S'ha publicat enguany la novel·la gràfica “Emilia, de la oscuridad a la luz”. No és casualitat, ja que al setembre es va commemorar el centenari de la defunció de donya Emilia Pardo Bazán (la Corunya, 1851-Madrid, 1921). Amb textos de Carmen Fernández Etreros i il·lustracions a color d'Alen Lauzán Falcón, al llarg de les seues pàgines recorrerem la infància de Pardo Bazán en la seua Galícia natal. La seua adolescència, casant-se molt jove, o les seues obres més representatives. També l'acompanyarem en alguns dels seus viatges i, per descomptat, a Madrid, on es va instal·lar.
Encara que no tot van ser alegries. Malgrat els seus esforços, no va aconseguir ser admesa en l'Acadèmia de la Llengua no una ni dues, sinó en tres ocasions. Entre els personatges secundaris que apareixen en el llibre no podia faltar Benito Pérez Galdós. L'any passat, commemorant-se el centenari de la defunció de l'escriptor canari, també es va publicar en aquesta mateixa editorial una novel·la gràfica rememorant la seua vida.
De tornada al llibre sobre donya Emilia Pardo Bazán indicar que descansa a Madrid, on li la recorda amb un monument al costat del carrer de la Princesa, encara que ella va expressar el seu desig de ser enterrada després de la seua mort en el Pazo de Meirás. El llibre ve prologat per un emotiu text de la també escriptora i periodista Sonsoles Ónega.
Emilia, de la oscuridad a la luz. Carmen Fernández y Alen Lauzán. Ediciones Oberon.
Recomanació de Ginés Vera
