Es reuneix el jurat encarregat de triar la proposta per a la intervenció en aquest element patrimonial, declarat Bé de Rellevància Local
L'Ajuntament de Quart de Poblet és molt conscient de la importància de conservar i protegir el patrimoni històric i cultural del seu municipi. Per això, un jurat compost per personal tècnic ha celebrat una sessió amb l'objectiu de triar una proposta per a la intervenció del refugi antiaeri més complex de la localitat, situat en la Plaça de la Creu.
Aquest jurat ha sigut presidit per Cristina Mora Luján, regidora de Cultura, Patrimoni Local i Turisme. Han format part del mateix Vicenta Mª Ortiz Tarín i Teresa Jiménez Valero, arquitectes tècniques municipals; José Mª Chamorro Novillo, enginyer tècnic d'Obres Públiques; Santiago Vañó Candeal, tècnic de Patrimoni Local i Turisme; Málek Mureu Mateu, vicepresident del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València; Francisco Taberner Pastor, arquitecte de reconegut prestigi proposat pel Col·legi Territorial d'Arquitectes de València i Antonio Martínez Morales, arquitecte i coordinador de l'Oficina de Concursos del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València, qui ha exercit de secretari.
Durant la reunió, s'han valorat diversos aspectes dels set projectes que es van presentar a concurs, destacant l'alt nivell de totes les propostes. Amb aquesta actuació, es dotarà a l'espai d'unes característiques que permeten realitzar visites de manera segura, acostant així les memòries de Quart de Poblet a la societat. A més, es preveu una remodelació de la plaça en la qual se situa per a instal·lar mobiliari urbà, convertint-la en un punt de trobada per a tots els quarteros i quarteras.
Aquest refugi, declarat Bé de Rellevància Local, va ser construït durant la Guerra Civily recorda a una de les èpoques més difícils de la història recent del municipi. A causa de la seua proximitat a la ciutat de València, una de les últimes capitals de les II República, el poble es va convertir en objectiu dels bombardejos realitzats per l'exèrcit italià que va prestar el seu suport a Francisco Franco. Després de finalitzar la guerra, es va inutilitzar amb sediments i terra fins a ser redescobert per un grup de voluntaris en els anys 80.
