El libro de los venenos. Dioscórides

Dilluns, 03 Febrer 2020 14:41 Escrit per  Ginés Vera Publicat en Lectures Vist 337 vegades
Valora la notícia
(0 vots)

El llibre dels verins és una obra que se sol atribuir al metge grec del segle I a. d. C. Dioscórides. En aquest cas, el llibre recentment publicat està traduït i editat per Antonio Guzmán Guerra. Ens trobem així un llibret de butxaca que recorda aquella dita, el que les grans essències han de guardar-se en flascons xicotets. Respecte a “El libro de los venenos”, presa com a base el tractat (no solament) botànic clàssic -suposadament- atribuït a Dioscórides.

 

El titulat originàriament “El libro de los venenos y de las fieras que arrojan de sí ponzoña” es veu enriquit en aquesta edició actualitzada amb dues parts molt interessants. D'una, amb els comentaris d'Andrés Laguna, el primer traductor al castellà en 1555 del tractat grec. Laguna, una de les personals científiques espanyoles més importants del s. XVI, dóna veu pròpia amb interessantíssimes anotacions al text de Dioscórides. D'una altra part, és el mateix Guzmán Guerra qui incorpora noves notes enriquint encara més els 69 capítols dedicats a animals, plantes i principis verinosos al costat de possibles –o suposats– remeis contra ells. I ho fa amb textos i comentaris ja poètics ja literàries vinculats a cada capítol. En aquest elenc de substàncies i anècdotes hi ha lloc, per exemple, per a la cicuta i el filòsof grec Sòcrates. O per al àspid i Cleòpatra, al costat d'un poema de Luís de Góngora. També s'al·ludeix als fongs verinosos al costat del “Cuento gastronómico” d'Emilia Marró Bazán sense oblidar-me del “Platero i yo”, de Juan Ramón Jiménez, en l'apartat referit a les sangoneres. Hi ha més al·lusions, per exemple, a Lope de Vega, Cervantes, Quevedo, Teofrasto, Neruda, Miguel Hernández, Horaci Quiroga, Nicolás Guillén, Blasco Ibáñez, Góngora o Baltasar **Gracián, entre altres. Per als amants de les curiositats, en l'apartat dedicat a l'escurçó, entre els seus possibles remeis llegim aquests: cendra de sarments o de figuera, alls o cebes majados o torrats en forma de pols, licor, peix, fem de cabra cuit en vi, calaminta cuita en orina, endívia, astrágalo, erica, rude, anet, cervell de gallina. Personalment crec que és una obra entre culta, divertida i original precisament per aqueixes tres parts de “El llibre dels verins”. Pensem que els verins i el seu ús han acompanyat a la història de l'ésser humà des de fa segles. Un llibre de grandària tan reduïda com intens. “El libro de los venenos”. Dioscórides. Mármara ediciones.

 

 

Recomanació de Ginés Vera

Modificat el Dilluns, 03 Febrer 2020 14:48