Un mercat artesanal i fira d'atraccions a Albal per Sant Blai

Arriba una nova edició de la Fira de Sant Blai a Albal. Del 29 de gener al 17 de febrer, aquesta localitat de València s'ompli d'activitats per a tots els públics, gràcies a una extensa programació en la qual no faltarà la fira d'artesania i la fira d'atraccions, així com tallers i exhibicions. Descobreix tota la programació de Sant Blai a Albal 2023.

Serà aquest divendres, 3 de febrer, quan s'inaugure el Mercat d'Artesania a Albal a les 18.00 hores. En aqueix mateix moment, obriran també les seues portes tant la Fira d'Atraccions, com la Fira del Comerç Local. Totes aquestes fires se situaran en l'avinguda Corts Valencianes i carrer Jaume I d'Albal. Enguany, hi haurà més de 45 expositors. I és que es tracta d'un esdeveniment que ja està més que consolidat i on, a més de conéixer els comerços locals, podràs trobar una infinitat de productes artesanals, així com gastronomia.

Els dies grans de la festivitat de Sant Blai d'Albal seran el 3, 4 i 5 de febrer. D'aquesta manera, es realitzaran diferents activitats, com el campionat de switch, el Quiz ‘El nostre poble’ i el concert de la Coral Polifònica Santa Anna, el dissabte 4 de febrer; així com animació infantil i campionat d'escacs, el diumenge 5 de febrer.

Però això no és tot, ja que al llarg d'aquests dies, Albal celebrarà actes com la benedicció d'animals, un campionat de pesca i, per descomptat, espectacles de màgia, exhibicions de ball, la Dansà Popular per Sant Blai o campionats de pàdel i petanca, entre altres.

Finalment, cal destacar que el pròxim 12 de febrer serà el torn de la romeria a l'ermita de Santa Anna i concurs de paelles a les 12.00 hores; mentre que el 17 de febrer, els carrers d'Albal s'ompliran de festa amb la cercavila de Carnestoltes.

Solucionar un problema històric d’evacuació d’aigües residuals ha sigut l’objecte del conveni que se subscriurà entre l’Ajuntament d’Albal i l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR). L’execució de dos col·lectors generals per al terme municipal compta amb una inversió de 2,5 milions d’euros, de les previstes en el Pla Especial d’Evacuació de Pluvials i Obres Complementàries de Sanejament.

Els termes de l’esborrany del conveni es van definir divendres passat 21 d’octubre entre l’alcalde Ramón Marí, l’enginyer tècnic d’Obres Públiques Municipal, Óscar González, Montserrat Real i Juan Ángel Conca, tècnica de la Subdirecció General de Personal i Règim Econòmic Financer i el gerent de l’EPSAR, respectivament. L’obra serà sufragada al 90% per l’Entitat Pública de Sanejament, aportant el consistori el 10% restant.

Els col·lectors es construiran en la part Est del municipi cap al col·lector oest, que discorre paral·lel a la Pista de Silla pel costat de l’Albufera i venen a solucionar el dèficit de capacitat d’evacuació d’aigües residuals en el nucli urbà i que garanteix al seu torn que siguen correctament depurades. El col·lector general centre equilibrarà els abocaments del municipi garantint la seua correcta incorporació al col·lector oest que connecta les aigües residuals de L’Horta Sud amb l’estació depuradora d’aigües residuals de Pinedo, “Permetent que la totalitat de les aigües residuals generades tinguen els tractaments de depuració adequats i no es produïsquen abocaments eventuals en situacions de pluja intensa”, ha explicat el primer edil qui ha mostrat la seua satisfacció per donar solució a un problema històric per a Albal.

Informa Nou Horta. Albal

La Diputació de València, a través de l'àrea d'Igualtat que dirigix Eli García, ha reconegut el treball i la implicació en la lluita contra la prostitució i l'ajuda a les dones víctimes de tràfic de l'Ajuntament d'Albal, el Front Abolicionista i de la institució Vila Teresita en la setena edició dels Premis Celia Amorós, en la qual també han sigut premiades Amparo Mañés en la categoria de reconeixement professional i personal per la seua trajectòria en el món universitari; i la fotògrafa Concha Martínez Giménez a títol pòstum.

La gala de lliurament dels Celia Amorós tindrà lloc el pròxim 18 de novembre a les 18 hores a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència. Un any més, el comité d'expertes de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació ha seleccionat a les premiades i premiats entre les diferents candidatures, en una edició en la qual tres dels cinc premis han reconegut el treball en la lluita contra la prostitució i el tràfic de dones.

És el cas de l'Ajuntament d'Albal, guanyador en la categoria d'ajuntaments per ser pioner en l'aprovació d'una ordenança per a lluitar contra la prostitució i a través de la qual són multats els clients d'estes dones. Se suma així als consistoris de Gandia, Quart de Poblet, Xirivella, Xàtiva i Picassent, premiats en les passades edicions.



Associació i programa

En la categoria d'associacions, el Front Abolicionista del País Valencià s'ha imposat gràcies al seu paper actiu en la lluita contra el tràfic de dones i per sensibilitzar i reivindicar l'abolició de la prostitució, així com la inserció laboral, social i personal de les dones en situació de prostitució. El Front Abolicionista se suma a la nòmina d'associacions premiades en anteriors edicions, cas de Por ti Mujer, CAVES, Alanna, Associació per la Coeducació i les associacions de Dones Separades i Divorciades de València.

Quant a la categoria de programes, la candidatura de Villa Teresita ha sigut reconeguda per la seua labor en defensa de les dones víctimes de la prostitució, a les quals acullen en la seua xarxa de cases d'acolliment i els oferixen un acompanyament i una alternativa per a eixir de la situació d'exclusió. Este projecte obté l'esment que en el seu moment van tindre els programes ‘El latido de las mariposas, Ser Mujer.es i Sororidad Serranía del col·lectiu Hilando Vidas, i la comissió per a la sensibilització contra la violència de gènere de l'Hospital La Fe.

Trajectòries personals i professionals

Amparo Mañés recollirà el seu premi en la categoria de reconeixement personal i professional, després anterior edicions preiaren a la diputada Rosa Peris; Estefanía Navarrete, coordinadora del grup Gamma de la Policia Local de València, i Mª Ángeles Merino i Carla Mercé, de la Unitat de Violència sobre la Dona de la Delegació del Govern de la Comunitat; així com de la jurista Pilar Gil Cabedo, el magistrat José Luis Mendoza, la fiscal Rosa Guiralt i Julia Sevilla, primera dona professora titular en Dret Constitucional a Espanya.

Amparo Mañés es va convertir en la primera dona gerent del sistema universitari valencià, i des del principi de la seua carrera universitària ha contribuït a la promoció de la igualtat, intentant aconseguir una Universitat més justa i responsable socialment, clau per a aconseguir la igualtat plena entre homes i dones.

Finalment, en la setena edició s'ha inclòs el premi Celia Amorós a títol pòstum, que ha recaigut en la fotògrafa i activista valenciana Concha Martínez Giménez, creadora de la web Agenda Feminista.

Informa Nou Horta. València

Les campanes de la parròquia La nostra Senyora dels Àngels van tornar a sonar després de cinc mesos, és el temps en el qual han estat fora del seu hàbitat, la històrica parròquia local. Els treballs van estar en mans de l'empresa Rellotges i Campanes Monumentals. Per a celebrar la volta, les parròquies van organitzar un sopar fraternal que ha recaptat fons per a sufragar les despeses dels treballs que han ascendit a 31.000 euros i que han rebut una aportació municipal de 6.000 euros per part de l'Ajuntament, a través del conveni signat hui entre l'alcalde Ramón Marí i el rector local Engraci Bataller.

Una festa per a celebrar la volta de les campanes
A finals de juliol va tindre lloc la celebració del retorn de les quatre campanes que coronen de nou l'església després de ser beneïdes per Engraci Bataller. L'acte va comptar amb la col·laboració dels Mestres Campaners de València que van dirigir un concert de campanes i on es va poder apreciar la completa restauració que ha retornat el so i l'essència de les campanes, sent la més antiga de 1778. Els treballs eren necessaris perquè s'havia detectat un important desgast des que en els anys 70 es va produir el procés d'automatització dels tocs. Amb l'actuació s'ha recuperat el so, lluentor i color original, s'han substituït els jous de ferro per uns de manera similar als originals i es van canviar els motors per uns elèctrics, que simulen tocs manuals i que permetran que siguen tocades de manera manual.

De les quatre campanes que han sigut restaurades la més gran es diu ‘Mare de Déu dels Àngels’ i va ser fosa en 1778 per Bartolomé Borrás, té 98 centímetres de diàmetre i pes 550 quilos. ‘Santa Anna i santa Bàrbara’ és per edat i grandària la següent. Va ser fosa per Ferrer en 1890 i té 82 centímetres de diàmetre i un pes de 320 quilos. A ella li segueix la campana que porta per nom ‘Sant Josep i santa Teresa’, fosa en 1924 pels Germans Roses, té un diàmetre de 70 centímetres i pes 200 quilos. La més jove, amb prop de 100 quilos, és ‘Santa Juliana’, fosa per Salvador Manclús en 1987 i amb un diàmetre de 56 centímetres.

La Parròquia es va concloure en 1697, encara que posteriorment es van afegir els altars, la capella del Sagrari, el nínxol dedicat a l'advocació titular i el campanar construït en 17333. Està declarat Bé de Rellevància Local i inclòs en el Catàleg de Béns i espais Protegits del Pla General d'Albal, constituint un dels elements referencials del patrimoni historicoartístic de la localitat, "per la qual cosa la restauració redunda en benefici del municipi en contribuir a millorar el patrimoni d'aquest", remarca el primer edil.

Informa Nou Horta. Albal

La Federació d'Entitats Culturals Andaluses de la Comunitat Valenciana (FECACV), amb la col·laboració de l'Associació Cultural Andalusa d'Albal (ACA Albal) i l'Ajuntament que presidix Ramón Marí, han culminat amb els actes programats amb motiu del 9 d'Octubre, a la Casa de Cultura. Va celebrar-se ahir diumenge amb un auditori ple de gom a gom que van disfrutar de l'espectacular homenatge al Dia de la Comunitat Valenciana, barrejant el cant i ball andalús, valencià i albalenc.

Penyes flamenques, germandats rocieres, associacions, així com cases i centres andalusos de la Comunitat Valenciana s'han donat cita al poble per a celebrar la festa dels valencians i valencianes. Presidint la jornada va estar l'alcalde de la localitat, juntament amb el Secretari Autonòmic de Transparència i Participació, Antoni Llorente, juntament amb la presidenta de FECA, Puri Torres i la regina de l'entitat Estrella Peiró Llorente i la dama Leire Villarrazo.

El cor rocier 'Sendero Andaluz' del col·lectiu local presidit per Josefina Benjumea, ha actuat amb motiu de la reunió, una de les moltes activitats que engloben l'homenatge de l'associacionisme andalús en l'autonomia. Actuacions de grups de rondalla, dansaes valencianes, quadres de ball flamenc o jotes aragoneses han completat el programa, que també ha comptat amb la participació de la bailaora Lydia Reyes, amb Juanma Maya al cante al toc de Juan De Pilar.

Informa Nou Horta. Albal

Albal ha viscut altra nit d’emocions amb el lliurament del setè Premi Poble d’Albal 2022, que en esta ocasió l’Ajuntament ha atorgat al músic, mestre i folklorista Fermin Pardo. L’esdeveniment s’emmarca en la celebració del 9 d’Octubre promoguda pel consistori des de 2015, i que ve a subratllar el paper de persones i institucions que contribueixen amb la seva llavor al bon nom de la localitat.

La distinció institucional va ser aprovada, per unanimitat del plenari, sent elevada a proposta del Govern Local. L’edició de 2022 ha premiat el legat i la contribució de Fermin Pardo a la cultura valenciana i més concretament a la local. I ara ve la vinculació i els seus gestos amb el nostre poble. Segons ha documentat recentment el Grup de Danses d’Albal La Murta en un estudi, Fermin va recuperar «Les valencianes d’Albal» o «Bolero d’Albal», allà pels anys setanta i que estan documentades a la meitat del segle XX. També va ser mestre en el col·legi públic Juan Esteve, on ensenyava a ballar les danses als seus alumnes entre el 1977 i el 1984, un fet que va contribuir a la recuperació de la festa del Corpus de la ciutat de València. “Ha estat una revolució per al poble, ha significat un abans i un després per a la cultura del nostre poble”, va dir el primer edil en el seu discurs.

Fermin Pardo té un currículum molt estès, es tracta d’un home que estima com ningú el folklore autonòmic i que ha contagiat amb gràcia als que han tingut oportunitat de tindre-ho a prop. És un dels màxims especialistes en música tradicional valenciana, nascut a la pedania requenenca d’Hortunas, ha fet una àmplia tasca de recuperació dels elements culturals valencians, que van més enllà de la música i que assegura continuar recuperant als seus 77 anys.

La seva trajectòria professional ha estat també marcada en la dècada dels anys 70 i 80 per la fundació del grup Alimara de la Societat Coral El Micalet de València, del Col·lectiu d’Estudis Folklòrics Rebombori i del Grup d’Estudis Folklòrics de la Portera (Requena). A més, en 1986, va participar en la fundació del Grup de Restauració de València amb altres persones expertes en música i coreografia autonòmica.

Fermin Pardo és Fill Predilecte de Requena des de 2011 i en 1994 va ser nomenat Cronista Oficial del municipi, on també va ser president del Centre d’Estudis Requenencs i director de la Secció d’Etnologia del Museu Municipal de Requena. La seva dedicació també va ser present amb dos programes a les ones, «Cantessis vells» i “De festa en festa»en Ràdio Requena, l’emissora del seu poble, i “La Dansà”, a Ràdio Nacional d’Espanya (RNE). El vincle amb la seva terra culmina amb la donació de tot el seu fons sonor.

L’endemà del seu pas per Albal, l’homenatjat va replegar de mans del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, l’Alta Distinció dels Premis Nou d’Octubre 2022, pels mateixos motius.

La Casa de Cultura alçada en peu
La Gala d’Albal va celebrar-se dissabte 8 d’octubre a la Casa de Cultura que va comptar amb la presència d’antics alumnes del professor Pardo, que no dubtaren a acompanyar-lo.

Va estar presidida per l’alcalde Ramón Marí i el regidor de Cultura, David Ramon i el suport de tota la corporació i de la regidora de Turisme i Cultura, María José Martin, que s’alçaren de les cadires per aplaudir emocionats el guardó.

Un emocionat Fermin Pardo replegava la més alta distinció de la institució local, mostrant el seu apego i un record intacte de tot el que ha viscut a Albal. Al seu discurs d’agraïment va contar que és habitual rebre a la seua casa a antics alumnes del col·legi Juan Esteve, que habitualment el visiten en l’aldea de Requena on viu i va nàixer. “He viscut coses molt entranyables, especials i boniques a este poble”, va assegurar a les seues paraules on va voler destacar que havia trobat un Albal molt canviat, “feia molt de temps que no veia i he vist una transformació molt gran”.

La localitat estrena “El Dotze i l’u d’Albal”
L’acte commemorativa també va servir per a estrenar l’adaptació de la inèdita “El Dotze i l’u d’Albal” interpretada per l’artista local i autor de la lletra “Pixurri” i el Ball a càrrec del Grup de Danses d’Albal La Murta i que va comptar amb la col·laboració de Pedro Garcia. L’entitat cultural també ha volgut fer un agraïment col·lectiu a Vicent Carrasco, mestre de rondaia i compositor de la peça i al cofundador del Grup Alimara i actual director artístic, Vicent Carrasco.

Ofrena a Jaume I
Amb motiu de la Festivitat del Dia de la Comunitat Valenciana, el consistori va realitzar una ofrena floral a l’estàtua de Jaume I que es va col·locar recentment enfront de la torre àrab. El gest institucional va estar presidit per l’alcalde Ramón Marí i el regidor de Cultura David Ramon, acompanyats del Grup de Danses d’Albal La Murta i de José Manuel Martínez Rosaleny ‘Pixurri’, l’artista que ha fet l’escultura.

Informa Nou Horta. Albal

La comissió de seguiment de les obres del projecte ferroviari es va reunir este passat dimarts 27 de setembre a l’Ajuntament d’Albal on els seus membres van posar en comú l’estat de les obres que s’executen des de 2020. La comitiva està presidida per l’alcalde Ramón Marí, el subdirector d’estacions Est d’ADIF Juan Bautista López i Antonio López director tècnic de l’obra d’ADIF, que al costat de l’enginyer municipal Óscar González fan seguiment permanent dels treballs. Ahir mateix, l’enginyer municipal es va retrobar en l’estació amb Miguel Carbajal arquitecte tècnic, per a certificar el reinici de les obres en els pròxims dies. Progressivament, les màquines i els treballadors tornaran a ocupar l’espai per a encarar el tram final de l’execució que està molt avançada, en fase d’acabats i neteja, restant també els treballs de pavimentació exterior, jardineria i escomesa elèctrica, des del centre de transformació situat en el polígon annex.

El projecte es trobava paralitzat a causa de la modificació del projecte en detectar-se un increment del nivell freàtic del subsol on es construïa el pas inferior i que va alentir els treballs d’excavació, este va ser el fet que va obligar adaptar el projecte constructiu, han explicat fonts municipals.

L’aparcament dissuasiu estarà operatiu en 2023
La Generalitat Valenciana va confirmar la licitació de les obres del pàrquing, el primer de la xarxa que el govern autonòmic vol crear en l’àrea metropolitana de València. L’estacionament ocuparà una superfície de quasi 16.000 metres quadrats i tindrà prop de 125 places, encara que en el futur podria ampliar-se. El projecte també contempla la creació d’itineraris per als vianants per a accedir a l’estació de Rodalia d’Albal.

El que es construirà al costat de l’estació de Rodalia de Renfe d’Albal serà el primer dels 17 aparcaments d’esta xarxa que la Generalitat té previst amb la finalitat d’afavorir l’ús del transport públic en l’àrea metropolitana de la capital autonòmica. Les obres han eixit a licitació per un import de poc més de 600.000 euros i amb un termini d’execució previst de sis mesos, per la qual cosa podria estar operatiu al llarg de l’any que ve.

Este tipus d’estacionaments tracten de fomentar que els usuaris deixen en ells els seus vehicles i després agafen el tren o el metre per a desplaçar-se a València o per la seua àrea metropolitana. Però no sols estaran orientats als cotxes sinó que també oferiran places per a motos, bicicletes o patinets elèctrics.

Informa Nou Horta. Albal

David Esteve és el propietari de la pastisseria que porta el seu nom i amb domicili fiscal al carrer Borriana de València, el jove és d’Albal i per això ha volgut compartir amb el poble el seu nou triomf professional. David va rebre la telefonada d’Oriol Portabella, ambaixador d’IRCA Academy per a comunicar-li que ha quedat entre els deu millors creadors de panettone en la preselecció del concurs nacional organitzada per esta empresa catalana. Esta gesta li permet participar en la final que se celebra el pròxim 7 de novembre en el marc de la fira “Murcia Gastronòmica 2022”.

David Esteve no ha dubtat a traslladar la notícia al Departament de Comunicació de l’Ajuntament d’Albal perquè actue d’altaveu entre els seus veïns i veïnes, “em sent molt secundat i volgut pel meu poble, on a més viu bona part de la meua família, per això m’agrada compartir amb tots la meua enorme alegria”, ha manifestat el mestre del dolç artesà.

Un panettone amb sabor albalenc

David Esteve ha participat amb un panettone de 1kg, segons ha explicat inclou ingredients locals, tal com exigia el concurs; entre ells: passes, taronja confitada i, com no podia ser d’una altra manera, el dolç s’ha realitzat amb el producte autòcton d’Albal, moniato taronja i morat, que ha confitat a baixa temperatura amb moscatell. Els tres primers guanyadors opten a un premi d’entre 550 i 1.000 euros, així com l’obtenció d’un curs amb Omar Busi en Milà.

L’alcalde Ramón Marí ha felicitat el jove en les seues xarxes socials i li ha desitjat sort en el concurs estatal que tindrà lloc en poc més de dos mesos. Pròximament tornarà a rebre-ho en el seu despatx per a felicitar-lo per un altre premi del seu ampli palmarés, “amb el qual exporta el bon nom d’Albal”, ha manifestat orgullós el primer edil.

L’amor pel seu treball i pel seu poble és evident. David Esteve ha estret llaços empresarials amb altres empresaris excel·lents d’Albal. El juny passat va iniciar una col·laboració amb Blas Lozano, del restaurant Burguer L’Horta que va incloure en la seua carta una hamburguesa revestida amb el producte estrela del pastisser, la seua ensaïmada “Maretes”, “una simbiosi deliciosa”, afirmen els que han tingut el gust de provar-la.

Caldrà esperar al 7 de novembre per a conéixer al creador del millor panettone d’Espanya, “que esperem que siga el nostre ambaixador David Esteve”, li ha desitjat Ramón Marí.

Informa Nou Horta. Albal

L’escultura, obra de l’artista albalenc José Manuel Martínez Rosaleny ‘Pixurri’, ha estat inaugurada en un moment molt especial per a localitat, que es troba celebrant les seues Festes Patronals en honor a Santa Anna.

L’alcalde de la població Ramón Marí al costat del regidor de Cultura David Ramón i l’escultor local han sigut els encarregats de revelar el resultat final enfront de veïns, veïnes i membres de la corporació municipal.

El projecte, amb una inversió de 15.000 euros, té 95 cm d’alçada i versiona al conqueridor amb caràcter majestuós i imponent. La figura s’ha materialitzat en diferents fases: començant per un primer modelatge a base de fang que posteriorment es cobrirà per bronze patinat utilitzant la tècnica del motle d’escaiola, finalitzant en un acabat de cera perduda. S’alça sobre un pedestal de pedra d’Ulldecona flamejada de prop de 175 cm d’altura. En la base del bust es trobarà esculpit el nom de Jaume I, llegit en les quatre llengües més comunes: valencià, castellà (Jaime I), occità (Jacme I) i llatí formal (Iacobus I).

Informa Nou Horta. Albal

El Govern Local que presidix Ramón Marí ha encetat la setmana abordant el problema dels robatoris que s’estan produint des de fa uns tres mesos, a la Urbanització Santa Anna, ubicada en la periferia de la localitat de l’Horta Sud. La Junta de Govern celebrada aquest matí ha abordat este problema, per la qual cosa, des de l’Executiu i en coordinació amb les forces de seguretat estan demanant la col·laboració ciutadana per posar fre a estos fets i capturar als delinqüents. Al mateix temps que conviden a no fomentar l’alarma social.

Són vuit els habitatges que han patit els robatoris, uns fets que, com no podía ser d’altra manera, mantenen preocupats al veïnat i a l’alcaldia que s’ha posat mans l’obra de manera immediata.

La Junta de Govern Local ha abordat este matí este problema. La setmana passada Ramón Marí va reunir d’urgència a les dos associacions del barri residencial per posar en comú aquestos fets. Des de passat 15 de maig, el municipi ha reforçat la vigilància i patrullatges a través de la policía local, ha demanat col•laboració a la Guàrdia Civil, i demà mateix s’instal•larà càmeres de video vigilancia. Amés, es va a tancar algun dels accessos a la urbanització per perimetrar les entrades i eixides.

Malgrat els controls durant tota la setmana, de dia i de nit, este cap de setmana han hagut dos nous robatoris, un fet que ja ha segut traslladat per banda del primer edil a la Delegació de Govern. Gloria Calero ha mostrat el seu suport a Ramón Marí i mantindran una reunió telefònica per concretar més accions.

El president del consistori informa que està en permanent contacte amb es residents de Santa Anna que agraeixen el suport municipal. Esta setmana tornarà a convocar-los a una nova reunió per continuar abordant este assumpte.

Informa Nou Horta. Albal