Després del recompte del vot municipal en les 266 localitats de la província, els populars sumen cinc diputats més que en l'anterior legislatura, els socialistes perden un, Compromís perd dos, Vox guanya un i La Vall conserva el seu. Ciudadanos es queda fora

 

Amb el 100% del vot escrutat de les eleccions municipals a la província de València, en espera de confirmació oficial del recompte, la suma dels sufragis obtinguts per cadascuna de les formacions polítiques que han presentat candidatura en els 266 municipis de la província permetrà al PP tindre 13 diputats en la Diputació de València, mentre que el PSOE tindrà 12, Compromís tres, Vox dos i La Vall ens Uneix un, quedant sense representació provincial Ciudadanos.

 

En comparació amb la composició de la Diputació eixida de les urnes en 2019, amb 31 diputades i diputats que han exercit la seua responsabilitat en els últims quatre anys, el PP disposarà de cinc representants més en la corporació provincial; mentre que el PSOE tindrà un menys. A més, Compromís perd dos escons, Vox suma un al qual ja tenia, La Vall ens Uneix manté el seu representant provincial i Ciudadanos ix de la Diputació en perdre els tres diputats amb els quals comptava.

 

Partits judicials

Si tenim en compte els nou partits judicials i el repartiment de les diputades i diputats en cadascun d'ells, a València, amb 18 diputats en joc, el PP tindrà set representants enfront dels quatre de l'anterior legislatura; el PSOE manté els seus sis escons; Compromís perd un i es queda amb tres; Vox suma un diputat al qual ja tenia i tindrà dos representants en la Diputació i ix Ciutadans.

 

Quant a la resta de partits judicials, a Alzira el PSOE conserva el seu diputat i el PP es queda amb el que tenia Compromís; a Requena, els populars guanyen el diputat que es va emportar el PSOE fa quatre anys; a Sueca, el PSOE manté l'escó; Ontinyent el continua conservant La Vall ens Uneix; i en els partits judicials de Gandia, Llíria, Sagunt i Xàtiva es mantenen un diputat per al PSOE i un altre per al PP.

 

Després de la constitució dels ajuntaments de la província i la presa de possessió dels alcaldes i alcaldesses d'este nou període legislatiu, prevista per al 17 de juny, la Diputació serà l'última institució a formar-se i donar inici a la nova legislatura, en un període que abasta des de finals de juny fins a mitjan juliol.

L'Escola Taller Opcions Quart 2023 inclou formació en especialitats d'alta ocupabilitat

La duració inicial és de 6 mesos, prorrogable un any més


L'Ajuntament de Quart de Poblet ha contractat 35 persones desocupades gràcies al nou projecte d'Escola Taller "Et Formem: Opcions Quart 2023". Amb aquesta iniciativa, el consistori fomenta l'ocupabilitat i la inclusió laboral a persones en risc d'exclusió social o de vulnerabilitat davant l'accés a obtindre una ocupació. El departament de Promoció Econòmica i Ocupació ha sol·licitat aquest programa a Labora i el Fons Social Europeu +, que financen aquest nou pla d'ocupació per a veïns desocupats.
Amb aquest programa es podrà obtindre certificats de professionalitat per al desenvolupament professional en especialitats de difícil cobertura com a Muntatge i manteniment d'instal·lacions solars tèrmiques, obra de paleta i instal·lació i manteniment de jardins i zones verdes. Les modalitats formatives s'han triat per a afavorir la integració de professions amb alta ocupació en l'entorn i tenint en compte les necessitats d'adaptar i millorar els espais públics de Quart de Poblet. Així, l'alumnat, a més d'aprendre, aplicarà els seus coneixements en actuacions com a millora i manteniment de parcs i jardins municipals, treballs d'obra en instal·lacions públiques e com a intervencions puntuals en lampisteria, calefacció i climatització de col·legis i centres públics. Tot això coordinat amb els equips de la Brigada Municipal, Oficina Tècnica i el Centre d'Ocupació i Desenvolupament.
L'Escola Taller té una duració inicial de sis mesos amb una possible prorroga d'un any més, la qual cosa sumaria un total de 18 mesos. A més, els i les participants cotitzen per a la prestació per desocupació i per a la jubilació. Aquesta iniciativa cobreix, d'una banda, la demanda de personal del teixit empresarial i, per una altra, promou la professionalització de les persones a la recerca d'ocupació, millorant les seues possibilitats. L'objectiu és potenciar el binomi formació-empresa per a consolidar models de la formació professional dual més actual i amb millors resultats.

Comptant amb una inversió de 1,8 milions, l'Ajuntament de Burjassot ha donat inici a les obres per a rehabilitar 108 habitatges del barri dels 613 habitatges. En aquest projecte s'engloben també les obres de reurbanització de la zona dins del Pla estatal d'Ajudes a la Rehabilitació d'Habitatges, Reedificació i Reurbanització en Àrees de Regeneració i Renovació Urbana i Rural (ARRUR)

Les ajudes del programa ARRUR estan destinades a millorar l'accessibilitat tant dels habitatges individuals com de les comunitats de persones propietàries i inquilines, impulsar la regeneració i renovació urbana del barri, i millorar les condicions paisatgístiques i d'urbanització de l'espai ocupat per les zones d'estacionament.

Burjassot disposarà, per a poder realitzar l'obra, d'1.835.921 euros, 940.706 euros del Ministeri de Foment i 114.457 euros de la Generalitat Valenciana per a procedir al desenvolupament d'aquestes.

Gràcies a aquesta intervenció, el barri serà accessible, millorant les seues condicions d'urbanització i, amb això, que els seus residents puguen gaudir d'espais agradables de convivència, més zones verdes i espècies arbòries.

L'organisme aprova també una modificació de crèdits per a cobrir algunes obres de millora en el CEIP Ausiàs March no incloses en Edificant

L'Ajuntament d'Alboraia ha dut a terme l'últim Ple Municipal ordinari de la legislatura en el qual va aprovar dos assumptes per unanimitat. D'aquesta manera, es van designar els festius locals de 2024, que seran el 8 d'abril, dia de Sant Vicent, i el 10 de juliol, Sant Cristòfol, patró de la localitat, recuperant les dates habituals després de l'excepció del Dia de Peixets d'enguany amb motiu del 675 aniversari.

L'organisme va aprovar també una modificació de crèdits per a cobrir excessos de mesurament i algunes obres de millora per al CEIP Ausiàs March no incloses en el projecte sufragat pel Pla Edificant de la Generalitat Valenciana i que es va necessitar escometre per a acabar correctament la reforma del centre educatiu. Amb Edificant, la Conselleria ha invertit en les obres més de 800.000 euros i l'Ajuntament d'Alboraia, al voltant de 100.000 euros més per a millores no incloses inicialment.

Les noves motocicletes s'incorporaran a la Unitat de Barri, composta per patrulles especialitzades en els diferents barris de Paterna, que treballen sempre en les mateixes zones i estan en contacte amb les necessitats dels veïns i veïnes de cada àrea urbana

La Tinenta Alcalde de Seguretat, Nuria Campos, ha indicat que “la renovació del parc de vehicles policials al costat de la instal·lació de 450 càmeres de videovigilància per tota la ciutat i la renovació de tot l'enllumenat públic per tecnologia Led situa a Paterna com un dels municipis més segurs de la Comunitat Valenciana”


L'Ajuntament de Paterna ha adquirit 12 noves motos, que s'incorporen a la flota de vehicles de la Policia Local de Paterna, per a continuar millorant el servei que els agents ofereixen als veïns i veïnes de la ciutat.

Les noves motocicletes s'incorporaran a la Unitat de Barri, composta per patrulles especialitzades en els diferents barris de Paterna, que treballen sempre en les mateixes zones i estan en contacte amb els problemes i necessitats dels veïns i veïnes de cadascuna d'aquestes zones.

L'adquisició d'aquests 12 vehicles, que estan equipats amb prioritaris lluminosos i acústics (llums i sirenes) i maletes portaobjectes, ha suposat una inversió de 141.906 euros i se sumen al parc mòbil de 36 vehicles amb el qual compta actualment la Policia Local de Paterna, i la renovació de la qual també està prevista amb l'adquisició de diversos vehicles SUV híbrids i tres furgonetes per a la Unitat d'Atestats, Unitat Canina i Unitat de Drons, actualitzant i millorant el parc mòbil policial i apostant per vehicles més sostenibles.

La Tinenta Alcalde de Seguretat, Nuria Campos, ha indicat que “la renovació d'aquestes motos forma part del pla de millora de recursos i mitjans del cos de la Policia Local, en el qual hem invertit durant aquests últims 8 anys més de 5,4 milions d'euros amb l'adquisició d'uniformes reciclables, jupetins, emissores, pistoles táser, entre altres mitjans”.

“Aquesta renovació i ampliació de la flota de vehicles se suma a la xarxa 450 de càmeres de videovigilància que hem instal·lat per tota la ciutat i a la renovació de tot l'enllumenat públic per tecnologia Led, actuacions que han aconseguit situar a Paterna com un dels municipis més segurs de la Comunitat Valenciana”, ha recordat Campos.

La primera turborrotonda executada en carreteres de la Comunitat se situa a l'eixida del pont de Manises i possibilita la circulació simultània de vehicles procedents dels dos municipis, evitant així retencions

 

La Diputació de València ha posat en servei la turborrotonda que agilitza l'accés a la V-30 des de Manises i Paterna. Les obres, amb un pressupost superior als 200.000 euros, es van iniciar fa dos mesos amb l'objectiu de remodelar la glorieta situada en el punt quilomètric 0,2 de la CV-371 entre els dos municipis, evitant així les retencions diàries que es produïxen a Manises, a causa de la prioritat de pas del trànsit procedent de Paterna.

 

Els treballs en la glorieta de la CV-371 s'han estudiat de manera conjunta amb el Ministeri de Foment, ja que l'enllaç amb la V-30 afecta a carreteres provincials i estatals. L'obra inclou l'ampliació de carrils existents i la construcció de trams de nova plataforma, així com la repavimentació i millora del ferm i el canvi de la senyalització horitzontal i vertical.

 

La primera turborrotonda executada en carreteres de la Comunitat se situa a l'eixida del pont de Manises, el municipi més afectat per les retencions de trànsit que es registren en hores punta i que ha reivindicat en diferents ocasions la cerca d'una solució per a alleujar l'accés a la V-30. L'actuació possibilita l'accés i la circulació simultània de vehicles procedents tant de Manises com de Paterna, que podran eixir en paral·lel de la nova infraestructura per a incorporar-se a la V-30.

 

La intervenció garantix l'itinerari per als vianants i ciclistes mitjançant l'execució de sengles passos de vianants tant a l'entrada com a l'eixida de la turborrotonda.

Milloren la visibilitat i adverteixen de perill d'accidents


L'Ajuntament de Manises ha instal·lat més de 80 captafar s al llarg de tot el terme municipal amb la finalitat de millorar la seguretat dels vianants en algunes zones. S'han invertit quasi 6000 € en aquests dispositius que s'han situat en zones de major trànsit per als vianants

El captafar LED és una balisa lluminosa ultrafina, totalment autònoma i de gran lluminositat, que s'activa per cèl·lula quan detecta falta de llum en la zona. Són dispositius de càrrega solar per tant, són altament ecològics en utilitzar energia renovable.

La instal·lació d'aquests dispositius facilita la visibilitat i adverteix de perill d'accidents en determinades zones, com poden ser els passos de vianants, els carrils bici o zones amb major risc d'atropellament. 

Aquesta infraestructura hidràulica està declarada BIC des del 2006


L'Ajuntament de Manises està en tràmits per a arribar a una acord amb els propietaris de l'aqüeducte dels Arcs de Manises amb la finalitat de fer efectiva la cessió d'aquest monument al consistori.


Recordem que aquesta infraestructura està declarada com a Bé d'Interés Cultural (BIC) des de l'any 2006 i, fins ara, era propietat de la Comunitat de Regants de la Séquia de Benàger i Faitanar i de la Comunitat de Regants de la Séquia de Quart.


És voluntat d'aquest equip de govern adquirir la propietat de l'aqüeducte de “Els Arcs” amb la pretensió d'assegurar la conservació i posada en valor d'aquest BIC i per a això, després de la realització dels diferents estudis requerits, un dels primer passos a seguir és la cessió de la infraestructura, procés que s'està gestionant actualment.


L'aqüeducte posseeix un valor inqüestionable i, després de la donació, hauria de ser posat en el seu adequat context històric, social i cultural mitjançant el desenvolupament d'un pla de gestió cultural del monument.


En el moment s'assumisca de manera definitiva la propietat del monument, s'obri una porta a poder accedir a les nombroses ajudes existents per a la conservació del patrimoni històric.


Part de la degradació de la base del monument està produïda per l'aigua procedent de l'evacuació d'aigües que prové de l'aeroport de Manises. S'han mantingut nombroses reunions tant amb l'aeroport com amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la subdelegació de govern amb la finalitat de trobar una solució a aquest problema.

 


ANTECEDENTS HISTÒRICS
L'aqüeducte posseeix un extraordinari valor històric, arquitectònic i etnològic per formar part d'una xarxa d'enginyeria hidràulica representativa d'una forma d'assentament humà, d'intervenció en l'entorn i explotació dels seus recursos que s'ha vingut produint a la Vega de València des de la romanització. 

 

L'obra original de l'Aqüeducte és una sèrie regular de vint-i-huit arcs de mig punt amb un traçat fonamentalment rectilini que descriu una lleugera corba oposada al pendent del barranc en el qual se situa. La seua longitud total és d'aproximadament 230 m. Es distingeixen tres sèries d'arcades consecutives determinades per les dimensions dels seus arcs. Al sud, un grup de quatre voltes, i al nord altre de tres, presenten una elevació major que el conjunt central. Aquest es troba format per les restants vint-i-una, compensant la diferència de nivell per mitjà d'un recrescut de formigó de calç amb blocs desiguals de pedra disposats en filades més o menys regulars.
Els pilars són de planta rectangular, amb unes dimensions mitjanes entre 130 i 150 cm. d'amplària i 370 i 390 d'altura. Estan sòlidament construïts amb blocs mitjans de pedra calcària de manera irregular travats amb morter de calç. De desenvolupament lleugerament troncopiramidal, els sondejos duts a terme demostren que en la seua fonamentació presenten una sabata irregular d'entre 15 i 40 cm. d'altura formada amb blocs i morter.

Els arcs estan construïts amb lloses irregulars de calcària disposades a manera de dovelles, presentant unes dimensions poc regulars. La llum mitjana oscil·la entre els 325 i els 450 cm., depenent de les desigualtats constructives i les voluminoses deformitats de les concrecions provocades per filtració de les aigües.
El monument amb la seua séquia ocupa una superfície lineal de 215 metres i el seu ample té una mitjana de 5 metres pel que la seua superfície aproximada és de 1.075 metres quadrats, si bé cadastralment se li adjudica major cabuda ja que presenta uns amples diferents entre 8 metres i 5 metres. 

Pàgina 2 de 2920