La nova connexió entra en funcionament aquest dimecres, 1 de febrer

 

Xirivella comptarà a partir d'aquest dimecres, 1 de febrer, amb un servei d'autobús llançadora que unirà el municipi amb l'estació de metro de Faitanar en les hores punta. Aquesta nova connexió, que substitueix al Metrobus Express que anava fins a la parada de Nou d’Octubre, permetrà descongestionar el servei en els trams de major afluència de gent i reduir les freqüències de pas.


"La gran assignatura pendent de Xirivella en matèria de mobilitat és l'arribada del metro, recollida com a compromís ferm en el Pla de Mobilitat Metropolitana de la Generalitat. La llançadora a Faitanar és una bona solució temporal perquè acurta el temps d'accés a l'estació més pròxima, però a llarg termini Xirivella exigeix l'arribada del metro com a solució definitiva i sostenible per a un transport públic de qualitat", afirma Michel Montaner, alcalde de Xirivella.


La nova línia consta de set parades. Discorre des de l'estació de metro de Faitanar, per a fer la primera parada prop del parc empresarial de l'Avinguda Tarongers, continua per Camí Nou, Avinguda Verge dels Desamparats, fins a tornar de nou a Faitanar. Quant als horaris, la línia estarà en funcionament de 6.45 fins a les 9.39 hores i de 13.40 a 15.12, per a fer un total de 17 viatges en cada sentit, 34 en total. D'aquesta manera, en acurtar-se el recorregut, es doblega la freqüència del servei actual de Metrobus Express, que fa 9 expedicions per sentit.


El bitllet per a aquesta línia és el mateix que el de la resta de la xarxa de Metrobus. A més, amb la targeta SUMA els usuaris poden fer transbord en el metre amb el mateix bitllet. Respecte al preu, aquest nou servei es beneficiarà de les noves tarifes per al transport urbà que entren en vigor l'1 de febrer i que suposen una important rebaixa. D'aquesta manera, per exemple, amb la targeta SUMA 10 poden utilitzar la llançadora i el metre per 0,4 euros cada viatge. En el cas dels menors de 30 anys, és gratuït fins al 31 de juliol.


Aquest nou servei és temporal fins que l'Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV) adjudique el nou servei d'autobusos, que serà licitat a principis de febrer. El nou contracte preveu un increment notable d'aquesta connexió, que arribarà a 67 expedicions per sentit, amb un horari extens des de les 6.00 del matí fins a les 23.30 sense descans.

Dins de la campanya "El canvi no para", Compromís Paiporta ha obert la web www.elcanvinopara.com amb un qüestionari per tal de saber l'opinió de les veïnes i veïns.


La campanya de Compromís vol conéixer el testimoni de la gent, segons ha explicat la coalició aquesta acció naix amb l'objectiu que les veïnes i veïns que viuen a Paiporta i en els seus barris tinguen dret a indicar la ruta a seguir per a aconseguir "uns objectius que compartim".


El portaveu i candidat, Pep Val, ha destacat la "necessitat d'obrir aquests processos a la ciutadania de Paiporta, per tal de saber de primera mà com valoren la gestió i continuar treballant per atendre a les persones més vulnerables".


Val ha parlat algunes de les accions del govern dels darrers anys: "Hem millorat infraestructures i transformat el nostre poble amb més instal·lacions esportives, més espais verds, instal·lacions d'energia solar fotovoltaica, carrers més accessibles i espais per a les persones."


Compromís ha finalitzat destacant que continuaran treballant per obrir el procés de confecció del programa electoral.

Alaquàs celebra el passat diumenge 29 de gener la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals amb la tradicional desfilada i benedicció.

La cita organitzada pels Clavaris de Sant Antoni en honor al seu patró, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alaquàs va començar amb una missa celebrada a la parròquia de l'Assumpció de la Nostra Senyora.

Després de la celebració de l'Entradeta, va tindre lloc el nomenament de càrrecs 2023, amb la designació de Vicenta Medina Esteve com a capitana mora i Carles Sancho Puig com a capità cristià, juntament amb el de Gemma Puchades Villareal com alferéz mora i el de David Llopis Perpiñan com a alferes cristià

 

La música, el color i l'alegria van tornar a inundar els carrers de Torrent dissabte passat en la celebració del Mig Any, un dels actes més assenyalats del calendari festiu de la ciutat, que va iniciar el compte arrere per a la festa de Moros i Cristians de Torrent. El matí va començar amb la desfilada de les filaes i comparses torrentinas davant l'atenta mirada dels centenars de veïns i veïnes que es van congregar per a gaudir de l'Entradeta, un variat espectacle que va donar principi en Muntanya-Sión i va finalitzar en la plaça Major. Seguidament, va tindre lloc el nomenament de càrrecs 2023 als peus de la Torre, on es va nomenar capitana mora a Vicenta Medina Esteve, de la comparsa Almohades; capità cristià a Carles Sancho Puig, de la Filà Almogaver; alferes mora a Gemma Puchades Villareal, de la comparsa Benimerins; i alferes cristià a David Llopis Perpiñan, de la filà Cides.


Després de l'acte, els moros i cristians es van traslladar a l'Àgora de Parc Central, on van gaudir de l'habitual menjar de germanor i la posterior festa amb discomóvil inclosa, que es va allargar durant tota la nit.

Amb motiu de la imminent celebració del dia de Sant Blai, una de les festes més arraigdas i representatives de Torrent, els clavaris i clavariesas de Sant Blai van homenatjar ahir el sant en la Passejada del Guió, tal com dicta la tradició. La jornada es va iniciar amb una missa en la parròquia Sant Lluís Beltrán per a, a continuació, realitzar la benedicció i imposar les medalles que acrediten als xiquets i xiquetes com a pertanyents a la clavaria de Sant Blai.


Tot seguit, va tindre lloc la divertida Passejada del Guió pels carrers de ciutat, moment en el qual els més xicotets van ser els grans protagonistes llançant caramels entre el públic durant tot el recorregut.

Del 3 al 5 de febrer el públic podrà gaudir de tres concerts a càrrec de prestigiosos artistes i agrupacions de projecció internacional


La XVI edició del Festival Brassurround arriba a l'Auditori de Torrent del 3 al 5 de febrer amb un cartell protagonitzat per prestigiosos artistes i agrupacions de projecció internacional, que faran les delícies del públic amb tres concerts impregnats de diferents estils i influències musicals d'al voltant del món.


D'aquesta manera, l'agrupació de metalls i percussió de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya, que enguany celebra el seu 40a aniversari, i el quintet de vent-metall Spanish Brass obriran el festival divendres que ve 3 a les 20h amb un concert conjunt sota la direcció de Joseph Alessi, trombó solista de l'Orquestra Filharmònica de Nova York.


L'endemà, també a les 20h, serà el torn dels professors del festival Luis González, Germán Asensi, José F. Fortea i Carlos Gil, que actuaran en col·laboració amb la Banda del Cercle Catòlic de Torrent i sota la direcció de Francisco Zacarés. I com a colofó, el diumenge a les 19h es clausurarà el festival amb el concert Gòspel Brass, el qual estarà a càrrec de Spanish Brass, el Barcelona Gòspel Messengers, el bateria Juanjo Garcerá i el director Ramón Escalé.
Entrades a la venda en www.auditoritorrent.com i en les taquilles de l’Auditori els dijous de 17 a 20 h, divendres d'11 a 13 h i des de 2 hores abans del començament de l'espectacle. Per a més informació: www.brassurround.com


Classes magistrals
En paral·lel als concerts, al llarg dels tres dies que dura el festival, es realitzaran classes magistrals, tallers i exposicions d'instruments a la Casa Pares Dominics de Torrent. Els professors d'aquesta edició són: en la trompeta Germán Asensi i Luís González; en la trompa José Fortea i Manolo Pérez; en el trombó Joseph Alessi, Carlos Gil i Félix García Peñarrubia; i en la tuba i el bombardí Pablo Fernández i Sergio Finca. Per part seua, Wilmer Ramírez realitzarà un taller de lutería i posada a punt de l'instrument.

A quines oposicions puc optar en 2023?

Dimecres, 01 Febrer 2023 14:51

Tens ganes d'aconseguir una plaça fixa en l'Administració General d'Estat? Preparar una oposició és la millor manera d'accedir a això i aconseguir un sou estable que et garantisca arribar a final de mes. Cada any podràs optar a una nova convocatòria, per tant, serà qüestió de començar com més prompte millor per a assegurar-te un futur en l'Administració. De fet, si comences ja, pot ser que aquest 2023 siga el teu any.


Si mai has preparat oposicions, és habitual que al principi et sorgisquen milers de dubtes tals com quin cos he de triar en funció del meu perfil, quins són els que ofereixen un major nombre de places. Per tot això, l'ideal és que contactes amb professionals que t'informen de forma personalitzada i et faciliten totes les opcions disponibles a cada moment.


Quines són les oposicions més demandades per a 2023?
Les oposicions que es publiquen tots els anys són nombroses i variades. Això es deu al fet que les Administracions demanden personal de forma continuada, qualsevol aspirant, independent de la seua titulació, pot optar a una plaça en l'Estat o en altres organismes però, com podem saber quines són les que s'oferiran pròximament i els requisits que cal complir per a optar a elles? A continuació, et deixem amb una llista actualitzada:


Ajudants d'Institucions Penitenciàries
Tots els anys es convoquen oposicions per a ajudants d'Institucions Penitenciàries. Amb una gran oferta de places. Si el teu somni sempre ha sigut fer-te amb una d'aquestes, en 2023 podries aconseguir-lo. T'animes a posar-te de debò amb elles enguany?


Administratiu de l'Estat
En la categoria d'administratiu de l'Estat també hi ha moltes places a les quals podem optar tots els anys. Ideal per a aquells que volen canviar la seua situació laboral, ara podria ser moment que sempre has estat esperant. Cerques més informació sobre aquest tema? Visita aquest enllaç per a assabentar-te de l'actualitat d'aquest cos!


Policia nacional
T'agradaria formar part de la Policia Nacional, però no acabes de tindre-ho clar? Les oposicions per a aquest cos es convoquen tots els anys oferint excel·lents perspectives de futur a tot aquell que decideix presentar-se. Estabilitat assegurada i un bon sou. Aquest 2023 canvia la teua sort i prepara't per a convertir-te en Policia Nacional.


Agent d'Hisenda Pública
Amb centenars de places convocades tots els anys, la d'agent d'Hisenda Pública és una altra oportunitat per a canviar el teu futur laboral. Són moltes les persones que li ho plantegen i, encara que com la resta dels cossos requereix esforç i dedicació, la recompensa val la pena.


Correos
La Sociedad estatal de Correos y Telégrafos és una altra de les quals publica convocatòries amb xifres de places elevades. D'aquesta manera, si tens vocació cap al servei públic i vols una estabilitat laboral real, igual convé que mires què necessites per a participar en les proves oficials d'aquest cos. T'animes amb això?


En definitiva, són moltes les oposicions a les quals podem optar en aquest any 2023 que no ha fet més que començar. Sabent les que millor s'adapten al teu perfil, segur que et resulta més senzill preparar-la. A quines esperes per a informar-te i començar amb el teu estudi?

Conocer Bonrepòs i Mirambell

Dimecres, 01 Febrer 2023 14:04

Vamos a entrar en Bonrepòs i Mirambell desde la Carretera de Barcelona viniendo desde Valencia. Lo primero que nos encontramos es una pequeña rotonda con una especie de escultura hecha con trencadís. A la izquierda Bonrepòs i Mirambell, a la derecha Almàssera.
Nos recibe un espacio abierto alrededor de la llamada Avenida Ernest Lluch en homenaje al político español asesinado por la banda terrorista ETA. Esta vía de entrada calificada de manera tan rimbombante como avenida, tiene tan sólo 300 metros de largo y enfrenta con la fachada principal de un flamante Ayuntamiento. Resulta curioso ver en estos pueblos pequeños, unos ayuntamientos casi excesivos, propios de poblaciones de mayor importancia. Lo he podido observar también en otros pueblos de esta comarca, como es el caso de Carpesa. Algo parecido sucede con los polideportivos. Ningún pueblo quiere quedarse atrás y parece que compitieran por tener las mejores instalaciones. Para eso están los impuestos, dirá alguien.
El Ayuntamiento de Bonrepòs es moderno y tiene tres plantas. La planta baja es donde está la recepción, desde allí se puede atravesar andando el edificio, lo que hace comunicables la Avenida Ernest Lluch con la Plaça del Poble, que está a espaldas. Me parece que es una solución arquitectónica original: dos volúmenes separados por un pasillo diáfano y cubierto.
Los espacios a uno y otro lado de la avenida están formados, desde su reciente urbanización, por zonas ajardinadas, juegos para niños y unos solares particulares sin uso alguno. El aspecto general es el de algo inacabado o hecho deprisa para salir del paso. De momento sirve para aparcar coches y pasear al perro. Lamento si molesta la crítica, pero digo las cosas según las he observado. En cualquier caso, esto no es la parte del pueblo con más valor. El casco antiguo está más alejado de la carretera. Esta zona, hasta hace unos años eran campos, pero sucedió con la agricultura lo que todos sabemos. Antes al agricultor le bastaban diez hanegadas para poder vivir, ahora el campo no vale nada y el agricultor sólo desea que alguien le compre la tierra para dejarla. De ahí que existan estos solares y estos espacios donde se abren plazas, zonas ajardinadas y aparcamientos.
Por la historia escrita, todos sabemos que Bonrepòs i Mirambell nacieron como dos núcleos de población separados, permaneciendo así hasta principios del siglo XIX, Bonrepòs como población principal y Mirambell como una barriada donde vivían los moriscos durante la Edad Media, en una especie de “apartheid” junto al Barranco del Carraixet.
Gracias a los cambios y al tiempo transcurrido, las cosas ya no son así. Ambas poblaciones ya unidas, aunque conservando sus nombres, forman ahora un sólo núcleo con esa historia común que les precede y marca su identidad.
Bonrepòs i Mirambell siempre ha sido y sigue siendo un pueblo pequeño, 3.000 habitantes en 1 kilómetro cuadrado de terreno, lo que no es ningún descrédito, sino al contrario. Es un pueblo tranquilo donde se instalan a vivir familias que vienen de otras zonas de Valencia más pobladas como Torrefiel, Benimaclet o Tavernes Blanques, donde las condiciones de vida son más agobiantes. Aquí se vive bien. Me lo confirma una mujer que vino de Tavernes Blanques hace ya cuarenta años y no se marcharía por nada del mundo. Tras mis paseos por la población yo también lo puedo confirmar. Este pueblo es tranquilo y agradable para vivir. Llama la atención la limpieza de sus calles y plazas. Los alcorques de los árboles y el mobiliario urbano están cuidados. No se ven pintadas, que ya es decir. Todo es limpieza y orden, hasta en el rincón más apartado. Los vecinos sacan macetas con plantas a la calle y se encargan de cuidarlas, algo que solía verse en los pueblos de antaño.
Las calles más antiguas del pueblo son especialmente el carrer Major, Verge del Pilar y Rey en Jaume. En estas calles es donde mejor se conserva el sabor de las casas de pueblo. Típicas casas a dos manos de ladrillo visto, con dos plantas y andana. Son casas muy profundas y al fondo de ellas se puede observar los restos de la antigua cuadra, por donde entraba el carro. Ahora, en la mayoría de los casos, esos espacios están empisados y son una extensión de la propia casa, donde poner plantas o guardar al perro.
Al final de la calle Virgen del Pilar está la Plaza de la Iglesia y la propia Iglesia Parroquial, cuya construcción es de mediados del siglo XVIII. La torre campanario es esbelta y atractiva. Mirándola desde la plaza, se ve estrecha y alta, parece que quisiera seguir creciendo. Está decorada finamente con unas pinturas que simulan un elegante esgrafiado. En el primer cuerpo luce un reloj de sol que marca las horas del tiempo verdadero, el que señala la sombra del sol en su aparente movimiento en el cielo. Nadie mira ya ese reloj. Supongo que tampoco lo miraban cuando se colocó, en el siglo XVIII. Los labradores siempre se han guiado por la posición del sol. En el campo, levantaban la vista y sabían perfectamente qué hora era y cuando tenían que volver a casa.
Antes de seguir por estas calles antiguas, quiero mencionar la Plaça de La Llar. Es ésta plaza un espacio abierto y ajardinado con cipreses y setos de pitosporo. Allí está el Centre de Salut, que parece disputarse la clientela con el bar Eclipse, que está enfrente. En esta plaza es de destacar una gran euforbia (Euphorbia candelabrum) con un tronco espectacular. Las euforbias son plantas crasas que tuvieron una evolución paralela con los cactus. Los cactus evolucionaron en América y las euforbias en África.
Otra plaza que quiero reseñar es la que se forma en la calle Sant Viçent. Una replaza muy bonita y tranquila, con una fuente central de tres pilas, una pérgola de obra, donde trepan la buganvillas y varias palmeras washingtonias rodeando el conjunto. Las casas que flanquean este espacio están construidas entre 1990 y 2007, son de una esmerada y atractiva construcción, tienen nombres de personajes valencianos y, en conjunto, recuerdan un pueblo marinero.
El Ayuntamiento y la Iglesia suelen ser en los pueblos pequeños, los edificios más reseñables. Son los lugares donde se concentra la historia y la memoria. A veces también lo son unas escuelas, una ermita o el cementerio, hablemos de él. El Cementerio parroquial de Bonrepòs i Mirambell, está fechado en una placa que hay en la entrada, en 1898. Su situación dista bastante del núcleo para tener que ir a pie, como iban antes los entierros. Dos caminos nos acercan a él: el que sale desde la Plaça de Sant Ferrán, en Mirambell y el que sale desde la calle Macarella. Este último es el que se hace de forma habitual por ser algo más corto. Cualquiera de los dos es un placer recorrerlos, entre huertos de naranjos. Mucho mejor hacerlos a pie estando vivos que no hacerlo tras el coche fúnebre. Pero así son los caminos que nos llevan al más allá.
Si decíamos que Bonrepòs es un lugar tranquilo, relativamente fácil para aparcar el coche y limpio, Mirambell es mucho más de todo. Podemos llegar allí por el carrer del Mig que desemboca en la Plaça de Sant Ferrán. Desde allí encontramos media docena de calles mal contadas y dos plazas. El conjunto es prácticamente peatonal. Vuelvo a insistir con la limpieza y los rincones decorados con plantas en macetas, que los propios vecinos se encargan de cuidar. Preciosas y cuidadas calles: de la Barraca, Baixada de Carpesa, dels Moriscos o la pequeña plaza con la humilde Ermita de Sant Joan Baptista y su espadaña.
Nos despedimos de este pueblo, su huerta y su esmerada quietud, con una impresión tan positiva como inesperada. A veces sentí la sensación de que estaba en un lugar muy diferente y alejado de aquí. Sólo al volver al tráfico de la carretera me he dado cuenta de que volvía a lo de siempre.

Pàgina 6 de 2780