Mostrant articles per etiqueta: Meliana

Meliana s’ha afegit a la creació de les comunitats energètiques locals (CEL), un dels instruments impulsats per les diferents administracions per a facilitar la transició energètica dels municipis cap a les energies sostenibles i la descarbonització dels pobles i ciutats. En el cas concret d’aquesta població de l’Horta Nord, ha sigut per mitjà de la Cooperativa Elèctrica de Meliana, entitat centenària i amb més de 2.000 socis, que ha realitzat una inversió d’uns 100.000 €, dels quals 44.531,48 € han sigut subvencionats per l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE).


Com manifesta el president de la cooperativa, Ramón Ruiz, “la nostra entitat aposta des de fa temps per les energies verdes i, de fet, des de fa anys només subministrem als nostres socis energia, que comprem en el mercat majorista, produïda al 100% per aquests sistemes de producció renovable, tal com s’especifica en les factures”. En aquesta línia de treball, des de fa uns anys la cooperativa està mirant de fer un pas més i acostar la producció d’energia verda al nucli de Meliana mateix, on l’empresa social té la seua zona d’influència i la seua xarxa de distribució. Amb aquesta finalitat, detalla el responsable: “hem començat a promoure la instal·lació de sostres solars per a l’autoconsum entre els nostres socis i, a més, estem impulsant la creació de la primera comunitat energètica local del municipi”. Un treball que s’està fent en col·laboració amb l’Ajuntament.


De fet, l’alcalde de Meliana, Josep Riera, explica: “al seu dia ja vam decidir estimular la instal·lació de plaques fotovoltaiques entre el veïnat amb una bonificació de l’impost de béns immobles (IBI) i, ara, hem decidit participar juntament amb la Cooperativa en la creació de la primera CEL amb el 10% que ens permet la normativa”. La col·laboració s’ha plasmat en un conveni on es fixa la cessió del sostre de la pista de bàsquet del poliesportiu municipal durant 25 anys per a la instal·lació de les plaques fotovoltaiques necessàries. Com a contraprestació, l’Ajuntament rep el 10% de l’energia generada per la planta per a les seues instal·lacions.


En concret, indica Ruiz: “s’hi han instal·lat 168 panells Jinko, de 465 w cada un, que produeixen una potència de 78,12 kWp. Ara, el 90% de la producció restant s’oferirà a unes 70 vivendes que estiguen ubicades a una distància inferior als 500 metres del centre de producció, tal com s’estableix en la normativa, principalment entre les que no disposen de sostre per a la ubicació de plaques pròpies o habitatges amb interés social”. El total de l’actuació suposarà una producció de 109,20 MW/h/any i comportarà un estalvi energètic d’uns 18.000 €/any i una reducció de les emissions a l’atmosfera d’unes 77 tones de CO2/any, l’equivalent a 1.250 arbres plantats anualment.


Paral·lelament, com indica l’alcalde: “des de l’Ajuntament estem impulsant el nostre propi programa d’implantació de l’energia fotovoltaica per a l’autoconsum en diferents edificis municipals”. Un programa que s’esta desplegant dins del pla Reacciona de la Diputació de València i la línia de subvencions de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE). Per tant, un compromís de les dos entitats per a transitar pel camí d’una veritable transició energètica a Meliana.

 

Informa Nou Horta. Meliana

 

Publicat en Meliana-VAL

Els ajuntaments d'Albuixec, Albalat dels Sorells, Foios i Meliana s'han reunit amb el catedràtic de Ports i Costos, José Serra Peris, per a ultimar l'estudi d'alternatives de regeneració de la platja nord de València. Un estudi elaborat conjuntament amb el també catedràtic de Ports i Costos de la Universitat Politècnica de València, Vicent Esteban Chapapría.

 

Com explica l'alcalde de Foios, Sergi Ruiz: "es tracta de començar a traçar un camí i una dinàmica de treball que, en un termini no massa llarg, permeta protegir i regenerar una franja de litoral amb una funció mediambiental, territorial i social molt important per als nostres municipis i per al conjunt de la comarca". La proposta és actuar sobre uns quatre quilòmetres de costa amb realitats diferents, tal com es detalla en l'estudi, que s'inclina per replicar en altres punts l'actuació que ja es va fer als anys 90 a la platja de Meliana i que està donant bons resultats, tant pel que fa a la protecció del litoral com per la regeneració natural del sistema dunar.

 

En aquest sentit, l'alcalde de Meliana, Josep Riera, recorda: "Meliana vam perdre tota la platja en un procés d'erosió molt ràpid i no es va plantejar la regeneració fins que els temporals de mar van provocar successius talls de trànsit de l'autovia V-21 en envair l'aigua i les pedres la calçada. Llaura, 25 anys després, tenim una platja que es regenera molt bé. Es tracta, per tant, de mirar i replicar una actuació reeixida en la mateixa franja de litoral". En aquest sentit, el Ministeri mateix ja havia previst l'any 2010 un tercer va espigolar al sud de la platja de Meliana que no es va executar.

 

Si parlem de protecció de la franja litoral, l'alcalde d'Albuixec, José Vicente Andreu, ho té clar: "A Albuixec hem perdut tota la platja i llaura mateix tenim un escull de protecció molt castigat i deteriorat pels temporals de mar que amenacen la V-21 i el polígon del Mediterrani. Davant d'un escenari d'emergència climàtica, és el moment d'actuar i apostar per una regeneració de defensa com és va fer a Meliana". En aquest tram, per tant, a més de recuperar una platja per a la ciutadania, caldria afegir l'interés general de protecció de les infraestructures i dels interessos econòmics importants de la zona que justificarien encara més l'actuació.

 

Precisament, l'alcalde d'Albalat dels Sorells, Nicolau Claramunt, incideix en els aspectes ambientals: "regenerar aquesta franja de litoral permetria donar continuïtat de platja a tot el litoral nord de la ciutat de València i connectar les platges de Meliana i de Massalfassar, una franja majoritàriament lliure de construccions, fet que ajudaria a recuperar un sistema dunar, amb els beneficis ambientals que suposaria". Això permetria la possibilitat de presentar un projecte europeu dins d'algun dels programes de la Comissió Europea i aconseguir-ne finançament, tal com Albalat, Foios i Meliana ja es plantejaven en la seua estratègia Viu-Ho, de desenvolupament urbà sostenible i integrat (EDUSI).

 

Un altre aspecte que s'ha valorat és el fet que aquesta franja de litoral està inclosa dins dels àmbits de dos dels plans d'acció territorial de la Generalitat, el de l'horta i el de la infraestructura verda del litoral (PATIVEL). En el primer, una part important està definida, pel seu valor paisatgístic, com "una finestra oberta a la mar", en permetre la transició de l'horta a la mar; mentre que en el segon cas tant la platja de Meliana com la de Massalfassar, que es podrien connectar amb continuïtat, estan catalogades com a "natural comuna" i "natural d'especial protecció", respectivament, idònies per a la recuperació de la vegetació i de la fauna autòctones. A més, hi ha el projecte també de la Generalitat, dins de la xarxa europea, de la via cicloturista del litoral. Llaura, per tant, la idea és començar una roda de reunions amb les diferents administracions implicades, només es tinga perfilat l'estudi, per a valorar la viabilitat de l'actuació.

Publicat en Meliana-VAL

A final de l’any passat, l'Ajuntament de Meliana concloïa la quinta edició del Programa d’Itineraris Integrats d'Inserció Sociolaboral per a persones en situació o risc d'exclusió social, que finalment ha tingut 98 participants. Les accions que s’han programat han anat sempre vinculades a la promoció de la igualtat d’oportunitats i el desenrotllament personal i, amb aquesta finalitat, s’ha col·laborat estretament i s’ha dinamitzat el programa amb recursos i entitats presents al municipi.


Com explica la regidora de Serveis Socials, Marta Valero, “amb les tutories individualitzades i el conjunt de la programació, s’ha buscat l’adaptació a les preferències i als perfils sociolaborals de les persones participants, tot tenint en compte els àmbits professionals existents en el teixit empresarial local””. Així, s’ha impartit el mòdul, de 100, relacionat amb el certificat de professionalitat d’atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials acreditat per Labora, en què han participat 12 persones. Unes altres 10 han fet el curs d’higiene alimentària bàsica en el sector hortofrutícola, 10 més el curs de plataformes elevadores i 7 el de monitor/a de menjador escolar.


La responsable de l’àrea detalla, a més: “una part important de l’alumnat ha reforçat diverses habilitats molt necessàries per a la inserció sociolaboral”. Com ara el coneixement de l’idioma per a facilitar la comunicació o l’alfabetització i les competències digitals. Per al desplegament de tot el programa, s'ha contractat un total de 10 professionals: una auxiliar administrativa, quatre orientadores laborals, tres docents de castellà, un tècnic Informàtic (per als tallers de TIC) i la directora del projecte. A més s’ha assistit a les fires d’ocupació de València i Sagunt.


També, com indica la regidora: “hem recorregut al comerç local en diferents moments i per a diverses necessitats”. Així, amb una autoescola local s’han habilitat bons de pràctiques i també s’ha gestionat l’examen teòric. També s’ha facilitat, per mitjà d’una escoleta, la conciliació familiar, entre altres.


Per a aquesta nova edició, s’ha comptat de nou amb el suport de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i amb el finançament del Fons Social Europeu (FSE), per mitjà de la subvenció concedida de 133.928,56 €. I, com conclou Valero: “per al 2022 ja comptem amb la notificació de la Conselleria que disposem de 132.500 € per a una nova edició que, a més, s’estructura com a contracte programa i, per tant, se li dona major estabilitat i continuïtat”. De fet, un dels majors problemes per a un bon desplegament del programa era el temps limitat de què es disposava per a l’execució real, sempre entre els últims 3-4 mesos de l’any. Ara, la programació es podrà realitzar durant tot l’any.

 

Informa Nou Horta. Meliana

 

 

Publicat en Meliana-VAL
Dijous, 20 Gener 2022 12:17

Meliana canvia els llums del carrer de pilota

L’Ajuntament de Meliana ha procedit al canvi de llums del carrer de pilota valenciana, Vicent Venancio. Es tracta d’una petició del club de pilota local que té la finalitat de millorar la pràctica de l’esport autòcton. Era una actuació necessària per l’esgotament dels llums actuals i pel fet que el recinte necessitava més llum per a vore millor la pilota.


Com explica el regidor d’Esports, Manuel Ferrer: “hem fet una inversió d’uns 12.000 € dins d’una planificació de millora de les diferents instal·lacions esportives municipals”. S’hi han instal·lat 40 focus de 240 vats i dos de 400 vats. També hi ha planificades altres actuacions, com ara l’enllumenat de la zona d’oci i dels torradors o l’equipament complementari d’algunes dependències del pavelló cobert multiusos per al moment de la seua posada en marxa, prevista d’ací a unes setmanes.


També pel que fa a les instal·lacions de pilota, el responsable de l’àrea manifesta: “dins de la planificació, estem treballant per a completar els recursos per a la pràctica de la pilota a la zona del frontó amb la ubicació d’una pista de frare valencià i una llotgeta”. En aquest cas, seria un projecte que es presentaria a la línia de subvencions que la Conselleria d’Esports habilita cada any per a les instal·lacions de pilota.

 

Informa Nou Horta. Meliana

Publicat en Meliana-VAL

L'Ajuntament de Meliana es troba en ple procés de revisió del seu Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), vigent des del 1991. Una revisió que es va iniciar el 2010 amb el pla de participació pública i l'aprovació del document consultiu. En el 2014, la Generalitat va aprovar el document de referència i, en juliol del 2018, l'Ajuntament de Meliana aprovava la versió inicial del pla estructural. Alhora, en maig i desembre del 2018 s'aproven, respectivament, els plans d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral (PATIVEL) i de l'Horta de València (PATODHV). Dos plans que afecten de ple el terme municipal de Meliana.

 

Com explica l'alcalde i responsable d'Urbanisme, Josep Riera, "era del tot necessari aprovar l'adaptació del nostre PGOU als plans territorials vigents per a facilitar la gestió urbanística i evitar entrar en contradiccions entre els diferents planejaments; i adaptar-nos, per tant, a una visió més de conjunt del territori, tant pel que fa a l'horta com al litoral".

 

Així, amb la memòria d'adaptació aprovada inicialment per tots els grups polítics municipals, excepte el Partit Popular, es dona una resposta de gestió al quasi quilòmetre i mig de franja litoral del municipi. Una platja que el catàleg de platges considera com "natural comuna" i que és de les poques platges no urbanitzades al nord de la ciutat de València, considerada ple pla de l'horta com una "finestra oberta al mar", ja que és una de les poques que permet la continuïtat paisatgística i visual entre l'horta i la mar.

 

La responsable de l'àrea de territori incideix: "el pla urbanístic municipal vigent preveia per a la platja un pla especial que durant dècades no ha sigut possible dinamitzar per la particularitat d'aquesta franja de litoral amb afeccions molt importants i limitadores". De fet, per part de l'administració de l'estat hi ha afeccions pel que fa a la línia de costa, l'afecció de carreteres per la V-21 o de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per les diferents goles de desguàs de tota la plana de l'horta. A més, hi ha la part mediambiental i dels usos, competència de la Generalitat. Ara, tot això queda integrat en el PATIVEL, que defineix l'àmbit, els usos i les possibles actuacions. Aspectes sobre els quals l'Ajuntament ja està treballant.

 

D'altra banda, l'alcalde insisteix: "el mateix ocorre pel que fa a l'horta. El nostre planejament era molt restrictiu i ara, amb el PAT de l'horta, es regulen i es permeten els usos tot tenint en compte que Meliana està catalogada com a horta de màxima qualitat agrològica i de màxima protecció (H1)". Així, ara es regula, per exemple, quins usos, a més de vivenda, poden tindre les alqueries que encara hi ha i com s'hi pot intervindre o fer-ne ampliacions; el tractament de la xarxa de séquies i de camins, la configuració de les explotacions agropecuàries o la ubicació de les casetes de ferramentes i arreus, entre altres. Això permet, com a activitats complementàries a l'agrícola, la venda de productes de l'horta, allotjaments i activitats de turisme rural o de restauració, que el pla vigent no permetia.

 

Finalment, Riera conclou: "es tracta d'un document i d'un acord molt important per a la gestió urbanística del nostre municipi, ja que els dos plans territorials afecten la major part del nostre terme municipal i era necessari adaptar-hi la nostra ferramenta de planejament". La memòria fou aprovada en el ple ordinari de desembre i es troba en exposició pública. Meliana és el primer poble a adaptar el seu planejament als dos plans d'acció territorial.

 

Informa Nou Horta. Meliana

 

Publicat en Meliana-VAL

El govern de progrés de Meliana ha aprovat, amb el suport de tots els grups polítics tret del Partit Popular i el regidor no adscrit, els sisens pressupostos des que en 2015 es va produir el canvi polític al municipi. Uns pressupostos que es consoliden per damunt dels 8 milions d'euros, concretament 8.138.709,88 €.

 

Com explica la regidora d'Hisenda, Maria Pilar Asensio, "els pressupostos d'enguany i de l'any que ve són de transició cap a una nova estructura pressupostària en funció del replantejament d'alguns serveis importants com ara l'àrea de serveis socials, la redefinició del conservatori municipal o la contractació del nou servei de recollida porta a porta dels residus sòlids urbans (RSU), entre altres". Això ha suposat, per exemple, la incorporació definida als pressupostos dels dos contractes programa, amb la Generalitat i la Diputació, pel que fa als serveis socials municipals, un total de 700.000 € que aporten les dues administracions. També s'hi contemplen 745.000 € per a atendre enguany el nou contracte de recollida dels residus. I, després, caldrà veure com incideix a Meliana i els seus pressupostos la possibilitat que el conservatori municipal de música s'integre en la xarxa valenciana de titularitat de la Generalitat, després que s'ha aprovat el règim jurídic. Tenint en compte que actualment el cost del conservatori és de 487.000 €.

 

La responsable de l'àrea econòmica incideix: "de nou es presenten uns pressupostos equilibrats, sense endeutament i amb una pressió impositiva a la baixa". De fet, amb l'aplicació del nou marc legal pel que fa al cobrament de les plusvàlues s'hi ha previst un 40% menys d'ingressos per aquest concepte en la mesura que, amb el nou model, els ciutadans i les ciutadanes pagaran menys. Tot plegat fa que la previsió inicial dels pressupostos pel que fa a les inversions amb recursos propis siga baixa, 125.000 €. Tot i això, recorda Asensio, "enguany està previst el nou pla d'inversions de la Diputació 2022-2023, que suposarà per a Meliana més de 800.000 € per a inversions, que s'incorporaran als pressupostos amb posterioritat. Així, el conjunt dels comptes permetran, amb planificació i rigor, anar desplegant els diferents projectes i programes previstos per les diferents àrees".

 

D'altra banda, l'alcalde, Josep Riera, destaca: "aquests pressupostos inicials creixeran prou i, fàcilment se situaran fregant els 11 milions d'euros, especialment pel que fa a les inversions amb la incorporació de crèdits per diferents motius". Així, hi ha prop d'un milió d'euros d'inversions compromeses en el 2021 que s'acabaran d'executar en el 2022, com ara el centre de dia per a persones majors, la remodelació de l'avinguda de la Senyera, una actuació de repavimentat en diferents trams del municipi, el projecte del pàrquing intel·ligent a la plaça de la Llibertat (SmartCity), la millora de l'entorn i la façana de la taulellera Bernardo Vidal o la millora de les instal·lacions del cementeri. També està previst que, amb la liquidació dels pressupostos del 2021, s'executen amb càrrec al romanent de tresoreria al voltant d'un milió i mig d'euros en projectes ja preparats com ara la millora de l'accessibilitat al nucli de Nolla, la reurbanització dels carrers Aragó i adjacents o el desplegament de la instal·lació d'energia fotovoltaica en diferents edificis municipals, entre altres. El mateix ocorre amb els 800.000 € del pla d'inversions de la Diputació que, en part, es destinarà a la prolongació de l'avinguda Corts Valencianes, o els 400.000 € del pla Reconstruïm pobles per al nou edifici de serveis socials.

 

A més, completa el màxim responsable municipal "per part de la resta d'administracions hi ha diferents inversions previstes a Meliana que suposaran un nivell d'inversió molt important com mai havia viscut el municipi." Entre les quals cal destacar els 2,4 milions del nou edifici Labora - en construcció-, 1,1 milions d'euros per al pas inferior entre vies del c/ València, els 3,2 milions d'euros del pla Edificant, els 1,5 milions d'euros del col·lector litoral al nucli de Roca-Cuiper o la inversió prevista per a la supressió del pas a nivell de la CV-300, que superarà els 5 milions d'euros.

 

Finalment, Riera conclou: "el treball constant i continuat està donant molt bons resultats i s'estan assolint fites i projectes que fa anys que estan plantejats, alguns des de fa dècades".

 

Informa Nou Horta. Meliana

Publicat en Meliana-VAL

En la sessió ordinària celebrada ahir, el ple de l’Ajuntament de Meliana ha aprovat per unanimitat les al·legacions a l’estudi informatiu d’alternatives al traçat ferroviari de l’alta velocitat València-Castelló.


Com explica l’alcalde i responsable d’Urbanisme, Josep Riera: “tot i que no era necessari, i com sempre s’ha fet al nostre Ajuntament en un tema tan important com aquest per al nostre municipi, hem analitzat la documentació i la resposta en diverses comissions informatives i hem portat el document definitiu al ple. Un treball en què hem buscat el consens i la unanimitat, que finalment s’ha assolit”. Cal recordar que a l’Ajuntament de Meliana hi tenen representació els grups polítics de Compromís (7), Partit Popular (5), PSOE (3), Unides Podem-EU (1) i un regidor no adscrit.


El cos de les al·legacions s’articula al voltant de la protecció de l’horta i del territori. Així, destaca, el primer edil: “no tindria cap sentit que s’haja fet un esforç polític i social tan important per a protegir l’espai singular i pràcticament únic de l’horta, i de l’activitat agrària mil·lenària que s’hi realitza, perquè ara, en contra de tota la línia discursiva de la Unió Europea, destrossem més d’1,5 milions de metres quadrats d’una terra d’un gran valor agrològic”. En aquest sentit, l’horta està protegida per la Llei 5/2018 de la Comunitat Valenciana i, des del 2019, té el reconeixement de Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per part de la FAO. El terme de Meliana està tot inclòs dins del que la llei determina com a horta del màxim valor i amb la major protecció (H1).


Una protecció que determina també el valor paisatgístic de l’àmbit i el valor patrimonial de la seua xarxa de reg i de les alqueries existents. A més, precisament la franja d’horta de Meliana està considerada com a “finestra oberta al mar”, figura recollida pel pla d’acció territorial per a destacar una de les poques zones on hi ha continuïtat entre l’horta i la mar, que es veuria greument afectada pel traçat ferroviari. Una zona on també es troba el nucli rural de Roca-Cuiper, que quedaria molt afectat i ofegat entre infraestructures. Precisament a Roca, l’Ajuntament feu la sessió informativa a la ciutadania. Per tant, el traçat més al litoral que proposa el Ministeri va totalment en contra dels objectius ambientals europeus.


Respecte de l’alternativa plantejada per l’Ajuntament de Meliana, l’alcalde insisteix: “ho mirem i ho remirem i encara no hem trobat cap argument per a desestimar l’alternativa que sempre hem defensat d’un traçat ferroviari que enllace des de València amb l’aeroport de Manises i que després transcórrega paral·lel al traçat del by-pass (A-7)”. Un estudi encarregat a la Universitat Politècnica de València que està damunt la taula des de fa 20 anys, que connecta diverses infraestructures estratègiques per als interessos valencians, que ha generat el major consens a la comarca perquè no té tant d’impacte sobre el territori i que suposaria un cost semblant a la resta d’alternatives. “Els ajuntaments hem fet un esforç important per aportar una alternativa raonable que no ha sigut atesa pel Ministeri amb el mateix rigor. Per això demanem que s’estudie aquesta proposta amb el mateix nivell de detall que la resta d’alternatives plantejades. Ho mereixem”, afirma el responsable municipal.


Altres aspectes que es plantegen en les al·legacions és un major nivell de participació en una infraestructura tan determinant; que es revise l’anàlisi multicriteri per a valorar les alternatives amb una major importància pel que fa a l’impacte ambiental, d’acord amb els criteris actuals de la Unió Europea; que l'estudi aprofite per a incorporar un plantejament estratègic i de conjunt tant per al transport ferroviari de mercaderies com en la millora del servei de rodalies; que els estudis incorporen una anàlisi rigorosa dels riscos derivats pel canvi climàtic per l’increment del nivell del mar o per la incidència dels episodis de pluja extrema cada volta més freqüents i sobre una zona molt pròxima al litoral i, per tant, sensible a les inundacions. Estem parlant que aquesta franja és la zona de desguàs i escorrentia d’una part molt important de l’Horta Nord.


Finalment, respecte de les alternatives plantejades, Riera conclou: “pel seu devastador impacte ambiental irreversible, descartem les alternatives més al litoral tal com les ha plantejades el Ministeri i, respecte de l’alternativa que planteja més a l’interior, caldria que es prolongara el túnel previst al voltant d’1,5 km més per a salvar tota l’horta protegida, més enllà de l’arc de la séquia de Montcada i el nucli de la Venda del Sombrerer de Foios”. Un aspecte sobre el qual també s’ha pronunciat per unanimitat el Consell de l’Horta. En aquest sentit, també caldria garantir que el nou túnel passant que es planteja per al servei de rodalia entronque amb el túnel actual abans d’eixir a la superfície per a no destruir espai de sòl agrícola protegit.

 

Informa Nou Horta. Meliana

 

Publicat en Meliana-VAL

L’Ajuntament de Meliana ha executat obres de millora de l’espai escènic del Centre Cultural Rausell per un total de 83.904 €, dels quals 51.099,05 € han sigut subvencionats per la Conselleria de Cultura.


Com explica el regidor de Cultura, Josep Mateu: “des del Servei de Cultura feia un temps que havíem valorat la necessitat de millorar aquest espai escènic que acull una part important de la programació d’arts escèniques de l’Institut Municipal de Cultura i d’altres àrees de l’Ajuntament. Un espai que no s’havia tocat des de la seua construcció als anys 90 del segle passat”. L’actuació més important s’ha centrat al pati de butaques on s’ha canviat el terra i s’ha col·locat el linòleum adequat per a aquest tipus d’espai. A més, s’hi han ubicat 284 butaques noves, de base retràctil, que guanyen en comoditat i ajuden a aprofitar millor l’espai. Aquesta ha sigut la partida més important, que ha suposat una despesa de 57.387,88 €.


Com destaca el responsable: “també s’han canviat les portes d’accés a la sala per a adaptar-les a la normativa de seguretat i d’accessibilitat i, a la planta superior, s’ha adequat l’espai per a ubicar millor la cabina de control tècnic”. Es tracta d’actuacions que, juntament a altres menors que s’hi han realitzat, donen una imatge renovada de les instal·lacions de l’edifici, que acullen també la col·lecció museogràfica d’art contemporani de Meliana.

 

Informa Nou Horta. Meliana

Publicat en Meliana-VAL

Ahir, a Meliana, set ajuntaments de l’Horta Nord de diferent color polític es van reunir per a tractar les al·legacions al traçat ferroviari d’alta velocitat València-Castelló. A més de l’alcalde de Meliana, Josep Riera, hi van estar presents els també alcaldes de Compromís de Foios, Sergi Ruiz, i d’Albalat dels Sorells, Nicolau Claramunt; alcaldes socialistes hi van estar Javier Puchol de Vinalesa i José Vicente Andreu d’Albuixec. En representació de l’Ajuntament de Massalfassar hi van acudir l’alcalde de Ciutadans, Higinio Yuste, i el regidor d’Urbanisme, Carles Fontestad, de Demòcrates. A més, hi va participar la regidora popular d’Urbanisme de l’Ajuntament de Puçol, Elena Camarero. Tots ajuntaments afectats per les diferents alternatives de traçat.


Com explica l’alcalde de Meliana, Josep Riera: “la finalitat era, tot i la dificultat de poder consensuar un únic model d’al·legacions per les afeccions diferents i particulars en cada un dels termes municipals, tractar de fixar un marc comú que puga servir per a donar una imatge de comarca, en la línia del que ha sigut tradicional des de fa vint anys en aquest tema en concret”. Així, es va parlar sobre la necessitat de garantir la protecció de l’horta de València amb el mínim impacte a les zones de major valor agrològic; sobre la necessitat de majors garanties de participació ciutadana en tot el procés administratiu d’aquest projecte o sobre la necessitat que aquesta infraestructura es contemple dins d’un pla estratègic de passatgers i mercaderies per a tota l’àrea metropolitana, especialment pel que fa a les rodalies.


Cinc dels ajuntaments (Meliana, Foios, Albalat dels Sorells, Albuixec i Massalfassar) són del grup que van presentar al Ministeri l’estudi encarregat a la Universitat Politècnica de València de traçat alternatiu que transcorreria paral·lel al by-pass (A7) passant per l’aeroport de Manises, per això l’edil de Meliana insisteix: “no hem vist gens raonable el tractament que el Ministeri ha donat a la proposta que vam presentar els ajuntaments de l’Horta Nord ni veiem suficientment justificades les raons per a desestimar-la. I, així, entenem que s’hauria d’estudiar i justificar al mateix nivell que els altres traçats presentats”. També es va parlar de la possibilitat d’incloure en les al·legacions aspectes com ara el context actual d’emergència climàtica i canvi climàtic; el qüestionament del sistema d’avaluació de les diferents alternatives, totalment arbitrari; o la valoració dels costos.


Es va acordar remetre el document a la resta d’ajuntamentrs de la comarca perquè pogueren incloure aquells apartats que consideren assumibles i de consens.

 

Informa Nou Horta. Meliana

Publicat en Meliana-VAL

L’Ajuntament de Meliana ha renovat la zona de jocs infantils del parc Silvia Martínez, a més d’un tros del paviment d’un dels trams del jardí de la Closa. S’hi han invertit 21.041,90 €.


Com explica la regidora de Medi Ambient, Rosa Peris: “amb diferents inversions, anem millorant les zones de jocs dels més menuts d’acord amb la planificació prevista”. Al parc de Silvia Martinez, s’ha reposat tot el paviment de cautxú, de quatre colors, i s’han instal·lat dos engrunsadores noves, una d’elles inclusiva. Amb aquesta línia de treball, s’estan estudiant possibles ubicacions per a noves zones de jocs.


Per part de la responsable de l’àrea es recorda: “en una primera actuació al juny, ja es va refer la zona del parc del Casó de Roca”. En aquella ocasió, la inversió fou de 14.566,20 €.

 

Informa Nou Horta. Meliana

Publicat en Meliana-VAL
Pàgina 3 de 21