En què consistiran les activitats que s'han preparat per a commemorar el 25 N? Quines destacaríeu?

Consisteixen en una sèrie d’iniciatives i activitats amb les quals tractem d’arribar al màxim nombre de persones, de totes les edats, per a reiterar el missatge de rebuig a la violència masclista i de gènere, amb el lema de la campanya, “Torrent alça la veu contra la violència de gènere”.

Hem previst des de tallers artístics com el que farem al CIJ el dimecres a les 18.00h amb una performance oberta al públic a les 19.30h per tractar la violència contra les dones en el llenguatge, fins a un cinefòrum on visualitzarem Princesas i parlarem sobre la prostitució i la violència sexual; així com dues campanyes per difondre el missatge de rebuig a la violència de gènere amb el teixit comercial de Torrent (Torrent 100% contra la violència de gènere) i amb les falles del municipi, amb el Punt Violeta Faller, pensem que són agents essencials en la vida torrentina.

El dia 25 cal destacar al matí l’acte institucional, en el que comptarem amb la participació de les presidentes d’associacions de dones de la ciutat i rendirem homenatge a les dones assassinades a mans dels seus maltractadors, homenatge que també farem de vesprada al final de la marxa reivindicativa que eixirà de la Plaça Unió Musical a les 19.00h i arribarà fins a la Plaça Bisbe Benlloch.

Com s'hi pot apuntar la gent?

Hi ha dues activitats, el taller contra l’assetjament de carrer, que és online i se celebra el dimecres i el taller artístic per reflexionar sobre la violència en el llenguatge, que és el mateix dimecres de vesprada, que precisen inscripció, es pot fer a través del Portal d’Inscripcions de l’Ajuntament de Torrent, en inscripciones.torrent.es

Com està la situació actualment en l'àmbit d'igualtat a la ciutat?

Estem en la fase final del nou Pla d’Igualtat, que esperem aprovar a principis de 2023. Aquesta ferramenta és la que ens permetrà tindre nova informació sobre la situació municipal en l’àmbit d’igualtat. Cal dir que les sensacions des del departament d’Igualtat són optimistes quant a la major consciència social sobre la necessitat de la consecució de la igualtat real en la nostra societat, encara que queda molt de treball per fer i és per això que hem de continuar treballant dia a dia com ja fem i organitzant campanyes com aquesta.

Quines altres activitats es realitzen durant l'any en aquest àmbit?

Des de l’Àrea d’Igualtat pensem que la coeducació és la clau per combatre les desigualtats, així que hem apostat ben fort durant aquest curs per oferir tallers als centres educatius de la nostra ciutat, que han tingut molt bona acollida, per parlar de les relacions sanes i el bon tracte, així com de la violència digital, amb la participació d’alumnat torrentí d'últim cicle de primària, primer i segon cicle de secundària.

També contacontes amb perspectiva de gènere per a l’alumnat de 3r i 4t de primària al saló d’actes de l’Ajuntament els dies 21, 22 i 23 de novembre pel que passaran vora 600 xiquets i xiquetes de centres escolars de Torrent.

A més fem altres campanyes, com la del joguet en nadal, on recordem que els joguets no tenen gènere, o iniciatives contra la discriminació del col·lectiu LGTBI. Fa poc es renovà una pintura mural al carrer amb aquesta finalitat, a més del treball diari que es fa des de Casa de la Dona amb una atenció integral a víctimes o amb els tallers d’empoderament que organitzem durant tot l’any.

Unes paraules per a animar a la gent que participe en el programa del 25 N.
Anime a tota la gent que puga gastar una estoneta del seu temps a participar en alguna de les activitats d’aquesta setmana, sobretot a la marxa reivindicativa del divendres 25, perquè si bé el treball per la igualtat i el rebuig a la violència masclista ha de ser diari, aquest dia està assenyalat en els nostres calendaris per ocupar el carrer i alçar la veu ben fort contra la violència de gènere i masclista que encara patim en la nostra societat, i recordar a qui ens vulga fer dubtar d’açò que no farem un pas enrere, perquè una societat igualitària és una societat millor.

Entrevista a J. Pascual Martínez Climent, regidor festes.

ENTREVISTA

Després de més de 2 anys sense poder celebrar la Setmana Santa a Torrent, com s’està vivint en l’àmbit municipal?

Doncs amb moltíssima il·lusió i responsabilitat. Pensa que en la present legislatura encara no hem pogut viure la Setmana Santa tot i que l’última fou en 2019. Hem treballat des de totes les àrees en cuidar cada detall per a dur a terme en només set dies, 35 actes, entre processons, via crucis i representacions teatrals al carrer, on participaran més de 3000 persones. I tot això té molt a veure en la planificació i la professionalitat de la nostra Policia Local, Protecció Civil i Brigada, vertaders protagonistes “en l’ombra” de l’èxit de la Diocesana del dissabte passat, i de segur, d’aquesta Setmana.

Quines novetats podrem trobar enguany respecte a altres anys?

La millor novetat és que tornen a retrobar-se el fervor i tradició dels torrentins mil dies després. Però a banda, hem de dir que el diumenge de Glòria, tindrà lloc la culminació tan benvolguda pels torrentins: L’Encontre Gloriós, amb la nostra Reina, Azucena Guimerá, que serà retransmés per LEVANTE-TV. I la missa de glòria posterior, a les 11:15 h. Serà en directe per À Punt. Tornarem a viure el fervor del Divendres Sant amb el Sant Soterrar amb els costalers, la imatgeria de gran nivell (amb novetats) i per damunt de tot, el sentiment dels penitents. A més, el dimecres tindrem l’encontre de la Verónica i la representació teatralitzada de les Tres Caigudes de Jesús al Calvari (Pl. Llibertat, Azorín, Sagrada Família) a càrrec del grup torrentí GTI. I també dimecres, el grup de teatre de Benetússer representarà les Negacions de Pedro.

Setmana Santa Torrentina: Festa d’Interés Turístic Nacional. Conta un poc sobre aquest tema.

Des de l’Ajuntament, només començàrem la legislatura, ja vam mostrar la determinació de fer tots els passos administratius i les condicions que marca la llei per dur a la nostra Setmana Santa, de festa d’interés autonòmic, que és ara, a festa d’interés nacional. Contem a l’absoluta col·laboració de José Vicente Yago i la seua Junta Central. Aquesta maleïda pandèmia i la no celebració ha ajornat la nostra planificació, però la meua companya Susi Ferrer, des de Turisme i Cultura, que tutela l’expedient, i per descomptat, des de festes, tots alhora, anem a fer-ho possible. No hi ha cap ànim de rivalitzar amb cap ciutat però Torrent té sense dubte una de les Setmanes Santes més importants i amb més història i la nostra ciutat mereix aquest reconeixement que perseguirem.

Unes paraules per als torrentins i torrentines.

Que, des de la llibertat de consciència i pensament, i el màxim respecte a tots, els convidem que òmpliguen els carrers i les places de Torrent per acompanyar i agrair als més de 3000 germans i germans que protagonitzaran la nostra Setmana Santa. També demanen comprensió per les molèsties que puguen ocasionar els talls de carrers, però que són necessaris per a fer 34 actes, des del dilluns al diumenge.

Des del fervor o des del respecte, he de dir que és part de la nostra cultura com a poble i el nostre patrimoni immaterial. Sense adonar-se compte, tots tenim al voltant algun familiar, algú amic o amiga que pertany a este valuós col·lectiu. Per la seua paciència durant tota esta pandèmia, per la seua responsabilitat mostrada, i pel treball altruista i la participació ciutadana, mereixen el suport municipal i el reconeixement dels torrentins i torrentines.

Entrevistem a Francisco José Silla Agustí, President de la Germandat Oració de l’Hort, pel 75é aniversari de la Germandat

ENTREVISTA

Després de més de 2 anys sense poder celebrar la Setmana Santa a Torrent, què se sent poder tornar a disfrutar-la?

M’agradaria matisar una cosa: sí que hem celebrat la Setmana Santa participant en els diferents actes, en les parròquies a les quals pertanyem cada germandat. A causa de les restriccions sanitàries, és de veres que no s’han fet les tradicionals cercaviles processionals. Dit açò, és una emoció molt gran, un sentiment especial poder tornar als nostres carrers tota la germandat i poder fer pública la passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor.

Com heu passat aquests anys sense la festivitat?

Molt tristos, encara que no hem deixat de celebrar individualment en les nostres parròquies, però així i tot faltava poder ajuntar-nos més gent i per descomptat, en germandat, en els locals socials i en les diferents processons generals desfilant pels carrers del nostre poble, s’ha trobat a faltar.

Encara que el vostre 75é aniversari fou l’any passat, esteu realitzant una sèrie d’activitats per a celebrar-ho. Quines heu realitzat i quines falten per realitzar?

L’any passat començàrem en una celebració eucarística d’acció de gràcies, també férem una conferència a càrrec de fra Martín Alexis, dominic del convent de El Vedat.

Hem fet un concert de música sacra, en el que intervenien entre altres diferents membres de la germandat. I enguany, per a finalitzar, hem fet una altra celebració eucarística en acció de gràcies pel 75 aniversari, férem també un dinar de germanor, i hem preparat un pendrive en una breu història de la germandat en diversos vídeos que repleguen un poc els 75 anys d’història que hem viscut.

Quina és la història de la vostra germandat i com ha evolucionat fins ara?

Naix en una reunió d’amics, joves de 18 o 19 anys, el Diumenge de Rams de 1946 en el Cercle Catòlic, i anà prenent cos durant eixa Setmana Santa, fins al punt, que el Diumenge de Glòria tenien formada una junta directiva provisional, formalitzant la creació en maig d’eixe mateix. Estatuts, vestimenta i decidiren agarrar el moment de la passió de Jesús en l’hort de Getsemani, d’eixa manera anirien desfilant els primers.

Anat creixent a poc a poc, des del primer any que ni teníem pas, ni teníem banda, fins ara que ja tenim una banda de tambor, cornetes i gaites prou consolidada.

Unes paraules per a convidar a aquella gent que no coneix la Setmana Santa torrentina a disfrutar-la.

La veritat és que si no coneixen la Setmana Santa torrentina, no poden deixar de vindre, ja que és molt original, començant pel respecte en què es fan totes i cadascuna de les processons, tant pels germans que processen, com per la gent que està veient les processons. No es poden perdre els distints encontres que tenim, començant pel Diumenge de Rams i passant per les distintes processons en commemoració de la passió que es realitzen durant la setmana, el Via Crucis, la processó del Divendres Sant, el Sant Soterrar, en el que processen totes les germandats de Torrent cronològicament. I per descomptat, el Diumenge de Glòria, en l’Encontre Gloriós, en el que participa sempre una jove del poble que és l’Àngel de la Resurrecció i que ve des de La Reina Germana, que havent passat per Torrent i en agradar-li tant va voler que tots els anys hi haguera una jove torrentina present en el Diumenge de Resurrecció que la recordara.

Entrevistem a José María Palop Medina, Germà Major Suprem.

José María Palop Medina, Germà Major Suprem, iaio d’Azucena. Té 76 anys i porta tota la seua vida dedicant-se plenament a la Setmana Santa de Torrent, sent president de la JCHH des de 1991 fins al 2007. És una figura molt important per a la festivitat de la ciutat. En el seu temps lliure li agrada el futbol i per descomptat, tot el relacionat amb la Setmana Santa.

ENTREVISTA

Després de més de 2 anys sense poder celebrar la Setmana Santa a Torrent, què se sent poder tornar a disfrutar-la?

De forma diferent, pense que la Setmana Santa se celebrarà d’una forma molt especial, perquè totes les persones que hi participem som fidels i estem amb ganes de celebrar-la amb normalitat, com si no haguera passat res.

Com heu passat aquests anys sense la festivitat?

Estos dos anys jo posava la Setmana Santa com si fora el Beltem, un testimoni que estàvem en Setmana Santa.

Quina tradició familiar tens dins del món de la Setmana Santa?

La meua família, mon pare en concret, José Palop, fou fundador d’una germandat de Torrent, i jo des de xicotet no he fallat ni un any a la festa, excepte estos dos anys i l’any anterior que tenia ganes de visitar Sevilla!

Quants anys dus dedicant-te a aquesta festivitat?

Sóc Germà des del primer dia de la Germandat del Prendiment, ja fa 25 anys. He estat involucrat sempre, jo sóc del Sepulcre de tota la vida, tota la família. En realitat, jo em considere Germà de totes les Germandats, perquè quan em pregunten de quina formar part, jo sempre responc que s’apunten on vulguen, que siguen vesta de la que vulguen, perquè totes són importants.

Quin és l’acte que esperes amb més il·lusió?

La missa a la nit, que és la celebració de la mort del Nostre Senyor, i exteriorment, per a mi totes les germandats són igual de boniques i importants.

Unes paraules per a convidar a aquella gent que no coneix la Setmana Santa torrentina a disfrutar-la.

No vos podeu perdre el dia de la Resurrecció, jo plore d’emoció mentre canten l’al·leluia. És una cosa com la meua neta diu, d’una fe cristiana, perquè és el que hem aprés en casa de tota la vida.

Entrevistem a la Reina i Àngel de Resurrecció i a les seues cambreres.

Azucena Guimerá Palop, Reina de l’Encontre. És de la Germandat del Prendiment de Jesús. Té 21 anys i estudia 2ºn de carrera de Filologia Hispànica. En el seu temps lliure li agrada molt llegir, escriure, i fer esport.

Inés Palop Serrano, cambrera, té 11 anys i estudia 6é de primària. Forma part de la Germandat del Sant Sepulcre. En el seu temps lliure li agrada dibuixar.

Per altra part, trobem a Teresa Martí Romero, cambrera, de 13 anys. Estudia 2n ESO, forma part de la Germandat Flagel·lació del Senyor i en el seu temps d’oci practica pàdel.

ENTREVISTA

Després de més de 2 anys sense poder celebrar la Setmana Santa a Torrent, què se sent poder tornar a disfrutar-la i sobretot, sent la Reina de l’Encontre 2022?

AZUCENA: És una emoció molt gran; s’han anat acumulant dos anys on la situació general no ha estat molt bé i no sabíem com anava a reaccionar la gent. Ara ho estic vivint i sé que serà amb molta il·lusió i emoció.

INÉS: Ja teníem ganes, i feia ja temps que ho teníem tot planificat i ja tocava!

TERESA: Amb molta il·lusió perquè des de fa dos anys ha passat ja molt de temps i tenim moltes ganes, estem nervioses! Ja queda poquet i anem a disfrutar-ho molt.

Com heu passat aquests anys sense la festivitat?

AZUCENA:  Jo és que sóc cristiana i practicant, per tant he celebrat la Setmana Santa com he pogut. He anat a missa, he viscut el que s’ha de viure a la Setmana Santa, independentment de la tradició que tenim ací a Torrent. Han sigut unes Setmanes Santes diferents, ni millors ni pitjors, perquè s’ha viscut tot d’una forma distinta, però sí que en casa l’hem viscut molt i hem estat molt a prop de la germandat, sobretot l’any passat i l’anterior.

INÉS: Pensàvem que faltava menys i ara, ja està ací!

TERESA: A l’espera que siga ja Setmana Santa i com queda ja tant poquet, estem cada vegada més nervioses.

D’on et ve la passió per la festa? Tens família involucrada també a la Setmana Santa?

AZUCENA:  Des de xicoteta, inclús abans que jo nasquera, en la meua família, sobretot per part materna, s’ha viscut molt la Setmana Santa, amb el meu iaio, que ha sigut una persona molt important per a la festivitat torrentina. Jo en un any ja fou patge de la Reina que era ma tia!

INÉS: Tota la meua família som de la germandat.

TERESA: El meu pare està en la junta de la meua germandat, el meu iaio, oncle... la família de part de ma mare és quasi tota de Sant Sepulcre i ma mare, el meu germà i mon pare, som de la Flagel·lació.

Com definiries a la teua germandat?

AZUCENA: La meua germandat es defineix amb el silenci, l’actitud d’oració, de recolliment, i en l’austeritat. Les nostres processons, qui ho haja vist ho sap, tenen un clima de molta oració, en una actitud de penitència.

T’esperaves ser la Reina de l’Encontre? Què vas sentir?

AZUCENA: Ha sigut un regal, perquè amb tot el de la pandèmia no sabia que anava a passar realment amb mi. Se m’està donant una oportunitat que jo agrairé la resta de la meua vida. Ara és molta emoció, molta il·lusió, no m’acabe de creure que això ja estiga ahí!

Com és la vostra relació?

AZUCENA: Ja les coneixia, a una més que a l’altra perquè Inés és la meua cosina; a Teresa també la coneixia de vista. Les conec de tota la vida, a Inés des que era un bebé. Estic molt contenta que siguen elles dos perquè les dues famílies hem tingut sempre molt bona relació, és un regal que estiguen elles.

INÉS: Jo molt bé sempre, és la meua cosina i la conec de tota la vida.

TERESA: Molt bé també, és molt simpàtica i molt bona Reina.

Quin és l’acte que espereu amb més il·lusió?

INÉS: El dia de l’Encontre perquè és el dia amb més festa i per tant, més feliç.

TERESA: A mi m’agraden dos dies, el Divendres Sant i el Diumenge de Resurrecció. Divendres Sant perquè és una processó molt bonica, encara que acaba molt tard, i Diumenge de Resurrecció perquè és la festa més important de tota la setmana.

Azucena, quants patges duràs?

AZUCENA: Duré 15 patges.

Ens podies contar alguna coseta sobre el secret millor guardat, el vestit de Reina i Àngel de Resurrecció?

AZUCENA: És un reinvent del que s’ha vist i hem mirat molt als orígens de la tradició amb la germana de Foix, que és la va establir aquesta tradició. És una vista al passat i als orígens de la festa.

S’exposarà el vestit en l’Antic Mercat de Torrent, al costat de la Torre, el dia 13 d’abril, dimecres Sant, i estarà exposat fins al dia gran.

Unes paraules per als torrentins i torrentines.

AZUCENA: El que tenim a Torrent és un tresor i és una joia, i més en un poble tan gran que acull tant la tradició i la reivindica. Una festa o tot el món té cabuda, on hi ha espai per a tots, molt diversa. Crec que enguany, després de tot el que hem passat, és un bon any per a reivindicar el que tenim a la ciutat i per a mostrar la festa tan bonica que tenim ací.

INÉS: Després de dos anys d’espera, es viurà més intensament.

TERESA: I amb més il·lusió, perquè després de tant de temps ja teníem ganes!

El grup alcoià El Diluvi torna amb la presentació del seu cinqué disc: ‘Present’, format per 14 nous temes lluminosos i vitals que suposen un salt endavant en la carrera musical de la banda.

El Diluvi està format pels valencians Flora Sempere (veu i bandúrria), Andreu Ferré (baix), Lluc Llorens (acordió diatònic i veus), Txus Rodríguez (guitarra), David Payà (veu i violí) i Dani Garcia (bateria). Fusionen estils musicals diversos, des de la cúmbia fins al reggae, rumba, folk, i, per descomptat, la música tradicional o d’arrel valenciana. La consolidació del grup va vindre de la mà del seu quart disc d’estudi, ‘Junteu-vos’, (Halley Supernova, 2019), que fou guardonat com a millor disc de mestissatge als Premis Ovidi Montllor (2019) i també com a millor disc de fusió i mestissatge i millor cançó als II Premis Carles Santos de la Música Valenciana, atorgats per Cultura de la Generalitat.

En aquest nou treball, El Diluvi ha comptat amb la col·laboració de diverses veus i grups formant temes molt especials.

En la redacció de Nou Horta, hem tingut el gran plaer d’entrevistar-los aprofitant que el diumenge 20 de febrer presentaran a l’Auditori de Torrent el nou disc, acompanyant-los en l’escenari Esther, Esteve Tortosa i Marc Andrés d’Auxili, Carles Caselles dels Smoking Souls, entre altres amics de viatge.

ENTREVISTA

Per qui no vos conega, qui són El Diluvi?

El Diluvi som un grup de la comarca de l’Alcoià, que des de 2011 estem menejant-mos arreu de l’estat espanyol per fer sonar la nostra música, aquesta fa un viatge entre què és tradicional i el que és més modern. Intentem fer que la gent més jove balle, allò que escoltaven els nostres avis. Per què no?

Com definireu el vostre estil musical?

Tampoc som massa de posar etiquetes a res, i pensem que els estils marcats en són molt pocs, nosaltres fem una espècie de mestissatge, toquem tots els pals i tots els pals agraden. No tenim cap inconvenient en fer una cúmbia, un rock, alguna cançó pop o fer allò més folk. Per tant, crec que no hi ha cap definició. Algú alguna vegada li va dir “Mestissatge Mediterrani”.

Quines influències musicals heu tingut per a la creació del grup, ara fa ja 10 anys?

També és molt complicat parlar d’influències; en un grup d’actualment sis persones, hi ha moltes, des de Dusminguet fins a Rage Against de Machine, passant per evidentment Obrint Pas, La Gossa Sorda i d’altres grups catalans com Txarango, Brams o Sopa de Cabra. Tampoc ens podem oblidar d’altres bandes alemanyes com Seeed i Bukahara, inclús de franceses com Massilia Sound Sistem. I com no referents de la nova cançó com Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Lluis Llach, sense oblidar-nos de la cançó francesa i Georges Brassens i Jaques Brel.

Enceteu l’any amb força, presentant el nou disc ‘Present’ a diferents poblacions: Barcelona, Sagunt, Teulada-Moraira i a la capital de l’Horta Sud, Torrent, el 20 de febrer. En què consistiran aquestes presentacions?

Per a aquest nou treball de directe, hem posat si cap més il·lusió que al nou disc i moltíssimes forces. Crec que arribem amb molta força, amb directe amb la mateixa imatge i presència que el disc. Al cap i a la fi un espectacle redó, per a tots els públics, amb força, amb amor i amb moltíssima potència.

‘Present’ compta amb una gran quantitat de col·laboracions: Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Hilari Alonso, The Dance Crashers, Mireia Vives, Auxili, Smoking Souls, Buhos, Txarango... Com ha estat aquesta experiència?

De tot s’aprén i d’on més s’aprén és dels amics i de la gent admirada, per sort, hem tingut col·laboracions a aquest disc no imposades, sinó escollides, i això ens fa ser feliços, i ens fa aprendre i és màgic; creiem que a cada cançó on apareixen creen aquest moment únic. Amb totes aquestes persones hem coincidit no sols als escenaris, sinó a la nostra vida privada, i ens apreciem i ens estimem. A banda cal dir que de durant uns anys, i d’això en farà cinc o sis, amb Auxili i Smoking Souls, hem arribat quasi a fer gires conjuntes, coincidint moltíssim i compartint molta carretera.

Què hi podem trobar a ‘Present’?

Doncs a Present podreu descobrir el treball més madur i més detallat de la banda, aquesta pandèmia ens ha vetat de poder actuar com ho féiem normalment i ens ha posat contra les cordes econòmicament. Però, d’altra banda, ens ha donat molt de temps per poder pensar, per escriure i per fer música, així que crec que ens trobem davant del disc més treballat, més detallat i més cuidat. Per a nosaltres, tot l’amor en un disc redó.

Dels 14 temes que forma part d’aquest nou disc, quin destaqueu especialment?

És complicat triar-ne un, així i tot si hem de fer-ho, triarem Foguera, perquè relatem en ella el moment tan especial que vivim, i fem un petit pas enrere per mirar els referents, i cantar amb ells les coses noves. Teníem motius per a buscar el foc, i amb els anys hem fet gran la foguera. Una cançó dedicada al nostre públic.

Unes paraules dirigides als lectors i lectores de Nou Horta.

Només voldria demanar que ens doneu una oportunitat d’impregnar les vostres habitacions, cotxes i auriculars amb els nostres acords; la música, per a sobreviure, necessita sempre nous oients. Esperem arribar amb les nostres lletres a vosaltres i quedar-nos per a sempre, si aconseguim trobar el camí que ens porta als vostres sentits, estem segur que gaudirem d’un cau a les vostres orelles.

Entrevista a J. Pascual Martínez Climent, regidor festes, falles i participació ciutadana de Torrent

Entrevistem a J.Pascual Martínez, a punt d’iniciar la seua primera setmana fallera com a regidor de festes, després de dos anys al càrrec, que ens compta els principals actes que es celebraran i com s’ha viscut l’organització d’aquestes falles enmig d’un estiu i la cinquena ona de la pandèmia.

Com afronta l’Ajuntament la celebració d’aquestes falles?

Amb una barreja d’il·lusió, responsabilitat i ganes d’oferir al món faller, i sobretot a Alícia, Sandra i les seues Corts d’Honor, unes falles inoblidables. Sempre hem mantingut l’actitud positiva per recolzar a les falles de Torrent, que ens ha transmés la necessitat de fer aquestes falles a setembre. I des del convenciment, el coneixement i el consens de totes les parts, pense que ho aconseguirem.

Com ha sigut el camí fins ací?

No et diré que ha sigut fàcil. Les incerteses, la situació epidemiològica, juliol, agost de per mig, etc. Tots els factors que podien complicar una organització, ja de per si, difícil, s’han donat. Però també és de veres que la Junta Local i l’Ajuntament anàvem treballant des de gener, i avançar distints escenaris, ens ha ajudat moltíssim. Vam viure amb preocupació les pujades de la incidència a la nostra ciutat que ens van fer suspendre les festes de juliol, però, amb el treball de la Junta Local, que han fet un esforç que agraeix de tot cor, i dels Presidents de les Falles, imprescindibles, crec que podrem fer, per fi, una setmana molt digna i sentida, amb monuments, ofrena, música, flor i pólvora: L’essència i la sublimació de la festa.

Després del que passà a les festes de juliol, has vist amenaçada la celebració de les falles?

Doncs sincerament, inclús en els pitjors moments, he confiat plenament que el món faller era capaç de fer unes grans falles per dures que foren les normes de seguretat. I altre punt de suport per a mi, ha sigut la Mesa de Seguiment - formada per les associacions falleres i la Conselleria de Sanitat, que, encara que en moltes incògnites –totes comprensibles-, han fet un grandíssim treball. Un treball assossegat, a vegades, amb ambigüitats, però absolutament necessari, per a equilibrar la prudència, les ganes de festa i la necessitat dels sectors productius i la indústria al voltant de les falles, tot enmig d’un escenari inversemblant com una pandèmia, que convidava a tot menys a la paciència.

Fins al divendres 27 no es van dissipar alguns dubtes que teníem, però per fi tindrem despertaes, música al carrer, cercaviles... la prova del nou de què les falles no es rendeixen.

Quines són les principals mesures que heu adoptat i els actes fonamentals?

Primer que res, dir-te alguna cosa que em pareix fonamental: que la majoria d’aquestes mesures no són una imposició, sinó que venen de les propostes i protocols del mateix col·lectiu faller, i que parla de l’exercici de precaució i responsabilitat que ha fet i va a fer aquesta setmana.

Entre els més importants podríem anomenar l’ús obligatori de la mascareta en tots els actes, inclosos els que es fan a l’aire lliure. I també la creació en cada comissió de la figura del coordinador COVID, que vetlarà pel compliment de les mesures.

Hi haurà dues ofrenes, amb dos itineraris. Divendres, 3 i dissabte 4, amb eixida a les 18:45. La primera ruta des de Gómez Ferrer i la segona, des de la Font de les Granotes. Confluiran a la Plaça de l’Església on només podran entrar els fallers que van a ofrenar, el públic no podrà fer-ho en cap cas.

S’avançaran la Cremà, tant de les falles infantils, que serà a les 20 h., com de les majors, que serà a les 22 h, per una qüestió logística i de possibilitat, el compliment del toc de queda. Vull agrair especialment tot el treball que aquesta fent i farà Protecció Civil de Torrent i col·laboracions d’altres pobles, que materialitzaran un repte difícil: que més de setze falles es cremen totes alhora. Es tracta de complir els horaris i a més, mantindre dispers al públic per evitar aglomeracions i passejades d’una falla a altra.

Cada falla podrà tindre, a la porta del seu casal una zona perimetrada, amb aforament limitat, amb carpes sense laterals, o similar, per poder equiparar totes les mesures d’hostaleria a les activitats falleres. L’horari màxim serà les 00.30, amb taules de màxim deu comensals i mantenint la distància pertinent. Es podrà menjar i veure però no estaran permeses revetlles, discomòbils o balls en general.

Com seran els esdeveniments pirotècnics? Les comissions també dispararan?

Teníem ganes de fer falles per molts motius, però un dels sentits, era complir en la indústria pirotècnica, a la que hem sotmés a una situació molt complicada i li deguem una reparació com cal, en diners, quilos i contractes. Això sí, hem traslladat les mascletaes des de la plaça del Bisbe Benlloch, al Parc Central. Seran els dies 2, 3 4 i 5, a les 14:30. I l’esperada nit del foc, del dissabte, 4, a les 23.00 de la nit, de Caballer, que serà un moment màgic per a l’univers faller del nostre poble.

Les comissions falleres també tenen permís concedit per a fer despertaes, encara que s´ha recomanat que siguen estàtiques, amb distància de seguretat, i al voltant del casal, i també altres tipus de mascletades, que dispararan segons les sol·licituds, sempre fent-se responsables com organitzadores que es compliran les mesures, amb la supervisió del coordinador COVID.

Com t’imagines la que serà la teua primera setmana fallera com a regidor?

Doncs amb la il·lusió d’un xiquet a la nit de reis. Jo estic molt agraït perquè la gent m’ha donat molts ànims. Però he vist també cert pessimisme i és que sóc radicalment contrari a la idea d’alguns que “seran unes falles descafeïnades”. Amb menys actes i menys participació, del que estic totalment segur és que seran incomparables en intensitat i sentiment. La càrrega emocional de cada acte, després de tot el patiment viscut, serà una experiència única en la vida de molts fallers i falleres que viuen aquesta festa. Per a les persones majors, però ni que dir-te dels xiquets. Tornar a plantar, a sopar junts als teus amics, pentinar-te de nou, esmorzar a la porta del casal, olors de bunyols, de pólvora, de flors i de cassalles compartides. Ofrenar-li flors a la Verge amb la tremolor de sempre i com si fos la primera volta. Tot estarà amplificat dins de l’ànima fallera.

Aprofite per a demanar comprensió, paciència i responsabilitat a tots els ciutadans, participen o no de la festa i desitjar a Alicia, Sandra i totes les falleres majors, infantils, representants i fallers en general, que ho disfruten, i que el dimecres, puguem cridar ben fort, Torrent en falles, “Ara, mes que mai”.

Más de 30 años son los que han estado al frente Enrique Montoro y Ana García, del tradicional y conocido Horno Montoro  García, situado en la calle Federico Maicas de Torrent. Ahora, echan el cierre a su negocio por jubilación después de 40 años, 10 junto con la familia y 30 al frente del mismo. Nos cuentan su historia familiar y la gran trayectoria hornera que se remonta a 1923, la cual se ha mantenido durante 3 generaciones.

“Mi abuelo, Pepe Montoro Silla, venía de una familia de 9 hermanos, y la mayoría, se convirtieron en horneros”, nos cuenta Enrique.

La segunda generación la continuó su padre, Enrique Montoro Navarro, junto con su mujer y familia: “Mis hermanas, mi hermano y yo, estuvimos trabajando y aprendiendo el oficio desde los 14 años”.

En 1923 el abuelo de Enrique; Pepe Montoro, abrió el primer horno que iniciaría la tradición de esta familia. Estuvo situado en Vora Sèquia, y más tarde se trasladaron a la calle Santa Ana, hasta que en 1973 se trasladaron a la calle Federico Maicas.

“Mientras mi padre estuvo en el horno, intenté aprender todo lo que pude, pero al fallecer a los 58 años en 1983, me quedé sin saber muchas cosas. Aun así, supe como ingeniármelas para seguir aprendiendo nuevas técnicas y sacar el negocio adelante junto a mis hermanos”.

Por su parte, Ana conoció a Enrique durante su paso por la mili en Salamanca, “nos casamos, nos trasladamos a València y empecé a ayudar a esta maravillosa familia en el horno en 1979. Atendía al público principalmente, porque tenía experiencia previa” narra Ana. En 1993 el negocio quedó en manos de Enrique y Ana por completo, dedicándose él sobre todo a cocinar pan, y ella a la bollería y atender a los clientes.

ENTREVISTA

¿Qué tipo de productos tradicionales se han mantenido en el tiempo?

Ana: Pues hemos intentado mantener todas las tradiciones, el tipo de pastas y productos de una panadería los realizaban la “tía María”, la madre de Enrique, y la “tía Concheta”, hermana del padre de Enrique, a la que recordamos con mucho cariño; traía recetas de su madre Concha, y son las que me lo han enseñado todo: rosquillas de anís, boniato, coquetes d’arrop, tartas clásicas de almendra y merengue y la receta tradicional de las empanadillas y empanadas de pisto, suspiros de almendra, coques, monas…

Enrique ¿cómo ha sido la evolución del horno durante todos estos años?

Ha cambiado mucho el tema de la panadería durante estos años. Hemos pasado del horno moruno que teníamos en Santa a Ana a un horno giratorio que tuvimos en Federico Maicas que se trabaja con pala, y finalmente, en el año 2000 lo cambiamos por uno fijo estático de gasoil, porque no quedaban profesionales de la pala y yo era de los pocos que quedaban. Por eso cambiamos la forma de trabajar y pasamos a una producción más rápida y más segura.

Han sido muchos años de trayectoria, ¿qué recordáis con más cariño de todos estos años?

Ana y Enrique: Toda la gente que ha pasado y ha trabajado o ha ayudado durante todas las épocas, desde grandes amigos como Rubén y Trini, que han ayudado y trabajado en el horno; Miguel; Carlos; Toni; la tía Pepica; Rosa; el tío Pepe Gascón; Maye; y en especial a Cati, que dio un giro grande a la venta y en el trato con la gente.

Muchos son los amigos y profesionales que han pasado por el horno y recordamos con mucho cariño.

¿Cómo ha afectado la industrialización al gremio hostelero?

Ana y Enrique: Han sido años muy duros, creemos que no se ha valorado el trabajo artesano y esfuerzo de un hornero que se queda toda la noche trabajando para tener el pan a primera hora. Se debería de regularizar el precio del pan y no pasar de unos mínimos, porque eso repercute en el trabajador, y poder mantener el negocio. Nosotros hemos resistido porque nos hemos quedado nosotros solos y sin trabajadores y porque el local es nuestro, y haciendo algún reparto a bares y cafeterías o algún despacho de pan, pero hay demasiados puntos de venta a precios muy baratos. La mayoría de gente compra donde le viene mejor y normalmente es en supermercados.

Más de un 30% de hornos han cerrado, debido a la industrialización y a sitios que bajaron tanto los precios que hicieron cerrar a muchos locales. Cuando no queden hornos tradicionales, nos acordaremos de ellos.

¿Cómo afrontáis ahora el cierre y la jubilación?

Ana y Enrique: Pues ahora intentaremos descansar y a realizar aficiones que quizás no hemos podido por nuestra dedicación al horno. Por otra parte, después de muchos años, a pesar de que nuestros hijos han ayudado en el negocio familiar, han enfocado sus carreras a otros sectores diferentes, es una pena, pero es así. Quizás hubiéramos invertido y modernizado el horno si nuestros hijos hubieran decidido continuar con el negocio familiar.

¿Queréis añadir algo más?

Ana y Enrique: Estamos muy contentos de nuestra trayectoria y de haber llegado hasta aquí. No hubiera sido posible sin nuestra clientela, así que nos gustaría agradecerles a todos ellos por estos años y que lo recordaremos con mucho cariño.

Y nosotros, desde Nou Torrentí, queremos agradecer todo el trabajo que habéis realizado durante estos años en un magnífico horno, donde siempre ha destacado, además de su excepcional calidad, su maravillo trato con la gente. ¡Muchas gracias, Ana y Enrique!

Entrevista a la socialista Teresa Bueso, nueva alcaldesa de Godella.

¿Cuáles son los objetivos que se ha marcado para esta nueva alcaldía?
Retomar la atención entre la ciudadania y el Ayuntamiento, la pandemia hizo que tuviéramos que replantearnos nuestra forma de trabajar y relacionarnos, y ahora hay que recuperar ese contacto.

Información sobre usted para que la ciudadanía la conozca un poco mejor.
Soy madre de dos adolescentes estupendos, de profesión Ingeniera Técnica en Topografía. Esta es mi segunda legislatura en el Ayuntamiento, en la anterior estuve al frente de las Concejalías de Educación e Igualdad, y en esta ocasión con Educación, Igualdad, Contratación y Fiestas.

¿Qué propuestas tiene para el municipio?
Hay varios proyectos que teníamos ya definidos en el acuerdo programático firmado en junio de 2019, además, el grupo de gobierno trabajó en esas prioridades, incluso las calendarizamos.

La pandemia hizo que algunos de esos proyectos se ralentizasen, y en este año 2021, ya estamos recuperando, entre ellas, la sustitución de los contenedores del municipio, que incluiremos dentro del Plan Local de residuos que estamos elaborando. Acometer las obras del CEIP Barranquet, a través del plan Edificant, la reforma del hogar de los jubilados en Villa Teresita, el asfaltado de calles, el arreglo de algunos parques,…

En definitiva, intentar mejorar la calidad de vida nuestros vecinos y vecinas.

La ciudad de Torrent debe sentirse orgullosa con la gran cantidad de profesionales torrentinos existentes en el mundo del deporte. En esta ocasión, hemos podido entrevistar a la vecina Marta Peiró, que, junto con el resto de compañeras del equipo de fútbol del que forma parte, Servette FC, se han proclamado victoriosas en la Liga Suiza de fútbol profesional celebrada el pasado fin de semana 29 y 30 de mayo. ¡Enhorabuena!

Marta es una joven torrentina de 23 años, estudió periodismo en la Universidad de Valencia, y desde siempre ha sentido pasión por el fútbol, empezando sus inicios en este deporte en el CD Torrent; actualmente juega en el equipo Servette FC en Suiza.

¿Cuánto tiempo llevas dedicándote al fútbol profesional?

Llevo jugando al fútbol desde que tenía 9 años. Empecé jugando en el CD Torrent y más tarde cuando el Colegio Alemán decidió pasar a ser el Valencia CF fui a hacer las pruebas y me cogieron. Desde ese día, jugué en el Valencia CF durante 10 años, siendo los últimos 4 en el primer equipo, como profesional. Después jugué un año en el Sporting de Huelva también en Primera División y al siguiente año emigré a Suiza para jugar en el Servette FC, mi club actual.

¿Qué te impulsó a dedicarte a este deporte?

Me impulsó la vena de futbolista que tengo. En mi casa siempre se ha visto mucho fútbol, mi padre es un fanático del Valencia y mi madre una fanática, eso me lo han inculcado y nací valencianista y futbolista.

¿Qué es lo que más te apasiona de este deporte?

A medida que va pasando el tiempo me van apasionando más cosas de este deporte. Siempre me ha apasionado los valores que me ha dado, desde la disciplina hasta la puntualidad, también valoro mucho los hábitos de vida saludable que he adquirido conforme me he ido dedicando más profesionalmente al fútbol. Y, por supuesto, lo que más me apasiona son las oportunidades que me ofrece, desde formarme académicamente, viajar, etc. hasta poder jugar en estadios, visibilizar a la mujer en el deporte, luchas por la igualdad de esta manera, etc.

¿Qué características crees que debe tener una persona para dedicarse al fútbol profesionalmente?

Considero que una persona para ser deportista profesional debe tener primordialmente una mente muy fuerte. Es esencial, si no es imposible. Además, debe tener objetivos, tanto a corto como a largo plazo, una capacidad de disciplina y entrega muy fuerte. Y por supuesto, unas condiciones físicas muy buenas. Pero sin ninguna duda, la clave es la mente.

¿Cómo ha sido tu trayectoria hasta llegar donde estás ahora?

Mi trayectoria ha sido por un lado muy satisfactoria, ya que hay mucha gente que no ha conseguido lo que de momento yo sí. He podido disfrutar en la selección valenciana hasta quedar subcampeona de España o ir convocada con la Selección Española en numerosas ocasiones en categorías inferiores. También he viajado, he jugado en estadios como en Mestalla, me he enfrentado a las mejores y he crecido mucho como persona. Pero por otro lado, ha sido duro. He tenido que renunciar a muchas cosas, a pasar el tiempo con mis amigos, familia, pareja etc., he renunciado ir a eventos importantes, he renunciado a mi tiempo libre... y una infinidad de cosas. A su vez, ha sido duro también porque mentalmente ha sido muy exigente y, como en toda carrera de deportista, he tenido momentos duros.

¿Cómo habéis vivido la victoria conseguida en la Liga Suiza?

Yo la viví de una manera súper emotiva, ya que ha sido el primer título del club en su historia, con lo cual ya formas parte de la historia del club. Además, también ha sido mi primer título profesional. Ganar una liga es un premio a la regularidad, por lo que es todavía más especial, porque cuesta más. Ganamos faltando dos jornadas, contra el Young Boys en nuestro estadio con el resultado de 2-0, y fue una euforia total. Algo que recordaré para siempre, aunque para mi gusto, me faltó mi gente para poder compartir el título con ellas y ellos.

¿Qué otras victorias que hayáis conseguido a lo largo de tu trayectoria destacarías?

Destacaría la victoria contra el Levante en Mestalla, la victoria contra Galicia en Paiporta con la Comunidad Valenciana que nos daba el pase a la fase final del campeonato de España y destacaría mi primer partido de Champions League contra el Atlético de Madrid, que aunque no conseguimos la victoria, siempre será especial.