La Diputació de Valéncia ha donat llum verda a 208 projectes de millora d'espais i serveis públics presentats pels ajuntaments de l'Horta Nord i l'Horta Sud i les mancomunitats de les dos comarques, amb una aportació de 31,8 milions d’euros. Estes actuacions, que licitaran i executaran els propis consistoris al llarg dels pròxims mesos, seran subvencionades íntegrament per la Diputació en el marc del Pla d'Inversions 2022-23, que ha aprovat un total de 1.473 sol·licituds a la província amb un pressupost global de 144 milions d'euros.

El ple de setembre de la institució provincial va validar per unanimitat la proposta presentada pel diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, que inclou 107 projectes dels consistoris de l'Horta Nord i 93 dels de l'Horta Sud, tots menys Paterna i Torrent, que en la seua condició de grans ciutats disposaran d'una línia de subvenció per a projectes específics. A més, les mancomunitats d'Aldaia-Quart-Barri del Crist, el Carraixet i l'Horta Sud disposaran de finançament per a realitzar huit projectes de millora en el seu àmbit d'actuació.

Les xifres definixen per si soles este “programa de valors que permet als municipis prioritzar les seues necessitats, que premia les estratègies de desenvolupament local i la sostenibilitat i aposta per l'eliminació de la burocràcia i l'ajuda incondicional als pobles xicotets, que són els que més ho necessiten”. En el cas de l'Horta, la totalitat dels projectes aprovats seran directament licitats i executats per les corporacions locals, una de les grans novetats del pla en el seu intent d’agilitzar les tramitacions i “executar-les amb major rapidesa”, com explica el propi Bielsa.

El vicepresident i responsable de Cooperació recorda que els alcaldes i alcaldesses, en consens amb els equips municipals i les veïnes i veïns de cada poble, són els que han decidit a quines obres o actuacions destinen els diners. “Això no canvia, però hem fet un pas més amb la finalitat de permetre als tècnics dels ajuntaments donar el vistiplau als projectes, la qual cosa servirà per a millorar els temps del procés de licitació de cada obra i la seua posterior execució”.

Eficiència energètica

Altra de les característiques d'este pla inversor de la Diputació és que pràcticament la mitat de les sol·licituds presentades pels ajuntaments coincidixen amb diversos objectius de desenvolupament sostenible bonificats en el pla, cas de l'eficiència energètica, les xarxes de sanejament, la millora de l'accessibilitat o noves zones verdes en espais urbans. Molts d'estos projectes combinen actuacions en diferents àmbits, com pot ser la repavimentació de carrers, la renovació de les canalitzacions d'aigua potable i la instal·lació d'enllumenat eficient en la zona.

En el cas de l'Horta Nord, el ple provincial ha aprovat 25 obres de renovació o creació d'instal·lacions esportives, una quarta part del total de projectes sol·licitats pels ajuntaments de la comarca. Li seguixen les actuacions vinculades a l'eficiència energètica i smart cities (24); les millores en infraestructures i serveis públics (21); les obres d'urbanisme i accessibilitat (18); i la intervenció i adequació de zones verdes i parcs infantils (11).

A l'Horta Sud, en canvi, són majoritàries les reurbanitzacions i millora de l'accessibilitat en carrers i places de diferents municipis; un total de 28 projectes que suposen el 30% de les sol·licituds validades a la comarca. A continuació se situen les actuacions d'eficiència energètica i smart cities (22); les millores en espais i serveis públics (21); i a una certa distància l'adequació d'instal·lacions esportives i zones verdes, amb huit i set projectes respectivament.

En xifres globals de les dos comarques, en els pròxims mesos es duran a terme 48 actuacions d'eficiència energètica i smart cities; 47 obres de reurbanització i millora de l'accessibilitat en carrers i places; 46 intervencions en instal·lacions i serveis públics; 33 projectes d'ampliació, i renovació d'instal·lacions esportives; 19 de creació o manteniment de zones verdes i parcs infantils; 10 obres de substitució de la xarxa d'aigua potable i clavegueram; i altres cinc d'asfaltat de camins en diferents municipis.

En este sentit, Fernández Bielsa posa en valor la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses en presentar projectes que “responen a les inquietuds i demandes veïnals, però també a les necessitats de cada municipi amb actuacions que a vegades no són tan vistoses però que han d'executar-se”.

Inversions més importants

El llistat d'actuacions incloses en el Pla d'Inversions 2022-23 de la Diputació de València presenta municipis que han decidit destinar la seua assignació a un sol projecte, cas d'Albuixech i Rocafort a l'Horta Nord i Beniparrell a l'Horta Sud, i localitats que han distribuït la inversió en múltiples projectes de menor pressupost però igualment importants, com per exemple Silla amb 12 sol·licituds aprovades, seguida de Mislata, Vinalesa i Puçol amb 11 i Godella amb 10.

Entre les obres amb major pressupost a l'Horta Nord destaquen els més de 900.000 euros que Moncada té previst invertir en els camps de futbol i pistes d'atletisme del poliesportiu La Pelosa; la segona fase de les piscines d'Alboraia i la reforma en la piscina municipal projectada per Rocafort, amb una dotació de 680.000 i 650.000 euros respectivament; l'ampliació de l'Ajuntament de Foios, amb un cost de 580.000 euros; les millores de l'accessibilitat i el trànsit per als vianants en diferents carrers de Burjassot i Meliana (600.000 euros); la renovació de la xarxa d'aigua potable dels carrers San Antonio, Narciso Millán i Mestre Serrano d'Albuixech (580.000 euros); i la recuperació del Parc de la Devesa a Godella (492.000 euros).

Sense abandonar la comarca, altres projectes destacats a l'Horta Nord són la urbanització viària del Barri del Pilar de Rafelbunyol, amb un pressupost de més de 600.000 euros que inclou la prolongació del carril bici; la creació d'una nova zona d'oci amb paellers en El Puig, amb una inversió pròxima als 360.000 euros; i la construcció del Casal Jove d'Emperador (320.000 euros).

A l'Horta Sud trobem projectes d'envergadura com la pacificació del trànsit en els entorns escolars d'Alfafar (600.000 euros), que destinarà la resta de la seua assignació en el pla, de prop d'un milió d'euros, als nous jardins al costat del centre cultural Alqueria del Pi, amb la reutilització de les aigües pluvials per a reg (340.000 euros). Per part seua, Manises reurbanitzarà el carrer Ángel Nadal (650.000 euros), Catarroja el carrer Crescencio Chapa (600.000), Picassent l'entorn dels carrers Calvari, Jaume I i Doctor Soler, amb la implantació del ‘ciclo-calle’ (580.000), i Massanassa la plaça del País Valencià i adjacents (400.000). Beniparrell optarà per renovar la seua xarxa de sanejament amb 475.000 euros del pla provincial.

En un altre àmbit, Sedaví construirà aules a l'escola d'adults, amb una inversió de 380.000 euros; Alcàsser comprarà contenidors per a formar illes en compliment del pla local de residus (350.000); i Picanya impermeabilitzarà la coberta del pavelló esportiu (250.000). Alaquàs i Albal, per part seua, aposten per la instal·lació de plaques fotovoltaiques, el primer en les instal·lacions esportives El Bovalar i el segon en els col·legis Balaguera, Sant Carles i Juan Esteve. També Quart se suma a l'interés per l'eficiència energètica amb la instal·lació de lluminària Led en tot el municipi; mentre la Mancomunitat de l'Horta Sud projecta la instal·lació de passos de vianants intel·ligents en la vintena de municipis que la integren amb la finalitat de millorar la seguretat viària.

La Diputació de València distribuirà 183.000 euros entre una desena de municipis turístics de l'Horta, corresponents al Fons de Cooperació Municipal per a localitats turístiques, en el qual la corporació provincial participa junt amb el Consell. Per comarques, l'Horta Nord rebrà 117.657 euros per a cinc dels seus municipis, i l'Horta Sud 65.223 que es repartiran en altres cinc.

A l'Horta Nord, Puçol rebrà 30.670 euros, Alboraia 29.450, la Pobla de Farnals 22.500 i Paterna i el Puig poc més de 17.000. A l'Horta Sud, Manises s’apropa als 18.000 euros, i Quart de Poblet i Silla superen els 13.000, mentre que a Torrent li’n corresponen 10.600 i a Catarroja quasi 9.800.

La Diputació de València repartirà enguany quasi dos milions d'euros entre els 101 municipis turístics de la província, en el marc del Fons de Cooperació Municipal, que compta amb un apèndix per a pobles en risc de despoblació i un altre per a dinamitzar l'economia d'estes localitats considerades turístiques.

Esta línia específica d'inversió, publicada al BOP, se situa enguany en 1.855.301 euros, que la Diputació repartirà entre els municipis turístics de la província, la mateixa quantitat que aporta la Generalitat a les localitats valencianes de manera incondicionada. És a dir, les transferències arribaran als ajuntaments, que disposaran de prop de quatre milions d'euros per a finançar globalment activitats i serveis que decidiran els propis consistoris en funció de les competències assumides.

Agilitat i autonomia

El diputat de Turisme, Jordi Mayor, destaca que les ajudes “s'han pogut aprovar abans que en l'anterior exercici i arribaran de manera àgil i eficaç als ajuntaments”. La partida funciona com la del Fons de Cooperació, podent-se destinar a inversió i despesa corrent, amb “l'essència d'esta línia d'inversió que respecta l'autonomia municipal, sent els alcaldes i alcaldesses els que finalment definiran les actuacions que es financen als seus pobles”, afegix el responsable provincial de Turisme.

Sota els principis d'objectivitat i equitat i tenint en compte indicadors de població i activitat turística, la distribució de l'aportació provincial entre els 101 ajuntaments valencians va des dels 9.000 euros que corresponen a pobles com Sollana, Alfauir i Potries fins als 113.000 euros de Gandia, passant pels 50.000 euros de Sagunt, els 93.000 d'Oliva i els 105.000 de Cullera, entre altres.

Totes les comarques valencianes compten amb algun municipi o municipis catalogats com a turístics i estan incloses en este fons de naturalesa incondicionada i no finalista. L'aportació d'1.855.000 euros és un apèndix del Fons de Cooperació Municipal i se suma als 80 milions que la corporació valenciana ha repartit enguany entre les 266 localitats valencianes a través del Fons, quadruplicant la quantitat destinada pel Consell a la província en este programa conjunt de finançament local.

L'Horta rebrà un poc més de 133.000 euros per a posar en marxa projectes de sensibilització i formació contra la violència de gènere, en el marc de les ajudes que anualment concedix l'àrea d'Igualtat de la Diputació de València als municipis adherits a la seua Xarxa de protecció contra la violència masclista. Per comarques, l'Horta Nord disposarà d'una mica més de 60.000 euros que es repartiran 13 ajuntaments, i a l'Horta Sud li corresponen 73.000 euros per a altres tants consistoris.

Les sol·licituds aprovades a l'Horta Nord han sigut les d'Alboraia, Albalat dels Sorells, Alfara del Patriarca, Burjassot, Bonrepòs i Mirambell, Massamagrell, Meliana, Montcada, Museros, Paterna, la Pobla de Farnals, el Puig i Tavernes Blanques; mentre que a l'Horta Sud han sigut acceptats els projectes d'Alaquàs, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Catarroja, Quart de Poblet, Xirivella, Manises, Massanassa, Mislata, Picanya, Picassent i Torrent.

La Diputació ha aprovat la llista definitiva de subvencions d’enguany per a ajuntaments adherits a la seua Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, impulsada per l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial. En total, 418.000 euros que es repartiran entre 92 municipis de les 15 comarques valencianes, i que oscil·len entre els 800 euros de la Font de la Figuera i els més d’11.000 que rebrà Alzira.

La millor resposta possible

La responsable de la delegació provincial d'Igualtat, Eli García, explica que estes ajudes “permeten als ajuntaments posar en marxa programes que incidixen en la prevenció i la formació per a fer front a la violència contra les dones, al mateix temps que reforcen l'intercanvi d'experiències i el treball en xarxa que proposa la Diputació amb la finalitat de donar la millor resposta possible contra la xacra masclista”.

Entre les sol·licituds admeses per l'equip d'expertes i el personal tècnic de l'àrea d'Igualtat destaquen els projectes formatius en matèria d'igualtat i de detecció de conductes violentes contra les dones; programes educatius de foment d'una comunicació basada en la visibilitat de la dona; tallers per a incentivar la igualtat entre l'alumnat de centres escolars; protocols i eines per al personal tècnic i polític contra la violència de gènere; i fins a una gimcana coeducativa que a Alaquàs han batejat com ‘Doy la chapa por la igualdad’.

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València es va crear al novembre de 2018 amb mig centenar de membres fundadors. En l'actualitat compta amb 144 municipis adherits, més de la mitat dels ajuntaments de la província.

Informa Nou Horta. Comarca

La Mancomunitat de l'Horta Sud, a través del seu Punt d'Atenció a l'Emprenedor/a de la comarca (PAE), ha ajudat a tramitar un total de 60.000 euros en subvencions de foment de l'ocupació autònoma i de transformació ecològica i digital oferides per la Generalitat Valenciana. L'assistència a les persones que volen posar en marxa un negoci és gratuïta i es realitza en el PAE que la Mancomunitat té en la seua seu de Torrent.

En total, s'ha assistit a 15 persones a les quals se'ls ha aconseguit tramitar un total de 18 subvencions. La majoria, amb una quantia de 3.000 euros cadascuna, per al foment de l'ocupació autònoma. A més, a tres dels projectes se'ls ha tramitat altres subvencions sobre transformació ecològica i digital per valor de 5.000 euros.

Per municipis, dels 15 nous negocis assistits per la Mancomunitat, 5 d'ells estan assentats a Catarroja, 3 a Benetússer i Alfafar, 2 a Sedaví i un a Albal i Beniparrell. Per sexes, les dones són majoria amb 8 emprenedores ateses. I per edats, l'edat mitjana de les persones que van ser assistides pel PAE de la Mancomunitat per a posar en marxa un negoci ha sigut de 40 anys.

Quant a la categoria dels negocis són majoria els dedicats a la restauració però hi ha diversitat amb diferents tipus de negoci com a venda de productes ecològics, perruqueries, gabinet psicopedagògic, neteja, artesania, llibreria, transport per carretera o clínica dental.

"La Mancomunitat de l'Horta Sud treballa per a les persones i els ajuntaments de la comarca. Som una entitat amb vocació de treballar per i per a les persones. Ajudem amb un acompanyament en tot el tema d'ajudes i posada en marxa d'un negoci per a fer aquests primers passos de paperassa que costen tant", ha comentat el president de la Mancomunitat de l'Horta Sud José Francisco Cabanes.

Informa Nou Horta. Mancomunitat Horta Sud

La Mancomunitat de l'Horta Nord ha preparat diverses accions per a celebrar el Dia Internacional de l'Orgull.

En primer lloc, l'entitat ha decidit llançar una campanya amb el lema «Amb molt d’orgull», un missatge de suport al col·lectiu amb el qual es vol transmetre la llibertat de ser lesbiana, gai, transsexual, bisexual, intersexual o queer, i la comprensió mútua.

Per a treballar també la diversitat i la inclusió, des de l'àrea d'Igualtat de la mancomunitat, s'està fent una labor pedagògica en els diferents municipis de l'Horta Nord que pertanyen a ella.

D'una banda, l'agent d'igualtat està duent a terme activitats formatives, preventives i de sensibilització cap a aquest col·lectiu, que no sols van dirigides a les persones que formen part d'ell, sinó a tot el conjunt de la població.

Per una altra, en col·laboració amb Lambda, el col·lectiu LGTB per la diversitat sexual de gènere i familiar, s'està donant a conéixer a la ciutadania els diferents serveis que ofereix aquesta associació a través de díptics informatius i un altre tipus de marxandatge.

Per al president de la Mancomunitat de l'Horta Nord, José Vicente Andreu: “en aquest dia tractem de visibilitzar a les persones del col·lectiu LGTBI perquè se senten integrades en la societat. Hui dia, cap persona hauria de sentir-se avergonyida de com és”.

Cristina Civera, responsable de l'àrea d'Igualtat, afig que “volem una igualtat que no implique l'homogeneïtzació, sinó el reconeixement de totes les formes d'expressió de la sexualitat i les identitats de gènere”.

Informa Nou Horta. Mancomunitat de l’Horta Nord

La Mancomunitat de l'Horta Sud participarà en un projecte europeu el principal objectiu del qual és el d'incorporar mètodes participatius a la governança de la biodiversitat i capacitar als seus ciutadans perquè participen en la presa de decisions públiques en els respectius instruments polítics.

Amb el programa Interreg Euro-MED, que dona suport a projectes, iniciatives i polítiques relacionades amb el canvi climàtic i el medi ambient en línia amb les prioritats i objectius específics establits per la Comissió Europea per a la política de Cohesió, el projecte començarà el gener de 2023 i tindrà una duració de tres anys organitzats en semestres. Durant aquest període es desenvoluparan diferents accions enfocades a aconseguir el canvi de polítiques per a millorar la comunicació entre la ciutadania i l'administració a través d'accions formatives amb experts en la matèria i intercanvi de bones pràctiques entre els països participants.

Els socis, que representen a sis regions de la Unió Europea, compartiran eines i mètodes innovadors i eficaços de la governança de la biodiversitat en els seus instruments polítics regionals i locals a través d'una sèrie de visites interregionals amb sessions d'intercanvi de bones pràctiques.

L'objectiu final del projecte serà el de salvaguardar les zones protegides, reforçar els serveis dels ecosistemes i facilitar estratègies de desenvolupament territorial respectuoses amb el medi ambient. Per a això es treballaran conceptes com les limitacions financeres, la falta de consciència del valor de la biodiversitat i els serveis dels ecosistemes.

El soci principal del projecte és la província de Potenza a Itàlia i la resta de socis entre els quals es troba la Mancomunitat són ajuntaments, municipis o governs intermedis d'Hongria, Letònia, Eslovènia i Bèlgica.

Per al president de la Mancomunitat de l'Horta Sud, José Francisco Cabanes, el projecte, "suposa una gran oportunitat per a la població, ja que els dota de mecanismes per a millorar la seua participació en la presa de decisions". Per part seua, Bartolomé Nofuentes, president de la comissió Europa de la Mancomunitat ha destacat també la importància que aquest projecte pot tindre per a augmentar “la consciència ciutadana de la necessitat de cuidar i respectar el nostre entorn natural”.

Informa Nou Horta. Mancomunitat Horta Sud

La diputada de Mobilitat de la Diputació de València, Dolors Gimeno, el gerent de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, i el president del Col·lectiu Soterranya, Toni Valverde, s’han reunit este dijous a Torrent per reprendre els objectius acordats en la taula de mobilitat organitzada per la Fundació Horta Sud el passat any, així com fer seguiment dels resultats de l’informe ‘Serà Horta Sud’ en matèria de mobilitat sostenible.

El director de la Fundació, Julio Huerta, acompanyat per Toni Valverde, del col·lectiu Soterranya, han valorat molt positivament els resultats de la taula de mobilitat en que va participar la delegació de mobilitat de la Diputació de València junt a altres administracions, així com els efectes que s’hi han derivat d’aquelles jornades de treball. En este sentit, van informar la diputada de la posada en marxa de l’Observatori Comarcal de la Mobilitat, amb accions en matèria d’energia i participació ciutadana.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha destacat “el paper fonamental de les associacions i la societat civil per avançar en matèria de mobilitat sostenible, no sols des de la sensibilització, sinó com és este cas, per fer de nexe entre les administracions públiques i la ciutadania. Tenim un repte i hem d’anar de la mà per ser més eficients i que els projectes que encetem siguen de totes les persones i institucions que ens preocupem per la mobilitat comarcal de l’Horta Sud”.

Durant la reunió es van tractar, entre altres, temes com la necessitat de fer un recull de tots els projectes de mobilitat sostenible encetats per les diferents administracions i que afecten a l’Horta Sud; l’anàlisi dels punts negres al pas per diferents vies d’àmbit provincial i autonòmic; la necessitat de formació del personal municipal en matèria de sensibilització mediambiental per la mobilitat sostenible; així com l’elaboració de campanyes de comunicació que posen en valor el treball i la necessitat d’aprofundir en la connexió intermunicipal de la comarca amb vehicles no motoritzats.

La diputada va presentar també el projecte encetat per la Diputació de València del Camí Reial des d’Albal a València, i que pròximament encetarà la fase de participació ciutadana, una vegada presentant l’avantprojecte, com oportunitat de connexió sostenible dels pobles des d’Albal fins a València.

Totes les parts es van comprometre a seguir emplaçant-se per aprofundir en la realització de l’informe ‘Serà Horta Sud-Mobilitat’, que s’ha portat a terme gràcies a la Fundació Horta-Sud i amb la participació de tots els municipis de la comarca.

Després de dos anys parat per la pandèmia, l'Horta Sud reprén el curs itinerant per a la conscienciació i la transformació social. Concretament, ho fa el pròxim dimarts dia 7 a les 19:00 h, amb una conferència que posarà sobre la taula els reptes actuals i de futur de l'alimentació i l'agricultura.

En aquesta primera trobada, que porta per nom 'Crisi alimentària i agricultura', intervindran els enginyers agrònoms María Dolores Raigón i Guillermo Palau. Els dos són professors de la UPV, una de les entitats organitzadores del curs a través de la Cátedra Tierra Ciudadana, conjuntament amb la Fundació Horta Sud i el Museu Comarcal de l'Horta Sud, a més de diverses associacions col·laboradores.

Totes les persones que hi vulguen assistir, s'han d'inscriure a través del portal associacions.org/app/acció i hi haurà la possibilitat per a tothom qui ho desitge d'assistir a una visita guiada prèvia al Museu, que començarà a les 18:00 h. Igualment, aquells que assistisquen a un mínim de tres de les quatre conferències programades (comptant la realitzada en febrer de 2020), rebran un certificat d’assistència expedit per la UPV.

Després de l'estiu el curs seguirà tractant, en setembre, la crisi energètica, i els drets humans a través de l'anàlisi de les corrents migratòries, en octubre.

Informa Nou Horta. Comarca

Amb l'objectiu de donar alternatives d'oci positiu i saludable per a la Joventut de Rafelbunyol en l'època estival, el departament de Joventut l'Ajuntament de Rafelbunyol ha posat en marxa una àmplia programació per a aquest col·lectiu des del seu Espai Jove.

A més de les tradicionals escoles conciliadores, que obrin hui el seu termini d'inscripció en dues modalitats: tradicional i esportiva, la regidoria de Joventut ja va anunciar l'organització d'un campus Jove per a joves adolescents que es queden fora de les anteriors alternatives amb activitats com paddle surf, escape room, kayak o multiaventures.

"Esperem que aquesta experiència pionera al nostre municipi siga tot un èxit. A més, volem anar més enllà i arribar a un públic més ampli amb activitats per a tots els gustos que podran gaudir des de juny fins a finals d'agost" afirma Rosa Azor, regidora de Joventut.

"Treballem per a donar cada vegada més alternatives a la nostra joventut, amb un espai i una programació que naix directament de la joventut" assegura Fran López, alcalde de Rafelbunyol.

Tallers de xarxes socials, jocs de taula o taller de truc, es combinen en aquesta programació amb barraquisme, paddle surf, concursos o torneigs.

Informa Nou Horta. Rafelbunyol

L’Orquestra de l'Horta Sud ha iniciat oficialment la seua trajectòria. L'aulari i les instal·lacions de la Unió Musical d’Alaquàs van acollir aquest dissabte, 21 de maig de 2022, la primera jornada formativa i d'assaig per al grup, que està format per 40 persones, majoritàriament que viuen o estudien en els conservatoris i escoles de música de la comarca. En aquesta primera temporada i superat el procés de selecció, l'equip acadèmic ha decidit que tots els i les aspirants formaran part de l'orquestra.

El projecte és fruit de la col·laboració entre la Unió Musical d’Alaquàs i diversos conservatoris, i compta amb el finançament de la Mancomunitat de l'Horta Sud i els ajuntaments d'Alaquàs, Aldaia, Benetússer, Mislata, Picassent i Xirivella, així com la cooperativa de crèdit Caixa Popular. A aquest patrocini s'ha sumat ara l'empresa Comat i s'espera que, en les pròximes setmanes, s'incremente el mecenatge.

L'equip tècnic de l'orquestra té al capdavant al músic valencià i catedràtic en el Real Conservatori de Madrid, Juan Luis Martínez, i al director de l'escola de música de la UMA, Enric Parreño, així com al professor i reconegut violoncel·lista, Óscar Abad Costa, que exerceix de coordinador acadèmic. La resta de l'equip està format per professionals de reconegut prestigi i fort vincle comarcal, un per cada instrument (violí, violoncel, viola i contrabaix) o famílies (vent-fusta i vent-metall).

Així, Esther Vidal, establida a Alaquàs i membre de l'Orquestra de València és la professora de violí juntament amb Enrique Llorens, vicedirector del Conservatori de Torrent. Per part seua, la torrentina Marina Sanchis, catedràtica superior del Conservatori de Castelló és la professora de violoncel. La viola la impartirà Francesc Gayà, professor del Conservatori de València i del contrabaix s'encarregarà el catarrogí Fran Roche, membre de l'Orquestra de València. Finalment, el que va ser professor de l'escola d'Alaquàs i és actualment oboé de l'Orquestra de València, José Teruel, impartirà la docència de vent-fusta.

Un projecte formatiu i acadèmic
La primera jornada es va iniciar el dissabte, 21 de maig, a les 10,30 hores, amb la benvinguda del president de la UMA, Toni Monzó. Posteriorment, Tere Estreder, membre de la comissió coordinadora, va explicar els objectius del projecte, en els quals els aspectes formatius i acadèmics seran tan importants com la mateixa activitat orquestral. Per part seua, Martínez i Parreño van presentar al professorat. També a la vesprada, l'alcalde d'Alaquàs, Toni Saura, es va dirigir al grup i va destacar la importància d'obrir una nova porta cultural a la comarca.

Des del punt de vista acadèmic, la jornada es va organitzar en dues parts i va tindre com a eix la “Sinfonia104 d'Haydn”. Al matí, les 40 persones que formen l'orquestra van rebre classes per instrument, en el cas de la corda, o famílies, en l'aulari del centre autoritzat de la UMA. Al migdia, va haver-hi un parèntesi per a menjar en la cafeteria de la societat, a càrrec del projecte. I a la vesprada, tota la plantilla va celebrar un assaig conjunt.

La segona jornada s'ha fixat per al dia 18 de juny. Després d'ella, es detallarà amb major precisió la resta del calendari, inclosos els sis concerts que l'Orquestra de l'Horta Sud oferirà abans que acabe l'any.