Quin thriller s'ha marcat Kanae Minato en el seu debut literari amb Confesiones (Nocturna). Llig en la contraportada que aquesta obra va catapultar a Minato a les llistes de més venuts al Japó, amb més de tres milions d'exemplars. Fins i tot que ha guanyat diversos premis, com el dels llibreters del Japó, sent nominada al premi Shirley Jackson. No és per a menys, perquè com indica el seu títol, al llarg del llibre assistim a una sèrie de Confesiones.
La de sis personatges vinculats per una mateixa història, per un mateix succés tràgic. La novel·la arranca amb la confessió de la professora Yuko Moriguchi. La seua filla de quatre anys va aparéixer ofegada en la piscina del col·legi on treballa. El que en aparença la policia va arxivar com un lamentable accident, va resultar que no ho va ser tant. Yuko sap que la veritat és molt diferent i que entre els seus alumnes hi ha dos que també la coneixen.
Minato ha fet el salt a la literatura després de dedicar-se a l'ensenyament, amb el que estime que coneix bé la Llei del Menor al Japó. Perquè aquest és un dels fils argumentals d'aquesta història polièdrica tramada a diverses veus: els límits ètics dels qui judicialment són anomenats menors. Confessions avança en el conflicte de la mare a la qual se li va arrabassar la seua filla, però és només l'inici d'una metxa ràpida d'intensitat creixent. La culpa, el narcisisme, la impunitat o el sentit del deure entreteixeixen cada confessió, cada capítol, com a tessel·les d'un gran puzle cap al clímax final a l'altura de l'escruixidor testimoniatge de Yuko.
Una novel·la electritzant no apta per a cors timorats que llança a les i els lectors més d'una reflexió sobre el sistema jurídic, els menors i el sentit de la venjança talmúdica: l'ull per ull. Una anotació més, el director Tetsuya Nakashima va adaptar al cinema aquesta novel·la representant al Japó en els Premis Óscar de 2010 optant a la Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Confesiones. Kanae Minato. Nocturna ediciones. Trad. Rumi Sato.
Recomanació de Ginés Vera
