Mostrant articles per etiqueta: Comarca

L’Orquestra de l'Horta Sud ha iniciat oficialment la seua trajectòria. L'aulari i les instal·lacions de la Unió Musical d’Alaquàs van acollir aquest dissabte, 21 de maig de 2022, la primera jornada formativa i d'assaig per al grup, que està format per 40 persones, majoritàriament que viuen o estudien en els conservatoris i escoles de música de la comarca. En aquesta primera temporada i superat el procés de selecció, l'equip acadèmic ha decidit que tots els i les aspirants formaran part de l'orquestra.

 

El projecte és fruit de la col·laboració entre la Unió Musical d’Alaquàs i diversos conservatoris, i compta amb el finançament de la Mancomunitat de l'Horta Sud i els ajuntaments d'Alaquàs, Aldaia, Benetússer, Mislata, Picassent i Xirivella, així com la cooperativa de crèdit Caixa Popular. A aquest patrocini s'ha sumat ara l'empresa Comat i s'espera que, en les pròximes setmanes, s'incremente el mecenatge.

 

L'equip tècnic de l'orquestra té al capdavant al músic valencià i catedràtic en el Real Conservatori de Madrid, Juan Luis Martínez, i al director de l'escola de música de la UMA, Enric Parreño, així com al professor i reconegut violoncel·lista, Óscar Abad Costa, que exerceix de coordinador acadèmic. La resta de l'equip està format per professionals de reconegut prestigi i fort vincle comarcal, un per cada instrument (violí, violoncel, viola i contrabaix) o famílies (vent-fusta i vent-metall).

 

Així, Esther Vidal, establida a Alaquàs i membre de l'Orquestra de València és la professora de violí juntament amb Enrique Llorens, vicedirector del Conservatori de Torrent. Per part seua, la torrentina Marina Sanchis, catedràtica superior del Conservatori de Castelló és la professora de violoncel. La viola la impartirà Francesc Gayà, professor del Conservatori de València i del contrabaix s'encarregarà el catarrogí Fran Roche, membre de l'Orquestra de València. Finalment, el que va ser professor de l'escola d'Alaquàs i és actualment oboé de l'Orquestra de València, José Teruel, impartirà la docència de vent-fusta.

 

Un projecte formatiu i acadèmic
La primera jornada es va iniciar el dissabte, 21 de maig, a les 10,30 hores, amb la benvinguda del president de la UMA, Toni Monzó. Posteriorment, Tere Estreder, membre de la comissió coordinadora, va explicar els objectius del projecte, en els quals els aspectes formatius i acadèmics seran tan importants com la mateixa activitat orquestral. Per part seua, Martínez i Parreño van presentar al professorat. També a la vesprada, l'alcalde d'Alaquàs, Toni Saura, es va dirigir al grup i va destacar la importància d'obrir una nova porta cultural a la comarca.

 

Des del punt de vista acadèmic, la jornada es va organitzar en dues parts i va tindre com a eix la “Sinfonia104 d'Haydn”. Al matí, les 40 persones que formen l'orquestra van rebre classes per instrument, en el cas de la corda, o famílies, en l'aulari del centre autoritzat de la UMA. Al migdia, va haver-hi un parèntesi per a menjar en la cafeteria de la societat, a càrrec del projecte. I a la vesprada, tota la plantilla va celebrar un assaig conjunt.

 

La segona jornada s'ha fixat per al dia 18 de juny. Després d'ella, es detallarà amb major precisió la resta del calendari, inclosos els sis concerts que l'Orquestra de l'Horta Sud oferirà abans que acabe l'any.

Publicat en Comarca-VAL

La Mancomunitat de l'Horta Nord ha aprovat per ple el seu II Pla d'Igualtat, una aposta indiscutible per identificar i revertir qualsevol desigualtat que puga continuar existint entre les seues treballadores i treballadors.

 

L'objectiu d'aquest nou pla és fomentar la igualtat entre les persones que conformen la plantilla de la institució, i assegurar que totes elles tenen les mateixes oportunitats, tant d'accés com de promoció i desenvolupament de la carrera professional, en unes condicions dignes basades en la igualtat, el mèrit i la capacitat, principis que caracteritzen la funció pública al nostre país.

 

Segons José Vicente Andreu, president de la Mancomunitat de l'Horta Nord: “El nostre II Pla d'Igualtat suposa un pas més en aquest camí que ens hem marcat cap a una societat justa, lliure i igualitària, i serà la guia de les polítiques d'igualtat que aquesta institució es compromet a aplicar en els pròxims quatre anys”.

 

Cristina Civera, delegada d'Igualtat, ha donat les gràcies “a totes les persones que han secundat i col·laborat en l'elaboració d'aquest pla, tant de la plantilla, com de la representació política i la part sindical. Encara queden algunes qüestions que han de ser canviades, especialment aquelles relatives a la cultura impregnada d'estereotips de gènere, així com la necessitat de corresponsabilitat entre dones i homes”.

 

L'elaboració del pla ha comportat la implicació de totes les persones que treballen en la institució per a poder realitzar una minuciosa anàlisi dels punts forts i febles en matèria d'igualtat, conscients que les institucions públiques han de ser un exemple del compromís que es vol veure reflectit en la ciutadania.

 

Informa Nou Horta. Mancomunitat Horta Nord

 

Publicat en Comarca-VAL

La Mancomunitat de l'Horta Sud va celebrar a Catarroja el dia d'Europa amb un acte en el qual els municipis de Quart de Poblet, Alfafar, Manises, Mislata, Picassent i Silla van exposar els projectes europeus en els quals es troben treballant en aquests moments. En l'acte, que va ser inaugurat per l'alcalde de Catarroja Jesús Monzó, el president de la Mancomunitat José Francisco Cabanes va llegir una declaració institucional en la qual es va valorar l'estratègia europea de l'entitat comarcal.

 

Cabanes va fer un breu repàs pels assoliments aconseguits per tots els països membres per a poder gaudir hui d'una Unió Europea "sòlida, moderna, solidària, innovadora, integradora, oberta i en pau". A més va destacar la determinació de la *Mancomunitat de l'Horta Sud per a "mantindre el seu permanent compromís amb l'esperit territorial europeu en el qual s'hem de dirigir tots els nostres esforços".

 

Durant l'acte els municipis d'Alfafar, Quart de Poblet, Picassent, Manises, Mislata i Silla van exposar breument els projectes europeus que estan duent a terme en aquests moments. Tant el personal tècnic dels projectes com els responsables polítics van parlar dels beneficis que aporta participar en aquesta mena d'actuacions però també els inconvenients i els reptes per a les administracions locals a l'hora d'afrontar la presentació de propostes.

 

A continuació, el president de la comissió d'Assumptes Europeus de la Mancomunitat Bartolomé Nofuentes va realitzar una xicoteta exposició en la qual va animar a la participació del municipalisme en la construcció d'Europa. "Hem d'organitzar-nos perquè les institucions europees ens tinguen més en compte. Fins al moment hem tingut una actitud passiva però hem de canviar perquè el municipalisme tinga veu i més presència en la creació de les convocatòries", va explicar.

 

A més va parlar de l'oportunitat que se li planteja als municipis per a internacionalitzar-se i la necessitat de comptar amb una estratègia per a arribar a participar en projectes. "Si no hi ha estratègia és molt difícil aconseguir l'objectiu. És important el també el treball en xarxa i que tota l'organització s'involucre en les propostes per a això és necessari la formació del personal tècnic municipal", va concloure.

 

En la celebració del Dia d'Europa va participar també la vicealcaldessa de Catarroja Lorena Silvent que va tancar l'acte assenyalant que va ser un honor poder acollir la celebració del dia d'Europa de la Mancomunitat a Catarroja i va destacar el treball de l'oficina de fons europeus de l'entitat supramunicipal en el seu paper de coordinació d'iniciatives en tots els municipis de la comarca.

 

A l'acte van assistir responsables polítics i tècnics de projectes europeus de la majoria dels municipis de la comarca que van poder resoldre dubtes i plantejar propostes tant als responsables dels ajuntaments que van presentar els seus projectes com al president de la comissió d'Assumptes Europeus de la Mancomunitat Bartolomé Nofuentes.

Publicat en Comarca-VAL
Etiquetat com

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha presentat l'avantprojecte d'Urbanització i ordenació del trànsit no motoritzat en el Camí Reial des d'Albal a la CV-33 fins a la connexió amb les rondes de circumval·lació de València, com a primer pas per estudiar solucions de traçat i una estimació del pressupost de les obres i del projecte necessari.

 

El pla té per objectiu contribuir a la vertebració de l'Horta Sud amb una xarxa segura per a ciclistes i vianants que aprofite la renovació d'un camí històric per a connectar-lo amb el futur eix entre la Creu Coberta i la plaça d'Espanya, sent la Diputació l'organisme públic idoni per a escometre el projecte sol·licitat pels municipis afectats a través de la Mancomunitat de l'Horta Sud.

 

Segons ha explicat la diputada Dolors Gimeno, l'estudi proposa dues opcions amb diferents variacions. La primera, amb tres possibilitats, presenta el carril bici segregat, a nivell de calçada, separat del trànsit rodat i els itineraris per als vianants i diferents punts d'origen a la ciutat de València, mentre que la segona, contempla l'ús compartit de la calçada pel trànsit i el ciclista amb mesures de pacificació del trànsit i abalisament.

 

A la jornada de presentació, celebrada al saló de Plens de la Diputació de València, han assistit l’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó i el regidor d’Urbanisme i Mobilitat, Martí Raga; l’alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz; l’alcalde de Massanassa, Paco Comes Monmeneu; el regidor d’Obres d’Albal, Ramón Tarazona; la regidora d’Urbanisme d’Alfafar, Encarna Muñoz; el regidor de Mobilitat Sostenible de l’ajuntament de València, Guiseppe Grezzi; i el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Jose Francisco Cabanes.

 

Una vegada presentat l'avantprojecte amb les diferents opcions i pressuposts estimats, que ronden entre els 2,2 i els 8,3 milions d'euros, s’iniciarà el procés d’estudi per part dels ajuntaments i el procés de participació ciutadana per a decidir-lo.

 

L'exposició de motius de la llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana 6/2011 d'1 d'abril, contempla el canvi de model cap a una mobilitat associada a gaudir de la ciutat i de l'entorn, amb una disminució real dels nivells d'emissions i consums energètics com a un dels objectius a perseguir amb l'aprovació de l'Agenda 2030. "En particular l'objectiu 9.1 de l’Agenda, mitjançant el desenvolupament d'infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat com a estímul per a la recuperació econòmica, la qualitat de vida i la creació d'ocupació", ha recordat la diputada Gimeno.

 

El Camí Reial

El Camí Reial de Madrid és una via construïda a finals del segle XVIII de gran importància logística, ja que connectava ciutats perifèriques amb l'interior peninsular i donava suport puntual a la Via Augusta, una de les principals calçades romanes en territori valencià. Ja al segle XX, va passar a denominar-se la N-340.

 

Concebuda amb caràcter interurbà, el desenvolupament progressiu de les urbs limítrofes la van anar convertint en una malla urbana, que va fer d’eix dinamitzador de les economies locals de part de València i les poblacions d'Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla.

 


A mesura que es van imposar al segle XX els trànsits motoritzats i els transports de mercaderies per carretera, la via va ser incapaç de suportar l'elevada intensitat de trànsit. Primer es va desdoblegar per l'actual V-31, de titularitat estatal, per a fer-ho després amb la CV-400 de titularitat autonòmica.

 

En l'actualitat la Generalitat Valenciana està executant les obres de passarel·la per als vianants i ciclistes que separen estos trànsits de la CV-400, donant continuïtat a la CR-400 amb la ciutat de València que deixa el Camí Reial com una via de caràcter urbà que manté el seu potencial d'eix dinamitzador pel seu traçat i per la seua història.

 

A hores d’ara la via és de baixa qualitat ambiental, encara que hi ha prou disparitat en cadascun dels municipis que travessa. Es mantenen els dos sentits de circulació per a vehicles motoritzats, permetent girs a esquerra, amb zones d'aparcament a banda i banda i voreres variables en ample i tractament.

 

El transport públic de connexió intermunicipal i les seues parades es desenvolupen també i no hi ha carril separat per a ciclistes, la qual cosa, sumada a l'alta intensitat de trànsit la fa una via insegura. A més, hi ha la circulació dels trànsits transversals que comuniquen els nuclis urbans amb els polígons industrials, desenvolupats especialment a l'est i fins a la V-31.

 

 

 

 

 

Publicat en Comarca-VAL
Etiquetat com

L'àrea de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València ha destinat entre 2020 i 2021 un total de 465.550 euros per a la redacció i execució de projectes, dels quals 403.050 euros són per a l'execució de vies ciclopeatonals i 62.499 euros són per ajudes a la fase de redacció de projectes.

 

Les ajudes, incloses en l’estratègia Reacciona de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació, “tracten d’augmentar els desplaçaments saludables i segurs entre les localitats creant una xarxa que reforce la modalitat amb altres mitjans de transport a través de les ajudes a la planificació i realització dels projectes”, ha explicat la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno.

 

Catarroja en 2020, Mislata, Burjassot, Puçol, Alboraia, Foios i Massalssafar en 2021, a més de l'agrupació de municipis de Silla, i l'agrupació d'Alfafar, Sedaví i Massanassa, han rebut des de 4.000 fins a 20.000 euros en la convocatòria per a la redacció de projectes de vies ciclopeatonals.

 

Respecte de la convocatòria de 2021 per a l'execució de vies ciclopeatonals, Alboraia ha rebut 43.091 euros per al projecte de millora de la mobilitat intermodal de l'estació de metro del Palmaret, des de l'avinguda de l'Orxata i les avingudes Germans Machado i Alfauir de València; i 59.959 euros per al projecte de millora de la seguretat viària i itinerari de ciclovianants en la CV-311, també al seu pas per Alboraia. Massalfassar, per a l'execució del projecte ‘Camí a la mar’, amb l'enllaç de la CV-300 amb la V-21 al seu pas pel terme municipal mitjançant la via de servei de la Gombalda (CV-32), amb una inversió de 300.000 euros.

 

Camí Reial

Per altra banda, este divendres es presenta a les alcaldies l'avantprojecte d'Urbanització i ordenació de trànsit no motoritzat en el Camí Reial des d'Albal (CV-33) fins a València, ja que com explicà en el seu moment la diputada Dolors Gimeno, "la Diputació de València és, per les seues competències per a la promoció d'infraestructures viàries i pels seus objectius de suport als xicotets municipis, l'organisme públic idoni per a escometre este projecte", demandat pels municipis a través de la Mancomunitat de l'Horta Sud.

 

El Camí Real de Madrid és una via construïda a la fi del segle XVIII, de gran importància logística en connectar ciutats perifèriques amb l'interior peninsular, donant suport al seu traçat puntualment sobre la calçada romana ‘Via Augusta’. Posteriorment, en el segle XX es va designar com a N-340. Concebuda de caràcter interurbà, el desenvolupament progressiu de les urbs limítrofes va anar configurant la via en la malla urbana, convertint-la en un eix dinamitzador de les economies locals de part de València i les poblacions d'Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla.

Publicat en Comarca-VAL
Etiquetat com

La Diputació de València concedirà una ajuda extraordinària de 20 milions d'euros perquè els municipis de la província facen front a la pujada de preus causada per la crisi dels transportistes i la invasió russa d'Ucraïna, entre altres condicionants. Així ho ha anunciat el president, Toni Gaspar, durant el ple d'abril, que ha donat llum verda al Pla d'Inversions 2022-23.

 

El president Gaspar ha explicat durant el ple que la corporació treballa en un fons suplementari que dotarà de majors recursos als ajuntaments per a afrontar la inflació que afecta la ciutadania, i ha avançat que el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, exposarà en el pròxim ple una proposta que contempla “una aportació extra de 20 milions d'euros perquè els municipis, especialment els més xicotets, puguen minimitzar els efectes d'eixa pujada generalitzada dels preus”.

 

La sessió ordinària d'abril també ha donat llum verda al Pla d'Inversions 2022-23, que amb una dotació global de 144 milions d'euros per a ajuntaments i mancomunitats ha sigut aprovat sense vots en contra, igual que la creació de la Comissió Informativa Permanent de Turisme. El responsable de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, ha considerat que este pla “s'adapta a les necessitats dels ajuntaments i de la seua autonomia real, multiplicant els recursos que reben per part de la Diputació”.

 

Només el PP i Vox s'han abstingut en la votació del programa bianual d'inversions. El diputat popular Juan Ramón Adsuara creu que no s'ha tingut en compte la pujada de l'IPC i les matèries primeres, al mateix temps que ha lamentat que no s'inclogueren les propostes del seu grup per a millorar el pla.

 

Per part seua, el president Gaspar ha tornat a defensar “un programa únic d'inversions que compta amb el suport dels alcaldes i alcaldesses i que en cada convocatòria introduïx millores, com en este cas la participació directa dels tècnics municipals en la tramitació de les obres, la qual cosa permetrà agilitar la seua execució”. El màxim responsable provincial ha anat més enllà i ha opinat que, governe qui governe la institució en la pròxima legislatura, “el més adient seria aprovar un pla per a quatre anys que permetera facilitar encara més la planificació dels ajuntaments”.

 

Garanties jurídiques a Pedralba

Un altre dels assumptes debatuts en el ple d'abril ha sigut el de la Variant de Pedralba, suspesa per la Diputació amb la intenció de consensuar amb totes les parts implicades la millor solució per a reforçar la seguretat de l'accés per carretera al municipi. Tant Jesús Gimeno, de Ciudadanos, com Joaquín Segarra, del grup popular, consideren “redundant” el nou estudi de planejament viari que proposa l'àrea de Carreteres i advoquen per seguir avant amb el projecte original fent cas omís a les “pressions rebudes”.

 

El responsable d'Infraestructures, Rafa García, ha deixat clar que la corporació “no renúncia a solucionar el problema que tenen els veïns i veïnes de Pedralba i no desistix d'executar una actuació que desvie l'actual carretera, però sempre salvaguardant les garanties jurídiques”. García ha coincidit amb el president Gaspar en el bon treball realitzat pels tècnics de Carreteres, “als quals sempre hem escoltat perquè defensen la institució per damunt de tot”.

 

El president, per part seua, ha deixat clara la legitimitat de les postures que mantenen tant la Conselleria com l'Ajuntament, mentre la Diputació “està enmig d'esta disputa amb l'única preocupació de donar resposta als habitants de Pedralba que necessiten la carretera, però disposant de les garanties jurídiques oportunes, que res té a veure amb xantatges ni covardia política”.

 

Finalment, el nou estudi de planejament viari, per a l'elaboració del qual es demanarà col·laboració al Consell, ha sigut aprovat per l'equip de govern que formen el PSPV i Compromís, el portaveu del qual Xavier Rius ha defensat els criteris mediambientals que “no es van tindre en compte en la Variant aprovada en 2014”. El PP, Ciudadanos, Vox i el diputat no adscrit han votat en contra d'esta revisió del projecte original, mentre La Vall ens Uneix s'ha abstingut.

 

Conferència de Presidents de Diputacions

Abans de finalitzar la sessió d'abril, Toni Gaspar ha convidat a tota la corporació a la V Conferència de Presidències de Diputacions i Consells Insulars, que tindrà com a amfitriona a la corporació valenciana els dies 12 i 13 de maig, amb obertura en la vesprada del dijous 12 en la Beneficència. El president ha aprofitat igualment per a felicitar les diputacions d'Alacant i Castelló, que el mes vinent celebren el seu 200 aniversari.

Publicat en Comarca-VAL

Els municipis de l'Horta rebran 31.953.963 euros de la Diputació de València en el marc del Pla d'Inversions 2022-23. Per comarques, L'Horta Nord té assignats 15.382.031 euros per a repartir entre els seus ajuntaments; tots excepte Paterna, que en la seua condició de gran ciutat participarà en un programa provincial específic. Succeïx el mateix a l'Horta Sud amb Torrent, que no entra en esta dotació biennal que deixarà 16.571.932 euros a la comarca. Burjassot, a l'Horta Nord, i Mislata, Aldaia i Xirivella, a l'Horta Sud, superen el milió d'euros en un pla inversor que inclou a les mancomunitats de l'Horta Nord, l'Horta Sud, el Carraixet i el Barri del Crist.

 

La Diputació de València ha presentat este dilluns, davant més de 200 alcaldes i alcaldesses de la província, la proposta de Pla d'Inversions per a enguany i el pròxim exercici, amb una dotació de 140 milions d'euros que reforça l'aposta per l'autonomia municipal i la liquiditat que necessiten els ajuntaments per a millorar infraestructures i serveis. Després de l'experiència dels últims anys, la principal novetat del pla biennal és la possibilitat que els tècnics locals visen els projectes amb la finalitat d'agilitar la tramitació i posterior execució de les obres.

 

Així ho ha manifestat el president, Toni Gaspar, en l'acte multitudinari que ha tingut lloc en l'edifici Veles e Vents de la Marina. “La Diputació mantindrà el pols inversor en els municipis, que continuaran disposant de recursos econòmics com mai han tingut per a millorar les seues infraestructures. Els responsables locals seran els que decidisquen a quines obres o actuacions destinen els diners, això no canvia; però hem volgut anar més enllà i no sols incrementar la partida sinó permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, per a reduir burocràcia i que es puguen executar amb major agilitat”.

 

Acompanyat pel vicepresident i responsable de Cooperació Municipal i Cohesió Territorial, Carlos Fernández Bielsa, el president ha posat en valor els principis d'autonomia, justícia, igualtat, eficàcia i sostenibilitat sobre els quals es basa esta proposta de pla biennal d'inversions que duplica les ajudes directes als municipis respecte a l'anterior legislatura. Gaspar ha explicat que els tècnics provincials donaran suport a tots els consistoris en la tramitació de les obres, especialment “als més xicotets, que són els que més necessiten l'ajuda i els recursos de la Diputació per a fer front al repte burocràtic”.

 

De l'explicació de la fórmula per a repartir eixes ajudes s'ha encarregat el vicepresident Bielsa, que ha destacat com a nous els incentius per als ajuntaments que compten amb plans d'igualtat municipals, paratges naturals i zones verdes, criteris que se sumen a uns altres ja inclosos en el pla com la taxa de desocupació, l'existència de nuclis històrics amb valor patrimonial o l'esforç fiscal dels consistoris.

 

Els criteris

Carlos Fernández Bielsa ha detallat els criteris que justifiquen les quantitats finals incloses en la proposta de Pla d'Inversions de la Diputació, amb una part fixa, prorratejada de manera equitativa entre els 264 ens locals, que suposa al voltant d'un 35% dels 140 milions d'euros. A més, un altre 30% de l'ajuda es concedix en funció de la població i el 10% segons la superfície.

 

La resta de la quantitat assignada a cada ajuntament depén de criteris com el cost per la prestació de serveis públics; la posada en marxa de plans de mobilitat sostenible; i l'existència de plans d'igualtat i zones verdes municipals, de la valoració dels quals depén un 5% i un 2% respectivament de l'aportació final a cada població. Una altra de les novetats és que els consistoris podran destinar fins a un 1,25% de la quantitat que reben a l'elaboració d'un pla antifrau, de caràcter voluntari.

 

En paraules de Bielsa, “el nou pla biennal amb el qual arribarem al final de la legislatura insistix en l'esforç pressupostari per a dotar amb molts més recursos un programa unificat d'inversions en obres i serveis que dona resposta a les necessitats dels municipis”. Però a més, afig el responsable de Cooperació Municipal, “estarem més prop dels tècnics locals per a agilitar l'execució de les obres, especialment en eixe 70% dels pobles amb menys de 5.000 habitants, que són els que tenen una major dependència de les inversions supramunicipals”.

 

 

 

 

 

 

Publicat en Comarca-VAL
Etiquetat com

La Mancomunitat de L'Horta Nord ha aprovat amb gran consens el seu pressupost de 2022. En total, aquest nou pressupost comptarà amb 6.260.545,06 euros per a destinar-los als serveis i millores dels deu municipis que componen aquesta mancomunitat.

 

“Es tracta d'un pressupost consolidat i basat en el consens. Hem aconseguit posar en el centre les necessitats de la població de tots els municipis que componen la Mancomunitat de l'Horta Nord”, assegura el seu president, José Vicente Andreu.

 

El nou pressupost destaca pel seu caràcter tècnic. L'ampliació de la partida pressupostària en relació amb l'exercici anterior es deu a un dels contractes claus per a la Mancomunitat; la contractació dels serveis de recollida de residus urbans. Aquesta prestació suposa una part important del pressupost total, en concret 484.000 euros.

 

No obstant això, aquesta partida pressupostària també ha considerat mesures d'índole social. Una de les principals modificacions d'aquest nou exercici és l'ampliació de personal. Des de la Mancomunitat es crearan llocs de treball en diferents disciplines com: treballador/a social, psicòleg/a, educador/a social o administratiu/a.

 

D'aquesta mateixa forma, es consolidaran algunes ocupacions com a tècnic/a de joventut i s'assumiran nous rols com el personal d'ajuda a domicili, aquest últim a conseqüència de l'absorció de serveis d'Albalat dels Sorells.

 

La partida pressupostària ha aconseguit tirar avant amb 16 vots a favor i 4 abstencions. Dels deu municipis integrants de la *Mancomunitat, excepte les localitats d'Emperador i Puçol, tots han donat la seua aprovació.

Publicat en Comarca-VAL
Etiquetat com

L'alcalde de Sedaví i actual vicepresident de la Mancomunitat de l'Horta Sud José Cabanes serà el president de l'entitat comarcal fins al final de la legislatura. L'actual presidenta Eva Sanz ocuparà el lloc de Cabanes en la vicepresidència primera. Les noves atribucions de Sanz en el seu partit i el treball conjunt de tots dos al capdavant de la institució intermunicipal han facilitat el canvi.

 

Eva Sanz i José Cabanes intercanvien d'aquesta manera els seus llocs en la Mancomunitat de l'Horta Sud superat l'equador de la legislatura resultat del de les noves atribucions en el seu partit de l'alcaldessa de Benetússer i de la bona sintonia entre tots dos dirigents. “Ja parlem al principi de legislatura de poder fer aquest intercanvi per a tindre els dos l'oportunitat de viure una experiència tan enriquidora com la de presidir la Mancomunitat, una entitat que ens és de tanta utilitat als ajuntaments i ara amb les meues noves atribucions dins del meu partit crec que és el moment”, explica Eva Sanz.

 

Per part seua, Cabanes assumeix el repte de la presidència de la Mancomunitat amb “responsabilitat i amb les ganes de donar un últim empenyiment a la gran labor realitzada”. “Des del meu lloc de vicepresident he pogut participar activament en tots els projectes que s'han posat en marxa durant aquest temps. El projecte continua i la línia de treball serà la mateixa. Estic molt il·lusionat de poder treballar per a fer cada dia més gran la nostra comarca”, explica Cabanes.

 

Diàleg, Europa i Igualtat, els pilars de la gestió de Sanz
Durant els una mica més de dos anys en què Eva Sanz ha presidit la Mancomunitat de l'Horta Sud el diàleg, Europa i la Igualtat han sigut els pilars de la seua gestió. En els pitjors moments de la crisi sanitària, la Mancomunitat va ser el punt de trobada dels alcaldes i alcaldesses de la comarca que en el la “Mesa de Diàleg Units per l'Horta Sud” posaven en comú les seues problemàtiques que, en la majoria dels casos, eren compartides per molts municipis. En el moment en el qual l'accés a les màscares era molt dificultós, la Mancomunitat va poder centralitzar la compra de 300.000 màscares que van ser repartides entre els municipis de la comarca.

 

Durant el seu mandat es va crear també l'oficina de projectes europeus de la Mancomunitat que, a més de servir de suport als municipis en els seus propis projectes, està duent a terme iniciatives tan importants com l'elaboració d'una estratègia de mobilitat sostenible per a la comarca i pla estratègic de turisme per a l'Horta Sud.

 

El reforç de la Unitat d'Igualtat de la Mancomunitat ha sigut el tercer dels pilars de la gestió de l'entitat en aquests últims dos anys amb l'aprovació del primer pla d'Igualtat per a la Mancomunitat o la celebració de trobades com les “Jornades per una Horta Sud lliure d'explotació sexual i tracta” que es van celebrar el mes de setembre passat.

 

La negociació amb els sindicats i l'acord final per a la implementació en la Mancomunitat de l'Horta Sud de la primera Relació de Llocs de treball de la seua història o el suport per unanimitat de totes les forces polítiques amb representació en l'entre intermunicipal dels tres últims pressupostos han sigut uns altres dels assoliments de la gestió de Sanz.

 

Cabanes serà l'onzé president de la Mancomunitat
José Cabanes es convertirà en l'onzé president de la Mancomunitat de l'Horta Sud. Des que Antonio Asunción fora elegit en 1982 primer president de l'entitat comarcal s'han succeït 10 persones en el càrrec de màxima responsabilitat, 4 dones i 6 homes.

 

Cabanes va ser nomenat alcalde de Sedaví en 2019 després de guanyar les eleccions amb el PSPV-PSOE celebrades al maig d'aquest any. En la legislatura anterior ja va ser primer edil d'aquest municipi durant el primer any de legislatura. Des de novembre de 2019 ha sigut vicepresident primer de la Mancomunitat de l'Horta Sud.

Publicat en Comarca-VAL
Etiquetat com

L’Ajuntament d’Alfara del Patriarca és conscient de les desigualtats que encara en dia d’avui existeixen en el si de les nostres societats; unes desigualtats que s’han de pal·liar a través de polítiques públiques adaptades a la realitat de cada espai i de cada poble.


La igualtat i la perspectiva de gènere, com a principis arrelats en estratègies globals com l’Agenda 2030, han de ser tractats com eixos transversals que estiguen presents en cada una de les àrees d’actuació de les administracions, assumint així les discriminacions sistemàtiques patides per les dones anys darrere d’anys.


Ara, amb l’objectiu de seguir avançant pel camí que ens portarà, en un futur, a la consecució de la igualtat real i efectiva, l’Ajuntament d’Alfara del Patriarca ha desenvolupat, junt amb un equip expert en matèria d’igualtat, una acció formativa per al teixit associatiu que s’emmarca dins del seu II Pla Municipal d’Igualtat 2022-2025. La meta de l’actuació serà la d’introduir conceptes i principis bàsics en matèria de perspectiva de gener, pensant, naturalment, en l’aplicació que les entitats associatives locals poden fer d’aquests coneixements.


Aquesta sessió formativa tindrà lloc el dia 24 de març d’aquest any 2022, a les 19:00 hores i s’impartirà al Centre Cívic d’Alfara, situat al Carrer Mestre Palau, 15. La persona encarregada d’aquesta ponència serà Maria Amparo Calabuig, politòloga, component del Centre d'Investigació d'Estudis de Gènere de la Universitat Miguel Hernández i una dona realment implicada en qüestions socials.


Marisa Almodóvar Torres, alcaldessa d’Alfara del Patriarca i regidora de l’àrea d’Igualtat, destaca la importància de treballar en la igualtat amb de tots els col·lectius locals, fent que cadascú tinga la capacitat d’aplicar tot l’aprés en les seues activitats quotidianes. A més a més, Marisa Almodóvar incideix en la necessitat de seguir implementant el II Pla Municipal d’Igualtat, ja que solament així el poble d’Alfara del Patriarca garantirà un futur més igualitari i just per a la seua ciutadania.


Pel que fa a la resta d’accions que, en aquest exercici 2022, s’implementaran al municipi, l’Ajuntament d’Alfara del Patriarca seguirà informant el veïnat, animant en cada comunicació a la participació i a la implicació de la població en els assumptes públics.

 

Informa Nou Horta. Alfara del Patriarca

Publicat en Comarca-VAL
Pàgina 1 de 56