El protagonista de Infiltrado (RedKey Books), de K.J. Parker, es un demonio. Tras caer en desgracia por un asunto que podemos leer en El demonio de Próspero (RedKeyBooks, 2022), pasa su existencia en un convento. Tendrá que vérselas de nuevo con un sádico exorcista culpable de su actual situación. Ambos tendrán que investigar y poner las cosas en su sitio por culpa de un duque de la lejana Antecira.  Poco a poco irán averiguando que en el Plan pueden darse pequeños desvíos y con él, se verán envueltos en un complot cada vez más intrincado. Infiltrado es una novela cargada de ironía y sarcasmo; sobre  la moralidad y los delicados conceptos del bien y el mal. Dos veces galardonado con el World Fantasy Award, K.J. Parker es uno de los seudónimos del escritor Tom Holt, hijo de la también novelista Hazel Holt.

Infiltrado. K.J. Parker. RedKey Books. Trad.: Mª Pilar San Román.

Recomendación de Ginés Vera

L'escriptor de Salamanca José Luis Muñoz ens proposa en Brother (Milenio) submergir-nos en una trilogia iniciada amb aquesta primera novel·la, Libertad. Coneixerem als dos germans Brother, Caín i Abel, també al pare, a God Brother, i a la sensual Eva Blondie, la dona d'Abel.

Libertad pren el nom del gran eix d'aquesta primera novel·la: l'eixida de la penitenciària de Sant Diego del menor dels dos germans. Han sigut deu anys de condemna molt durs, temps suficient per a pensar fins i tot en la venjança. En una doble venjança. Els records de la mare, de la model Keyla i els viatges per Califòrnia marcaran aquest primer lliurament de la trilogia on les ombres dels Estats Units d'Amèrica semblaran més vius i pròxims per als amants del gènere de la novel·la negra.

Les descripcions, la trama, però sobretot la motivació dels personatges aconsegueixen atrapar al lector en aquesta Libertad al punt de voler conéixer què ocorrerà en les següents pàgines de la trilogia. Addictiva i de lectura vertiginosa, amb Brother José Luis Muñoz accepta el repte de novel·lar en tres històries l'èpica dels seus protagonistes en un viatge des de Califòrnia fins a les fredes terres d'Alaska amb suaus picades d'ullet musicals i literaris al American way of life.

Brother. Libertad. José Luis Muñoz. Ed. Milenio.

Recomanació de Ginés Vera

Es compleix aquest 2022 un curiós aniversari sobre aquesta novel·la, 'Mientras dan las nueve' (Mármara), de Leo Perutz. Abans de revelar questa dada, comentar que el seu títol original va ser Freiheit (en espanyol, Llibertat), sent inicialment publicada per lliuraments en els alguns periòdics de Viena. Praga i Berlín a principis del segle passat. Perutz va escriure l'esborrany d'aquesta novel·la entre maig i novembre de 1917.

De fet, la va començar durant la seua convalescència en ser ferit mentre lluitava en la Primera Guerra Mundial. 'Mientras dan las nueve' és una novel·la d'intriga psicològica amb dos grans coprotagonistes: l'estudiant vienés, Stanislaus Demba, i la seua enamorada Sonja Hartmann. No són els únics personatges que apareixen, encara que sí que indicar que la trama gira entorn d'una carrera contrarellotge per amor. Demba, recorrerà la ciutat de Viena per necessitat de diners per a retindre a la seua enamorada Sonja, ja que en acabar aquest dia ella es prendrà un període de vacances de dotze dies amb Georg Weiner, un altre jove que també aspira a conquistar-la. Demba viurà un autèntic dia de bojos com el de ser pres per drogoaddicte o un criminal armat. El seu objectiu malgrat que els continus impediments és clau sent conscient que disposa d'unes poques hores per a aconseguir-ho.

'Mientras dan las nueve', ens submergirà en un dels thrillers més addictius de la Literatura de principis del segle XX amb un final inesperat. Donat el gran èxit que va obtindre la novel·la després de la seua publicació, en 1922, la Metre-Goldwyn-Mayer va comprar els drets cinematogràfics, primer i posteriorment per a una versió tan sonora com per a la seua emissió per televisió, però mai es va arribar a rodar cap versió de l'obra. L'edició de Marmara edicions ha sigut traduïda per Amalia Bosch Benítez.

Mientras dan las nueve. Leo Perutz. Mármara ediciones.

Recomanació de Ginés Vera

Heus ací la primera incursió de Juan Llorca i Melissa Gómez en la literatura infantil. El títol ¡Puaaaaj! (Beascoa) ja ens dona idea que es tracta d'una publicació per als més joves de la casa.

Un conte amb un clar objectiu: ajudar les famílies a convertir els menjars en un dels millors moments del dia. Per a això, al llarg de les pàgines de ¡Puaaaaj! Descobrirem a Amaia. Un dia abans del seu cinqué aniversari està una mica nerviosa pels preparatius de la seua festa. Just aquest dia veurà aparéixer a unes xicotetes criatures, els PUAJ. Aquests començaran a fer un munt de preguntes sobre el menjar, massa, potser, i així no hi ha qui gaudi del menjar. Els pares d'Amaia també es fan preguntes, sobretot per què Amaia és tan puntimirada amb alguns aliments o per què li ha deixat d'agradar alguna cosa que abans li agradava. Preguntes i respostes que tractaran de respondre Juan Llorca i Melissa Gómez.

A més de facilitar en ¡Puaaaaj! algunes de les claus per a motivar als més xicotets cap a una alimentació saludable, el llibre inclou un grapat de receptes per a animar a gaudir d'aliments com les verdures o les temudes llentilles. Especialment dirigit per a xiquets de 4 a 8 anys, el llibre en tapa dura conté il·lustracions de Lirios Bou. També poden interessar-te els anteriors llibres de Juan Llorca i Melissa Gómez en la línia d'una alimentació saludable en família amb especial atenció als xiquets i joves de la casa. Sin dientes y a bocados, En boca de todos o Leche con galletas.

¡Puaaaaj! Juan Llorca y Melisa Gómez. Beascoa.

Recomanació de Ginés Vera

S'ha publicat enguany la novel·la gràfica “Emilia, de la oscuridad a la luz”. No és casualitat, ja que al setembre es va commemorar el centenari de la defunció de donya Emilia Pardo Bazán (la Corunya, 1851-Madrid, 1921). Amb textos de Carmen Fernández Etreros i il·lustracions a color d'Alen Lauzán Falcón, al llarg de les seues pàgines recorrerem la infància de Pardo Bazán en la seua Galícia natal. La seua adolescència, casant-se molt jove, o les seues obres més representatives. També l'acompanyarem en alguns dels seus viatges i, per descomptat, a Madrid, on es va instal·lar.

Encara que no tot van ser alegries. Malgrat els seus esforços, no va aconseguir ser admesa en l'Acadèmia de la Llengua no una ni dues, sinó en tres ocasions. Entre els personatges secundaris que apareixen en el llibre no podia faltar Benito Pérez Galdós. L'any passat, commemorant-se el centenari de la defunció de l'escriptor canari, també es va publicar en aquesta mateixa editorial una novel·la gràfica rememorant la seua vida.

De tornada al llibre sobre donya Emilia Pardo Bazán indicar que descansa a Madrid, on li la recorda amb un monument al costat del carrer de la Princesa, encara que ella va expressar el seu desig de ser enterrada després de la seua mort en el Pazo de Meirás. El llibre ve prologat per un emotiu text de la també escriptora i periodista Sonsoles Ónega.

Emilia, de la oscuridad a la luz. Carmen Fernández y Alen Lauzán. Ediciones Oberon.

Recomanació de Ginés Vera

Llegir “Los perros del bambú” (Unària), de Vicent Gascó, és traslladar-se momentàniament a un país tant fascinant com misteriós fins i tot en el segle XXI. Em referisc a Birmània, l'actual Myanmar. Potser ens sona a destinació paradisíaca per a un viatge estiuenc, de lluna de mel… O potser hi ha els qui evoquen les notícies a principis d'aquest 2021 quan ens van arribar notícies a causa d'un colp d'estat.

Comente l'encantador i el polític perquè de totes dues realitats tracta en certa manera aquesta novel·la. Vicent Gascó va viatjar a Myanmar sense la intenció de conéixer a la persona que li va contar una fascinant història, de la mateixa manera que no va pensar fins a temps després en fer la novel·la. Aquesta persona, Zaw Zaw, és el protagonista de “Los perros del bambú”. Un guia birmà d'ascendència índia que en la novel·la viu a Espanya amb una incertesa, amb un desig: tornar al seu país per a retrobar-se amb el seu pare del qual no sap res fa anys i tem el pitjor. Tres dècades després de refer el seu passat a Espanya decideix tornar a Myanmar i amb ell ho farem els lectors.

En realitat, la història narrada en contrapunt en “Los perros del bambú” ens submergirà en el passat de Zaw Zaw i en el present. En una època turbulenta del país asiàtic tirat als carrers per a reclamar llibertat i el de 2016.

Una epopeia emocionant però perillosa perquè l'eixida de Zaw Zaw del seu país va ser complicada. L'amor, l'amistat, els llaços de sang i els colpidors paisatges descrits amb una prosa envolupant i captivadora ens faran partícips d'aquesta poderosa aventura, reflexiva i en un cert sentit escrita com a homenatge al vertader Zaw Zaw, qui potser algun dia pot llegir-la. El pròleg de “Los perros del bambú” el signa la periodista de La Vanguardia Mayka Navarro.

Los perros del bambú. Vicent Gascó. Unaria ediciones.

Recomanació de Ginés Vera

Quin thriller s'ha marcat Kanae Minato en el seu debut literari amb Confesiones (Nocturna). Llig en la contraportada que aquesta obra va catapultar a Minato a les llistes de més venuts al Japó, amb més de tres milions d'exemplars. Fins i tot que ha guanyat diversos premis, com el dels llibreters del Japó, sent nominada al premi Shirley Jackson. No és per a menys, perquè com indica el seu títol, al llarg del llibre assistim a una sèrie de Confesiones.

La de sis personatges vinculats per una mateixa història, per un mateix succés tràgic. La novel·la arranca amb la confessió de la professora Yuko Moriguchi. La seua filla de quatre anys va aparéixer ofegada en la piscina del col·legi on treballa. El que en aparença la policia va arxivar com un lamentable accident, va resultar que no ho va ser tant. Yuko sap que la veritat és molt diferent i que entre els seus alumnes hi ha dos que també la coneixen.

Minato ha fet el salt a la literatura després de dedicar-se a l'ensenyament, amb el que estime que coneix bé la Llei del Menor al Japó. Perquè aquest és un dels fils argumentals d'aquesta història polièdrica tramada a diverses veus: els límits ètics dels qui judicialment són anomenats menors. Confessions avança en el conflicte de la mare a la qual se li va arrabassar la seua filla, però és només l'inici d'una metxa ràpida d'intensitat creixent. La culpa, el narcisisme, la impunitat o el sentit del deure entreteixeixen cada confessió, cada capítol, com a tessel·les d'un gran puzle cap al clímax final a l'altura de l'escruixidor testimoniatge de Yuko.

Una novel·la electritzant no apta per a cors timorats que llança a les i els lectors més d'una reflexió sobre el sistema jurídic, els menors i el sentit de la venjança talmúdica: l'ull per ull. Una anotació més, el director Tetsuya Nakashima va adaptar al cinema aquesta novel·la representant al Japó en els Premis Óscar de 2010 optant a la Millor pel·lícula de parla no anglesa.

Confesiones. Kanae Minato. Nocturna ediciones. Trad. Rumi Sato.

Recomanació de Ginés Vera

L'autor de La vuelta al mundo en 80 recetas (Oberón) és Sergio, encara que tot el món –diu– el coneix com SuperPilopi ens proposa un recorregut culinari per 9 països a través de 80 receptes. Ho fa en aquest llibre que sorgeix –ens diu novament en la introducció– de la seua afició pels viatges, per provar coses noves i per la literatura de ficció, especialment la de Jules Verne. D'ací el títol i que aquest recorregut siga seguint en part l'itinerari del protagonista de La vuelta al mundo en 80 recetas. SuperPilopi es resistia, afirma, a provar alguna cosa en els seus viatges i que segurament no pot provar més.

Amb aquesta motivació en ment ens trobem amb receptes com els ous a l'escocesa, el cannoli, el Tandoori chicken o el banana split, entre altres. Cada recepta, a més d'una fotografia s'acompanya d'una xicoteta introducció o curiositat culinària, algun truc i una detallada elaboració a partir dels ingredients, clar. He de confessar que per fi he descobert el misteri de les fried sticky arrisse que m'agradaven tant quan visitava els restaurants asiàtics. SuperPilopi ha sabut triar bé els plats en cada país, alguns per la seua representativitat i altres per a sorprendre'ns per la seua elaboració o riquesa en textures.

Us recomane que experimenteu amb el Kunafah egipci, el anpan japonés o el barmbrack irlandés, per exemple. I això d'experimentar és una recomanació del xef, de SuperPilopi, ja des de la portada on ens convida pujat en el seu globus viatger: No oblideu jugar amb el menjar. Bon profit i bon viatge.

La vuelta al mundo en 80 recetas. Ediciones Oberón. SuperPilopi.

Recomanació de Ginés Vera

Quin llibre més encertat per al final de les nostres vacances pot ser aquest “Un hogar sostenible” (Oberón) de Christine Liu. La seua autora, una professional i famosa bloguera de la sostenibilitat, ens proposa una guia pràctica plena de consells, trucs i projectes per a fer la nostra llar més respectuosa amb el medi ambient.

Ja en la introducció Liu afirma que està convençuda que “el que és bo per al nostre planeta ho és també per a nosaltres com a individus”. Recorrerem entre les pàgines d'aquest llibre les quatre habitacions de les nostres cases en les quals solem passar el major temps de la nostra vida: el saló, la cuina, el dormitori i el bany. Des de consells sobre la importància de l'ordre i la neteja a preguntar-nos si necessitem tot el que tenim (i guardem). Un apartat interessant és el que dedica al consum d'energia i, per tant, al seu estalvi: bo per al medi ambient i per a la nostra butxaca. Comprar sense envasos, aprendre a no malgastar en la cuina o a descansar de manera ecològica en el dormitori són només algunes de les propostes.

Respecte als 18 projectes inclosos amb descripcions pas a pas, destaque com fer el nostre propi col·lutori o un bàlsam labial, d'una banda o un terrari, una jardinera o una bossa per a la compra amb una samarreta reciclada, per un altre. En aquest mateix apartat, encara que s'intercala entre els diferents capítols, no vull deixar d'esmentar les receptes; les llentilles al curri, l'adobat dolç de verdures o les hamburgueses de fesols negres són només tres exemples.

Un hogar sostenible. Christine Liu. Ediciones Oberón. Trad. Ana Isabel Pérez Ocaña.

Recomanació de Ginés Vera