Aquesta vegada ens endinsem en el món de la música tradicional i popular valenciana amb Carles Dénia (cantant, guitarrista, compositor, arranjador i productor gandià). El nostre entrevistat és tot un referent de la música tradicional valenciana, ja que ha rebut guardons i nominacions pel seu treball discogràfic i, com a bon rodamons, participa en un gran ventall de projectes amb els quals recorre escenaris a escala internacional. L’any passat va guanyar el Premi Carles Santos de la Música Valenciana en la categoria de millor disc de fusió, mestissatge i urbana amb el disc ‘Cant espiritual’. Entre la seua versatilitat d’estils, destaquen el cant d’estil, el flamenc i el jazz, encara que reconeix que té cançons pròpies amb un estil molt difícil de classificar.
A més, Dénia s’ha aliat amb el dinàmic i premiat quintet de vent-metall ‘Spanish Brass’ per a dur a terme un projecte amb l’objectiu de gaudir junts i transmetre les emocions inherents a la bellesa de la música. Demà, a les 20.00 hores, l’Auditori de Torrent serà escenari del fruit del seu treball conjunt amb un projecte anomenat ‘Mira si hem corregut terres...’, que forma part de la programació del Festival Brassurround – Torrent. El mes que ve Dénia i ‘Spanish Brass’ gravaran el disc del projecte, que llançaran durant el mes d’octubre. La gira d’aquest espectacle continuarà el 12 de juliol a La Pobla de Vallbona i el 13 d’octubre a Vila-real.
ENTREVISTA A CARLES DÉNIA:
Com et definiries com a artista?
Jo diria que sóc músic. És la paraula que a mi m’agrada utilitzar per a definir-me una miqueta en general.
I com ha sigut la teua trajectòria musical?
He tingut una vida molt centrada en molts aspectes de la música com ara el cant i la composició, perquè m’agrada molt compondre, escriure, arranjar... Com a cantant m’agraden moltíssims estils de música tradicional i popular. Sóc guitarrista i m’he dedicat a la guitarra durant molt de temps. He tingut una vida musical molt intensa.
'Spanish Brass' i tu veniu a l’Auditori de Torrent amb ‘Mira si hem corregut terres...’. Què ens espera?
Podreu escoltar una tria de cançons tradicionals i populars de distintes èpoques i de distints àmbits de la música tradicional, a més d’algunes composicions pròpies que jo emmarcaria dins de la música d’autor. També estan presents els arranjaments de Ramon Cardo. Els ‘Spanish Brass’ són increïbles amb els instruments de metall i interpreten els arranjaments de manera magistral. A més, jo aporte el meu cant i la guitarra quan cal... És una conjunció d’elements i una música molt difícil de catalogar. És un espectacle molt variat i molt ben treballat musicalment.
Per què heu triat una frase de la ‘Malaguenya de Barxeta’ com a títol del vostre espectacle?
Perquè és un cant emblemàtic de la música popular valenciana. A més, és una peça de música tradicional que era absolutament desconeguda i ara s’ha fet una mena d’himne.
Estaven entre els objectius la difusió i promoció de la cultura valenciana i del valencià?
Jo no faig música per a fer promoció de res. Jo utilitze la meua llengua de manera natural sense cap voluntat política de cap mena. En la mesura que jo puga col·laborar en la promoció i difusió de la meua llengua, jo estic molt content... No obstant això, difondre la meua llengua no és el meu objectiu existencial. El que vull és utilitzar la meua llengua de manera natural.
És rendible cantar en una llengua minoritària?
Cante música tradicional ibèrica en valencià i en castellà. Ara estic fent un projecte a Holanda i també vaig molt a Itàlia. És cert que amb una llengua minoritària tens una audiència menor, però la competència també és menor. Per tant, és relatiu. Jo participe amb persones d’altres països i d’altres estils musicals. Això em genera un volum de faena que em permet cantar en la meua llengua sense preocupar-me de si això és rendible o no.
També cantes en valencià a altres països?
Sí, he presentat ‘Tan alta com va la lluna’ i ‘El paradís de les paraules’ a l’estranger. També és cert que és més complicat a l’estranger, precisament perquè el valencià és una cosa més desconeguda i menys assequible per a molta gent. Però, sempre que he tingut l’oportunitat, ho he fet. Sempre intente internacionalitzar els meus projectes en valencià.
Com creus que serà el futur de la música en valencià?
Jo crec que l’ús del valencià tendirà a normalitzar-se. De fet, ja està prou normalitzat i hi ha una col·lecció de discos prou nombrosa. Crec que aquest procés de normalització continuarà, encara que és una cosa molt difícil de preveure realment.
