TEA i han oferit algunes idees sobre la forma de conducta per part dels professors.

 

A vegades, especialment en els xiquets que desenvolupen llenguatge i no presenten problemes de conducta, és possible que les manifestacions siguen més subtils i per tant, siga més tardana la detecció. “En aquests casos és important parar atenció a situacions menys estructurades, com l'esbarjo o una festa, o aquelles en les quals apareix un canvi en la rutina en la qual es pot mostrar major labilitat emocional o més passivitat en l'inici de la interacció”, indica María Motos .

 

 

Respectar la individualitat

Les especialistes de la Unitat de Neurorrehabilitació Infantil destaquen que a l'hora d'actuar amb un xiquet amb TEA a l'aula el més important és “conèixer i centrar-se en les fortaleses i febleses del xiquet per a aprofitar les primeres i treballar les segones”. “És fonamental respectar la individualitat de cadascun, coneixent els seus gustos, interessos, i el seu dia a dia per a intentar comprendre el seu comportament i reconèixer en quins moments necessita l'ajuda de l'adult”, assenyala Virginia Pérez, Coordinadora de la Unitat de Neurorrehabilitació Infantil en el Departament de Salut de Manises. En aquest sentit, indica que “la realitat del docent en una aula pot resultar complexa a l'hora de donar suport a un xiquet amb TEA, per això, resulta imprescindible la coordinació entre els diferents professionals que intervenen amb el xiquet, dins i fora del col·legi, tenint en compte l'important paper de la família”.

 

 

Dany Cerebral

En els xiquets amb Dany Cerebral, a pesar que aparentment només mostren afectació a nivell motor i del llenguatge, el seu desenvolupament evolutiu s'ha vist interromput per un mal o lesió, i per tant, s'objectivaran seqüeles a nivell de funcions cognitives, encara que aquestes poden resultar menys observables en el funcionament cognitiu del xiquet. La valoració neuropsicològica pot mostrar enlentecimient de la velocitat del processament de la informació, dificultats atencionals, alteracions de la funcions executives i capacitats visoconstructives, entre altres.

 

Així, la coordinadora de la Unitat de Neurorrehabilitació Infantil assenyala que “és recomanable sempre comptar amb una avaluació de les funcions cognitives per a conèixer els punts forts i febles del xiquet que poden repercutir en la seua capacitat d'aprenentatge. Amb aquesta avaluació podem guiar les adaptacions necessàries per a acompanyar-ho en el seu dia a dia escolar”.

 

 

Unitat de referència

El Departament de Salut de Manises va posar en marxa en 2012 la primera Unitat de Neurorrehabilitació Infantil especialitzada en trastorns del desenvolupament integrada en un hospital públic valencià que ofereix tractaments a població infantil amb Dany Cerebral, entre 1 i 15 anys, o TEA amb xiquets fins als sis anys. En aquest temps, la Unitat formada per un equip multidisciplinari conformada per professionals en fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional, neuropsicologia, psicologia clínica, medicina rehabilitadora o treball social, ha atès 1.045 xiquets amb TEA o Dany Cerebral.

 

La Unitat està situada en el Centre d'Especialitats de Mislata en el complex de l'Hospital Militar. Disposa d'una àrea de 250 metres quadrats totalment adaptats a les necessitats dels més xicotets. Es tracta d'una zona reformada que inclou saldes de teràpia i joc, un equipament nou i adequat a les necessitats de la intervenció segons els manuals de bones pràctiques de AETAPI i l'Institut Carles III.

 

 

10 aniversari de l'Hospital de Manises

Des de l'obertura a l'abril de 2009 de l'Hospital de Manises ens hem convertit en una referència de l'atenció sanitària de la Comunitat Valenciana per a oferir un servei d'excel·lència, humà, pròxim al pacient i innovador. El Departament de Salut de Manises dóna cobertura i assistència sanitària, tant ambulatòria com domiciliària a través de l'hospital, els centres de salut, consultoris locals, centres d'especialitats i Hospital de Crònics situat a Mislata, a més de 193.000 persones de 14 localitats. En aquest període de temps l'Hospital ha consolidat un equip de més de 1.500 professionals centrats en l'assistència de qualitat al pacient i uns excel·lents indicadors en excel·lència i temps d'espera en consultes i intervencions quirúrgiques.

 

 

Informa Nou Horta. Salud

Modificat el Divendres, 06 Setembre 2019 10:55

Deixa un comentari

Assegura't d'omplir la informació requerida marcada amb (*) . No està permés el codi HTML. La teua adreça de correu NO serà publicada.