Lambda reclama una llei estatal trans en un acte a l'Ajuntament de València amb el suport de Compromís, PSPV i Ciutadans

Dimecres, 31 Març 2021 16:09 Escrit per  Lambda Publicat en València Vist 38 vegades
Valora la notícia
(0 vots)

Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, reclama una llei estatal trans en un acte a l'Ajuntament de València –al balcó del qual penja una pancarta amb el lema «Els drets trans són drets humans. Llei trans estatal ja!»–, on s'ha llegit el Manifest pel Dia de la visibilitat trans i que ha comptat amb el suport de Compromís, PSPV i Ciutadans.

 

Han sigut presents en l'acte Joan Ribó, alcalde de València, i Sandra Gómez, vicealcaldessa de la ciutat, així com Lucía Beamud, Luisa Notario, Carlos Galiana, Isabel Lozano i Pere Fuset, de Compromís; Pilar Bernabé, Elisa Valía i Emiliano García, de PSPV; i Javier Copoví, de Ciutadans.

 

Fran Fernández, coordinador general de Lambda, ha agraït la presència d'aquestes forces polítiques i espera que siguen «exemple de consens per a aconseguir l'aprovació d'una llei trans estatal que assegure els drets de les persones trans». Recorda també que la llei trans valenciana va comptar amb el vot favorable de totes les forces parlamentàries d'aquest moment excepte el PP.

 

«Les persones trans (binàries i no binàries) vivim, sentim i avancem com a part activa de la societat», ha afirmat Airto Granell, una de les persones que coordina el Grup d'Assessorament en Temes Trans (GATT) de Lambda, en llegir el Manifest del Dia de la visibilitat trans.

 

També ha explicat que no són persones malaltes, «com ja va reconéixer l'OMS (Organització Mundial de la Salut) en 2018», i que volen que totes les persones trans tinguen els mateixos drets independentment del seu lloc de residència, dues de les raons per les quals continuen exigint amb urgència la llei trans estatal.

 

Davant la situació actual de crisi arran de les mesures sanitàries al fet que ens obliga la Covid-19, des del col·lectiu reivindiquen suport polític per a adoptar de manera immediata «mesures per a pal·liar la discriminació que patim, com un pla de xoc per a revertir la situació d'atur que aboca la població trans a un greu risc d'exclusió social».

 

Que moltes de les persones trans visquen en els marges del sistema «és conseqüència de la discriminació, l'assetjament escolar, les violències masclistes i l'exclusió social, educativa, laboral i institucional de les persones trans», apuntava fa uns dies Nhabi, l'altra coordinadora del GATT, «perquè encara es discrimina les persones trans (binàries i no binàries) de manera recurrent».

 

El manifest també ha recollit altres reivindicacions del col·lectiu trans com per exemple la defensa de les persones menors d'edat que pateixen assetjament escolar i a vegades també hostilitat dins de la mateixa família, i l'accés a una sanitat lliure de transfòbia, la qual cosa implica formar al personal de l'àmbit soci-sanitari.

 

Finalment, Airto ha assegurat que «és el moment que els nostres drets i llibertats siguen reconeguts», i que faran front als discursos d'odi que volen invisibilitzar la diversitat «i reobrir consensos àmpliament acceptats per la majoria social».

Modificat el Dimecres, 31 Març 2021 16:10